Rendes passives: una alternativa per generar ingressos sense adonar-te’n

Normalment associem els ingressos amb els diners que rebem a canvi del nostre treball. Tanmateix, les rendes passives són una alternativa que permet generar-ne sense necessitat de dedicar el nostre temps a una activitat concreta. Com fer-ho?

Qualsevol acció que hàgim fet en el passat i que ens permeti continuar rebent ingressos és susceptible d’aportar-nos rendes passives. Tot i que exigeixen un esforç inicial —en inversió de temps, capital o recursos—, tenen la capacitat de generar ingressos fins i tot sense dedicar-nos-hi contínuament.

Així, doncs, les rendes passives serien els ingressos que rebem per activitats com ara lloguers d’immobles, explotació de drets d’autor, monetització de continguts o inversions de capital, per posar-ne alguns exemples.

Les diferències amb els ingressos actius, que són els que rebem pel nostre treball, són molt variades i van des de l’esforç que cal dedicar-hi, com ja hem esmentat, fins al risc o el control que es pot exercir sobre els ingressos que es reben.

Tanmateix, hi ha una diferència fonamental: les rendes passives acostumen a tenir un major potencial de creixement. Mentre els ingressos actius depenen del nostre temps, que és limitat, per escalar les rendes passives no sempre cal fer un esforç addicional.

Ara que ja hem vist en què consisteixen les rendes passives i en què es diferencien dels ingressos actius, repassarem alguns exemples que permeten generar-ne.

Els ingressos procedents del lloguer d’immobles són un dels exemples més habituals de rendes passives. Bé sigui una plaça de garatge, un traster o un habitatge que adquirim en el seu dia, l’arrendament aporta ingressos independentment de si es manté o no una hipoteca sobre aquestes propietats.

Es tracta d’una modalitat que acostuma a requerir una forta inversió inicial, a més d’un estudi detallat del mercat. Tampoc no està exempta per complet d’esforços addicionals, ja que en molts casos cal mantenir les propietats en bon estat per poder llogar-les i oferir suport als llogaters davant certes incidències.

A més del lloguer d’immobles, és possible rebre rendes passives d’una altra mena d’arrendaments. Per exemple, d’eines, equips informàtics, fotogràfics o vehicles.

Un altre mètode molt popular per generar rendes passives són les inversions financeres. Dels dipòsits bancaris que ens ofereixen certa rendibilitat per mantenir els nostres diners fins als fons d’inversió, la compra d’accions o el deute públic, les possibilitats són molt diverses en aquesta modalitat. Interessos, dividends i guanys de capital per una futura venda s’encarreguen d’aportar els ingressos passius.

Es tracta d’una activitat que requereix un cert esforç, a més de la inversió de capital, ja que no tan sols és important triar vehicles adaptats al nostre perfil de risc i objectius financers, sinó que també cal fer-ne un seguiment de l’evolució.

També convé tenir en compte tècniques com ara l’interès compost, que permeten augmentar les rendes passives rebudes per una inversió. Es tracta d’acumular els interessos que es van rebent al capital inicial, de manera que els ingressos vagin augmentant amb el pas del temps.

Des de tutorials en vídeo que reben milions de visites a un curs de formació que pengem en una plataforma, la creació de continguts ha esdevingut un exemple de rendes passives molt popular. Això és així sobretot des que Internet va multiplicar les possibilitats de monetització d’aquesta mena d’actius.

Les visualitzacions de vídeos a plataformes com ara YouTube o TikTok, així com la venda de cursos pregravats de formació, poden arribar a generar ingressos passius de manera continuada.

Relacionats amb l’apartat anterior, hi trobem els ingressos que generen els drets sobre obres, des de llibres fins a il·lustracions o musicals. En aquest cas, l’artista fa un esforç inicial en crear l’obra, per obtenir després rendes cada vegada que es descarregui, es compri o s’utilitzi temporalment.

Les tecnologies digitals també han afavorit l’accés a aquesta mena de rendes passives. En són un bon exemple els NFT: s’han venut peces per quantitats astronòmiques, encara que també es pot utilitzar aquesta tecnologia per obtenir regalies d’obres d’art si s’estableix el cobrament d’un percentatge de cada transacció subsegüent.

També plataformes com Amazon han facilitat l’autoedició de llibres i la seva posada al mercat perquè l’autor n’obtingui ingressos continus per les publicacions.

Totes les activitats que hem vist exemplifiquen com generar rendes passives a partir d’esforços inicials, bé siguin periòdics o puntuals.

Són opcions que paga la pena tenir en compte si es disposen dels mitjans per dur-les a terme, tant si es tracta de capital com de talent: fins i tot hobbies com ara l’escriptura o la fotografia poden arribar a generar rendes passives si se sap com fer-ho.