Desplaçats climàtics, l’altra cara de la crisi mediambiental

La desaparició d’espècies, la variació brusca de temperatures i l’augment del nivell del mar són alguns dels efectes més coneguts del canvi climàtic. En els últims anys, a aquesta llista, s’hi ha unit una conseqüència més: el desplaçament de milers de persones que veuen les seves vides amenaçades per la degradació ambiental de l’ecosistema en què habiten.

Els desplaçats climàtics són persones que es veuen afectades pel canvi climàtic fins a les seves últimes conseqüències. Els desastres que causa aquest fenomen, com ara inundacions, huracans o grans incendis, potser són els motius més evidents pels quals una família o, fins i tot, una comunitat sencera es veuen obligades a fer les maletes i abandonar les seves llars. Segons dades d’ACNUR, només el 2019 hi va haver 25 milions de desplaçaments interns per desastres naturals.

La degradació ambiental avança a un ritme tal que les previsions apunten que, d’aquí a 30 anys, uns 140 milions de ciutadans només de les àrees de l’Àfrica subsahariana, Amèrica llatina i Àsia meridional es veuran obligats a abandonar les seves llars.

Per entendre les raons per les quals milions de persones deixen la seva llar cada any a causa del canvi climàtic, el millor és escoltar els seus afectats. «En la temporada de sembra, no plovia, però quan no volíem que plogués, plovia. Això generava sequeres, i jo no volia seguir patint per això. Vaig voler provar sort a la ciutat, per això em vaig traslladar a Hawassa», va assenyalar l’etíop Wolde Danse davant el Banc Mundial.

El seu cas mostra com l’agreujament de les sequeres no només arruïna el mitjà de vida de les comunitats en determinades àrees, sinó que, a més, genera conflictes que, al seu torn, empenyen els seus habitants a fugir per posar-se fora de perill.

El Pacte Mundial sobre els Refugiats de l’ONU recull que tant el clima com la degradació del medi ambient i els desastres naturals interactuen cada vegada més amb els impulsors dels moviments de refugiats. Fins i tot s’han publicat informes que asseguren que el canvi climàtic provoca més migracions que els mateixos factors econòmics i polítics de les zones d’origen.

Un clar exemple seria el d’un aqüífer que s’asseca i provoca un conflicte entre comunitats locals per un recurs cada vegada més escàs: l’aigua. Un problema que, al seu torn, empeny una part de la població a fugir de la zona per preservar la vida.

Potser aquest aqüífer que s’asseca no genera el conflicte, però sí que obliga els habitants de l’àrea a mudar-se a la ciutat per guanyar-se la vida, tal com va fer Wolde Danse. Acostumen a arribar a una situació econòmica tan precària que no poden pagar impostos, cosa que acabarà per degradar l’atenció sanitària, l’educació o, fins i tot, la seguretat a l’urbs.

Aquests desplaçaments, que poden semblar exòtics, són una advertència del que pot arribar a passar a certes zones de països com Espanya. L’organització professional agrària ASAJA ja advertia el 2016 que un de cada cinc agricultors havia abandonat el camp a la Regió de Múrcia per dedicar-se a altres activitats. Un canvi causat per la crisi econòmica, però també per la sequera.

La majoria dels desplaçaments de població que es produeixen a causa del canvi climàtic tenen com a destí el mateix Estat en què resideix la persona que abandona la seva llar. Per aquesta raó, ACNUR proposa utilitzar l’expressió «persones desplaçades en el context de desastres i canvi climàtic» davant la de «refugiats climàtics», que implicaria un canvi de fronteres a causa d’una persecució per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social particular o opinió política.

Precisament per aquest motiu, els desplaçats climàtics no compten amb una protecció legal especial, malgrat que les seves circumstàncies sí que ho són. Això sí, en moure’s la majoria de les ocasions dins les fronteres del seu propi país, és aquest el que ha de garantir els seus drets.

En els casos més extrems de migracions per raons climàtiques o desastres naturals, les persones desplaçades podrien arribar a convertir-se en apàtrides: aquest seria el cas dels petits països insulars en risc de desaparèixer del mapa a causa de la pujada del nivell del mar.

Per evitar que més persones es vegin obligades a abandonar les seves llars per les conseqüències del canvi climàtic, és necessari frenar aquest fenomen. Les receptes les coneixem bé: reduir les emissions contaminants, posar en marxa un nou paradigma d’economia circular que permeti preservar els recursos del planeta o cuidar els boscos que ens ajuden a capturar carboni són algunes d’elles.

D’altra banda, és important contribuir al desenvolupament sostenible dels països més exposats al fenomen dels desplaçaments climàtics. Una bona manera consisteix en la implantació d’eines i tècniques que ajudin a optimitzar la gestió de recursos com l’aigua. D’aquesta manera, no només es pot contribuir a frenar el canvi climàtic, sinó també que la població de zones en risc estigui preparada per conviure amb els seus efectes.