Blue bonds, l’última innovació ecològica del mercat financer

Quan una empresa emet un bo blau, es compromet específicament a invertir els ingressos en accions que contribueixin al desenvolupament sostenible dels recursos oceànics, un dels principals Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides.

Actualment, els bons blaus no estan regulats pels principis de l’Associació Internacional de Mercats de Capitals (ICMA), com és el cas dels bons verds, socials o sostenibles. Malgrat això, les primeres experiències de bons blaus han demostrat l’esforç i l’interès de les empreses per la transparència i la responsabilitat en les seves emissions.

En aquest marc de confiança internacional, s’han desenvolupat els Sustainable Blue Economy Finance Principles, que inclouen informació sobre com un emissor ha d’avaluar la salut dels oceans a l’hora d’establir els seus propis estàndards i com fer una gestió de riscos efectiva.

També en aquest context, a finals del 2020 es va publicar la Guia pràctica per emetre un bo blau, desenvolupada pel Pacte Mundial de les Nacions Unides , en què es descriuen les millors pràctiques, punts de referència i marcs per a aquells interessats a emetre un bo blau alineat amb una estratègia de sostenibilitat que promogui un oceà saludable i productiu.

Les emissions de bons blaus integren una sèrie d’activitats encaminades a assolir aquests objectius.

És un dels principals objectius dels nous bons blaus. L’oceà, que cobreix el 70 % del planeta i produeix més de la meitat de l’oxigen de la Terra, ha arribat a un deteriorament tan greu que reclama accions dràstiques.

Amb aquest plantejament, el 2018 va sorgir el mercat dels bons blaus, amb la primera de les emissions, realitzada per la República de Seychelles, per un import de 15 milions de dòlars, uns 13 milions d’euros. L’objectiu d’aquesta iniciativa és salvar les 115 illes que estan flanquejades per esculls de coral. Aquesta emissió va tenir el suport d’inversors com el Banc Mundial i el seu Fons per al Medi Ambient Mundial.

El setembre del 2020, el Banc de la Xina va seguir els passos d’aquesta primera experiència, i es va convertir en el primer emissor de bons blaus d’Àsia. La seva proposta, amb un volum de més de 900 milions de dòlars, uns 773 milions d’euros, va néixer amb l’objectiu de finançar projectes relacionats amb la preservació dels oceans.

Una altra de les activitats emmarcada en l’acció dels bons blaus és la dirigida a millorar la gestió i el tractament dels recursos hídrics. Es tracta de l’ODS número 6, centrat a millorar la gestió i el sanejament de l’aigua i la qualitat dels recursos hídrics, reduint la contaminació, eliminant abocaments i minimitzant l’emissió de productes químics i materials perillosos.

Amb aquest objectiu es va produir la segona emissió de blue bonds, en aquesta ocasió a Europa el 2019 , quan el Nordic Investment Bank (NIB) va emetre 2.000 milions de corones sueques en bons blaus a cinc anys, equivalents a uns 200 milions d’euros. Els fons recollits no van directament a preservar els fons marins del mar Bàltic, però sí indirectament, mitjançant programes de gestió d’aigua del país escandinau, com són les millores en el tractament de residus i la prevenció de la contaminació de l’aigua.

La pol·lució marina és una altra de les àrees d’activitat dels bons blaus. Cada any, vuit milions de tones de plàstic acaben al mar. Això suposa un gran risc, tant per a la flora i la fauna marines com per als éssers humans, que podríem trobar-nos aquests plàstics al plat. L’estimació és que, si no intervenim en aquest problema, el 2050 hi haurà als oceans més plàstics que peixos.

En aquest context, Morgan Stanley i el Banc Mundial van fer l’abril del 2019 una emissió conjunta de bons per 10 milions de dòlars, més de 8,5 milions d’euros, l’objectiu dels quals era canalitzar el gran problema dels plàstics que inunden els nostres oceans.

Aproximadament, la meitat del peix que es consumeix al món prové de l’aqüicultura. La transformació dels procediments industrialitzats de captació de peix a escala mundial va portar la FAO a crear un Codi Internacional de Conducta per a la Pesca Responsable, que va establir principis i normes aplicables a la conservació, ordenació i desenvolupament de totes les pesqueries.

Els punts centrals d’aquest codi en relació amb l’aqüicultura estableixen consignes com vigilar els efectes sobre la diversitat genètica, crear plans per al desenvolupament de l’aqüicultura, no dificultar l’accés local a la pesca, evitar pràctiques que afectin l’entorn, mantenir la integritat dels ecosistemes aquàtics locals o promoure tècniques de cultiu d’espècies en perill d’extinció.

Aquest marc de responsabilitat ambiental va portar el 2020 l’empresa noruega Mowi, el productor més important de salmó atlàntic del món, a emetre bons blaus per valor de 200 milions d’euros per finançar activitats d’aqüicultura sostenible.

Aquestes primeres experiències són només la punta de l’iceberg d’un mercat en creixement, el dels bons blaus, en què s’inclouen altres activitats susceptibles de finançament, com el transport marítim, la construcció naval, l’ecoturisme de costa, les energies renovables offshore o la biotecnologia marina.

L’OCDE estima que l’economia blava representa el 2,5 % del PIB mundial i que duplicarà el volum d’aquí al 2030 fins a assolir els tres bilions de dòlars.