Claus per entendre l’escenari econòmic de 2022

El 2021 hem complert el primer any de pandèmia. Amb gran part de la població ja vacunada i l’inici de la nova normalitat, el món es mostra prudent davant l’aparició de noves variants de COVID-19 i com poden impactar en una economia que ha anat creixent a poc a poc durant l’exercici i que mira cap a 2022 amb alguns reptes en l’horitzó.

Durant aquest any, el sector turístic ha donat mostres de recuperació, especialment després de l’estiu gràcies a l’avenç de la vacunació, a la fi de les restriccions de mobilitat i a la utilització del certificat digital COVID a la Unió Europea. El turisme domèstic ha estat un protagonista molt rellevant en aquesta recuperació, impulsat per una preferència més gran cap a destins turístics nacionals respecte als destins internacionals.

Aquests factors han establert les bases per al futur i s’espera que el 2022 el sector consolidi la recuperació del turisme domèstic i europeu que va tenir lloc el 2021 i creixi amb vigor, basat en la recuperació dels fluxos de turistes procedents de països tan importants per al sector com el Regne Unit o els Estats Units.

Un altre dels sectors protagonistes de la bona evolució de 2021 ha estat l’immobiliari, impulsat per la demanda embassada –les llars van estalviar durant 2020 i ara gasten part d’aquests fons en habitatge–, la demanda de reposició –busquen immobles més grans, amb més accés a terrasses o allunyats de nuclis urbans per l’auge del teletreball–, per les bones condicions de finançament a causa dels baixos tipus d’interès i pel retorn de la demanda estrangera.

Davant el bon avenç de la demanda, trobem una oferta a la qual li està costant reaccionar amb la mateixa rapidesa a causa de la incertesa que genera la pandèmia, a l’augment dels costos de les primeres matèries i als problemes d’accés a la mà d’obra en el sector de la construcció.

El desacoblament que s’està produint entre la demanda i l’oferta s’espera que tingui continuïtat el 2022 i que condueixi a un cert repunt dels preus de l’habitatge. Amb tot, els fonaments del sector immobiliari espanyol són sòlids i no sembla que s’hagi de produir una situació de tensionament de preus, a diferència del que podria passar en altres mercats europeus, segons explica Oriol Carreras, economista de CaixaBank Research, en aquest webinar organitzat per Accionistes CaixaBank.

Amb la irrupció de la pandèmia, durant 2020 es va fer un esforç important en termes de polítiques econòmiques per frenar la crisi, que va desembocar en un augment del deute.

En el curt termini, s’apreciarà una reducció del dèficit derivada del creixement dels ingressos públics i de la desaparició d’algunes despeses cícliques, com els ERTO. Però de cara a 2023 i 2024, serà complicat que el deute se segueixi reduint en la mateixa mesura si no s’apliquen mesures concretes amb aquesta finalitat. “Això podria deixar-nos amb escàs marge de maniobra per afrontar possibles futures crisis”, assenyala Carreras.

Respecte als colls d’ampolla que estan afectant el sector industrial, és probable que la situació perduri fins a mitjan 2022. A partir de llavors, s’espera que es produeixi una certa moderació.

Aquest problema global té els seus orígens tant en l’oferta com en la demanda. Pel costat de la demanda, un dels principals factors ha estat la forta recuperació del consum el 2021, impulsat per la reobertura de l’activitat, la demanda embassada i el patró de despesa, diferent de l’històric i molt esbiaixat cap a una demanda superior de béns duradors.

Amb la pandèmia, el consum de béns duradors ha estat més intensiu que el de serveis, i els béns duradors necessiten una cadena logística de subministrament àgil. Parlem, per exemple, de tots els elements de tecnologia (ordinadors de sobretaula, portàtils, monitors, etc.) que s’han convertit en imprescindibles amb la imposició del teletreball.

Pel costat de l’oferta, la COVID segueix generant disrupcions en les cadenes de subministrament. La Xina és un dels casos més emblemàtics. Amb una política de COVID zero, tendeix a tancar aquells espais en què es detectin casos (fàbriques, empreses, ports, etc.).

Quan la demanda augmenta ràpidament, però l’oferta creix a un ritme moderat, hi ha la possibilitat que es produeixi un tensionament dels preus, però avui dia aquests ja estan patint a causa d’un altre factor en joc: els preus de l’electricitat.

Els últims mesos de 2021 han estat marcats per un fort augment del preu de l’electricitat, derivat d’una necessitat de gas més elevada.

Aquest xoc elèctric té elements transitoris i de tipus estructural. Els elements de tipus transitori estan relacionats amb factors de tipus geopolític i amb disrupcions puntuals pel costat de l’oferta. Els factors estructurals estarien relacionats amb l’augment dels costos d’emissions derivats de la política europea de descarbonització de l’economia i amb la transició de la Xina cap a una economia basada en el gas. Això provoca una competència en el mercat que abans no existia en aquesta mesura.

Les previsions apunten que els preus de l’electricitat es mantindran elevats durant el primer trimestre de 2022 i que començaran a baixar en el moment en què les temperatures comencin a pujar. Tanmateix, i a causa de factors estructurals i de tipus geopolític, és poc probable que es torni a nivells precrisi.

Amb aquesta base, les previsions per a l’any conviden a ser optimistes, ja que els factors que impulsaran la recuperació són més forts que els que podrien suposar un fre:

– Forta recuperació del sector turístic, amb un pes important en l’economia espanyola
– Desemborsament dels fons Next Generation UE entre 2022 i 2023
– Demanda embassada, palanca per a l’impuls econòmic
– Moderació dels preus de l’electricitat més enllà del primer trimestre de 2022

Un factor subjecte a una elevada incertesa són els colls d’ampolla en el proveïment de subministraments, ja que depenen de cada sector. El gran dubte és si aquesta situació repercutirà en un repunt de la inflació que obligui l’autoritat monetària a prendre mesures.

Amb tot, la pandèmia es manté com el principal factor de risc. L’escenari actual s’assenta sobre el supòsit que les vacunes seguiran sent efectives i que mitigaran l’impacte de les successives onades de contagis sobre el sistema sanitari. Si la severitat d’una onada de contagis assolís una magnitud tal que obligués a prendre mesures de calat per limitar l’impacte sobre el sistema sanitari, o aparegués una nova variant del virus més resistent a les vacunes, s’hauria de replantejar l’escenari.