internet
Nova tasca a casa: aprendre seguretat a Internet
Les noves generacions creixen cada vegada més exposades a la vida digital i, encara que tenen facilitat per aprendre a utilitzar noves aplicacions i dispositius, també s’enfronten a un entorn en línia cada vegada més exigent i amb riscos sempre canviants. (més…)
INNOVACIÓ
De la febre de l’or a la febre del bitcoin
Alguns diuen que la història mai no es repeteix. Altres, al contrari, sostenen que, amb canvis mínims, la història sempre acaba repetint-se, perquè només l'home ensopega dos cops amb la mateixa pedra. Qui té raó? A començaments del 1848, quan Califòrnia estava a punt de deixar de pertànyer a Mèxic per incorporar-se als Estats Units —i quan aquestes terres encara eren una zona pràcticament sense llei, conegudes com el «Salvatge Oest»—, va tenir lloc un esdeveniment força important: un fuster anomenat James W. Marshall va descobrir or als rius que envoltaven l'aldea de Colloma, a prop de l'actual Sacramento. Encara que al principi es va intentar amagar la notícia, molt aviat van començar a circular rumors que es van estendre fins a la costa Est i abans de final d'any, el desembre del 1848, el mateix president dels Estats Units, James Knox Polk, va acabar confirmant el descobriment. Va ser l'inici de l'anomenada «febre de l'or», que va provocar l'èxode de milers de persones des d'altres indrets del país (i fins i tot d'altres parts del món) fins a Sacramento, San Francisco i a tota la costa Oest. Als que van arribar-hi a partir del 1849 se'ls va batejar amb el nom dels «forty-niners». Tan gran va ser l'impacte d'aquest fenomen migratori que San Francisco, fins aleshores una aldea no gaire gran, va veure com s'hi construïen escoles, camins i esglésies, creixent fins a esdevenir tota una ciutat. Mentrestant, Sacramento va passar a ser la capital de Califòrnia, que a partir del 1850 es va constituir oficialment com un estat més de la Unió i que va començar a ser conegut com el «Golden State» (estat daurat).No obstant això, no tot van ser bones notícies, sinó més aviat al contrari. En realitat, només els primers que hi van arribar van aconseguir trobar-hi or. La resta de les aproximadament 300.000 persones que es van desplaçar fins a Califòrnia va haver de malviure en una terra que no era la seva, la qual cosa va acabar generant caos, desordre, moltes disputes i fins i tot alguna mort. N'hi va haver uns quants es van enriquir, però per a la gran majoria dels que no van trobar el preuat metall, la «febre de l'or» va ser, en realitat, una desgràcia.Molts anys després, en un espai com ara Internet —que igual que el Salvatge Oest també té ben poca regulació—, alguns van creure trobar-hi or quan una identitat desconeguda, que operava sota el pseudònim de Satoshi Nakamoto, va idear el 2009 una moneda virtual anomenada bitcoin. Els bitcoins es caracteritzen per ser un sistema descentralitzat, de codi obert, i que no està emparat per cap govern ni per cap banc central; ans al contrari, la gestió de les transaccions i l'emissió de bitcoins es duu a terme de manera col·lectiva a través de la xarxa. «El seu disseny és públic, ningú no n'és propietari ni controla Bitcoin, i tot el món pot participar-hi», asseguren des de la pàgina web oficial de la criptomoneda. És cert, qualsevol pot comprar bitcoins per pagar amb ells per Internet, però també per conservar-los i especular amb el preu. Doncs bé, en la seva curta història, aquesta moneda virtual ja ha viscut tota mena de vicissituds: des de valer uns cèntims el 2010 fins a una autèntica «febre del bitcoin» el 2017, quan el preu es va disparar fins a fregar els 17.000 dòlars. L'any passat no es parlava de res més i alguns van aconseguir guanyar molts diners. No obstant això, durant 2018, el bitcoin ha caigut fins a perdre el 75% del seu valor. Avui dia, es pot comprar un bitcoin per menys de 4.000 euros i alguns analistes ja comparen la seva evolució amb la «febre de l'or» de Califòrnia o amb la crisi de les tulipes a Holanda. El preu del bitcoin continuarà baixant o bé reprendrà el vol i tornarà als valors que va assolir l'any passat? Es consolidarà com a moneda virtual o acabarà desapareixent? En l'actualitat, el futur del bitcoin és totalment imprevisible i tan incert com el dels cercadors d'or que van arribar a Califòrnia a mitjan segle xix.
INNOVACIÓ
La teoria dels 6 graus i la primera xarxa social
Al llarg de la història han existit moltes xarxes socials. És un fet connatural a l'ésser humà; al cap i a la fi, som éssers socials. Però només ha estat en temps recents quan aquestes xarxes s'han pogut informatitzar i assolir una mida que avui ens sembla normal, però que veient-ho en perspectiva és senzillament impressionant. Perquè, segons l'investigador israelià Yuval Noah, els éssers humans estem «programats» per poder relacionar-nos, com a màxim, amb un cercle de 150 persones. I aquí estem, amb llargues llistes de seguidors a Twitter, xifres cada vegada més grans d'«amics» a Facebook, i centenars, per no dir milers de contactes a LinkedIn. Com hem arribat fins aquí? Que internet va néixer com una eina de comunicació és un fet àmpliament conegut. En aquells primers anys de la xarxa de xarxes, al voltant dels 70, la principal forma de comunicació eren els correus electrònics; dècades després arribarien els xats en línia o IRC, els fòrums… Fins i tot en aquell internet de l'antiguitat hi havia llocs dedicats a qui volia trobar parella. Però no és fins al 1997 quan sorgeix la que avui es considera la primera xarxa social digital de la història, SixDegrees.Per què diem que SixDegrees és la primera xarxa social nascuda a internet? Encara que els esmentats xats, correus electrònics o fòrums tenen característiques socials ―principalment, que permeten la comunicació directa entre usuaris―, SixDegrees va ser la primera eina a reunir les característiques que avui pressuposem a una xarxa social clàssica com Facebook o Twitter: personalització del perfil propi, capacitat per compartir contingut i contribuir a la xarxa, facilitat per connectar amb altres usuaris i eines per comunicar-nos en temps real. Tot això era el que oferia SixDegrees, cosa que avui ens pot semblar molt bàsic però que fa 20 anys va ser una petita revolució. Un moment! Ens estem oblidant d'una de les característiques més interessants de qualsevol xarxa social i la que, precisament, origina el nom de SixDegrees: la possibilitat de conèixer persones que estan fora del nostre cercle immediat d'amistats i connectar-hi. En realitat, la «teoria dels 6 graus de separació» en què es va basar la primera xarxa social és força antiga; en resum, defensa que totes les persones del món estem connectades les unes amb les altres a través d'una cadena de coneguts de, com a màxim, 5 persones. És a dir que, per conèixer el teu ídol ―posem pel cas, el tennista Rafa Nadal―, només hauries de «tirar del fil» i contactar amb 3, 4 o 5 persones com a màxim. A partir d'aquesta interessant premissa funcionen xarxes socials modernes com LinkedIn.Prop dels anys 2000, la xarxa social SixDegrees va arribar a tenir al voltant d'un milió d'usuaris. Aquesta xifra, que avui ens sembla irrisòria, va obrir el camí a altres xarxes socials com Live Journal, encara molt activa. Aquella va ser una de les primeres «espurnes» del que avui coneixem com blogosfera, una xarxa social basada en blogs. Encara que hem dit que SixDegrees va ser la primera xarxa social a veure la llum a internet, alguns experts rebaten aquesta idea i apunten cap a Friendster, fundada l'any 2002, com la primera gran xarxa social ―va arribar a tenir fins a 90 milions d'usuaris en el seu millor moment―, una eina que perfeccionava tot allò vist a SixDegrees i permetia crear una veritable xarxa de contactes. Si no et sona Friendster, no pateixis, aquesta xarxa amb prou feines va ser coneguda més enllà del seu lloc d'origen, a Àsia. La que de ben segur que et sona és MySpace, considerada la primera xarxa social que es va convertir en fenomen global. Tirant de nostàlgia, avui recordem MySpace com una mena d'híbrid entre xarxa social i blog personal, en què la principal característica era la gran personalització que podíem donar al nostre «space» a la xarxa. Encara que MySpace també va ser molt usada a Espanya pels primers internautes, aquells mil·lennistes avui ja crescuts recordaran amb molt més afecte Tuenti.La xarxa social Tuenti ―reconvertida ara en empresa de telefonia― va ser llançada a finals de 2006 i a penes en un parell d'anys es va convertir en un autèntic fenomen de masses a Espanya. Si eres jove i social, havies d'estar a Tuenti. No és una exageració: l'any 2011 Tuenti representava el 15 % del trànsit web a Espanya, superant Google i Facebook, junts. Per als espanyols, Tuenti va ser la primera xarxa social adoptada massivament, la que va obrir la possibilitat de compartir un estat, pujar fotografies de l'últim cap de setmana o compartir una cançó o vídeo. Sí, quan Tuenti va néixer Facebook ja estava aquí, però la xarxa social de Zuckerberg era encara una mica estranya per a l'internauta espanyol. La resta, com se sol dir, és història. A poc a poc van anar arribant YouTube, Flickr, Twitter, Instagram, Snapchat… i el que abans eren milions d'usuaris es van convertir en desenes, centenars i finalment milers de milions d'usuaris. El darrer estiu Facebook ja comptava amb gairebé 2.200 milions d'usuaris al món ―això és gairebé un terç de la població total― i YouTube estava a punt de trencar la barrera dels 2.000 milions.
INNOVACIÓ
