Per a molts treballadors per compte d’altri, l’IRPF és un epígraf més en la seva nòmina i el protagonista de la declaració de la renda que presenten un cop l’any. Tanmateix, per als autònoms, l’IRPF és un impost que es paga mitjançant diferents mecanismes i es declara diversos cops l’any.

L’IRPF en si és un impost progressiu. Per tant, com més guanyes, més pagues.

En aquesta publicació, expliquem els conceptes bàsics relacionats amb aquest tribut per als autònoms.

Els autònoms tenen tres maneres fonamentals i complementàries per tributar l’IRPF: mitjançant les factures que emeten; mitjançant els models trimestrals 130 o 131; i a través de la declaració de la renda.

• Factures. En emetre factures a empreses i professionals, l’autònom ha d’incloure un apartat dedicat a l’IRPF equivalent al 15% de la base imposable (llevat d’alguna excepció amb IRPF reduït, com els autònoms agraris, els que iniciïn l’activitat o alguns artistes).

Aquesta quantitat és la retenció per l’IRPF i porta un signe negatiu. Això suposa que l’autònom no rebrà aquesta retenció quan li paguin la factura i serà el destinatari de la factura qui haurà de tramitar el pagament d’aquest IRPF a Hisenda. Què ocorre amb els clients particulars o les operacions intracomunitàries? En emetre’ls la factura, els autònoms no han d’efectuar retencions per l’IRPF en aquests casos.

• Models 130 i 131. Es presenten de manera trimestral. El model 130 és per a treballadors que utilitzen el mètode d’estimació directa i el model 131, per als que fan l’estimació objectiva o per mòduls.

Ambdós es presenten cada tres mesos per declarar l’IRPF vinculat a l’activitat de l’autònom i avançar a Hisenda els pagaments corresponents a cada trimestre. Seria una mica similar a les retencions que es fan a les nòmines dels treballadors per compte d’altri, que també avancen aquests pagaments.

• Declaració de la renda (model 100). En aquest tràmit es tenen en compte tots els ingressos i les despeses deduïbles obtinguts per les persones o famílies. En el cas concret dels autònoms, no només entrarien els derivats de la seva activitat, sinó també uns altres com poden ser les rendes obtingudes per lloguers, ajuts, deduccions per fills a càrrec, família nombrosa, etc.

Un cop vistos els conceptes anteriors, convé aclarir quins treballadors autònoms estan obligats a declarar l’IRPF. La resposta a partir de l’any vinent 2024 és que tots els treballadors autònoms hauran de presentar la declaració de la renda (model 100), com a conseqüència del canvi al sistema de cotització per ingressos reals de la Seguretat Social.

Una altra cosa diferent és el model 130 que utilitzen els treballadors autònoms en estimació directa (en parlarem més endavant).

En el cas del model 130, l’obligatorietat de la seva presentació depèn de si l’autònom exerceix activitats empresarials (normalment, els que exerceixen la seva activitat al si d’una empresa o una altra organització) o professionals (normalment, els que exerceixen l’activitat de manera individual).

En el cas dels autònoms empresarials, la presentació del model 130 és obligatòria. Pel que fa als autònoms professionals (juntament amb els que desenvolupen activitats agrícoles, ramaderes i forestals), no estaran obligats a presentar-lo els que hagin aplicat retencions o ingressos a compte sobre almenys el 70% dels seus ingressos durant l’any anterior. Aquest seria el cas, per exemple, dels que hagin emès més del 70% de la seva facturació a uns altres professionals.

Per saber quant d’IRPF han de pagar, els autònoms han de conèixer el rendiment net que han obtingut per la seva activitat. Bàsicament, es tracta de restar als ingressos obtinguts les despeses deduïbles relacionades amb la seva activitat.

Com es calcula aquest rendiment net? Per determinar-lo s’utilitzen tres règims fiscals:

• Estimació directa simplificada. La major part dels autònoms estan acollits a aquesta modalitat, que s’aplica a aquells que facturen menys de 600.000 euros a l’any, sempre que no vulguin renunciar a ell voluntàriament.
• Estimació directa normal. Aquesta és la que han d’utilitzar els que facturen per damunt dels 600.000 euros l’any.
• Estimació objectiva o per mòduls. En aquest cas, s’apliquen uns paràmetres definits prèviament per estimar el rendiment de l’activitat. Per exemple, la superfície del local on treballa l’autònom o els quilòmetres recorreguts pel seu vehicle. A aquest règim només es poden acollir algunes activitats i els rendiments íntegres de l’autònom de l’any anterior no han de sobrepassar determinades quantitats, entre altres límits.

Un cop s’hagi fet l’estimació del rendiment net, en alguns casos particulars es podrien aplicar algunes reduccions previstes en la normativa (per exemple, la corresponent als autònoms econòmicament dependents). Amb tot, la majoria dels autònoms no podran fer-ho i utilitzaran el rendiment net estimat mitjançant els tres mètodes anteriors com a base per aplicar l’IRPF.

El rendiment net de l’autònom s’ha d’incloure a la base imposable de la declaració juntament amb la resta dels ingressos (com els ingressos de lloguers). Un cop s’hagi determinat la base imposable general, se li aplica la reducció per mínim personal i familiar.

Al resultat minorat de la base imposable general se li aplica l’escala general de l’impost, que s’estableix per trams, els quals s’actualitzen anualment de conformitat amb la Llei de pressupostos generals de l’Estat.

El 2023, els trams d’IRPF són els següents:

Vol dir això que un autònom que hagi obtingut un rendiment net de 100.000 euros ha de pagar a Hisenda el 45% del que guanyi? No exactament. Com que l’IRPF és un impost progressiu, els percentatges s’apliquen per trams com els que hem vist a la taula anterior. Això suposa que els tipus s’apliquen únicament sobre les parts dels guanys corresponents a aquests trams.

Vegem-ho amb un exemple. Suposem que l’autònom ha obtingut un rendiment net de 100.000 euros, la seva base serà de 94.450 euros, per la qual cosa hauria d’aplicar el 19% als primers 12.450 euros d’aquest rendiment; el 24% als 7.749 euros següents; el 30% als 14.199 euros següents; el 37% als 24.799 euros següents; i el 45% als 34.450 euros següents, que són els que faltarien per arribar als 94.450 euros de base liquidable.

La quota de l’IRPF que correspon a aquest autònom és el resultat de sumar les quantitats resultants de cada tram, en aquest exemple serien 33.404,50 euros. Encara que això pot no ser el que haurà d’abonar aquest autònom finalment en liquidar l’impost: a aquesta quota caldria aplicar-li les deduccions i bonificacions que corresponguin a l’autònom per saber quant li correspondria pagar de manera efectiva.

Pel que fa al tipus efectiu de l’IRPF que aplica a aquest autònom, es pot calcular fàcilment: només cal dividir la quota de 33.404,50 euros entre la base total de 94.450 euros i multiplicar el resultat per 100. El resultat seria, en aquest cas, un tipus efectiu del 35,36%.