Influeix realment el canvi climàtic en el turisme? Un estudi publicat el 2023 pel Joint Research Centre (JRC) de la Comissió Europea afirma que sí. És més: aquest informe situa diverses regions d’Espanya d’entre les més vulnerables a escenaris climàtics adversos. Així, per exemple, Múrcia perdria el 5 % de les arribades de turistes si les temperatures pugessin 4 ºC per sobre d’un escenari sense canvi climàtic.
La qüestió següent és: estan canviant realment els turistes els seus hàbits per aquest motiu? La calor els fa buscar zones més fresques a Espanya?
CaixaBank Research ha cercat respostes en dades agregades i anonimitzades sobre els pagaments amb targeta que s’efectuen entre els mesos de juliol i agost al seu TPV. I la conclusió és clara: la despesa turística a la costa atlàntica creix a un ritme superior al del sud de la Mediterrània. Les zones temperades s’estan convertint en refugis contra el canvi climàtic.
De fet, si féssim un retrat robot de la destinació on més creix la despesa turística a Espanya, parlaríem d’un municipi costaner, urbà i amb temperatures molt suaus en temporada alta.
En concret, l’anàlisi elaborat per CaixaBank Research va comparar la despesa turística efectuada entre els mesos de juliol i agost de 2019 amb el del mateix període del 2023. També va fer servir aquestes dades per comparar-les amb altres variables, com ara la temperatura mitjana dels municipis o la tipologia (costaner, urbà o rural).
Una de les principals conclusions de l’anàlisi és que la despesa turística ha crescut més a les zones menys càlides d’Espanya. En concret, aquest indicador va augmentar al voltant del 45 % als municipis amb temperatures mitjanes més baixes que les del 2023 (per sota dels 17 graus). Allà on són més elevades (per sobre dels 23 graus), l’augment de la despesa va oscil·lar entre el 25% i el 35%. Una dada més per al context: l’estiu del 2023 ha estat el tercer més calorós a Espanya des que hi ha registres.
Resulta ben curiós observar aquesta variació en la despesa turística si, a més, ens fixem en la classe de municipi. L’informe mostra que la diferència en l’augment d’aquesta despesa és molt més acusada en el cas de municipis costaners i urbans.
En funció de la temperatura mitjana, aquesta diferència pot arribar als 10 punts percentuals a favor dels més frescos (menys de 21 graus) enfront dels més càlids (és a dir, els que superen els 25 ºC de temperatura mitjana).
Curiosament, la temperatura amb prou feines afecta la despesa turística si el municipi és rural, tot i que potser això és degut, en part, al boom que ha experimentat el turisme rural després de la pandèmia.
Tot això significa que els municipis costaners i urbans de les zones menys càlides són cada cop més atractius per als turistes. També que podran ser-ho encara més en un context d’augment de les temperatures.
Durant l’estiu del 2023 es van viure diverses onades de calor, que van fer que fos el tercer més càlid des que existeixen registres. Així, doncs, ara caldria preguntar-se com afecten aquests dies sufocants l’activitat dels turistes. L’informe elaborat per CaixaBank Research arriba a conclusions com ara que, en els dies de forta calorada, la despesa turística baixa… I no tan sols això: els turistes també es tornen més nocturns.
Així mateix, l’anàlisi indica que la despesa turística agregada baixa els dies de temperatures extremes a un ritme del 0,12 % per cada grau que la temperatura mitjana d’aquest dia sobrepassa la mitjana diària històrica del municipi. El descens de la despesa és més acusat en les hores centrals del dia (0,27 % de 12 a 17 hores), mentre que a la nit experimenta un augment del 0,14 % (de 22 a 7 hores).
Pel que fa a la mena de negocis que més acusen els efectes de les onades de calor en la despesa, l’informe de CaixaBank Research assenyala que els únics establiments que es beneficien en aquestes condicions són les farmàcies. En concret, facturen el 0,06% més per cada grau que supera la mitjana històrica.
A l’altra banda de la balança se situen els sectors vinculats a l’oci, amb una davallada del 0,34%, i els restaurants, amb una caiguda del 0,16%. Ni tan sols els supermercats es beneficien molt d’aquest efecte de la temperatura respecte de la restauració, ja que la facturació d’aquest sector va caure un 0,13% per cada grau de pujada de més del termòmetre.
Davant un panorama de canvi climàtic en què la calor continuarà en augment, el sector turístic s’ha de saber adaptar a través d’estratègies innovadores i adequades.
L’informe de CaixaBank Research apunta algunes idees, com ara el desenvolupament d’infraestructures resistents al clima, un nou enfocament de les experiències turístiques perquè s’adaptin a un ampli rang de temperatures o promoure pràctiques sostenibles per reduir l’impacte del sector sobre el clima, un factor que cada cop demanen més turistes a l’hora de triar destinació.
Entre els exemples que poden posar en pràctica les diverses destinacions, hi trobem la promoció d’activitats aquàtiques durant les hores centrals del dia a les zones costaneres o la millora de les zones d’ombra i de refredament a les platges. Els mercats o els esdeveniments nocturns també poden ajudar els turistes a fugir de la calor i a gaudir de la seva estada.
A les àrees rurals, l’interès i la despesa turística es podrien mantenir millor amb mesures com ara promoure activitats naturals a primera hora del matí o de nit, i també diversificar l’oferta turística amb més opcions interiors.
Pel que fa a les destinacions urbanes, millorar els espais verds o oferir més activitats culturals a la nit pot ajudar a millorar l’experiència dels turistes
