Encendre un dispositiu electrònic i connectar-se al món sencer. Internet és una font infinita de recursos al palmell de la mà. Ens permet conèixer llocs i persones nous sense moure’ns de la sala. També accedir a formació, entreteniment, informació, sanitat, treball i una infinitat de possibilitats.

Internet s’ha convertit en la nostra porta al món i, com a tal, l’hem de protegir. De fet, si algú truca a la porta de casa nostra, el més sensat és que comprovem la seva identitat abans fins i tot d’obrir-la. Aquest és un costum que no sempre traslladem a internet, malgrat que també en aquest entorn hi ha delinqüents disposats a aprofitar-se de nosaltres.

El problema és que, moltes vegades, som nosaltres els qui obrim la porta a aquests estafadors sense voler. Per aquesta raó, és important conèixer els mètodes que utilitzen perquè els donem accés a les nostres dades, als nostres diners o fins i tot a la nostra confiança per intentar colar-nos informació falsa. Hi ha una sèrie d’esquers que no hem de mossegar si volem mantenir-nos fora de perill dels intents de frau per internet. A continuació, en veurem alguns exemples.

Aquest és un dels ganxos que més solen utilitzar els ciberdelinqüents. Si es fan passar per algú que coneixem, els és més senzill guanyar-se la nostra confiança perquè actuem com ells volen. Ja sigui a través d’un SMS, una aplicació de missatgeria instantània com WhatsApp o un simple correu electrònic, fa anys que es fan passar per qui no són per estafar-nos. No importa si és un amic, un familiar o un company de feina.

Per aquest motiu, és important que, a la mínima sospita, comprovem per un altre mitjà diferent que qui ens envia un missatge és qui realment diu que és. Especialment, si ens demana fer moviments de diners o que compartim les nostres dades sense que hàgim contactat amb aquesta persona prèviament. Una simple trucada de telèfon per comprovar la seva identitat i la legitimitat del missatge pot salvar-nos de caure en una ciberestafa.

També hem de tenir una precaució especial amb missatges similars que rebem d’empreses com ara entitats bancàries i que no han anat precedits d’alguna acció per part nostra.

Una altra de les formes que utilitzen els estafadors perquè facis accions que et perjudiquen és temptar-te amb falsos premis. En aquest sentit, utilitzen esquers de tota mena: sortejos en què no hem participat i dels quals suposadament hem resultat guanyadors, cupons descompte de marques conegudes que no són reals o fins i tot invitacions a participar en esquemes piramidals que prometen ingressos abundants a canvi d’una petita inversió.

En aquest sentit, es tracta d’evitar la temptació i desconfiar de qualsevol missatge que ens animi a fer alguna acció sota aquest tipus de pretextos.

A l’hora d’accedir a les nostres dades, els estafadors a internet solen aprofitar-se de l’actualitat. Aquest és un hàbit que els resulta especialment eficaç quan ens trobem en un clima de tensió com el que provoca la pandèmia de la COVID-19.

Des de falses campanyes de donació per ajudar els sanitaris fins a promeses de vacunació a canvi de diners o de compartir les nostres dades, la crisi sanitària s’ha convertit en un camp abonat per a tota mena d’estafes. També ofereixen suposats consells per mantenir-nos fora de perill de contagis als quals podrem accedir si compartim la nostra informació personal. Fins i tot disseminen informació falsa amb el simple objectiu de crear confusió.

A vegades, la suplantació d’identitat per forçar-nos a fer una acció que ens perjudicarà pot arribar a ser molt sofisticada. En aquest sentit, els ciberdelinqüents poden enviar-nos factures fent-se passar per algun dels nostres proveïdors -com ara companyies energètiques o telefòniques- i reclamant un suposat pagament pendent.

A vegades, el que pretenen és aconseguir les nostres dades. Així, ens demanen que els les facilitem per tornar-nos un import cobrat per error o fins i tot per solucionar una suposada incidència tècnica.

Tots aquests esquers que els ciberdelinqüents ens llancen amb l’esperança que piquem tenen certs elements en comú. Si ens hi fixem bé, podrem identificar més fàcilment si algú intenta estafar-nos.

En molts dels missatges fraudulents que rebem, sol incloure’s un enllaç sobre el qual ens conviden a fer clic o un document adjunt que podem obrir. Si ho fem sense abans aplicar les mesures de prevenció recomanades, podríem estar obrint la porta als estafadors. Per aquesta raó, és molt important extremar les precaucions amb els enllaços que ens arriben per correu electrònic, missatge instantani o SMS i, davant la més mínima sospita, no fer clic a l’enllaç ni obrir els adjunts.

A més d’analitzar sempre amb deteniment els missatges que arriben al teu dispositiu, hi ha dos pilars fonamentals en la teva seguretat: mantenir el software del teu dispositiu i aplicacions sempre actualitzat i tenir un antivirus, tant per a l’ordinador com per al mòbil. Encara que no són infal·libles, són imprescindibles per ajudar-te a detectar i frenar possibles atacs de malware.

En l’intent d’estafar-nos, els ciberdelinqüents també solen animar-nos -i fins i tot amenaçar-nos- perquè fem transaccions de diners. Per això, no hem de fer-les sense comprovar abans la identitat de qui ens les sol·licita. Si és possible, aquesta comprovació s’ha de fer per un mitjà diferent del que s’ha utilitzat per comunicar-se amb nosaltres.

És important que siguem conscients dels riscos que correm en accedir a internet, pels quals sempre haurem d’utilitzar el sentit comú abans d’obrir un arxiu o un enllaç o dur a terme qualsevol acció. Si t’interessa reforçar la teva seguretat online, et serà especialment útil el web de ciberseguretat de CaixaBank, on trobaràs informació sobre els atacs més comuns i les eines que tens al teu abast per protegir-te.

“En temps de sobreinformació, la creativitat desapareix”. Així definia el neuropsicòleg Andrey Kurpatov alguns dels efectes de la sobrecàrrega d’informació durant l’últim Fòrum Econòmic Mundial de Davos. El que no preveia l’expert és la capacitat dels ciberdelinqüents per idear formes noves d’atacar les seves víctimes. Una creativitat que s’ha disparat enmig de la pandèmia del coronavirus, quan ciutadans i empreses demanen més informació del que és habitual.

Aquestes últimes setmanes han començat a proliferar ciberatacs relacionats amb la crisi del coronavirus. El fet cert és que l’escenari és propici per a aquesta mena de delinqüència: el consum d’internet s’ha disparat, amb increments de trànsit pròxims al 40%, igual que el teletreball.

L’elevada demanda d’informació sobre la pandèmia per part de ciutadans i professionals ha obert noves oportunitats per als ciberdelinqüents. Mentre que alguns han promès no actuar en certs casos mentre duri la pandèmia, altres han decidit aprofitar la situació per difondre els seus atacs. En qualsevol cas, mai no s’ha d’abaixar la guàrdia davant la possibilitat de ser un dels seus objectius. I menys en una situació tan excepcional com l’actual.

Els atacs de segrest d’informació, o ransomware, no han trigat a aparèixer. El que passa és que, aquest cop, ho fan adaptats a la situació actual de pandèmia. És a dir, aprofiten la tirada informativa que té aquests dies la temàtica del coronavirus per accedir als nostres arxius, encriptar-los i sol·licitar després el pagament d’un rescat si els volem recuperar. Si a tot això hi sumen la sobrecàrrega de feina que pateixen els professionals de certs sectors, com els de la sanitat, els ciberdelinqüents troben l’ocasió perfecta per intentar segrestar informació sensible.

Aquest va ser precisament el cas d’un enviament de ransomware reportat per la Policia Nacional. Consistia en l’enviament de correus electrònics a personal sanitari de diferents hospitals espanyols relacionats amb la temàtica del coronavirus. Incloïen arxius adjunts amb els quals els ciberdelinqüents pretenien corrompre la informació del centre mèdic per demanar després un rescat.

Aquesta mena d’atacs de segrest d’informació també s’han detectat en altres països. Un exemple és el del ransomware que utilitzava el domini coronavirusapp[.]site per assolir el seu objectiu. Contenia un mapa de calor dels Estats Units en què es mostraven els focus de més contagi per captar l’atenció de l’internauta. En concret, aquesta pàgina sol·licitava que es baixés una app mòbil per continuar informat. En fer-ho, s’instal·lava un ransomware anomenat Covidlock, amb el seu consegüent missatge d’infecció i sol·licitud de rescat.

La ruptura de la normalitat també deixa exposada la població davant les ciberestafes. Com que en aquests moments cerquem constantment informació relacionada amb el coronavirus, els ciutadans estem més exposats a patir aquesta mena d’enganys.

De fet, les xifres d’ús de la temàtica del coronavirus com a ganxo per estendre ciberatacs entre la població s’han disparat el març, coincidint amb la declaració del coronavirus com a pandèmia global. A més, s’ha detectat un increment de fins al 70% de correus amb atacs de phishing que fan ús d’aquesta temàtica per recopilar informació personal de manera fraudulenta. L’FBI mateix alerta sobre una onada sense precedents d’aquesta mena de delictes, en aquest cas relacionats amb la pandèmia.

A Espanya, els últims informes del Centre Nacional de Protecció d’Infraestructures i Ciberseguretat (CNPIC, dependent del Ministeri de l’Interior) alerten sobre una quinzena de ciberestafes amb l’esquer del coronavirus. Per perpetrar-les, els delinqüents aprofiten el sentiment de vulnerabilitat que empeny molts ciutadans a cercar informació sobre la pandèmia.

Cal tenir en compte que aquestes ciberestafes no arriben exclusivament a través de correus electrònics. També es fan servir aplicacions, webs i fins i tot missatges de text per comprometre la seguretat de les persones i la seva privacitat.

Un exemple n’és l’ús de missatges de text per oferir una aplicació que ajuda a aconseguir mascaretes sanitàries. Quan es baixa l’aplicació, s’instal·la un virus que reenvia el missatge a tots els contactes de l’agenda del telèfon infectat. Un altre atac detectat utilitzava un missatge de WhatsApp per suplantar el Ministeri de Sanitat i redirigir a un web de venda de mascaretes.

També proliferen estafes amb troians, com el conegut Cerberus, que afecten dispositius Android. Aquest atac té com a objectiu principal el robatori de credencials bancàries o tipus RAT, amb el focus posat en la distribució i el robatori de dades sensibles de la víctima.

En un moment en què ens veiem bombardejats constantment per la difusió d’informació per mitjans electrònics, el sentit comú és més necessari que mai. Protegir-nos de ciberestafes en un moment especialment vulnerable com el que vivim ens evitarà més d’un disgust.

Algunes recomanacions per mantenir-se fora de perill d’aquesta mena d’atacs són les següents:

– Eliminar, sense obrir-los, els correus electrònics sospitosos o amb un origen del qual no tinguem constància.

– Evitar les cadenes de missatges, que moltes vegades es fan servir per recopilar dades de contacte, així com els missatges que rebem de coneguts amb enllaços o adjunts i que semblin fora de context o no encaixin en la conversa.

– No fer clic ni prémer sobre enllaços dubtosos, ja que ens poden redirigir a webs fraudulents.

– Davant del dubte, contrastar sempre amb persones de confiança i fonts oficials qualsevol informació que rebem i ens resulti sospitosa.

– Extremar les precaucions en les compres en línia, sobretot les de productes relacionats amb la pandèmia, com mascaretes o guants.

– Mantenir actualitzats els sistemes dels dispositius electrònics, inclosos els antivirus.

– No facilitar mai claus ni contrasenyes sol·licitades a través de correu electrònic, missatges de text o qualsevol altre canal.

– Que un web comenci per https i mostri un cadenat a la barra del navegador no garanteix que sigui segur. De fet, pot tractar-se d’un web fraudulent. Convé fixar-se bé en si l’enllaç es correspon realment amb el del lloc web al qual ens volem connectar. Sempre serà més segur teclejar l’adreça web autèntica a la barra de navegació que accedir-hi des d’un enllaç obtingut d’una altra font.

Mantenir a ratlla els ciberatacs no és només un acte de protecció individual. En moments com els actuals, la responsabilitat ciutadana és especialment important, per la qual cosa també s’ha d’evitar al màxim la seva propagació a altres persones. La calma i el sentit comú són, un cop més, les millors eines que tenim al nostre abast per aconseguir-ho.

Una directiva pensada per protegir els creadors en l’era digital va ser la protagonista d’un dels debats més llargs i polèmics que es recorden a la Unió Europea. Després de dos anys i mig de debats, propostes, esmenes i fins a manifestacions als carrers, el mes de març passat veia la llum la coneguda com a llei del copyright al Parlament Europeu.

La raó de tanta polèmica té a veure més amb els efectes que la nova norma pugui arribar a tenir sobre internet a Europa tal com el coneixem, que amb els canvis que pugui introduir en la mateixa gestió de drets d’autor.

D’una banda, artistes i editors de premsa n’aplaudien l’aprovació, que obligarà plataformes com YouTube a obtenir llicències dels creadors o a impedir que es pugin continguts que vulnerin els seus drets d’autor. També agregadors de notícies com Google News hauran de demanar permís per utilitzar els continguts dels editors. Tot això significa més protecció dels creadors de continguts i un pas més perquè participin de manera equitativa dels ingressos que aconsegueixen aquestes plataformes per l’ús de les seves obres.

D’altra banda, membres de la societat civil, grans plataformes, activistes, polítics i fins i tot organismes internacionals com l’ONU protestaven pel que consideren una obertura de portes a la censura prèvia a internet. I, al mig, la major part dels internautes, que ja no sabien si podrien ni tan sols compartir un simple mem sense ficar-se en embolics.

La difusió d’obres artístiques i continguts ha canviat molt en els darrers anys i ho ha fet en paral·lel a l’evolució d’internet. Segons els defensors de la nova directiva, més del 80% de l’ús de les obres dels creadors no es remunera de manera equitativa. Això es deu al fet que algunes grans plataformes proveeixen accés a obres creatives mitjançant publicitat i altres mitjans. Aquesta activitat produeix ingressos, que després es comparteixen en condicions amb els creadors i no sempre de manera equitativa.

Per als experts de l’Agrupació Europea de Societats d’Autors i Compositors (GESAC), aquesta circumstància posa en perill no només la continuïtat del sector creatiu i cultural, sinó també la de les mateixes empreses digitals europees. Aquestes competeixen en inferioritat de condicions respecte de les estrangeres, majoritàriament estatunidenques, que segons la GESAC, pràcticament no tenen obligacions pel que fa al copyright, a causa d’un marc legal europeu obsolet. L’anterior normativa era de l’any 2001.

Aquestes són les raons principals per les quals els autors consideraven necessària la nova legislació, que, segons la GESAC, obligarà els gegants d’internet a asseure’s a negociar amb els creadors.

Aquesta és una pregunta per a la qual encara no hi ha una resposta exacta. Després de la seva aprovació, s’obre un període transitori de dos anys perquè els països de la Unió Europea incorporin la directiva a les seves pròpies legislacions. Això vol dir que la nova norma podria presentar, encara, algunes particularitats en la seva aplicació efectiva dins de cada Estat.

Per aquesta raó, de moment només disposem de les anàlisis d’experts i analistes sobre quina podrà ser l’aplicació pràctica d’una norma que concentra els seus punts més polèmics en dos articles: el 15 i el 17.

A grans trets, l’article 15 permet als editors de premsa donar o no el seu permís a webs amb ànim de lucre per compartir “fragments significatius” de les seves publicacions. D’altra banda, l’article 17 insta les plataformes que emmagatzemen, organitzen i difonen continguts d’altres usuaris amb fins comercials a demanar una llicència als creadors de les obres.

A més, per evitar que es pugin continguts que vulnerin els drets d’autor, les plataformes hauran d’establir mecanismes per sortejar multes, els quals haurà d’establir cada Estat membre. S’espera que aquests mecanismes siguin filtres de càrrega previs i pràctiques de moderació més estrictes. Una exigència que els detractors de la norma consideren una limitació de la llibertat d’expressió i un perill per a creadors com els youtubers, que sovint utilitzen fragments de pel·lícules o sèries en els seus continguts, així com partides gravades de videojocs.

Significa això, que un usuari d’internet no podrà compartir un article de premsa o un mem a través de WhatsApp o qualsevol xarxa social? Encara que hi ha qui assegura que aquesta directiva, a la llarga, podria acabar amb els mems i les paròdies, la norma protegeix expressament la pujada a la xarxa de continguts si és per citar, criticar, ressenyar, caricaturitzar, parodiar o imitar. A més, plataformes com WhatsApp, Wikipedia o núvols, l’objectiu de les quals no consisteix a lucrar-se amb el contingut, queden fora de l’aplicació de la llei.

En qualsevol cas, els experts asseguren que aquesta norma no imposa la responsabilitat als usuaris d’internet per l’ús de continguts aliens. En realitat, les mesures afecten les empreses titulars de les plataformes de continguts, que són les que han de vetllar pel seu compliment. Això significa que un usuari particular, que no persegueix un lucre en compartir una obra de tercers a internet, no haurà de pagar cap multa per pujar-los o enviar-los a altres usuaris. El que sí que es podrà trobar en el futur és que no podrà pujar el contingut a una plataforma perquè un filtre considera que vulnera els drets d’autor.

L’abast real de la normativa només es coneixerà amb el temps, quan els països l’adaptin, les plataformes posin en marxa els seus mecanismes de control de manera efectiva i es coneguin les primeres sancions. Mentrestant, internet continua oferint continguts útils i entreteniment als seus usuaris, a més de ser un important punt de trobada per a ells.

És l’eina de comunicació personal més important de tot el món

En fan ús pares, fills, nets i fins i tot els avis. Grups d’amics, de pares de l’escola i de companys de classe. Parelles, equips de treball i persones amb una afició en comú. WhatsApp forma part de la vida quotidiana de moltes persones. Tantes, que la darrera xifra coneguda d’usuaris d’aquesta aplicació supera els 1.500 milions arreu del món.

A WhatsApp, hi compartim de tot: informació de la feina, mems, vídeos divertits, fotografies dels nostres fills, autofotos, avisos i fins i tot notícies falses sense que ens n’adonem. Un intercanvi d’informació com aquest demana que prenguem consciència sobre la manera com utilitzem aquesta eina.

Tot i que es tracta d’una aplicació segura, que fa servir un sistema d’encriptació dels missatges d’extrem a extrem, el fet cert és que sempre està en el punt de mira d’algunes persones malintencionades. Distribuïdors de programes maliciosos (malware) i creadors d’informacions falses veuen WhatsApp com un mitjà ideal per estendre’ls entre un públic massiu. Per això no és gens sobrer saber com podem incrementar la nostra seguretat a l’hora de fer servir aquesta aplicació, que ja és part essencial de les nostres relacions socials.

El sistema d’encriptació de missatges d’extrem a extrem que utilitza WhatsApp suposa que ningú més que no sigui l’emissor i el receptor del missatge pot llegir la informació que s’envien. Ni tan sols WhatsApp. Aquesta és una funció que apareix habilitada per defecte; tanmateix, convé verificar-la quan es vol compartir informació sensible, com ara dades bancàries o financeres.

Fer-ho és molt senzill. Només cal tocar a sobre del nom del contacte en una finestra de xat i anar a l’opció Encriptació. En fer-ho, hi apareixerà un patró de 60 dígits i un codi QR que són únics per a cada xat. El contacte tan sols ha d’escanejar aquest codi per confirmar que l’encriptació està activada. Si no hi és present, físicament, se li pot enviar per SMS o correu electrònic el codi de 60 dígits perquè el compari amb el que apareix al seu telèfon. Si coincideixen, el xat és segur.

En aquest sentit, també convé activar les notificacions de seguretat de WhatsApp, perquè ens avisaran si un nou dispositiu accedeix a un xat existent. En aquests casos sempre es genera un nou codi de seguretat. Així es podrà verificar l’encriptació en aquestes circumstàncies.

Una altra bona pràctica a l’hora d’evitar que un tercer accedeixi al nostre compte de WhatsApp sense permís consisteix a activar la verificació en dos passos. Aquesta opció permet crear un codi de sis dígits per assegurar-nos que qualsevol intent de verificació del nostre número de telèfon a WhatsApp demana un PIN que haurem creat nosaltres mateixos. És a dir, si algú ens roba el telèfon, haurà d’introduir una contrasenya més si vol accedir als nostres xats. WhatsApp la hi demanarà cada set dies per confirmar que és l’usuari original qui fa servir l’aplicació.

Aquesta no és una eina de protecció infal·lible, però limita en el temps el dany que pugui causar un tercer que hagi robat el telèfon i que vulgui extreure informació de les converses de WhatsApp.

Hi ha un gran nombre d’informació que podem compartir per WhatsApp amb qualsevol usuari sense adonar-nos-en. Limitar-la és una bona manera d’augmentar la nostra privacitat i seguretat.

En aquest sentit, dins l’opció Privacitat del menú es pot gestionar qui pot veure el nostre estat, la nostra imatge de perfil o la informació del compte. També es pot desactivar l’opció de mostrar la ubicació en temps real, una informació que convé no compartir sense control.

Fer còpies de seguretat dels xats de WhatsApp és una bona pràctica si volem conservar certa informació. Fer-ho a través del núvol és molt còmode, però resta privacitat. La raó és que la informació que s’emmagatzema a Google Drive o iCloud no està encriptada i podrien llegir-la altres persones o entitats.

L’alternativa són les còpies de seguretat locals als telèfons que ho permetin i verificar que no estan actives les que es desen al núvol. En un iPhone, que sempre emmagatzemarà aquestes còpies a iCloud, cal deshabilitar la còpia de seguretat automàtica, mentre que en el cas d’un Android s’ha d’indicar que mai no es desi a Google Drive.

L’immens intercanvi d’informació que es produeix avui dia demana que tots siguem responsables dels continguts que compartim. WhatsApp és una eina que pot arribar a viralitzar contingut maliciós, com ara un virus o informació falsa, simplement perquè no hem anat amb cura a l’hora d’obrir o de compartir un missatge.

Si rebem algun missatge sospitós, el millor de tot és no interactuar-hi ni compartir-lo. En concret, WhatsApp recomana estar alerta quan rebem missatges amb faltes d’ortografia o errors gramaticals, els que ens demanin que obrim un enllaç, els que ens sol·licitin informació personal o financera, els que incitin al seu reenviament o els que indiquin que haurem de pagar per l’ús de WhatsApp. També convé anar amb cura amb les imatges i els vídeos.

A través d’aquesta aplicació es poden rebre atacs de phishing, desinformació, estafes i fins i tot segrestos del mateix compte que arriben de coneguts als quals han suplantat prèviament. Malauradament, l’assetjament i l’extorsió també són habituals, raó per la qual convé emprar aquesta aplicació amb sentit comú. També educar els nens i els adolescents sobre el fet que un ús saludable de la tecnologia és fonamental. Per aconseguir-ho, són els adults qui han d’aprendre primer com usar-les de manera segura.

Les noves tecnologies són una font inesgotable d’oportunitats. Ara bé, de la mateixa manera que han facilitat la vida de les persones en molts sentits, aquestes eines també poden condicionar negativament la seva existència. Al final, l’entorn digital està al servei de les persones, que són les que determinen les conseqüències de l’ús pràctic de qualsevol avenç tecnològic.

En l’última dècada, milions de persones al món s’han habituat a l’ús i abús dels sistemes de missatgeria instantània, que, per bé que són molt útils per comunicar-se de manera immediata amb qualsevol persona, també poden comportar una sèrie de riscos que és millor intentar prevenir.

Avui dia, algú amb un mínim de coneixements informàtics pot intentar trencar la seguretat d’un servei de missatgeria i violar la intimitat dels altres des de qualsevol dispositiu. De fet, fins i tot hi ha aplicacions per a telèfons mòbils que suposadament faciliten l’espionatge. La curiositat i el desig de saber són motors que mouen els humans, però tafanejar la vida privada dels altres és un fet delictiu. Aquest tipus d’actuacions es donen en molts entorns, per això és important conscienciar la societat d’aquesta qüestió i donar a conèixer les formes que hi ha per evitar ser hackejats i detectar els espies.

En el cas concret de WhatsApp, l’aplicació de missatgeria més utilitzada del món, nascuda el 2009, i que ja té més de mil milions d’usuaris diaris actius, tenim una primera forma de protegir la privacitat, que consisteix a visitar l’apartat titulat “Seguretat” i activar l’opció “Mostrar notificacions de seguretat”. D’aquesta manera, cada vegada que WhatsApp localitzi un intent d’intromissió emetrà un missatge d’advertència.

També és important no fer cas de pàgines i missatges enganyosos que ens puguin fer arribar, utilitzar contrasenyes que siguin difícils de desxifrar i vigilar amb la utilització de xarxes Wi-Fi obertes, en les quals és més fàcil que els pirates aconsegueixin dades. Entre les múltiples precaucions que podem prendre, és fonamental llegir la lletra petita de les condicions de totes aquelles aplicacions per a dispositius mòbils que es baixen, ja que poden contenir contrapartides que van en contra de la privacitat de les persones, com l’obtenció de les dades de les trucades fetes i rebudes.

Alguns experts remarquen serveis de missatgeria instantània alternatius que doten l’usuari de més marge de decisió respecte de la seva intimitat. Aplicacions com Telegram i Signal, potser les més conegudes, semblen remar, en alguns aspectes, en aquesta direcció, i fins i tot permeten fixar un marc temporal per a l’autodestrucció dels missatges. En els últims anys, WhatsApp també ha reforçat la seva seguretat.

En síntesi, els camins són variats, i els consells també. La qüestió central, però, és que el ciutadà sigui conscient que la informació pot ser aprofitada, que les seves converses poden ser objecte de manipulació o de control. Tenir cura de la nostra intimitat implica, entre altres coses, garantir la nostra llibertat.

L’únic requisit per poder utilitzar aquest servei és que tant l’emissor com el receptor estiguin registrats a Bizum, el sistema de pagament integrat en les apps de les entitats financeres a Espanya.

L’operació és molt senzilla i no cal ni sortir del xat de la conversa. El client particular ha de situar-se a l’espai on s’escriuen els missatges de text perquè aparegui el teclat del mòbil. Aquí veurà la possibilitat de canviar al teclat imaginBoard (per a qui no tingui l’última actualització de l’aplicació imaginBank instal·lada, el teclat imaginBoard està disponible a la icona de globus terraqüi situada habitualment al costat de les emoticones).

Ja en el teclat, apareixeran els contactes de l’aplicació de missatgeria per seleccionar el destinatari. Un cop escollit, només faltarà indicar la quantitat de la transferència i… a punt per enviar!

imaginBoard és un servei sense comissions, igual que tota la resta de serveis d’imaginBank. A més, gaudeix de totes les garanties de seguretat per evitar qualsevol acte fraudulent. Per començar, no cal compartir, en cap moment del procés, números de compte, ni de l’emissor ni del receptor, però és que a més hi ha un procés de validació abans de finalitzar qualsevol tipus de transferència.

Aquest procés s’inicia una vegada s’hagin indicat els diners que es volen enviar. En aquest punt, apareix un missatge que sol·licita la identificació com a client d’imaginBank, ja sigui alfanumèrica o biomètrica. Tot seguit es rep un SMS amb un codi numèric per validar l’operació que, un cop introduït, inicia immediatament la transferència. En aquell mateix moment el receptor disposa dels diners.

Amb aquest nou servei, imaginBank reforça la seva aposta per la innovació per continuar oferint noves solucions i eines als seus clients. Un exemple d’aquesta aposta és el recent llançament del primer xatbot del sector financer a Espanya, mitjançant el qual els clients poden dialogar amb el bot per conèixer les ofertes