Monedes estranyes de dos euros: quant valen realment?

Els col·leccionistes de monedes poden arribar a pagar grans sumes de diners per una sola peça. El somni de descobrir una moneda valuosíssima en una butxaca queda força allunyat de la realitat, però no està malament saber quant valen —i per què— certes peces estranyes, especialment les de dos euros.

La competència en l’emissió de monedes correspon a cada país de la zona euro. Les monedes d’un i dos euros, així com les de diferents quantitats de cèntims, tenen dissenys comuns per a la cara, que decideix cada Estat.

A Espanya, per exemple, n’hi ha tres: l’efígie del rei per a les de més valor, la de Miguel de Cervantes per a les de 10 a 50 cèntims i la catedral de Santiago de Compostel·la per a les d’un a cinc cèntims.

Tanmateix, hi ha una excepció per a les monedes de dos euros. Resulta que són les úniques que admeten més varietat en el disseny de la cara perquè són les úniques que es poden emetre en edició commemorativa.

Cada Estat pot encunyar dues d’aquestes edicions especials a l’any, més una d’extra si tots els països es posen d’acord.

Per què passa això? Ho explica la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre (FNMT): la finalitat principal de l’encunyació i emissió de les monedes de dos euros és la difusió cultural i artística, així com la commemoració d’esdeveniments importants. Hi ha exemples com la caiguda del mur de Berlín o la celebració d’uns jocs olímpics.

Aquesta característica de les monedes de dos euros permet l’emissió de monedes circulants menys comunes que les altres, però també de monedes de col·lecció amb una producció escassa. Evidentment, això forma part del seu atractiu per als col·leccionistes: solen ser més estranyes que les altres.

Més enllà de l’existència de monedes estranyes de dos euros, el fet cert és que no totes valen el mateix al mercat del col·leccionisme.

El preu que se’n pot arribar a pagar depèn de diversos factors: l’escassetat de la peça, l’estat de conservació, el mètode utilitzat per a l’encunyació —no totes les monedes són iguals— i fins i tot si contenen algun error que les faci encara més singulars.

Tot això ho podem veure fàcilment amb uns quants exemples de monedes de dos euros estranyes amb diferents valors al mercat.

Aquesta peça commemorativa es considera la joia de la corona de les monedes de dos euros de col·lecció. És la que assoleix valors més elevats en subhastes i compravendes. Aquest mateix any se n’ha venut un exemplar per 2.900 euros.

Per què val tant aquesta moneda de dos euros? Perquè reuneix algunes característiques poc comunes. Per exemple, el fet que hagi estat produïda a Mònaco, un país que només encunya monedes commemoratives en format de presentació per a col·leccionistes.

Així, doncs, la seva producció va ser molt escassa, de només 20.001 exemplars. A més, el motiu d’aquesta peça és molt potent: commemorava la defunció en accident de circulació de la princesa Gràcia de Mònaco, una tragèdia que va commocionar el món.

Un altre detall important: totes les monedes d’aquesta col·lecció es van encunyar en qualitat flor d’encuny, que és la que tenen les primeres peces que surten d’un encuny totalment nou. És a dir, tenen menys imperfeccions i perden menys relleu. Són totes característiques que la converteixen en una peça molt singular i valuosa.

Una altra moneda de dos euros que assoleix un valor elevat és la que va emetre el banc central de Lituània dedicada a la Reserva Natural de Zuvintas, Patrimoni de la Humanitat. En aquest cas, ha estat una badada el que ha multiplicat el valor de certs exemplars, que també s’han produït en qualitat flor d’encuny.

Tot i que es van encunyar 500.000 exemplars d’aquesta peça, aproximadament el 10% (unes 5.000 monedes) contenien un error en el disseny de la vora. Hi apareixia la inscripció DIEVS * SVĒTĪ * LATVIJU (Déu beneeixi Letònia) en comptes del que utilitza habitualment aquest país a les vores de les seves monedes: LAISVĖ * VIENYBĖ * GEROVĖ * (llibertat, unitat, benestar).

Una errada que va convertir aquestes peces en rareses i en va multiplicar el valor: avui es poden trobar a la venda per entre 1.950 i 2.400 euros.

Les emissions de monedes de dos euros commemoratives per part de microestats com el Vaticà solen valorar-se per sobre del normal per les mateixes raons que les de Mònaco: només surten en edició per a col·leccionistes i les sèries són escasses.

En el cas d’aquesta moneda, encara que la seva producció va ser més nombrosa que la de la princesa Gràcia de Mònaco —es van emetre 100.000 peces—, segueix sent molt apreciada pels col·leccionistes. Cal tenir en compte que, en països com Espanya, es poden arribar a encunyar 1.500.000 exemplars d’una moneda de dos euros commemorativa.

En funció de l’estat de la moneda, es poden arribar a demanar més de 400 euros per un exemplar de la que commemorava el XX Dia Mundial de la Joventut al Vaticà el 2005.

També hi ha altres monedes de dos euros que poden valer desenes d’euros malgrat haver estat emeses per a la seva circulació i, per tant, ser més nombroses.

Un exemple és la de l’església d’Hamburg (Alemanya) del 2008. És qüestió de fixar-s’hi una mica la pròxima vegada que traguem una moneda de la butxaca, especialment si té un bon aspecte de conservació.