Qui és qui en l’elit dels eSports a Espanya
Fa temps que els videojocs s'han convertit en una de les formes d'oci més habituals a Espanya, on l'impacte total en la producció del sector va ser de 3.577 milions d'euros durant l'any 2017, segons dades de l'Associació Espanyola del Videojoc (AEVI). Sí, a Espanya s'hi juga cada cop més i això té una conseqüència molt directa: creix ràpidament el nombre de jugadors d'eSports professionals i, tal com veurem, aquests són cada vegada més competitius en les grans lligues i tornejos internacionals. (més…)
ECONOMIA3 maneres en què l’educació ambiental està canviant el món (i millorant-lo)
Cada 26 de gener se celebra el Dia Mundial de l'Educació Ambiental, una data impulsada per les Nacions Unides per conscienciar les futures generacions sobre la importància de cuidar el planeta. La conscienciació mediambiental que avui impregna pràcticament cada parcel·la de la nostra vida ―des de com ens movem per la ciutat fins a què mengem o vestim― és un moviment relativament nou. Va ser en la dècada dels 60 del segle passat quan van començar a sorgir algunes organitzacions que es preocupaven per la conservació de la naturalesa, com la coneguda World Wildlife Fund (WWF). Tanmateix, una de les fites fonamentals la trobem el 1975, any en què l'Organització de les Nacions Unides va proclamar el 26 de gener com el Dia Mundial de l'Educació Ambiental. I no només com a data simbòlica. En la dècada dels 70 la consciència mediambiental gairebé no existia; de fet, conceptes com el canvi climàtic o el desenvolupament sostenible amb prou feines començaven a veure la llum en un moment en què ja era evident com l'activitat humana repercutia de manera negativa en el medi ambient de tot el planeta. És en aquest context quan sorgeix el Dia Mundial de l'Educació Ambiental, l'objectiu últim del qual és crear una conscienciació global, de societat i governs, sobre els problemes ambientals que posen en risc els ecosistemes del planeta i, en darrera instància, la supervivència mateixa de la humanitat. Molt ambiciós, no? Encara que aquest tipus de declaracions i «Dies Mundials» de vegades estan buits de continguts, no és així en el cas que ens ocupa, ja que l'educació ambiental de les últimes quatre dècades està donant resultats de maneres molt concretes, de les quals avui ens quedarem amb cinc.El reciclatge de les deixalles és un dels exemples més evidents de com l'educació ambiental ha transformat tant la forma en què consumim com la fesomia de les ciutats. Contenidors taronges, grocs, blaus i fins i tot vermells són ja habituals en la majoria de barris d'Espanya. De fet, i segons Ecoembes, al voltant del 99 % dels espanyols tenen accés a un contenidor de reciclatge prop de casa seva ―a uns 100 metres de mitjana―. Fa pocs anys, això era impensable. Campanyes des de les administracions públiques a tots els nivells, tallers especials en el sistema educatiu, i fins i tot sèries, còmics i videojocs han aconseguit canviar la percepció de la societat sobre les deixalles que es generen i com evitar que acabin contaminant el medi ambient. Tanmateix, en aquest sentit Espanya encara té un llarg camí que recórrer, ja que, de les deixalles que genera, el país només recicla el 30 % del total, molt lluny de països com Alemanya, que recicla el 65 % de totes les seves escombraries.La nova estructura de la producció energètica a Espanya és un altre dels exemples que mostren com la societat evoluciona en la seva conscienciació sobre les fonts d'energia que es consumeixen. Segons Red Eléctrica de España, les energies renovables van generar el 32,1 % de l'energia consumida a Espanya el 2017, menys que el 38,4 % de l'any anterior però molt per sobre de l'escàs 20 % de fa una dècada. Hi ha una responsabilitat estatal, esperonada sens dubte per una preocupació cada vegada més gran per l'escalfament global, però també des de la societat civil s'han desenvolupat tota mena d'iniciatives per impulsar un sistema energètic completament renovable. Un dels projectes més interessants està relacionat amb un mapa de participació ciutadana en energies renovables, un lloc web que informa sobre els diferents projectes col·lectius per accedir a energia renovable al domicili propi. Una altra iniciativa especialment rellevant és la que duen a terme entitats bancàries com CaixaBank, que amb els seus «ecoPréstecs» i «ecoMicrocrèdits» financen la compra de vehicles més respectuosos amb l'entorn i electrodomèstics de classe A+ o superior, per posar només un exemple. Tot sembla poc per assolir la denominada «transició energètica», que hauria de portar a Espanya a què el 70 % del seu consum elèctric provingui d'energies renovables el 2030.Fins ara hem parlat sobre el rol que tant els Estats com les societats civils estan jugant pel que fa a sostenibilitat, però el tercer gran actor no és menys important: l'empresa privada. Hi ha nombrosos informes i fonts d'informació a què es pot acudir per veure com la política mediambiental de les grans empreses ha canviat en el transcurs dels últims anys, però possiblement la inclusió de plans de responsabilitat social corporativa sigui un dels senyals que l'educació ambiental també ha fet efecte al món empresarial. La Responsabilitat Social Corporativa (RSC), que era una raresa fa uns anys a Espanya, és avui una de les preocupacions principals per a les grans empreses que operen al país, però també, i cada cop de manera més evident, per a les pimes. Polítiques i mesures de conciliació familiar, ajudes en el transport, cura de la salut… Tot això s'emmarca en la RSC, i també l'impacte de l'activitat empresarial en el medi ambient. De fet, que una empresa sigui sostenible respecte al medi ambient ja no és ni tan sols una qüestió de bona o mala publicitat; més enllà de les possibles sancions que pugui rebre si no compleix la legislació vigent, una empresa l'impacte ambiental de la qual al seu entorn sigui negatiu tindrà molt més complicat l'accés a fonts de finançament externes. Per exemple, entitats com CaixaBank requereixen, segons els Principis d'Equador, una anàlisi dels riscos i impactes ambientals i socials potencials dels projectes que finançaran, efectuada segons els estàndards establerts per la Corporació Financera Internacional. Sense cap dubte, en matèria de sostenibilitat i medi ambient queda molt per fer, però si mirem enrere… tindríem totes aquestes mesures sense una conscienciació i educació ambientals?
SOSTENIBILITATNeil Harbisson: “No utilitzo tecnologia, soc tecnologia i em sento cíborg”
Aquest jove britànic és considerat el primer cíborg del món, ja que té un òrgan nou i completament artificial: una antena, amb la qual explora els límits sensorials de l'ésser humà i que li permet escoltar els colors.
INNOVACIÓDe la febre de l’or a la febre del bitcoin
Alguns diuen que la història mai no es repeteix. Altres, al contrari, sostenen que, amb canvis mínims, la història sempre acaba repetint-se, perquè només l'home ensopega dos cops amb la mateixa pedra. Qui té raó? A començaments del 1848, quan Califòrnia estava a punt de deixar de pertànyer a Mèxic per incorporar-se als Estats Units —i quan aquestes terres encara eren una zona pràcticament sense llei, conegudes com el «Salvatge Oest»—, va tenir lloc un esdeveniment força important: un fuster anomenat James W. Marshall va descobrir or als rius que envoltaven l'aldea de Colloma, a prop de l'actual Sacramento. Encara que al principi es va intentar amagar la notícia, molt aviat van començar a circular rumors que es van estendre fins a la costa Est i abans de final d'any, el desembre del 1848, el mateix president dels Estats Units, James Knox Polk, va acabar confirmant el descobriment. Va ser l'inici de l'anomenada «febre de l'or», que va provocar l'èxode de milers de persones des d'altres indrets del país (i fins i tot d'altres parts del món) fins a Sacramento, San Francisco i a tota la costa Oest. Als que van arribar-hi a partir del 1849 se'ls va batejar amb el nom dels «forty-niners». Tan gran va ser l'impacte d'aquest fenomen migratori que San Francisco, fins aleshores una aldea no gaire gran, va veure com s'hi construïen escoles, camins i esglésies, creixent fins a esdevenir tota una ciutat. Mentrestant, Sacramento va passar a ser la capital de Califòrnia, que a partir del 1850 es va constituir oficialment com un estat més de la Unió i que va començar a ser conegut com el «Golden State» (estat daurat).No obstant això, no tot van ser bones notícies, sinó més aviat al contrari. En realitat, només els primers que hi van arribar van aconseguir trobar-hi or. La resta de les aproximadament 300.000 persones que es van desplaçar fins a Califòrnia va haver de malviure en una terra que no era la seva, la qual cosa va acabar generant caos, desordre, moltes disputes i fins i tot alguna mort. N'hi va haver uns quants es van enriquir, però per a la gran majoria dels que no van trobar el preuat metall, la «febre de l'or» va ser, en realitat, una desgràcia.Molts anys després, en un espai com ara Internet —que igual que el Salvatge Oest també té ben poca regulació—, alguns van creure trobar-hi or quan una identitat desconeguda, que operava sota el pseudònim de Satoshi Nakamoto, va idear el 2009 una moneda virtual anomenada bitcoin. Els bitcoins es caracteritzen per ser un sistema descentralitzat, de codi obert, i que no està emparat per cap govern ni per cap banc central; ans al contrari, la gestió de les transaccions i l'emissió de bitcoins es duu a terme de manera col·lectiva a través de la xarxa. «El seu disseny és públic, ningú no n'és propietari ni controla Bitcoin, i tot el món pot participar-hi», asseguren des de la pàgina web oficial de la criptomoneda. És cert, qualsevol pot comprar bitcoins per pagar amb ells per Internet, però també per conservar-los i especular amb el preu. Doncs bé, en la seva curta història, aquesta moneda virtual ja ha viscut tota mena de vicissituds: des de valer uns cèntims el 2010 fins a una autèntica «febre del bitcoin» el 2017, quan el preu es va disparar fins a fregar els 17.000 dòlars. L'any passat no es parlava de res més i alguns van aconseguir guanyar molts diners. No obstant això, durant 2018, el bitcoin ha caigut fins a perdre el 75% del seu valor. Avui dia, es pot comprar un bitcoin per menys de 4.000 euros i alguns analistes ja comparen la seva evolució amb la «febre de l'or» de Califòrnia o amb la crisi de les tulipes a Holanda. El preu del bitcoin continuarà baixant o bé reprendrà el vol i tornarà als valors que va assolir l'any passat? Es consolidarà com a moneda virtual o acabarà desapareixent? En l'actualitat, el futur del bitcoin és totalment imprevisible i tan incert com el dels cercadors d'or que van arribar a Califòrnia a mitjan segle xix.
INNOVACIÓ