Quines tecnologies emergents marcaran el 2024? Aquesta és la pregunta que planteja cada any MIT Technology Review a una sèrie d’experts de talla mundial.
Segons les seves respostes per al 2024, la sostenibilitat, amb importants avenços per a la transició energètica, i una electrònica amb superpoders arriben disposades a triomfar.
Sens dubte, el 2023 ha estat marcat per l’explosió de la intel·ligència artificial generativa. En només un any, eines com ChatGPT han assolit una adopció massiva.
Segons MIT Technology Review, mai una tecnologia tan radical havia passat de prototip a producte de consum de manera tan accelerada i a una escala semblant.
Ara, la intel·ligència artificial s’estén a tota mena d’aplicacions: des de programes ofimàtics capaços de generar presentacions completes amb diapositives fins a telèfons que permeten substituir cares tristes de les fotos per altres d’alegres. Una expansió que s’accelerarà encara més aquest any.
Cèl·lules solars en tàndem de perovskita. Aquest és el nom de la tecnologia de nova generació que bat rècords d’eficiència en producció d’energia solar fotovoltaica. La perovskita, combinada amb el tradicional silici, permet produir encara més electricitat per cèl·lula.
La gran promesa d’aquesta tecnologia consisteix en la seva adopció massiva. Si s’implementa a gran escala, permetria produir més electricitat i a un cost més baix que amb les cèl·lules tradicionals.
Això, al seu torn, ajudaria a estendre la producció d’energia verda. El 2024 s’esperen ja els primers panells comercials en tàndem de perovskita.
Fa anys que les ulleres de realitat mixta intenten conquerir el mercat sense èxit. El 2024 arribarà un nou intent: Apple preveu llançar les seves Apple Vision Pro. Tenen tecnologia micro-OLED, amb més resolució i un contrast més nítid que la majoria de les seves antecessores.
L’aposta d’Apple no només promet una experiència més immersiva, sinó que també espera popularitzar la realitat mixta, que superposa informació sobre la realitat. Ja va fer el mateix al seu dia amb una altra tecnologia de consum massiu com els smartphones. Serà el 2024 el moment de la seva arrencada definitiva?
La semaglutida ha estat l’estrella dels últims anys per combatre un problema, l’obesitat, que afecta el 14,1% de la població adulta d’Espanya, segons l’INE.
Es tracta del principi actiu que hi ha rere uns medicaments —els agonistes del GLP1, com Ozempic— formulats inicialment per tractar la diabetis de tipus 2, però que també poden ajudar a reduir fins al 15% del pes corporal.
Encara es desconeixen els efectes a llarg termini d’aquests medicaments. Tanmateix, el seu ús per reduir pes es prescriu i estén cada vegada més. Els experts de MIT Technology Review auguren un bon nombre de desenvolupaments i aprovacions de nous fàrmacs com aquests els pròxims temps.
La geotèrmia, una font d’energia estable i renovable, permet extreure calor mitjançant la perforació del sòl. Ara, nous sistemes millorats prometen augmentar l’explotació d’aquesta calor que tenim sota els peus. Ho faran a base de bateries subterrànies gegants o tècniques de fractura hidràulica, entre altres.
Ja hi ha diverses empreses que desenvolupen i proven aquests sistemes millorats. El seu objectiu: convertir la geotèrmia en la protagonista de les energies netes.
Les indústries d’alta tecnologia exigeixen la fabricació de xips cada vegada més complexos i cars. Com es pot abaratir aquest procés? Els fabricants recorren a xiplets, de mida més petita, modulars i per a aplicacions específiques, com emmagatzemar dades o processar senyals, que es poden connectar entre si per construir un sistema.
El sector pretén ara facilitar la combinació de xiplets de diferents empreses. Fer-ho permetria accelerar els avenços en camps tan complexos i dinàmics com la intel·ligència artificial, l’automoció o la indústria aeroespacial.
L’anèmia falciforme és la primera malaltia derrotada amb la tècnica CRISPR d’edició genètica. Per primera vegada, aquesta tècnica ha sortit del laboratori per traslladar-se a la medicina real. Ho ha fet amb un tractament que acaba amb els dolorosos símptomes de la malaltia i que ja ha estat autoritzat als Estats Units.
Es tracta d’una teràpia cara que requereix hospitalització. Per aquesta raó, els experts esperen una tendència cap al desenvolupament de teràpies CRISPR més barates que permetin tractar més malalties.
El maig del 2022, als Estats Units, va començar l’era de la computació a exaescala. Ho va fer amb un ordinador capaç de fer en un segon tants càlculs com 100.000 portàtils alhora.
Aquest any s’espera la posada en marxa d’altres ordinadors a exaescala semblants —inclòs un d’europeu—, o fins i tot més ràpids, que els científics esperen amb candeletes. El motiu? Aquests ordinadors turbo fan simulacions impensables fins fa poc. Gràcies a això, poden accelerar considerablement la innovació en diferents camps.
No és una tecnologia nova, però les bombes de calor elèctriques estan vivint un moment dolç, amb augments de vendes mundials de dos dígits cada any. Només a Europa, la seva instal·lació va augmentar el 40% el 2022, segons l’AIE.
Es tracta de sistemes que funcionen amb energies renovables per a climatització i que podrien ajudar que oficines, habitatges i fins i tot fàbriques reduïssin dràsticament les seves emissions. Una tecnologia que té, sens dubte, un futur molt prometedor.
La compra de Twitter per part d’Elon Musk i la seva transformació en X ha portat usuaris de tot el món a provar xarxes socials similars, però descentralitzades. Algunes són Bluesky, Mastodon o Threads (Meta). En aquestes, els usuaris volen bàsicament utilitzar un servei que no estigui controlat per una sola persona.
Aquestes xarxes descentralitzades ofereixen una moderació més granular, canvis de servidor sense problemes i més seguretat davant els designis d’un únic propietari o entitat governamental.