Temps de Lectura: 4 minuts
Asesoría Fiscal CaixaBank
27 Gener, 2025
A l’hora de considerar una inversió, és molt important tenir en compte la seva fiscalitat. La raó és molt senzilla: els impostos poden afectar la seva rendibilitat.
Els fons d’inversió són productes molt populars que tributen en un altre impost molt conegut, l’IRPF.
En aquest article, responem a les preguntes següents:
Pel que fa als fons d’inversió, es tributa tant per les rendes generades en rebre dividends —en el cas de fons de repartiment— com pels guanys generats en vendre’ls.
En aquest últim cas, no es tributa per tots els diners que es reben en fer un reemborsament o una venda. És a dir, si invertim 1.000 euros en un fons i després venem per 1.500, només tributarem pel guany de 500 euros.
Una de les característiques més importants dels fons d’inversió és que no estan sotmesos a tributació fins que es reemborsa el capital invertit amb la venda de les participacions.
Això vol dir que els traspassos d’un fons a un altre no tributen, fins i tot si es produeixen guanys en el de partida, per la qual cosa permeten diferir el pagament d’impostos.
Com sabem, en l’IRPF es distingeixen dues bases imposables, segons el tipus de renda:
Així, el resultat positiu o negatiu que s’obté en vendre un fons, sigui de manera total o parcial, es considerarà guany o pèrdua patrimonial a l’efecte de l’IRPF i s’inclourà dins la base imposable de l’estalvi. També caldrà incloure els dividends obtinguts, si és el cas.
El guany o la pèrdua patrimonial d’un fons d’inversió es calcula per la diferència entre el valor de les participacions en el moment de la seva venda i el que tenien quan es van adquirir. També es poden restar o sumar, segons que correspongui, les despeses associades com les comissions que cobren els intermediaris.
Si aquesta diferència és positiva, es considerarà guany, i si és negativa, tindrà la consideració de pèrdua.
Si s’han produït compres de participacions d’un mateix fons en dates diferents, se seguirà el criteri FIFO (First In, First Out). Això significa que es considera que les primeres participacions que es van comprar són les que primer es venen.
En cas que es produeixin pèrdues, cal tenir en compte que es poden compensar amb altres guanys i fins i tot amb els rendiments del capital mobiliari, amb un límit del 25 % del saldo positiu. La quantitat que superi aquest límit es pot compensar durant els quatre pròxims anys. Tot això forma part del càlcul de la base imposable de l’estalvi.
És l’intermediari financer el que s’encarrega de retenir el 19 % en concepte d’IRPF sobre el guany generat per la venda d’un fons d’inversió —el mateix passa amb els dividends, si es liquiden. Si es produeix una pèrdua, no es reté res.
Encara que l’intermediari retingui el 19 % en fer una venda o liquidar dividends per un fons d’inversió, correspon al contribuent regularitzar la tributació en la declaració de la renda.
En aquesta, caldrà aplicar els diferents trams corresponents a la base imposable de l’estalvi:
| Base liquidable de l’estalvi aplicable | Quota íntegra | Resta base liquidable de l’estalvi | Tipus aplicable |
|---|---|---|---|
| 0 | 0 | 6.000 | 19 % |
| 6.000 | 1.140 | 44.000 | 21 % |
| 50.000 | 10.380 | 150.000 | 23 % |
| 200.000 | 44.880 | 100.000 | 27 % |
| 300.000 | 71.880 | En endavant | 30 % |
En el cas dels fons garantits, que són els que asseguren la conservació del capital invertit en un termini donat, la seva tributació dependrà del tipus de garantia.
Si aquesta garantia la rep directament l’inversor, s’haurà de tributar per aquesta en el mateix exercici econòmic en què es percep com a rendiment del capital mobiliari i es practicarà una retenció del 19 %. Si la rep el fons, l’inversor no tributarà per aquesta fins que no rebi el reemborsament per les seves participacions.
