Vivim en una societat interconnectada en què els avenços tecnològics han canviat la nostra forma d’interactuar, així com la manera en què treballem i aprenem. Les videoconferències, les classes telemàtiques o les compres on-line s’han convertit en recursos necessaris per mantenir una normalitat relativa, especialment durant els dies de confinament. A més, han posat de manifest les diferències que ja hi havia en l’accés i ús de la tecnologia en determinats col·lectius, com els estudiants amb pocs recursos o la gent gran, i que ara s’han vist accentuades. Són lliçons que hem hagut d’aprendre a marxes forçades durant la pandèmia de la COVID-19, però que són molt valuoses per poder corregir-les de cara al futur.

En els casos d’aquests dos col·lectius, els efectes negatius de la bretxa digital s’han fet especialment evidents. “Les desigualtats en la preparació digital són un obstacle perquè una gran part de la població mundial pugui aprofitar els avantatges que ofereixen les tecnologies per fer front a la pandèmia de coronavirus en quedar-nos a casa”, adverteix la directora de Tecnologia i Logística de la Conferència de les Nacions Unides de Comerç i Desenvolupament (UNCTAD), Shamika Sirimanne.

La bretxa digital no és una qüestió menor. De fet, està relacionada amb almenys tres dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats per l’ONU en la seva Agenda 2030 per promoure la prosperitat de tots i preservar el planeta. Es tracta dels objectius número 1 (Fi de la pobresa), 4 (Educació de qualitat) i 10 (Reducció de les desigualtats). Acabar amb aquesta bretxa és essencial perquè tots els ciutadans puguin prosperar i exercir els seus drets, independentment del seu origen o de les circumstàncies de la seva vida.

En el sector de l’ensenyament, l’adopció de la pretesa innovació educativa a través de les TIC encara es troba en etapes primerenques a molts centres del país. La majoria s’han vist obligats a impartir classes de manera telemàtica sense disposar ni d’eines ni d’una metodologia definida. Una dificultat augmentada pel fet que part de l’alumnat no té el necessari per poder seguir el ritme de les classes on-line, com un dispositiu adequat o connexió a Internet.

Per facilitar l’accés a aquests recursos, institucions públiques i empreses han unit esforços a través de diversos projectes. Així, 15 dies després de decretar-se l’estat d’alarma, el Ministeri d’Educació i Formació Professional (MEFP) va posar en marxa una iniciativa adreçada als alumnes més vulnerables. A través de Telefónica, va facilitar 20.000 línies mòbils amb connexions de 40 GB de dades per a estudiants de Batxillerat i FP. Cisco aporta en aquest projecte una eina de col·laboració que inclou funcionalitats per crear una aula virtual, com videoconferència i compartició d’escriptori. D’altra banda, IBM aporta suport per a l’adopció i ús de la plataforma tecnològica. Prop de 600 professionals s’han inscrit com a voluntaris per assessorar els docents perquè puguin aprofitar al màxim la interacció amb els alumnes.

També la Fundació ”la Caixa”, a través del programa ProFutur, ha donat milers de tauletes tàctils a diferents col·lectius. Aquest va ser el cas de famílies en situació vulnerable i amb fills en edat escolar de diferents llocs d’Espanya, a qui es van lliurar dispositius per tal que poguessin continuar amb la seva educació des dels seus domicilis.

Així mateix, els membres de l’Associació de Voluntaris de ”la Caixa” han fet un esforç important de formació i digitalització per poder seguir col·laborant amb diferents projectes a distància. Un exemple és la iniciativa Cartes contra la soledat, que facilita l’enviament de correus electrònics a gent gran que viu a residències i pateix aïllament per la pandèmia.

L’objectiu d’aquesta acció consisteix a evitar que la bretxa digital augmenti el risc d’exclusió en què ja es troben els menors. Es tracta que cap infant es quedi sense el seu dret a l’educació pel fet de no tenir un equip informàtic al seu domicili. La donació de tauletes també comprèn hospitals i residències de gent gran, on s’han prohibit les visites, perquè els ingressats puguin rebre el suport dels seus familiars.

Cal recordar que la gent gran  és un altre dels grups de població que s’han vist sacsejats per la bretxa digital en aquesta pandèmia. Igual que alguns estudiants, la falta de dispositius i connexió a Internet, o les seves inseguretats a l’hora d’utilitzar les tecnologies, han dificultat que les facin servir de manera generalitzada. També ha provocat que hagin necessitat ajuda durant el confinament per fer les seves activitats més bàsiques, com l’accés als seus serveis financers.

Per salvar aquest obstacle, CaixaBank ha implantat un pla per evitar desplaçaments a les seves oficines als seus 2,7 milions de clients de més de 65 anys i, per tant, l’exposició al coronavirus d’aquest col·lectiu vulnerable. Entre les mesures adoptades hi ha el cobrament avançat de la pensió. Com a conseqüència, prop del 85 % dels jubilats clients de CaixaBank no van fer reintegraments en efectiu ni en caixers ni a les oficines durant els dies posteriors al cobrament de la pensió el mes de març. El mes anterior, al voltant de la meitat dels pensionistes sí que s’havien desplaçat presencialment a la seva oficina per retirar diners.

D’altra banda, CaixaBank ha utilitzat intel·ligència artificial per detectar els serveis més demandats pels seus clients sènior a les seves oficines i oferir-los noves operatives financeres específiques a través d’Internet. A més, l’entitat no torna els rebuts bàsics dels clients de més de 65 anys, com els de la llum, el gas o l’aigua, encara que el compte bancari es trobi en descobert.

La crisi sanitària que vivim aquestes setmanes ha deixat al descobert les carències d’alguns col·lectius. Encara que la tecnologia està disponible, no sempre es troba a l’abast de tota la població, ja sigui per motius socials o econòmics. Acabar amb aquesta bretxa digital és una més de les lliçons que hem d’aprendre quan deixem enrere aquest moment excepcional.

Però no només viurem més, sinó també millor. L’augment de l’esperança de vida també estarà acompanyat d’un augment dels anys de vida saludable. De fet, l’OCDE ha apuntat que al voltant de la meitat de l’esperança de vida a partir dels 65 anys serà amb bona salut.

Són dades publicades a l’Informe Mensual d’abril de CaixaBank Research, on, a partir d’aquestes xifres, es posa damunt la taula una reflexió: què passarà amb les pensions i la jubilació?

Deixant enrere les visions més negatives sobre el futur del retir dels treballadors i del sistema de pensions, a l’article Vidas más longevas, jubilaciones más activas, Josep Mestres, economista del Departament de Macroeconomia, Àrea de Planificació Estratègica i Estudis de CaixaBank, assenyala: “L’augment de la longevitat, acompanyat en molts casos d’un bon estat de salut, ha ampliat les activitats que poden dur a terme els individus d’edats avançades”.

En aquest sentit, Mestres explica que “els canvis substancials en la longevitat no han estat acompanyats de canvis equivalents en l’edat de jubilació”. En conseqüència, “el nombre d’anys que una persona està jubilada ha augmentat: als països de l’OCDE, els homes han passat d’estar jubilats 11 anys de mitjana el 1970 a estar-ho 18 anys el 2013 ”.

Més enllà de la millor qualitat de salut, el canvi tecnològic és un altre dels factors que faciliten l’allargament de la vida laboral, ja que, per exemple, les innovacions redueixen l’esforç físic requerit en molts treballs. En aquest sentit, l’economista opina que el sistema actual de pensions és un “reflex d’una situació passada en què el retir estava més imposat per restriccions físiques que pel resultat d’una decisió individual” i “seria desitjable que es flexibilitzés la divisió entre vida activa i jubilació, perquè aquells individus que ho vulguin el puguin compaginar”.

A més, també caldrà reduir les barreres al treball amb què actualment es troben les persones de més edat per millorar la seva ocupabilitat, així com fomentar la formació contínua d’aquests treballadors.

Per saber més sobre el debat de les pensions, pots consultar el Dossier publicat a l’últim Informe Mensual de CaixaBank Research.