Cultura financera
Coneixes la història de l’IPC?
Atenció perquè venen xifres que maregen: uns 220.000 preus, 479 articles i 29.000 establiments de 177 municipis. Són moltes les dades implicades en l'índex de preus de consum (IPC) que fem servir per mesurar el cost de la vida que afecta les famílies. No és cap curiositat. Conèixer l'evolució dels preus de consum és clau en la nostra economia, ja que sovint s'empra com a criteri per ajustar salaris, preus de lloguers i altres revisions. Justament, ara va en boca de tothom per la seva vinculació a la revaloració de les pensions, però també pot ajudar les famílies a fer les seves previsions, per exemple, per arribar a final de mes.JTNDaWZyYW1lJTIwd2lkdGglM0QlMjI1NjAlMjIlMjBoZWlnaHQlM0QlMjIzMTUlMjIlMjBzcmMlM0QlMjJodHRwcyUzQSUyRiUyRnd3dy55b3V0dWJlLmNvbSUyRmVtYmVkJTJGLTdlaGFCMDZRX0UlMjIlMjBmcmFtZWJvcmRlciUzRCUyMjAlMjIlMjBhbGxvdyUzRCUyMmFjY2VsZXJvbWV0ZXIlM0IlMjBhdXRvcGxheSUzQiUyMGVuY3J5cHRlZC1tZWRpYSUzQiUyMGd5cm9zY29wZSUzQiUyMHBpY3R1cmUtaW4tcGljdHVyZSUyMiUyMGFsbG93ZnVsbHNjcmVlbiUzRSUzQyUyRmlmcmFtZSUzRQ==La necessitat de conèixer l'evolució dels preus no és d’ara. Aquesta és la història que hi ha al darrere d'un índex que influeix en el nostre dia a dia.Hauríem de remuntar-nos a l'any 1936 per trobar els primers indicadors prou sòlids per calcular els preus de consum a Espanya, que van servir com a base per al primer sistema d'índexs de cost de la vida del 1939. Més endavant van entrar en vigor dos nous sistemes més, amb bases en els anys 1958 i 1968. Amb el sistema base del 1976, aquests indicadors van rebre el nom d'índexs de preus de consum. Aquesta manera de mesurar el cost de la vida es va anar ajustant amb la classificació del consum en vuit grans grups i la creació d'índexs per a cada comunitat autònoma. Així, doncs, es van crear dos nous sistemes d'IPC, amb bases en els anys 1983 i 1992.El 2002 va entrar en vigor el nou sistema d'IPC amb base 2001 i ho va fer carregat de novetats, com ara la seva publicació en dotze grups i l'actualització de les seves ponderacions a partir de l'Enquesta Contínua de Pressupostos Familiars (ECPF). És a dir, aquest IPC va ser el primer a tenir en compte les rebaixes, a revisar anualment les ponderacions i a encadenar els índexs. Un sistema posterior, amb base 2006, augmentaria la mostra de municipis i el nombre de preus recollits i d'articles del cistell de consum. Allò que es pretén amb tots aquests canvis és fer un retrat com més fidel millor de l'evolució dels preus i del cost de la vida a Espanya. Aquest índex no deixa d'evolucionar i la base 2011 va entrar en vigor el gener del 2012 amb moltes novetats. A més de tenir en compte conceptes com ara el preu de l'oli o del calçat, van entrar en joc el cost de les tauletes tàctils, de la fotodepilació o del logopeda. D'altra banda, però, desapareixien altres conceptes en desús com ara el lloguer de pel·lícules. Sí, l'IPC s'adapta als canvis i es modernitza. Com nosaltres. Avui dia, el sistema que fem servir té base 2016 i, a més de desglossar en més gran mesura la informació, ha portat nous ajustos al cistell de consum (blog de CaixaBank) que s'analitza: serveis en línia com ara Netflix o Spotify i les càpsules de cafè substitueixen altres conceptes com ara el DVD o les videocàmeres. Sens dubte, la història de l'IPC és la història dels nostres hàbits de consum, de la transformació social tan intensa que Espanya ha viscut en les darreres dècades i que, naturalment, té encara molts capítols per oferir.
ECONOMIA
