Gestionar un negoci és una tasca apassionant i, alhora, àrdua. Són molts els factors que influeixen a l’hora d’assolir, o no, l’èxit i, si s’aconsegueix, mantenir-s’hi. És per això que és tan important protegir-lo contra amenaces com els fraus a empreses, un problema que pateixen tota mena de companyies, des de les més petites fins a les més grosses.

Efectivament, els fraus a empreses són un maldecap per a cada vegada més negocis. Així ho indica l’Enquesta Global sobre Frau i Delictes Econòmics 2020, elaborada per la consultora PWC: gairebé la meitat de les empreses -el 47%- havien estat víctimes d’aquesta mena d’enganys durant els dos últims anys. D’aquestes, el 13% havia perdut més de 50 milions de dòlars per aquesta causa.

La bona notícia és que els atacs dels estafadors es poden prevenir. Per fer-ho, convé conèixer les tècniques de frau més habituals i prendre algunes precaucions per evitar que arribin a afectar l’empresa.

En aquest sentit, els experts Jordi Sánchez i Javier Jiménez, del Departament de Seguretat de CaixaBank, van oferir algunes claus durant la jornada “Frau al client bancari en el context de l’empresa”, organitzada per l’entitat per als seus clients empresa. Durant la seva exposició, van explicar les greus pèrdues que provoquen els fraus i van oferir alguns consells útils per a qualsevol negoci, des dels més tradicionals fins als més tecnològics, que se’n vulgui protegir.

Tal com van explicar els experts, els delinqüents intenten provocar presses en les seves víctimes perquè actuïn com ells volen sense temps per pensar bé el que estan fent. Es tracta d’un dels trets més habituals en els fraus, que moltes vegades proposen terminis curts per fer una acció determinada.

De fet, les presses són una de les claus del conegut com a frau del CEO. En aquest frau, els ciberdelinqüents ataquen el correu electrònic de l’empresa o d’algun directiu per suplantar-li la identitat o fan servir una adreça molt similar a la seva. Llavors, envien un correu per sol·licitar a algun subordinat que faci una certa acció, com per exemple un enviament de diners. Aquests missatges solen incloure una crida a la rapidesa perquè el receptor del correu electrònic no tingui temps de comprovar si l’ordre rebuda és legítima.

Tal com van destacar els experts, la pressa és un factor que també és molt comú en altres menes de fraus. Un exemple n’és el phishing, amb el qual els delinqüents intenten obtenir informació personal i bancària dels usuaris suplantant una entitat legítima, com un banc, una xarxa social o una empresa. Un altre seria el frau del tècnic d’empresa informàtica, que alerta sobre un incident greu en un ordinador i demana fer comprovacions en remot, per acabar accedint a un compte bancari.

Els delinqüents solen manar la pressa a la seva víctima perquè faci una acció, com pot ser una operació financera, i també solen demanar confidencialitat per evitar que comprovi la validesa de l’ordre rebuda. Per aquest motiu, és aconsellable comprovar sempre l’autenticitat de la petició abans de fer accions d’aquesta mena.

Precisament per detectar a temps si estem sent víctimes d’un frau, convé prestar molta atenció a les comunicacions que rebem. D’aquesta manera, podrem apreciar algunes d’aquestes característiques que ens poden posar en alerta, com les comentades anteriorment de les presses o la petició de confidencialitat. També és habitual que els delinqüents demanin contactar amb tercers i fer pagaments mitjançant diverses transferències de diners en comptes d’una de sola, amb l’objectiu d’evitar que l’entitat destinatària els retingui.

També si observem amb deteniment les comunicacions rebudes, serà més fàcil detectar si procedeixen d’alguna adreça web falsificada. En l’exemple del frau del CEO, els delinqüents moltes vegades canvien només una lletra de l’adreça electrònica del remitent que intenten suplantar. Com a resultat, el destinatari no arriba a percebre la suplantació.

Per tot això, és important sospitar davant de qualsevol petició poc habitual, fins i tot si procedeix d’alguna persona coneguda. Tot seguit, cal verificar si, efectivament, ha estat aquesta persona qui l’ha formulat. Una verificació que s’ha de fer a través d’un canal diferent del que s’ha utilitzat per rebre la petició. També convé conscienciar el personal de l’empresa perquè estigui alerta davant d’aquesta mena d’atacs.

Així mateix, no convé facilitar dades a la lleugera que els delinqüents puguin utilitzar. En aquest sentit, és important restringir al màxim la informació pública de l’empresa, com ara l’organigrama que sol aparèixer al web o la informació accessible a través dels perfils de les xarxes socials.

Tampoc no s’ha de facilitar la identitat dels clients de l’empresa, que se sol utilitzar en el conegut com a frau de les factures. En aquest engany, els delinqüents es fan passar per la nostra empresa per reclamar en nom nostre el pagament d’alguna factura amb un número de compte modificat.

Tant si detectem que algú intenta defraudar la nostra empresa com si hem estat víctimes d’un d’aquests enganys, hem de posar-nos en contacte amb la nostra entitat bancària com més aviat millor. En aquest sentit, el temps de reacció és molt important per intentar minimitzar els danys. A més, contribuirem a evitar que altres empreses també s’hi trobin.

També és important presentar una denúncia policial, que permetrà que l’entitat bancària reclami, per exemple, una transferència en destí per intentar retrocedir-la. Finalment, és vital guardar tota la documentació que es tingui relacionada amb el frau, ja que pot ajudar les forces de seguretat a fer les seves pròpies investigacions.

Potser aquest any no hem ballat la cançó de l’estiu, però sí que hi ha hagut una frase que s’ha repetit pertot arreu: “Quin estiu més estrany!”. I és cert que aquests mesos han estat molt diferents. La pandèmia de la COVID-19, que ho ha inundat tot, hi té molt a veure.

Una de les seves conseqüències més quotidianes té relació amb la falta de contacte físic: la manera de comprar un gelat o demanar la carta en un restaurant ha canviat, i tampoc no anem a concerts o espectacles com abans. Fins i tot hem vist platges amb semàfor per regular l’aforament amb un objectiu clar: reduir el contacte entre persones per evitar contagis.

En realitat, la pandèmia només ha accelerat una transformació que ja tenia molta influència en la nostra manera de relacionar-nos i que també afectava diversos sectors econòmics. La Low Touch Economy o economia de baix contacte ja era una realitat que es materialitzava en gestos tan quotidians com la compra a distància, el pagament a través del mòbil o, fins i tot, l’oferta de formació en línia.

Llavors es tractava d’eliminar barreres físiques i facilitar l’experiència dels consumidors. Ara, a més, cal reduir a la mínima expressió el contacte de superfícies comunes per evitar contagis. Per aconseguir-ho, ha sorgit una sèrie de productes i serveis que conformen aquesta Low Touch Economy, un concepte que sembla haver arribat per quedar-se.

El cert és que la falta de contacte en certes circumstàncies és un avantatge enorme. Hi ha una infinitat de processos que es poden beneficiar de les tecnologies i serveis sense contacte. Potser el més evident és el pagament de productes i serveis: hem passat de comptar monedes a la caixa del súper a fer un simple gest per abonar la compra. Tanmateix, no és l’únic.

De fet, el concepte Low Touch Economy al·ludeix un context en què l’economia s’ha intentat adaptar a un context que exigeix menys contacte físic. Això comprèn des de les targetes i smartphones que eviten utilitzar diners en efectiu a les solucions de signatura digital. També els autocines, les visites virtuals a museus o les plataformes de reunions en línia. Molts eviten l’aglomeració de persones i haver de tocar superfícies comunes, però també eliminen barreres físiques alhora que generen negoci.

Es tracta de productes i serveis que ens ajuden a evitar riscos en temps de pandèmia, però, sobretot, a fer la nostra vida diària molt més senzilla. Aquesta serà, precisament, la clau per la qual es quedaran amb nosaltres fins i tot quan el virus només sigui un mal record. Benvinguts a l’era de la Low Touch Economy.

Han revolucionat la manera que tenim de relacionar-nos, han contribuït a difuminar les fronteres del món, han dinamitzat revolucions i fins i tot han transformat totalment l’experiència d’estar confinat durant una pandèmia. Qui ens havia de dir no fa ni tan sols un parell de dècades que les xarxes socials influirien d’aquesta manera en les nostres vides que fins i tot cada 30 de juny celebren el seu dia mundial.

A començaments d’any, Facebook tenia 2.449 milions d’usuaris mensuals actius, pels 2.000 milions de YouTube, els 1.000 d’Instagram o els 340 de Twitter. Per fer-nos una idea de la magnitud d’aquestes xifres, n’hi ha prou amb saber que al món vivim uns 7.700 milions de persones en total. Això vol dir que pràcticament un de cada tres habitants entra a Facebook cada mes.

El cas és que des del moment en què les xarxes socials es van instal·lar a les nostres vides, s’han produït moltes variacions i adaptacions. Una bona part de la culpa és nostra, dels usuaris, que hem anat donant forma a aquests espais a mesura que anàvem evolucionant amb el seu ús. Els testos de personalitat, els mems, les piulades cada vegada més llargues, els filtres de fotografia, els vídeos curts, els reptes virals… són elements que s’han introduït al llarg dels anys i que han modificat les xarxes socials fins a convertir-se en el que veiem avui.

Aquest és el motiu principal pel qual cada any els experts fan càbales sobre com evolucionaran les xarxes socials en el futur. Es tracta d’anticipar-se a allò que demanarà el públic per poder oferir-li-ho. En el cas del 2020, el confinament per la crisi del coronavirus no ha fet res més que complicar encara més aquest exercici. Amb tot, ja és possible endevinar algunes de les claus que marcaran les xarxes socials en el futur.

Fins a dos terços dels usuaris de xarxes socials enquestats pel Global Web Index afirmen que on millor se senten a l’hora de compartir és en les aplicacions de missatgeria. Potser aquesta sigui la raó per la qual —tal com recorda Hootsuite— Instagram va llançar Threads, una aplicació en què preval l’ús de la càmera per contactar amb amics íntims. Mentrestant, LinkedIn va posar en marxa Teammates perquè els membres d’un mateix equip al món real puguin connectar-se millor.

El confinament per la pandèmia de la COVID-19 no ha fet res més que accelerar aquesta tendència. Durant aquest període, fins i tot aquells sectors de la població que no estaven acostumats a treure tot el partit a les aplicacions de missatgeria instantània van aprendre a fer-ho per comunicar-se amb els seus éssers estimats.

Que les xarxes socials es tornin més privades no vol dir que es tanquin per complet. De fet, els usuaris hi acostumen a recórrer per trobar-hi informació sobre productes, notícies o entreteniment en canals públics.

L’enorme èxit que ha tingut la xarxa social TikTok, els usuaris de la qual acostumen a compartir vídeos d’uns 15 segons, ha catapultat el consum de petites unitats d’informació que es viralitzen, també conegudes com a mems. Tot i que ja eren àmpliament coneguts, la irrupció de TikTok i el seu ús durant el confinament ha trobat noves maneres d’utilitzar els mems, fins i tot per crear contingut en família en una xarxa social que fins fa ben poc temps era pràcticament exclusiva per a joves. I no tan sols això: els continguts que inicialment es publiquen en TikTok ja han començat a inundar altres xarxes socials com ara Instagram, Twitter o YouTube.

Aquest èxit significa sobretot dues coses: d’una banda, els continguts curts i divertits continuaran regnant a les xarxes socials; i de l’altra, el vídeo continuarà sent un format atractiu per compartir a les xarxes socials.

El mateix Mark Zuckerberg, fundador de Facebook, al principi d’aquest any demanava als governs un marc regulatori clar sobre qüestions com ara la privacitat, el contingut perjudicial o la portabilitat de les dades. L’objectiu consisteix a establir clarament quin tipus de continguts es poden publicar a les xarxes socials i qui n’és el responsable últim.

Aquesta petició va en línia amb els darrers moviments a la Unió Europea, que ja ultima la seva Llei de Serveis Digitals. Aquesta norma pretén augmentar la responsabilitat de plataformes com Facebook sobre els continguts que comparteixen els seus usuaris, com ara les campanyes de desinformació i les notícies falses.

Les novetats en legislació obligaran les xarxes socials a adaptar-se i poden suposar grans canvis, tant en el seu funcionament com en l’ús que en fem. De fet, poden ser el primer pas per acabar d’una vegada per totes amb algunes pràctiques perjudicials com ara el ciberassetjament o la manipulació d’eleccions democràtiques.

Les xarxes socials continuaran amb la seva evolució en el futur. En un món en canvi constant, aquests espais continuaran formant part del dia a dia de milions de persones i ho faran com sempre ho han fet: adaptant-se a les necessitats i inquietuds dels seus usuaris.

Sense anar gaire lluny, aquests últims mesos les xarxes socials han resultat fonamentals per a ciutadans, administracions i empreses. Durant el confinament per la crisi del coronavirus, aquests espais han permès mantenir els vincles entre familiars, amics, proveïdors, clients, professors, alumnes i un llarg etcètera de persones.

Gràcies a la seva versatilitat, se n’ha pogut fer ús perquè els cursos escolars no s’aturessin, els avis continuessin jugant amb els seus nets malgrat estar separats i moltes persones mantinguessin les feines gràcies a la seva aplicació per al teletreball. També per plantejar reptes virals que ens ajudessin a mantenir-nos en forma o fins i tot per assistir a concerts des del saló de casa nostra.

Aquesta flexibilitat de les xarxes socials continuarà sent, molt probablement, un dels seus principals senyals d’identitat, ja que permet que els mateixos usuaris els donen forma i fins i tot promoure usos per als quals no havien estat dissenyades en un principi. De fet, en un entorn tan canviant com l’actual, les xarxes socials més permeables seran les que aconsegueixin connectar millor amb el que el seu públic vol d’elles.

Els ciberatacs són el pa de cada dia i a hores d’ara ja hi ha molts ciutadans que n’han patit les conseqüències. Entre aquestes s’hi troben les relacionades amb la suplantació d’identitat, una malifeta que sol tenir sempre el mateix origen: el robatori d’informació personal. És a dir, un atac a la privacitat on-line en tota regla.

La qüestió és que, amb la crisi del coronavirus, aquesta privacitat on-line està especialment exposada. La raó principal és l’important flux d’informació digital que circula aquests dies, sobretot la relativa a la pandèmia.

Vídeos, enllaços, mems… tota mena d’arxius salten de correu en correu i de missatge en missatge. També tota mena d’informació sobre la nostra situació actual en què ens trobem i que publiquem en xarxes socials. Els nostres telèfons mòbils i els nostres ordinadors treuen fum amb la gran quantitat de dades que compartim. Fins al punt que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha qualificat la situació actual d’“infodèmia”, referint-se a la sobreabundància d’informació que circula.

Els ciberdelinqüents saben com aprofitar aquest flux, així com el nostre desig de rebre la màxima informació possible. Per això han trobat l’ocasió perfecta per intentar apoderar-se de les nostres dades. És el primer pas cap a una possible suplantació d’identitat, que pot crear més maldecaps del que sembla.

Pot semblar que la suplantació d’identitat és un problema que només afecta els famosos de tant en tant. Això es deu al fet que els seus casos solen ser els més sonats. Cada dos per tres sentim parlar d’alguna personalitat a qui han piratejat el seu perfil en una xarxa social per publicar-hi qualsevol cosa en nom seu. Tanmateix, qualsevol pot ser víctima d’aquesta mena d’activitat fraudulenta.

Tal com recorda l’Oficina de Seguretat de l’Internauta (OSI), qualsevol persona que tingui a internet informació personal, com ara nom i cognoms, edat, lloc de naixement o fotografies, i no tingui controlat qui pot accedir a aquestes dades pot ser víctima de suplantació d’identitat. Fins i tot si aquesta informació no està publicada a internet, sempre hi ha un cert risc.

Pel que fa als llocs on es desenvolupen les suplantacions d’identitat, solen donar-se en xarxes socials, ja que resulta senzill recopilar-hi informació sobre una persona i fins i tot crear un perfil fals per fer-se passar per ella. De fet, és habitual l’ús de bots que es fan passar per persones reals per promocionar productes i serveis o sembrar la zitzània.

També hi ha atacs de phishing que utilitzen malware per infectar els nostres equips i apoderar-se de la nostra informació personal. En aquests atacs, els ciberdelinqüents solen utilitzar tècniques d’enginyeria social per suplantar la identitat d’entitats o persones conegudes per tal d’enganyar les seves víctimes i obtenir les seves dades. I un cop tinguin aquestes dades, intentaran accedir en nom seu a diferents serveis.

Els atacs de phishing solen seguir aquest esquema: obrim un correu electrònic o missatge que sembla enviar una persona o entitat de confiança; el missatge sol·licita que s’accedeixi a un web per facilitar-hi informació personal; el web sembla legítim, per la qual cosa facilitem totes les dades sol·licitades, inclosos el nom d’usuari, la contrasenya o el número d’identificació fiscal. A partir d’aquí, els ciberdelinqüents tindran a la seva disposició les dades necessàries per intentar suplantar-nos, per exemple, en les nostres interaccions amb el banc. En aquesta mena d’atacs també són habituals els missatges que ens anuncien que hem guanyat un premi i que hem de proporcionar informació personal per poder-hi accedir.

En plena pandèmia de la covid-19, aquesta mena d’atacs s’ha sofisticat i aprofita aquest tema com a ganxo per apoderar-se de dades d’usuaris. Des d’arxius amb suposats consells en vídeo per mantenir-se fora de perill de la malaltia que oculten programa maliciós fins a cibercriminals que es fan passar per l’Organització Mundial de la Salut, tot s’hi val per trencar la privacitat on-line dels internautes.

Les circumstàncies especials que vivim actualment exigeixen que siguem més curosos que mai amb la nostra informació personal. Els atacs de suplantació d’identitat no només afecten la víctima de l’estafa, sinó també les persones o organismes pels quals es fan passar els ciberdelinqüents, que es poden veure envoltats en un problema de manera totalment inadvertida.

Hi ha algunes mesures que podem prendre per mantenir les nostres dades fora de perill i evitar que tercers puguin contactar amb altres en nom nostre o accedir a diferents serveis on-line fent-se passar per nosaltres.

– Fer servir sempre contrasenyes robustes: tant per accedir al perfil de la xarxa social com a les nostres aplicacions bancàries, l’OSI explica que triar una bona contrasenya és fonamental. També ho és gestionar aquestes credencials de manera adequada, sense compartir-les amb ningú, sense fer servir la mateixa per a diversos serveis i fent ús de gestors per recordar-les quan les necessitem.

En aquest sentit, CaixaBank ha estat el primer banc del món a utilitzar la identificació biomètrica en les aplicacions pròpies i el reconeixement facial en caixers, que evita haver d’introduir el PIN per fer reintegraments. A més, l’entitat disposa de sistemes robustos per protegir les dades dels seus clients davant dels atacs dels pirates.

– Evitar el phishing: el millor per no patir les conseqüències d’un atac de phishing que acabi amb el robatori de la nostra informació és evitar-lo. Per fer-ho, convé fixar-se en els missatges i correus que es reben i estar alerta davant de contactes inesperats o respostes que no s’han sol·licitat.

També cal analitzar amb detall els correus, sobretot els que ens demanen que introduïm credencials en un web extern amb qualsevol excusa, i recordar que un banc mai no ens demanarà les nostres dades per correu electrònic, missatge de text o telèfon perquè ja els té.

Convé examinar l’adreça electrònica del remitent, no fiar-se de peticions urgents que imposin terminis per modificar claus d’accés i comprovar que els enllaços inclosos siguin legítims. Simplement passant el ratolí per sobre del text de l’enllaç, podrem veure l’adreça web a què dirigeix i comprovar si coincideix, o no, amb la que apunta el contingut del missatge. Que la seva redacció sigui incorrecta també ens ha d’alertar.

– Incrementar el grau de privacitat dels nostres perfils: a les xarxes socials, convé configurar els perfils de la manera més privada possible, per tal d’evitar que usuaris desconeguts accedeixin a la nostra informació personal. L’OSI també aconsella assegurar-se de la identitat de qualsevol usuari que ens vulgui agregar com a amic, per evitar així que qualsevol tingui accés a la nostra informació personal, fotos o vídeos.

– Revisar la política de privacitat: l’OSI recorda que, si ens fixem en les condicions de servei de les xarxes socials, sabrem l’ús que fan de les nostres dades, el seu tractament i emmagatzematge i si es comparteixen amb tercers.

Seguir aquests consells ens ajudarà a preservar la nostra privacitat a internet. Una precaució que, en aquests moments, és més important que mai.

La nostra manera d’informar-nos ha canviat radicalment en els darrers anys. Gràcies a la popularització d’Internet i dels dispositius electrònics com els smartphones, avui podem accedir a més informació de la que mai no hi ha hagut al nostre abast.

Una dada: fins l’any 2003, havíem generat un total de cinc exabytes d’informació durant tota la història. L’any 2003, aquesta mateixa quantitat es generava en només dos dies. Tot plegat, tenint en compte que llavors amb prou feines havia començat l’era digital i les xarxes socials eren encara lluny de popularitzar-se.

La possibilitat de rebre tota mena d’informació de manera instantània i gratuïta té múltiples avantatges. Per exemple, la democratització de l’accés al coneixement o la possibilitat de conèixer immediatament què ocorre en l’altra punta del món. Tanmateix, també ha originat inconvenients, com l’excés d’informació i la desinformació, dos problemes que poden causar que els ciutadans estiguin pitjor informats que mai.

Un dels efectes de la combinació de la sobreinformació i la desinformació és el que porta a moltes persones fins i tot a estigmatitzar diversos avenços tecnològics i científics. És el resultat de posar de relleu presumptes perills d’aquests avenços i ocultar o relativitzar els seus aspectes positius. Una situació que provoca rebuig davant la innovació i que acaba per tenir conseqüències sobre la societat.

Per trobar l’origen d’aquest problema, hem de remuntar-nos al moment en què va canviar radicalment la manera com es genera la informació: la popularització d’Internet. Abans, els principals creadors i distribuïdors d’informació eren els mitjans de comunicació de masses. Des de llavors, qualsevol ciutadà pot generar-la i compartir-la en qüestió de pocs segons, especialment des de la irrupció dels smartphones.

Això significa que hem passat d’un entorn en què ens informàvem gairebé exclusivament a través dels mitjans de comunicació a un altre en què regna la saturació. En el primer, la informació era processada per professionals que la filtraven, s’encarregaven de contrastar-la i la distribuïen per un número limitat de canals. En el segon, ens bombardeja tota mena d’informació procedent de tota mena de fonts i propagada a través de tota mena de canals. Com a resultat, es produeix la sobreinformació.

En aquest escenari, tendim a bastir filtres que ens ajudin a rebre únicament la informació que ens interessa, ja sigui mitjançant accions directes per part nostra o algoritmes que tenen en compte les nostres preferències per recomanar-nos continguts. Així, correm el risc de tancar-nos en bombolles informatives que acaben per reflectir només part del món i únicament des d’un punt de vista afí al nostre. Una circumstància que, a la llarga, pot empobrir el nostre nivell d’informació.

Aquest entorn de sobreinformació i bombolles d’informació s’ha convertit en terreny adobat per a un altre dels grans problemes de l’era digital: la desinformació, que no és una altra cosa que informació errònia, o fins i tot falta d’informació, que es produeix de manera intencionada, normalment amb l’objectiu de manipular-nos.

Un estudi realitzat pel MIT assegura que, a Twitter, les notícies veritables triguen sis vegades més a arribar a 1500 persones que les falses. Aquesta dada permet fer-se una idea de l’abast del problema de la desinformació en l’actualitat, una eina que s’utilitza fins i tot amb l’objectiu de manipular eleccions democràtiques.

Les característiques del nostre cervell ofereixen una sèrie de vulnerabilitats que es poden explotar per manipular-nos i fer-nos actuar d’una manera determinada. Una d’elles és el biaix de confirmació, que és la nostra tendència natural a acceptar com a veritat tot allò que concorda amb les nostres idees, encara que sigui fals i estiguem cometent un error.

La desinformació treu partit d’aquest i altres biaixos per convertir-los en vulnerabilitats. Som hackejables i aquest és el motiu pel qual la informació falsa recorre a diferents trucs per intentar manipular-nos.

Per això som vulnerables a teories de la conspiració que exploten la nostra tendència a trobar patrons, a titulars impactants que apel·len a les nostres emocions o a informacions creades per encaixar com un guant amb les nostres creences més profundes.

Totes elles són armes habituals d’una desinformació que, a més, ha trobat en els nous mitjans d’informació, com les xarxes socials o les aplicacions de missatgeria, la manera de propagar-se exponencialment.

Davant la proliferació de la desinformació és necessari passar a l’acció. La Unió Europea ha posat fil a l’agulla i prepara ja una sèrie de mesures per deturar aquesta amenaça mitjançant la Comissió. Els mateixos ciutadans també són cada vegada més conscients de la seva responsabilitat a l’hora de plantar cara a un problema que pot condicionar el seu futur. Com no podia ser d’una altra manera, molts d’ells han decidit utilitzar el seu cervell per defensar-se.

El pensament crític és potser l’arma més efectiva que tenim per contrarestar les vulnerabilitats que ens deixen exposats a la desinformació. Es tracta d’informar-nos de manera més pausada i reflexiva. Per començar, només hem de plantejar-nos algunes preguntes tan senzilles com qui és la font de certa informació, a través de quin canal hem accedit a ella o si concorda sospitosament amb les nostres creences i qui se’n pot beneficiar.

A partir d’aquí, es poden usar eines com contrastar la informació sospitosa. De vegades és tan fàcil com fer una cerca a Google per comprovar si la recullen fonts reconegudes o si ha estat desmentida, així com les dades emprades per fer-ho. També resulta fonamental aprendre a reconèixer quines són aquestes fonts fiables i adequades, a més de llegir els textos sencers, sense quedar-nos exclusivament en el titular. D’aquesta manera, ens podrem fer una idea sobre si la informació que rebem és sòlida o si es fonamenta en fal·làcies o mitges veritats.

Abans de compartir una informació, és vital que ens ho rumiem dues vegades, sobretot si està relacionada amb la salut. Així, si no estem segurs de la veracitat d’una notícia, evitarem la seva propagació.

Per descomptat, transmetre aquests recursos als més joves perquè aprenguin a tractar correctament la informació és la millor manera d’evitar que els manipulin. Així, mantindrem el nostre futur allunyat de les conseqüències de la sobreinformació i la desinformació.

Cada enfrontament entre el Reial Madrid i el FC Barcelona és seguit per milions d’aficionats de tot el món que generen una onada de converses que xifrem en aquest reportatge

Al món existeixen pocs esdeveniments esportius que generin tant d’interès com un Clàssic. L’enfrontament futbolístic per antonomàsia provoca tal impacte social al seu voltant, que és molt difícil no sumar-se a les converses que precedeixen qualsevol dels grans encontres entre el Reial Madrid i el Futbol Club Barcelona. És normal, perquè molts dels moments que més es gaudeixen, tenen lloc abans o després del mateix partit: és en aquesta xerrada de bar o a l’entrada de la feina quan afloren les converses sobre cada detall d’allò que encara ha de passar o del que ja s’ha viscut.

Fins fa uns quants anys aquest debat tenia lloc a la barra del bar tot prenent unes canyes, o prenent un cafè davant la màquina de l’oficina. Però les xarxes socials han canviat la forma en què gaudim dels esdeveniments esportius com el Clàssic, que se segueixen molt intensament, tant a dins de l’estadi com a fora. Les dades ens ho demostren.

Qui no ha tuitejat la seva opinió sobre aquella falta que no ho era? Qui no ha generat un intens debat en el seu mur de Facebook? Qui s’ha pogut resistir a fer-se una selfie mostrant la seva sort en poder assistir en directe al partit? El futbol i les xarxes socials fan tan bona parella, com en el seu dia ho van fer Butragueño i Hugo Sánchez, o Romário i Stóitxkov. I els clubs ho han entès perfectament; de fet, avui dia, tant el Barcelona com el Reial Madrid dediquen bona part dels seus esforços a la comunicació i a nodrir les seves xarxes socials. Últimes notícies, dades històriques, moments destacats, anècdotes… Ser incondicional d’un club passa també per seguir-lo en tots els perfils digitals. La recompensa és un impacte mundial de l’activitat de l’equip que, durant el dia del Clàssic, es converteix en una autèntica bogeria que trenca xifres rècord.

Posem alguns números sobre la gespa. L’última vegada que el Reial Madrid i el Barcelona es van creuar en un torneig d’anada i tornada va ser a la Supercopa d’Espanya de 2017, concretament el 13 i el 16 d’agost. Durant els dies precedents i posteriors als partits, l’activitat d’ambdós clubs a les xarxes socials —i, per tant, dels seus aficionats—, va créixer enormement. Segons dades oficials del Reial Madrid, els vídeos compartits a través de les seves xarxes socials van assolir un pic de més de 100 milions de reproduccions en un període de 10 dies. En context, la Superbowl d’aquest any —l’esdeveniment esportiu més seguit del món— es va quedar en 98 milions d’espectadors. És cert que parlem d’una única jornada i d’una plataforma com la televisió, completament diferent, però tot i així, la comparació ens ajuda a entendre la rellevància que les xarxes, el futbol, i en aquest cas, el Reial Madrid, han aconseguit a nivell mundial.

El Clàssic ja ha transcendit les fronteres d’Espanya per convertir-se en un partit d’interès internacional. Així s’explica com, durant l’enfrontament d’anada de l’esmentada Supercopa d’Espanya de 2017, els blancs aconseguissin a les seves xarxes 32 milions de reproduccions dels seus vídeos i 10 milions d’interaccions a tot el món.

És precisament el capítol d’interaccions un dels grans èxits de les xarxes socials, doncs han aconseguit crear corrents d’opinió gegantines i debats que, siguem aficionats o no, possiblement acabarem veient quan ens connectem al nostre perfil. És difícil escapar a una onada de 58 milions d’interaccions amb els diferents canals durant el citat període de 10 dies, entre comentaris, compartits, likes i reaccions al contingut.

A més, es dona la paradoxa que Espanya ja no ocupa el tron de país més fanàtic del Clàssic —almenys en xarxes socials—, una posició que comparteix amb els Estats Units, ja que ambdós països van suposar el 15%  —de mitjana—,  de les reproduccions dels vídeos compartits pel Madrid.

La nombrosa població hispana —que s’acosta als 60 milions de persones— i el creixent interès pel futbol (el que ells anomenen soccer), fa que cada vegada se segueixin més de prop les competicions europees i els grans clubs.

Un altre dels països que també està molt pendent dels Clàssics és Mèxic, amb el 14% de reproduccions, fet que el converteix en el líder dels països totalment hispanoparlants, pel que fa al seguiment d’aquests partits; naturalment, a la llista no poden faltar Colòmbia o el Perú, però també s’hi sumen el Brasil i França o els països àrabs amb més tradició futbolera, com ara el Marroc o Algèria.

Que el futbol ja és un fenomen que traspassa fronteres o cultures, ho demostra l’Índia, un país on l’esport rei és cada cop més seguit i on el Clàssic és un dels esdeveniments més seguits a les xarxes socials. Durant la Supercopa de 2017, el país asiàtic va generar una mitjana del 7% de les reproduccions dels vídeos publicats pel Reial Madrid. Un percentatge enorme que fa uns anys hagués sigut impensable.

Avui en dia és molt fàcil seguir totes les impressions d’un partit des de la comoditat de casa i a través de les xarxes socials. Els mems, tuits, missatges de professionals i protagonistes, i els hashtags, fan que viure un esdeveniment com el Clàssic passi, també, per connectar-se a les xarxes.

Així que, si bé és impossible predir qui guanyarà el següent Clàssic, el que és segur, és que la propera victòria sobre l’etern rival ja no se celebrarà només a Canaletes o a la Cibeles, sinó també en els temes del moment de Twitter i en els perfils de Facebook i Instagram de milions d’aficionats.

Al llarg de la història han existit moltes xarxes socials. És un fet connatural a l’ésser humà; al cap i a la fi, som éssers socials. Però només ha estat en temps recents quan aquestes xarxes s’han pogut informatitzar i assolir una mida que avui ens sembla normal, però que veient-ho en perspectiva és senzillament impressionant. Perquè, segons l’investigador israelià Yuval Noah, els éssers humans estem «programats» per poder relacionar-nos, com a màxim, amb un cercle de 150 persones. I aquí estem, amb llargues llistes de seguidors a Twitter, xifres cada vegada més grans d’«amics» a Facebook, i centenars, per no dir milers de contactes a LinkedIn. Com hem arribat fins aquí?

Que internet va néixer com una eina de comunicació és un fet àmpliament conegut. En aquells primers anys de la xarxa de xarxes, al voltant dels 70, la principal forma de comunicació eren els correus electrònics; dècades després arribarien els xats en línia o IRC, els fòrums… Fins i tot en aquell internet de l’antiguitat hi havia llocs dedicats a qui volia trobar parella. Però no és fins al 1997 quan sorgeix la que avui es considera la primera xarxa social digital de la història, SixDegrees.

Per què diem que SixDegrees és la primera xarxa social nascuda a internet? Encara que els esmentats xats, correus electrònics o fòrums tenen característiques socials ―principalment, que permeten la comunicació directa entre usuaris―, SixDegrees va ser la primera eina a reunir les característiques que avui pressuposem a una xarxa social clàssica com Facebook o Twitter: personalització del perfil propi, capacitat per compartir contingut i contribuir a la xarxa, facilitat per connectar amb altres usuaris i eines per comunicar-nos en temps real. Tot això era el que oferia SixDegrees, cosa que avui ens pot semblar molt bàsic però que fa 20 anys va ser una petita revolució.

Un moment! Ens estem oblidant d’una de les característiques més interessants de qualsevol xarxa social i la que, precisament, origina el nom de SixDegrees: la possibilitat de conèixer persones que estan fora del nostre cercle immediat d’amistats i connectar-hi. En realitat, la «teoria dels 6 graus de separació» en què es va basar la primera xarxa social és força antiga; en resum, defensa que totes les persones del món estem connectades les unes amb les altres a través d’una cadena de coneguts de, com a màxim, 5 persones. És a dir que, per conèixer el teu ídol ―posem pel cas, el tennista Rafa Nadal―, només hauries de «tirar del fil» i contactar amb 3, 4 o 5 persones com a màxim. A partir d’aquesta interessant premissa funcionen xarxes socials modernes com LinkedIn.

Prop dels anys 2000, la xarxa social SixDegrees va arribar a tenir al voltant d’un milió d’usuaris. Aquesta xifra, que avui ens sembla irrisòria, va obrir el camí a altres xarxes socials com Live Journal, encara molt activa. Aquella va ser una de les primeres «espurnes» del que avui coneixem com blogosfera, una xarxa social basada en blogs.

Encara que hem dit que SixDegrees va ser la primera xarxa social a veure la llum a internet, alguns experts rebaten aquesta idea i apunten cap a Friendster, fundada l’any 2002, com la primera gran xarxa social ―va arribar a tenir fins a 90 milions d’usuaris en el seu millor moment―, una eina que perfeccionava tot allò vist a SixDegrees i permetia crear una veritable xarxa de contactes.

Si no et sona Friendster, no pateixis, aquesta xarxa amb prou feines va ser coneguda més enllà del seu lloc d’origen, a Àsia.

La que de ben segur que et sona és MySpace, considerada la primera xarxa social que es va convertir en fenomen global. Tirant de nostàlgia, avui recordem MySpace com una mena d’híbrid entre xarxa social i blog personal, en què la principal característica era la gran personalització que podíem donar al nostre «space» a la xarxa.

Encara que MySpace també va ser molt usada a Espanya pels primers internautes, aquells mil·lennistes avui ja crescuts recordaran amb molt més afecte Tuenti.

La xarxa social Tuenti ―reconvertida ara en empresa de telefonia― va ser llançada a finals de 2006 i a penes en un parell d’anys es va convertir en un autèntic fenomen de masses a Espanya. Si eres jove i social, havies d’estar a Tuenti. No és una exageració: l’any 2011 Tuenti representava el 15 % del trànsit web a Espanya, superant Google i Facebook, junts.

Per als espanyols, Tuenti va ser la primera xarxa social adoptada massivament, la que va obrir la possibilitat de compartir un estat, pujar fotografies de l’últim cap de setmana o compartir una cançó o vídeo. Sí, quan Tuenti va néixer Facebook ja estava aquí, però la xarxa social de Zuckerberg era encara una mica estranya per a l’internauta espanyol.

La resta, com se sol dir, és història. A poc a poc van anar arribant YouTube, Flickr, Twitter, Instagram, Snapchat… i el que abans eren milions d’usuaris es van convertir en desenes, centenars i finalment milers de milions d’usuaris. El darrer estiu Facebook ja comptava amb gairebé 2.200 milions d’usuaris al món ―això és gairebé un terç de la població total― i YouTube estava a punt de trencar la barrera dels 2.000 milions.

T’agradaria emprendre? Has pensat en un negoci on-line? Ara tens l’oportunitat. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 32% dels espanyols ha comprat alguna vegada a través d’Internet durant els últims mesos. I allà podria haver estat la teva proposta. No importa el sector: els ciutadans tenen, cada vegada més, una vida virtual paral·lela a la real. Des de l’alimentació fins als crèdits, una part important del consum ja es fa des de la pantalla del mòbil.

Internet ofereix grans oportunitats de negoci i, només amb una mica d’il·lusió, dedicació, esforç i passió per les noves tecnologies, pots iniciar una aventura empresarial a través de la xarxa.

Un negoci és una qüestió seriosa. Per això, desenvolupar un projecte al món digital suposa, igual que per a un negoci físic, establir bé les bases sobre les quals se sustentarà qualsevol decisió que prenguis.

El pla d’empresa serà la Bíblia a seguir. Aquí indicaràs quins objectius i estratègies tens i com faràs la teva idea realitat. També serà necessari un pla de màrqueting que orienti les accions de comunicació per arribar al públic objectiu. Què els diràs? A través de quins canals? Això ho decidiràs en aquest document.

No és menys important dissenyar un pla de vendes per detallar la part comercial. I un pla financer t’ajudarà a calcular quins fons són necessaris, les despeses previstes i les fonts d’ingressos que et permetran arribar a l’equilibri i començar a obtenir beneficis.

També has de tenir molt en compte, abans d’arrencar un projecte a través d’Internet, qüestions relacionades amb l’organització, els recursos humans i els aspectes legals. La nova normativa que regula la protecció de dades dels ciutadans europeus (Reglament general de protecció de dades) és més exigent que mai i requereix més atenció per treballar sense sorpreses —o ensurts— legals.

Com no pot ser d’altra manera, l’equipament tecnològic és fonamental a l’hora de muntar el teu negoci a la xarxa. Els emprenedors de botigues virtuals o projectes digitals tenen una infinitat de plataformes i serveis per desenvolupar les seves empreses.

• Pàgina web. Tenir un web és com llogar un local al món físic. És sinònim de ser-hi. Publicar el web és pujar la persiana. Tot i que, en aquest cas, la venda està oberta 24 hores i els clients procedeixen de qualsevol part del món.

En aquest web constarà la informació necessària per presentar la teva empresa. Com més dades hi incloguis, millor. Així donaràs més motius a l’usuari perquè confiï en tu. El web també oferirà el catàleg de productes que es venen. És l’aparador!

Per muntar aquest punt de venda on-line caldrà reservar un nom de domini i contractar un allotjament on instal·lar un gestor de continguts i un gestor de la botiga. Alguns noms d’eines molt conegudes són WooCommerce a WordPress, Prestashop o Magento, encara que n’hi ha moltes més. En aquest punt és molt important posicionar els continguts del teu web perquè els consumidors trobin els teus productes quan facin determinades cerques a la xarxa. La manera més eficient d’aconseguir-ho és fent un bon tractament del SEO (Search Engine Optimization) dels teus continguts, per a la qual cosa has de titular-los i etiquetar-los correctament en el CMS que utilitzis per donar-los més visibilitat en els motors de cerca utilitzant determinades paraules clau. Una eina molt útil per fer-ho és Google Trends, on podràs localitzar els termes de cerca més habituals. També pots reservar part del teu pressupost de màrqueting per invertir en serveis de SEM (Search Engine Marketing), que situen els teus continguts com anuncis en les cerques relacionades amb els productes o serveis que comercialitzes.

• Confiança. Una de les barreres més freqüents d’entrada dels consumidors en el comerç on-line són els recels sobre la fiabilitat dels proveïdors i la qualitat dels productes. Per vèncer-les és important establir una política clara de devolucions en cas de desacord per part del comprador. Com més contundent i automàtica sigui aquesta política, més confiança es genera. També és important adquirir des de l’inici algun segell de confiança. El més conegut a Espanya és confianzaonline. Igualment, és determinant una bona política de transparència pel que fa a les dades de l’empresa: nom, inscripció en el registre, domicili físic, etc.
• Passarel·la de pagament. Per rebre ingressos, has de configurar un sistema fàcil d’utilitzar i fiable perquè els clients puguin pagar el total del carretó. En aquest cas, disposes de PayPal i el TPV virtual del teu banc. Hi ha moltes opcions per cobrar als clients des del teu web, com les solucions que ofereix Addon Payments, la solució de pagament de CaixaBank per ajudar els comerços a incrementar les seves vendes per Internet.
• Atenció al client. El tracte amb el client marcarà la diferència entre adquirir productes i serveis a través del teu web o fer-ho en un altre. Per això, no cal oblidar parar una atenció especial a la relació amb els clients. És interessant contractar un CRM que faciliti la gestió de totes les dades que acumularàs i les comunicacions amb aquests. A més, és imprescindible una estratègia de màrqueting per correu electrònic que vagi acompanyada d’una eina potent per executar-la. En aquest apartat, en el comerç on-line és crític resoldre bé la logística per al lliurament dels productes. Cal combinar rapidesa, fiabilitat, costos reduïts i flexibilitat en el lliurament. El més recomanable és arribar a un acord amb una empresa de missatgeria per negociar el total del volum de negoci que se’ls pugui oferir però sempre pensant en el tipus de comprador que normalment no és a casa ni té massa temps per a les recollides.
• Xarxes socials. En els últims anys, les xarxes socials han entrat en la vida de la gent i, fins i tot, l’han envaït. No s’entén el desenvolupament d’un projecte digital sense la participació i comunicació a través de Facebook, Twitter o Instagram. Allà és on es tirarà l’ham que portarà els clients cap a l’aparador perquè acabi utilitzant la passarel·la de pagament. És ideal treballar l’estratègia de xarxes socials amb eines que ajuden en la gestió, com Hootsuite, TweetDeck o Metricool.
• Analítica. En l’entorn digital, és molt important establir uns bons sistemes de control intern que ens permetin mesurar l’impacte de les accions de màrqueting i, especialment, el retorn de les inversions. Google Analytics és en aquest moment l’eina més popular per mesurar els KPI (indicadors clau de rendiment) de qualsevol negoci on-line i que permet controlar tant el rendiment de les inversions com el comportament dels clients.

L’emprenedor aventurer que té una idea i es llança al món digital per fer-la evolucionar i guanyar diners amb Internet haurà de conviure amb moltes dificultats. Per això, és recomanable cercar els millors proveïdors i un bon soci com, per exemple, Comercia Global Payments, que disposa d’especialistes experts en e-commerce que ajuden a trobar les millors solucions. Per què no deixar-se ajudar?

Arriba l’esdeveniment tecnològic més important de l’any: el Mobile World Congress (MWC17), que aterra a Barcelona del 26 de febrer fins al 2 de març per convertir la Ciutat Comtal en la capital mundial del mòbil. Més de 101.000 congressistes de 200 països, 2.200 expositors i 3.900 periodistes acreditats d’arreu del món es concentraran en el recinte Fira Gran Via de l’Hospitalet de Llobregat, un espai on el talent, la innovació i les noves oportunitats estan a l’ordre del dia.

Amb què ens sorprendrà aquest any? Què serà notícia la setmana vinent? Aquí dues primícies: la tecnologia 5G i la Internet of Things (IoT) faran córrer rius de tinta en aquesta nova edició del MWC.

El 2017 promet ser un punt d’inflexió en el consum de continguts a internet a favor dels dispositius mòbils, principalment gràcies al desplegament del 5G. Aquesta tecnologia també tindrà un paper rellevant en el desenvolupament de la Internet of Things (IoT) -la connexió a internet d’objectes quotidians com els aparells de cuina, els cotxes o els wearables– ja que les xarxes actuals encara no són capaces d’absorbir els requeriments de les aplicacions IoT i la necessitat dels dispositius d’estar permanentment connectats entre si.

L’associació GSMA, per part seva, ja ha anunciat el llançament de l’IoT Big Data API Directory que posarà a disposició de desenvolupadors dades harmonitzades per crear nous serveis de la IoT. El directori està concebut per fomentar un enfocament comú per a l’intercanvi de dades que ajudarà la IoT a desplegar tot el seu potencial.

En la jornada prèvia al MWC 2017 els principals fabricants internacionals han revelat les seves últimes novetats en tecnologia mòbil. El nou P10 amb doble càmera de la xinesa Huawei i el prototip del primer smartphone del mercat amb connectivitat 5G a 1 Gbps de ZTE han estat dos dels dispositius destacats.

Nokia, a més, ha protagonitzat una de les tornades destacades del #MWC17. Aquesta vegada sota l’entramat d’HMD Global i Foxconn. La firma finlandesa ha presentat a Barcelona el Nokia 6, ja revelat a la Xina fa unes setmanes, a més de fer l’esperat homenatge al mític Nokia 3310.

A més del recinte central del Mobile World Congress a l’Hospitalet de Llobregat, el recinte de Fira Montjuïc acull altres activitats destacades com el 4 Years From Now (4YFN) i el Women4Tech, a més del Youth Mobile Festival (YoMo) i el Mobile Explorers Club.

4YFN és la plataforma de Mobile World Capital Barcelona per connectar startups, inversors i corporacions i situar la Ciutat Comtal com a líder en emprenedoria digital. En la seva edició de 2016, 4YFN va acollir 12.500 visitants, un 50% més que l’any anterior. El Women4Tech, per part seva, pren el relleu de l’anterior Connected Women com a nou programa de GSMA concebut com a plataforma global per accelerar la inclusió de les dones en la indústria de la telefonia mòbil i mostrar best practices en l’àmbit del lideratge de dones.

Després de la marató de presentacions de la jornada prèvia, el Mobile World Congress seguirà donant a conèixer les propostes més innovadores de l’ecosistema mòbil fins al proper 2 de març.

Ens veiem al #MWC17!

Amb 180,5 metres d’altura, la Torre Sevilla és l’edifici més alt d’Andalusia. La torre alberga oficines i actualment està en marxa l’adequació de les plantes superiors per albergar un hotel emblemàtic.

Enhorabona a tots, i moltes gràcies per oferir-nos aquestes fantàstiques imatges!