La paraula televisió té gairebé un segle de vida. Però avui no significa el mateix que en els seus orígens. Ha estat, sens dubte, el mitjà massiu de comunicació més influent del segle xx.
Va tenir tanta importància que nombrosos especialistes, com per exemple Giovanni Sartori, van arribar a afirmar que el que no sortia a la televisió simplement no existia. Fins fa relativament poc, les notícies, els esdeveniments i les històries que narrava la televisió eren universalment compartits. La inauguració dels Jocs Olímpics, per exemple, arribava a congregar audiències superiors als 1.300 milions de persones arreu del món. I encara avui, quan es produeix una gran notícia, les persones s’apleguen al voltant de la televisió. Durant els seus gairebé 100 anys d’existència ha perfeccionat la tecnologia que utilitza passant del blanc i negre al color (a finals dels anys 60) i incorporant progressivament una millor definició de les imatges, fins a arribar als actuals receptors en alta definició que assoleixen una nitidesa extrema gràcies al transport digital dels senyals, ja sigui a través de la televisió digital terrestre (TDT) o de les xarxes de fibra òptica gràcies al protocol d’IPTV. Els receptors de les emissions de televisió també han passat de ser voluminoses caixes de fusta a estilitzades pantalles planes.
La televisió experimenta avui una autèntica revolució. Les audiències massives ja no es convoquen únicament, ni principalment, al voltant de les emissions de les cadenes convencionals (ja siguin públiques o comercials) a través de graelles estàtiques de programació. Per exemple, el consum de la televisió convencional es va moure el 2017 als Estats Units de les gairebé set hores de la generació dels Baby Boomers (de 53 a 70 anys) a poc més de dues hores de la Generació Z (de 2 a 20 anys). El consum audiovisual continua puixant i augmenta globalment, però es desplaça cap a les noves xarxes socials com YouTube (1.500 milions de seguidors a tot el món) o les noves plataformes a través del cable com Movistar + o Netflix. Avui dia, un youtuber (influencer a YouTube) pot sumar més de deu milions de seguidors, i els seus vídeos, milions i milions de reproduccions, unes xifres actualment molt difícils d’assolir per a una emissora convencional de televisió que moltes vegades s’està transformant en una plataforma.
Les denominades plataformes OTT (Over The Top) com Netflix, HBO o Amazon Prime Video basades en un model de subscripció a baix preu que permet el consum multiplataforma (als receptors de SmartTV i als dispositius mòbils) experimenten creixements exponencials des del 2016. Netflix, a Espanya, ja suma 1,5 milions d’abonats i la seva penetració en el mercat es multiplicarà el desembre de 2018 gràcies al seu acord amb Movistar +, que supera els quatre milions de subscriptors. L’auge d’aquesta nova forma de consum audiovisual es concentra al voltant dels grans esdeveniments esportius, especialment el futbol, i les sèries, que s’han convertit en el producte audiovisual de ficció amb audiències més massives i transversals, atès que són consumides per totes les generacions encara que ara de manera molt diferent, ja que és freqüent que els espectadors acumulin diversos episodis en una sola sessió de consum que no sempre es produeix al menjador de casa, sinó molt freqüentment als transports públics a través de la telefonia mòbil o de la descàrrega de continguts. El panorama de la televisió d’avui, que els experts designen com a asincrònica perquè els continguts no es consumeixen quan s’emeten sinó quan l’espectador vol, es completa també amb la denominada televisió a la carta. Es tracta dels catàlegs de programes i continguts que les televisions convencionals posen a disposició dels usuaris en plataformes com MiTele del grup Mediaset o Atresplayer del grup Antena 3.
Les Nacions Unides van instaurar el 21 de novembre com el Dia Mundial de la Televisió. Ho van fer quan les pantalles estaven dominades per les cadenes convencionals en horaris de màxima audiència, el denominat prime time. Avui, l’audiovisual continua sent el principal suport de la informació i de l’entreteniment, però les pantalles s’han multiplicat i el consum s’ha diversificat. I aquest fenomen tot just comença. Els experts asseguren que la telefonia mòbil basada en el 5G o la proliferació dels cotxes sense conductor multiplicaran un 2.500% el consum audiovisual. I possiblement la continuarem denominant televisió i seguirem brindant pel seu esplèndid futur.
