Com i per què mesurar l’impacte social d’una empresa

Una empresa no és un ens aïllat. La seva activitat té un impacte en la societat que l’envolta. Per exemple, el simple fet que tingui treballadors incideix de manera positiva en l’ocupació. Si, a més, desenvolupa polítiques de responsabilitat social corporativa (RSC) en qüestions mediambientals o socials, aquest impacte serà encara més gran.

Saber que les empreses tenen un efecte en la societat que les envolta resulta força evident. Una altra qüestió és conèixer aquest impacte amb exactitud i mesurar-lo per conèixer-ne l’evolució. Això és precisament el que sol passar amb els conceptes abstractes: que resulten difícils de definir i quantificar. La felicitat o la bellesa en són dos. I l’impacte social d’una empresa també ho és.

Precisament per aclarir aquesta qüestió, la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa del IESE ha editat un quadern titulat Mesurament de l’impacte social: bases per a un marc comú de diàleg. En ell, ofereix algunes pautes per ajudar les empreses a conèixer millor l’empremta que deixen en la societat.

Abans de llançar-se a mesurar l’impacte social d’una empresa, una tasca que pot arribar a consumir molts recursos, convé tenir clar si interessa fer-ho i també alguns criteris per saber quin nivell de detall s’ha d’assolir.

El quadern destaca alguns dels motius que poden portar una empresa a afrontar el mesurament del seu impacte social. Per exemple, que fer aquest exercici representa una oportunitat per a la companyia, suposa una eina per al creixent activisme dels inversors, cada vegada més desitjosos que el seu capital es transformi en millores socials, i també respon a les demandes d’una societat cada vegada més interessada a conèixer l’impacte de l’activitat empresarial.

En qualsevol cas, l’informe recorda que les mateixes empreses són les primeres interessades a conèixer d’una forma detallada, quantificable i sòlida l’impacte que la seva tasca té en la societat. En especial, les que estan compromeses amb certs objectius relacionats amb l’RSC, com la lluita contra el canvi climàtic o l’Agenda 2030.

Pel que fa als criteris que han d’acompanyar el mesurament de l’impacte, el quadern en suggereix tres de fonamentals: la finalitat (scope), la proporcionalitat (proportionality) i la consistència (alignment).

Així, recomana a les empreses preguntar-se per a què utilitzaran la informació obtinguda i a qui es dirigirà, per tal d’establir uns objectius de mesurament. També emprendre el mesurament només si contribueix al procés de presa de decisions i si el seu cost no supera la importància de la decisió a la qual pretén contribuir. Finalment, aconsella que la metodologia que triïn per mesurar el seu impacte social sigui coherent amb l’objectiu que persegueix el mesurament.

Una vegada estan clars els objectius del mesurament d’impacte, toca posar-se mans a l’obra per definir aquest efecte i així poder mesurar-lo. El quadern de la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa del IESE proposa un model lògic amb cinc etapes que expliquen la generació de l’impacte que produeix cada empresa:

– Inputs: recursos que fan possible una activitat. Per exemple, el pressupost invertit a desenvolupar, produir i llançar al mercat les pastilles que purifiquen l’aigua.

– Activity: activitat l’impacte de la qual es pretén predir o avaluar. Seguint amb el mateix exemple, seria una descripció qualitativa de la venda de les pastilles purificadores.

– Outputs: resultats tangibles de l’activitat. És a dir, quant producte s’ha venut.

– Outcomes: canvi resultant de l’activitat en la població a la qual s’adreça. En aquest cas, la quantitat d’aigua purificada que ha consumit la comunitat a estudi.

– Impact: impacte, canvi o efectes del canvi que s’atribueixen a l’activitat analitzada. Seria la disminució de malalties gastrointestinals en la població estudiada, comparada amb les xifres anteriors al llançament del producte i atribuïble exclusivament a aquesta activitat.

A l’hora de fer el mesurament de l’impacte, el quadern proposa alguns recursos com guies pràctiques, metodologies concretes o catàlegs de mètriques i indicadors. A més, recomana definir bé la finalitat que persegueix tot l’exercici de mesurament abans de cercar una eina per mesurar que sigui adequada als objectius marcats i proporcional als recursos invertits. De fet, subratlla que la gran diversitat de necessitats socials, interessos i intervencions dificulta la creació d’una única regla d’or aplicable a qualsevol mesurament.

A l’hora de mesurar l’impacte, el quadern proposa cinc passos que són comuns a gairebé tots els processos:

– Identificar els objectius del mesurament: fixar de manera clara què es vol aconseguir amb aquest. Per fer-ho, convé definir la finalitat i naturalesa del mesurament, l’audiència a la qual s’adreça i conèixer la missió de l’empresa amb què s’ha d’alinear.

– Identificar els grups d’interès beneficiats o afectats: establir amb quins grups d’interès convé contactar per definir l’abast de l’impacte buscat.

– Definir les mètriques i indicadors amb què avaluar el canvi: han de ser rellevants. Entre les característiques d’un bon indicador hi ha: que s’alineï amb la missió i fi de l’organització; que sigui SMART (específic, mesurable, accessible, rellevant i que compti amb un marc temporal); i que sigui comparable. També és recomanable utilitzar-ne més d’un per a cada outcome o resultat. Així, si tots els indicadors apunten en la mateixa direcció, es pot suposar raonablement que s’ha generat el canvi el progrés del qual es buscava demostrar.

– Mesurar, validar i avaluar el propi impacte: cal comprovar si, efectivament, l’activitat analitzada ha generat el canvi previst en el model lògic o no. També s’ha de validar el resultat, comprovant que els grups d’interès als quals aquest canvi beneficia també perceben el que perceben i que, efectivament, els resulta valuós.

– Publicar els resultats, aprendre del procés i millorar per a mesuraments futurs: la presentació d’aquests resultats ha de ser transparent i incloure tota la informació rellevant que els grups d’interès han de conèixer.

Tal com recorda el quadern, el mesurament de l’impacte social és un exercici carregat d’oportunitats, costos i riscos. Per això és tan important definir-lo, planificar-lo i executar-lo correctament. És la millor manera que acabi per beneficiar les empreses, els inversors i la societat, a més d’ajudar-los a cooperar per assolir objectius conjunts.