Tecnologies emergents que canviaran en món el 2023, segons el MIT

Cada any, el Massachusetts Institute of Technology (MIT) publica una llista amb les tecnologies que estan cridades a transformar el món. Es tracta de tot un seguit d’avenços que posen de manifest el poder d’aquests recursos transformadors per millorar el nostre dia a dia. Des de la intel·ligència artificial (IA) generadora d’imatges fins a la possibilitat de crear òrgans humans personalitzats, enumerem aquelles tecnologies emergents que modelaran el futur a partir del 2023, segons el MIT.

La tecnologia CRISPR 2.0 (també denominada «edició de bases») ofereix als metges un disseny selectiu que aconsegueix canviar la base de l’ADN per una altra i, d’aquesta manera, evitar errors quan l’ADN es repara a si mateix després de ser tallat. En un pas següent, el CRISPR 3.0 permetrà inserir fragments d’ADN en un genoma i obrirà la porta a la substitució de gens que són l’origen de malalties.

De moment, s’han desenvolupat amb èxit tractaments experimentals a Nova Zelanda, on una dona amb una malaltia cardíaca ha pogut reduir els seus nivells de colesterol gràcies a l’edició genètica.

OpenAI, Google, Stability AI o Midjourney estan ja oferint els serveis de les seves IA, que amb unes instruccions precises són capaces de crear una varietat d’imatges originals. Editors d’imatge ja estan incorporant aquesta funció, mentre que s’explora la creació de vídeos.

Aquestes IA plantegen debats al voltant dels drets de les imatges i el paper dels artistes, però indubtablement aquesta tecnologia emergent està transformant la indústria creativa com la coneixem fins ara.

Els fabricants de microxips han apostat per un estàndard obert conegut com a RISC-V, amb unes especificacions comunes en el seu mode de fabricació, competències i materials. D’aquesta manera, es compatibilitzen tots els microxips del mercat, independentment de qui els produeixi.

El RISC-V es pot utilitzar sense regalies, per la qual cosa qualsevol fabricant pot accedir-hi, fet que en deslocalitzarà la producció i la farà accessible.

La guerra d’Ucraïna està servint com a escenari de prova per a nous recursos militars, especialment drons. Si fins ara regnaven els Predator i Reaper, de fabricació nord-americana, hi ha altres potències que estan posant a prova seus drons de baix cost, des de Turquia fins a l’Iran. Aquest fet ha transformat la manera de lliurar les guerres i de qui pot lliurar-les perquè el baix cost de fabricar-los està a l’abast de països que fins ara no s’ho podien permetre.

Des dels de reconeixement als explosius, els drons han millorat la seva autonomia (major durada de bateria), fet que els permet ampliar el seu radi d’acció, a més de millorar en termes de velocitat. L’altra cara de la moneda és el seu ús amb finalitats humanitàries per donar cobertura sanitària a la població civil víctima del conflicte.

Uns dels reptes que afronta el trasplantament d’òrgans és la seva disponibilitat i compatibilitat . Els pacients s’han d’esperar que es faci la donació d’un òrgan adequat i, un cop fet el trasplantament, que no generi rebuig en el seu organisme. La possibilitat de crear òrgans a la carta, planta cara a aquests dos reptes.

D’una banda, ja s’estan editant genèticament òrgans d’animals per fer-los compatibles amb el cos humà. De l’altra, s’està desenvolupant la possibilitat de cultivar organoides de cèl·lules mare, que es podrien generar a mida, amb un interès especial en la seva compatibilitat genètica. Ambdues possibilitats suposen una oferta il·limitada de «recanvis» per al cos humà.

Mentre que a Espanya el percentatge de vendes del cotxe elèctric només arriba a un 10,9 % del total de cotxes venuts, a la resta d’Europa s’han posat les piles sobre aquest tema.  El desembre de 2022, el 55,4 % dels cotxes que es van vendre Alemanya eren elèctrics.  L’impuls que està experimentant el cotxe elèctric prové en part de la responsabilitat de les administracions d’arreu del món, que estan establint calendaris per a l’eliminació gradual dels vehicles alimentats per combustibles fòssils.

De la mateixa manera, els fabricants d’automoció estan treballant per augmentar la seva capacitat de fabricació de cotxes elèctrics, a més d’optimitzar-ne les prestacions i abaratir-ne el preu. Per exemple, el Hongguang Mini, vehicle elèctric de fabricació xinesa, s’ha convertit en l’elèctric més venut del món, amb un preu de 4.600 euros.

El desembre de 2021, la col·laboració entre els EUA, Europa i el Canadà donava els seus fruits amb el llançament a l’espai del telescopi més gran de la història: el telescopi espacial James Webb. El seu disseny permet la detecció de la radiació infraroja, funció que habilita els astrònoms a retrocedir en el temps i investigar com es van formar les primeres estrelles i galàxies. Està previst que el telescopi presti servei durant dues dècades durant les quals recollirà i transmetrà informació que ens obrirà una valuosa porta a conèixer l’univers i el seu origen i a les particularitats dels cossos que ens envolten.

Noves tècniques per analitzar ADN antic estan permetent que els científics puguin saber més 

Noves tècniques per analitzar ADN antic estan permetent que els científics puguin saber més coses sobre l’origen de la nostra espècie i la seva evolució a través dels segles. En alguns casos, els ossos ja no són necessaris, perquè la tecnologia ja permet analitzar la terra on els neandertals havien orinat per saber el seu ADN.

Aquestes anàlisis han desembocat en notables descobriments sobre el nostre origen: els investigadors han identificat dues noves espècies extintes d’humans, l’Homo luzonensis i els denissòvans, i també han constatat que els humans actuals tenen més coincidències en el seu ADN amb els denissòvans i els neandertals del que fins ara es pensava.

Això no obstant, aquesta tecnologia també ens permet afrontar el futur amb optimisme en l’àmbit sanitari, ja que l’estudi dels gens de les persones que van sobreviure a la pesta negra pot donar-nos les claus per fer front a altres epidèmies, per exemple.

Les bateries requereixen materials limitats i costosos d’extreure (en el pla econòmic i sostenible) i depenen de fluctuacions dels mercats. Aquesta incertesa al voltant de la seva disponibilitat suposa una limitació força important en l’electrificació, sobretot quan parlem del vehicle elèctric.

Per alleugerir aquest obstacle en la fabricació de bateries, els esforços s’han centrat en el seu reciclatge. Ja és viable l’extracció dels materials més difícils d’obtenir i més valuosos per a la seva reutilització: gairebé el 100 % del cobalt i del níquel, més del 80 % del liti i també gran part de l’alumini, el coure o el grafit.   El reciclatge, a més a més, aconsegueix assegurar que les bateries no provoquin cap dany mediambiental quan es transformen en residu.