Cinc conseqüències del canvi climàtic que notaràs a l’estiu

Sabies que el canvi climàtic té moltes més conseqüències que la pujada contínua de la temperatura? Països que se submergeixen en l’oceà, “noves” malalties tropicals, visites inesperades d’animals que poden resultar perillosos o una desertificació aparentment imparable són algunes d’elles. I moltes es noten a l’estiu.

L’augment gradual de les temperatures mundials és ja un fenomen conegut. Que farà més calor està més que acceptat, i succeirà a poc a poc. De fet, fa anys que les nits d’estiu es perceben particularment caloroses. Molt probablement, hauràs notat que obrir la finestra ja no és suficient i has de recórrer al ventilador o a l’aire condicionat.

Per exemple, a Barcelona s’han quintuplicat el nombre de nits tropicals —les que no baixen dels 20 ºC— en només 40 anys. El 2018 van ser 101 nits, mentre que, a principis dels 80, no se superaven les 20 anuals.

Tanmateix, el clima és molt més que la temperatura. Segons un estudi publicat a Plos One el 2019, i confirmat poc després, el 2050 Madrid tindrà el clima de Marràqueix. Molts augments progressius de temperatura a l’estiu, sumats a un descens també gradual de la humitat, canviaran el clima estival.

El problema és que, fins i tot, si ara mateix es deixessin d’utilitzar els combustibles fòssils, l’atmosfera seguiria escalfant-se. Per tant, el clima seguiria canviant gradualment. Si estàs llegint això, és poc probable que vegis estius més frescos que els actuals. Encara que, si tots ho fem bé, potser els teus nets sí.

Has notat que el paisatge on sols estiuejar ha canviat aquestes últimes dècades? Canvis subtils, com ara una varietat de flor que abans no hi era o plagues d’insectes particularment grans. Potser aquell jardí de bardisses de què tant gaudies estigui, de sobte, totalment musti a causa d’una eruga invasora.

Per exemple, València ha començat l’estiu amb una plaga de rantelles, que són inofensives però molt molestes. Això és perquè les temperatures han fet descloure bilions de larves a la vegada.

Resulta que la calor del canvi climàtic està fent una cosa especialment curiosa. El 2003 es va descobrir que els biomes i ecosistemes es desplacen aproximadament a 1,67 metres per dia des de l’equador cap als pols a causa del canvi climàtic. Després es va confirmar la seva acceleració el 2010. Pot no semblar gaire, però aquests 6,1 km/any estan fent que apareguin al sud de la Península malalties que abans es consideraven tropicals. Per exemple, el virus del Nil associat al mosquit tigre que va afectar Andalusia l’any passat.

Les conseqüències del canvi climàtic que notaràs a l’estiu no són exclusives d’Espanya. Si ets dels que estalvien tot l’any per gaudir de les vacances en un paradís llunyà, et pots trobar que els pobletans es preocupin per qüestions sorprenents. Com ara que el seu país es pugui enfonsar en l’oceà. De fet, l’augment del nivell del mar s’ha accelerat fins a 2,5 vegades en l’última dècada respecte a la mitjana del segle passat.

El 2008, Mohammad Anni Nasheed, president de les Maldives, va anunciar la intenció de comprar terra a l’Índia i a Sri Lanka. Si seguia pujant el nivell de l’aigua, caldria traslladar tota la població a “terra ferma”. Així s’anticipaven per no convertir-se en desplaçats climàtics. El 2014, Kiribati va comprar part de Fiji per la mateixa raó.

Quan la temperatura dels oceans augmenta, l’aigua salada s’expandeix i ocupa més espai. Si a això se li suma el desglaç àrtic i que la costa de bona part del món té un pendent molt suau (llevat de penya-segats), alguns països tenen data de caducitat.

A Espanya no s’esperen inundacions generalitzades, si bé hi haurà àrees urbanes que s’hauran de traslladar. A més, la pujada de l’aigua pot afectar la qualitat dels aqüífers de què depenen molts cultius, o sumar pèrdues de calat al sector turístic. Queden dècades, però caldrà anar preparant-se per a la pujada gradual.

Potser l’estiu passat vas tenir la desagradable sensació que no t’estaves banyant sol en el mar. Això és perquè, com a resultat del canvi climàtic, moltes espècies estan desplaçant a altres al territori. Com a conseqüència, a Espanya haurem d’acostumar-nos a la presència d’animals com ara la caravel·la portuguesa. Aquest animal carnívor, que sembla una medusa però no ho és, allibera amb els seus tentacles un verí força dolorós.

A mesura que la temperatura de l’aigua augmenta, o que els fenòmens extrems, com ara els temporals, es tornen més freqüents, augmenta el risc que espècies com aquesta apareguin pel nostre litoral.

Espanya ja fa unes quantes dècades, gairebé segles, que es troba en procés accelerat de desertificació. Talar bona part dels seus boscos, utilitzar àrees cada vegada més extenses per a cultius —i especialment abandonar-les quan no produeixen el suficient— o buidar els aqüífers per plantar aliments tropicals està erosionant greument el substrat de tot el país. Així que no t’estranyi si, on fins fa uns anys feies pícnic sota la copa d’un arbre, avui no hi veus ni una ombra.

S’estima que entre el 75 % i el 80 % d’Espanya està en risc de desertificació. De manera que les vacances d’interior seran cada vegada més càlides. Això suposa un repte per a les regions dependents del turisme local i per a la transició ecològica.

Alguns d’aquests són canvis que, probablement, ja no tenen marxa enrere. Tanmateix, encara podem evitar conseqüències molt pitjors del canvi climàtic si tots posem l’espatlla per frenar-ho.

Per fer-ho, és imprescindible que la societat civil, l’Administració i les empreses treballin plegades en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) acordats a l’ONU per reduir l’impacte que l’activitat humana té sobre el planeta. Les properes generacions ens ho agrairan.