El 2023 se celebren 40 anys de l’aparició a les llibreries de la saga de fantasia “Discmón”. Es tracta d’una sèrie molt popular de novel·les escrites pel britànic Terry Pratchett: només a Espanya se n’han venut prop d’un milió d’exemplars.
La sèrie “Discmón” és una sàtira divertidíssima del nostre món. De l’aguda mirada de Pratchett, per descomptat, no escapen conceptes relacionats amb l’economia o la desigualtat. Un exemple n’és la teoria de les botes de Vimes, que explica un concepte d’estalvi important: per què les coses barates, a la llarga, surten cares.
El 1993, Terry Pratchett va publicar la novel·la Homes d’armes, en què el personatge Sam Vimes aprenia un dels mecanismes que feia que els rics seguissin sent rics: en comptes de comprar botes barates que es trencaven ràpid i augmentaven la despesa total en botes, els rics compraven botes d’alta qualitat que duraven molts anys, i pagaven menys al cap del temps.
Les coses barates surten cares i les cares, barates. El que passa és que no tothom pot accedir en primera instància als productes de més qualitat. Una manera més tècnica de dir-ho és la que aporta el portal especialitzat Economía en Ciencia Ficción y Fantasía: “Les restriccions de liquiditat limiten les opcions d’accés a productes de preus alts o de més qualitat”.
Si no es disposa de capital per adquirir productes de qualitat, sovint les famílies queden atrapades en nivells de consum molt elevats. Per exemple, a través de la baixa eficiència.
Homes d’armes transcorre en un món imaginari. Tanmateix, la teoria de les botes de Vimes es pot aplicar a la realitat. Per exemple, en alguns casos relacionats amb la climatització i la mobilitat eficients:
- Les famílies amb menys recursos tenen més fàcil accedir a un calefactor elèctric que a un sistema de bomba de calor. El problema és que el calefactor consumeix entre tres i quatre vegades més energia per proporcionar el mateix nivell de confort. És un exemple del que es coneix com a “trampa de la pobresa”: els qui tenen menys no poden evitar gastar més, o invertir en eficiència.
- El desplaçament diari a la feina suposa un cost en mobilitat. S’ha observat que la probabilitat de teletreball està associada al nivell adquisitiu, per la qual cosa qui més guanya té més possibilitats de no conduir i teletreballar. Així mateix, la bicicleta, que és el mitjà de transport amb més autonomia per unitat d’energia, dels més eficients i el vehicle amb menys petjada de CO2, s’associa a la població amb més capacitat adquisitiva.
Aquesta relació es dona en multitud d’aspectes, des de la compra de llibres electrònics —la còpia virtual costa aproximadament la meitat que la física— fins a l’adquisició de vehicles elèctrics capaços de carregar-se a baix cost en un endoll o l’aïllament de l’habitatge per estalviar energia.
Els proverbis recopilen la saviesa popular i l’encerten sovint. A Espanya se sol dir que “les coses barates surten cares“, mentre que al Regne Unit diuen “comprar barat és comprar dues vegades“, que s’assembla més a la nostra expressió “els diners del pobre es gasten dues vegades“.
Aquests refranys posaven el focus de la despesa en la bona qualitat: val la pena fer alguns esforços per invertir en allò que gasta poc, respecte d’adquirir productes de baixa qualitat que és necessari renovar contínuament.
Si una família persegueix estalviar a llarg termini, el millor que pot fer és intentar destinar els diners que tenen a allò que, en el futur, exigirà una despesa inferior. Per descomptat, sempre en la mesura de les possibilitats de cada família.
Per exemple, si augmentar l’eficiència de la llar mitjançant una millora de l’aïllament és inassumible, potser sigui millor començar per comprar portes millors per a les estances que tenen calefacció. Els estalvis generats per aquesta primera inversió es podran utilitzar per emprendre la segona i generar un cercle virtuós d’estalvi que ajudi a millorar, a la llarga, l’economia familiar.
