De les targetes de dèbit… als dispositius contactless (post 5)

Hi ha una gran varietat de targetes: de dèbit, de crèdit, de prepagament, de fidelització… Aquestes targetes tenen diverses marques comercials (Visa, MasterCard, etc.) i també tenen diverses categories segons els serveis que ofereix cadascuna d’elles.

Les targetes bancàries són les que emeten les entitats financeres. També hi ha targetes no bancàries, que serveixen per comprar als establiments comercials que les emeten (grans magatzems, cadenes de botigues, etc.) i de vegades també permeten finançar les compres i ajornar-ne els pagaments.

Les targetes de fidelització poden ser emeses per establiments comercials o de serveis (com ara línies aèries) i permeten acumular punts que donen dret a descomptes o regals.

Les targetes són mitjans de pagament que ens permeten comprar sense necessitat de tenir diners en efectiu i fer diverses operacions en un caixer automàtic. L’ús de les targetes està molt estès i és freqüent fer-ne ús per fer compres en comerços o per Internet.

Alguns dels avantatges en l’ús de les targetes són:

• Comoditat: no he de portar diners en efectiu a sobre.
• Fàcils d’usar: les puc fer servir en gairebé totes les meves compres.
• Seguretat: és més segur portar una targeta que dur diners a sobre.

A més a més, el client disposa d’un control més gran de les compres realitzades gràcies a la informació en línia facilitada per l’entitat, alhora que alguns bancs disposen de serveis de control d’ús. El fet de no haver de dur diners en efectiu suposa un avantatge important per a l’usuari, tant pel que fa a la comoditat com a la seguretat.

Val a dir que les targetes són un mitjà de pagament còmode, fàcil i segur que facilita la vida a les persones a l’hora de fer les compres.

Permet utilitzar diners del compte corrent, sempre que hi hagi saldo. Amb la targeta de dèbit podem treure diners als caixers automàtics i també fer compres. L’operació es registra de manera immediata al compte, raó per la qual és necessari que hi hagi prou diners per pagar o per treure diners del caixer.

En general, podrem pagar amb la targeta de dèbit i treure diners sempre que tinguem diners al compte. Aquesta és la diferència principal amb la targeta de crèdit.

La targeta de crèdit és un mitjà de pagament que s’accepta arreu del món i a la gran majoria d’establiments, per la qual cosa és molt útil tant en les compres fetes al país d’origen com en els viatges a l’estranger. És una targeta que permet fer pagaments o treure efectiu a dèbit o a crèdit, fins a un límit fixat pel banc, sense necessitat de tenir diners al compte en aquell moment. És a dir, en cas de no tenir diners al compte, el banc t’ofereix crèdit; per això es diuen targetes de crèdit.

El límit del crèdit disponible figura en el contracte de la targeta. Pot variar durant el temps, sempre amb el consentiment previ tant del titular de la targeta com de l’entitat financera.

Moltes entitats ofereixen targetes de crèdit sense necessitat de tenir-hi un compte corrent obert. En aquest cas, els rebuts es pagaran al compte que indiqui el client.

Hi ha diverses maneres de pagar els diners gastats amb la targeta:

• Pagament mensual per la totalitat: és la més senzilla i freqüent. En general, es paga el total el primer dia del mes posterior i cal tenir prou diners al compte per pagar tot el saldo. En aquest cas no hem de pagar interessos.
• Pagament ajornat: podem ajornar el pagament i triar quants de diners volem pagar cada mes. En aquest cas, es paguen els interessos establerts en el contracte de la targeta de crèdit.

Les targetes revolving són una variant de les targetes de crèdit que es diferencien en el mode de pagament perquè permeten pagar de manera ajornada: un cop tornat l’import disposat, totalment o parcialment, el saldo torna a estar disponible. El pagament es pot fer a través d’una quota mensual fixa o bé a través d’un percentatge del deute. Aquest mitjà de pagament és semblant a una línia de crèdit.

Les targetes revolving són flexibles i són una manera fàcil i ràpida de tenir accés a finançament; és molt important conèixer-ne les característiques.

Una targeta de prepagament permet fer pagaments —en general d’imports petits— o treure diners fins a l’import carregat a la targeta. Un cop esgotat l’import, podem recarregar la targeta mitjançant un pagament a l’entitat bancària o a l’entitat de diners electrònic que l’emet. L’import que pot emmagatzemar-se en aquestes targetes acostuma a ser petit i són un substitutiu electrònic de les monedes i dels bitllets.

Les dades amb l’import disponible total s’emmagatzemen en un xip a la targeta, i l’import disminueix a mesura que es fan els pagaments. Una modalitat de targetes de prepagament són les targetes virtuals, que no existeixen físicament —no hi ha targeta de plàstic— i que serveixen per fer pagaments per Internet.

Entre els costos més freqüents de les targetes hi ha:

• El cost d’emissió i de manteniment de la targeta: normalment, la quota de manteniment de la targeta es cobra un cop l’any.
• El cost per retirada d’efectiu en caixers d’una altra entitat: retirar efectiu en caixers d’una altra entitat pot tenir un cost depenent de si el banc decideix traslladar al client la tarifa que li aplica el banc propietari del caixer.
• El tipus d’interès que apliquen les targetes de crèdit per fer ús del seu finançament.
• Les possibles comissions i recàrrecs per impagaments en els crèdits, insuficiència de fons o d’altres que estiguin establerts en les seves clàusules.

La banca digital planteja una evolució dels mitjans de pagament, com ara les targetes, que va més enllà de l’aplicació de la tecnologia als serveis financers. Es tracta d’un canvi profund de la cultura empresarial que afecta, de manera transversal, l’entitat i els clients.

Aquesta nova manera de fer banca es concreta en mitjans de pagament com ara la tecnologia contactless, que pren forma en els sistemes de pagament per mòbil i les polseres per fer compres sense contacte als comerços, així com les carteres digitals (per comprar a Internet sense necessitat d’aportar dades de targetes o de comptes) o les cibertargetes (targetes de prepagament que no tenen suport físic).

Alguns consells de seguretat que cal tenir en compte en l’ús de les targetes són:

• Tracta les targetes com si fossin diners en metàl·lic. No les perdis de vista ni les deixis a cap desconegut. Recorda que ets responsable del seu ús.
• No anotis mai el número secret al costat de la targeta. Cal memoritzar-lo.
• No facis servir com a número secret dades fàcils d’endevinar com ara el dia de l’aniversari, el DNI, etc.
• Signa la targeta en el moment de rebre-la perquè ningú més no pugui fer-ho.
• Comprova sempre l’import abans d’introduir el número secret quan estiguis fent un pagament en una botiga o en un restaurant.
• Siguis discret quan operis amb la targeta. Si l’estàs fent servir en una botiga o en un caixer, comprova que introdueixes el número secret de manera discreta, sense que ningú no et vegi.
• És recomanable que revisis periòdicament els moviments de la targeta. Algunes entitats ofereixen eines perquè puguis tenir un control més gran (per exemple, t’envien un SMS quan fas una compra per un import superior a una quantitat determinada).
• Si detectes algun càrrec dubtós o algun error, informa’n a la teva entitat com més aviat millor.
• En cas de pèrdua o robatori de la targeta, informa’n com més aviat millor per procedir a la cancel·lació. És important tenir les dades de les targetes en algun lloc segur, així com el telèfon al qual s’ha de trucar per cancel·lar les targetes per pèrdua o robatori.

Algunes entitats disposen d’un servei que protegeix de l’ús fraudulent de les targetes i que cobreix qualsevol reclamació sobre operacions il·lícites realitzades. La cobertura també acostuma a incloure les operacions fetes amb tecnologia contactless, ja siguin de targetes en modalitat NFC, TAP Polsera, TAP Sticker, etc.

Com ja hem vist, les targetes bancàries són un mitjà de pagament còmode, segur i fàcil d’usar, tot i que cal ser conscient dels avantatges —que són molts i diversos— i també dels costos i de les característiques pròpies de cada modalitat.