ECONOMIA

Els efectes econòmics del conflicte Rússia-Ucraïna

Temps de Lectura: 5 minutos

Els efectes econòmics del conflicte Rússia-Ucraïna
Avatar

CaixaBank

09 Març, 2022


El passat 24 de febrer, Rússia va envair Ucraïna. A l’origen del conflicte hi ha l’acostament de l’OTAN i de la Unió Europea a Ucraïna, un territori que en el passat va ser una república soviètica i que Rússia considera avui un espai sota la seva influència.
Amb l’ofensiva, s’han desencadenat una sèrie d’efectes en l’economia a escala mundial.

Des dels preus de l’energia a l’evolució de les borses, passant per la fluctuació de les divises i la revisió de les previsions econòmiques, aquests han estat alguns dels àmbits que s’han vist més afectats.

Volatilitat en les borses mundials

Els moviments a la baixa de les borses són un patró que es repeteix cada vegada que es produeixen tensions geopolítiques. En aquesta ocasió, els índexs borsaris han baixat amb la incertesa i els preus de l’energia han repuntat.

Després de confirmar-se l’inici del conflicte, els dos principals selectius russos van registrar pèrdues superiors al 30 %. L’índex MOEX, que cotitza en rubles, va cedir un 36,3 % en l’obertura, mentre que l’RTS, denominat en dòlars, va retrocedir un 41,13 %. Al tancament de sessió, les pèrdues es van situar en el 33,28 %, en el cas del MOEX, i en el 38,3 %, en el de l’RTS.

Les borses europees també van patir la jornada del 24 de febrer: el DAX alemany s’hi va deixar un 3,96 %; el CAC francès, un 3,83 %; el MIB italià, un 4,10 %, i el FTSE britànic, un 3,83 %. En el cas de l’IBEX 35, la retallada va ser del 2,86 %. Les borses asiàtiques i Wall Street també van caure prop d’un 2 %.

Alteracions en el tipus de canvi

De la mateixa manera que passa en les borses, l’evolució de les diferents divises també ha experimentat alts i baixos derivats de les tensions geopolítiques, encara que la tendència és l’aposta per les monedes que poden exercir de refugi. Amb l’inici dels atacs a Ucraïna, el ruble va caure a mínims històrics i ja s’intercanvia a més de 100 dòlars. El dòlar i el franc suís es van mantenir forts i l’euro va arribar a cedir un 0,84 %.

Després d’anunciar-se les sancions econòmiques de la UE a Rússia, el ruble es va desplomar gairebé un 30 % davant del dòlar i l’euro. Per evitar fluctuacions en l’economia derivades de l’acció conjunta de la Unió Europea, el Banc de Rússia va adoptar una sèrie de mesures entre les quals es trobaven la pujada de tipus del 9,5 % al 20 % per contenir els efectes de la depreciació, el tancament de l’operativa borsària i el control de capitals per a inversors estrangers.

Repunt del gas i del petroli

Durant els primers dies d’ofensiva, els preus del gas i del petroli van experimentar àmplies pujades. El matí del 24 de febrer, el gas es va disparar més d’un 60 %; el preu del barril de Brent, un 7,11 %, i el de West Texas Intermediate, un 5,74 %. Com a conseqüència, aquest mateix dia, la gasolina i el gasoil van batre nous rècords històrics.

Cal tenir en compte que Rússia és un dels tres grans proveïdors de gas natural d’Europa. El país subministra el 40 % del gas i el 30 % del cru que importa l’eurozona.

Efectes col·laterals en diversos sectors de l'economia

És d’esperar que alguns sectors d’activitat pateixin més les conseqüències del conflicte entre Rússia i Ucraïna.

Ambdós països tenen un pes especial en la producció de cereals com el blat, el blat de moro, el sègol o l’ordi. De fet, Rússia és el primer exportador de blat i Ucraïna subministra el 35 % dels cereals que arriben a la UE.

De la mateixa manera, ambdós països exporten metalls imprescindibles per a la fabricació de cotxes, tecnologia o electrodomèstics. En xifres, Rússia té el 10 % de les reserves mundials d’alumini, níquel i coure. A més, produeix un 45 % de tot el pal·ladi. Mentrestant, Ucraïna ocupa una posició important en el mercat del níquel, que s’utilitza en la producció de xips.

Actualització de les previsions econòmiques

El conflicte bèl·lic ha provocat que els economistes hagin començat a revisar les seves previsions.

CaixaBank Research, per exemple, ja avança que “és força probable” que la pujada dels preus de l’energia provoqui una revisió a la baixa en la previsió de creixement de l’eurozona i una revisió a l’alça de la inflació. Tanmateix, l’elevat nivell d’incertesa que envolta l’evolució del conflicte obliga els analistes a ser extremament prudents a l’hora de quantificar la magnitud de les revisions.

Nou escenari per a la inflació

Si la inflació ja estava en nivells elevats a l’eurozona —va tancar el mes de febrer en el 5,8 %, registrant un nou rècord històric—, l’escalada del conflicte bèl·lic posa sobre la taula el risc d’una desviació a l’alça de components com l’energètic o el d’aliments.

A més, una recrudescència de la situació podria arribar a provocar una reducció dels subministraments russos de gas a Europa que “difícilment es podria compensar amb un augment del gas liquat procedent dels EUA o Qatar”, tal com afirma el director d’Economies i Mercats Internacionals de CaixaBank Research, José Ramón Díez. “Això suposaria un nou impuls alcista al comportament recent dels preus a l’eurozona. I no oblidem que el punt de partida és molt elevat”, afegeix.

També podrien pujar els preus de les principals matèries primeres alimentàries (blat de moro, blat, soja…), ja que Rússia i Ucraïna representen prop d’un 80 % del comerç global d’oli de gira-sol i del 25 % del de blat. Recordem que els preus d’aquests aliments han anat creixent els dos últims anys a causa del canvi climàtic i la falta de fluxos migratoris derivada de la pandèmia.

Ajornament de les pujades de tipus

Abans de la invasió d’Ucraïna, pràcticament es donava per descomptat que tant el Banc Central Europeu (BCE) com la Reserva Federal estatunidenca (Fed) tard o d’hora apujarien els tipus d’interès per fer front a la inflació. El canvi d’escenari fa pensar que aquesta decisió podria ajornar-se en el cas del BCE.

“El BCE farà el que calgui per garantir l’estabilitat financera i de preus a la zona euro”, va assegurar la presidenta del Banc Central, Christine Lagarde, un dia després que Rússia ataqués per primer cop Ucraïna.

En un comunicat, el Banc Central Europeu va avançar que duria a terme “una anàlisi exhaustiva de les perspectives econòmiques” que inclouria la nova situació a l’Est i serviria de base per a la reunió de política monetària del 10 de març.

Tots aquests elements podrien condicionar la recuperació de l’economia europea, que fins ara estava aconseguint superar els obstacles de la pandèmia gràcies a l’estímul de polítiques econòmiques expansives, la bona resposta de les vacunes a les successives mutacions de la COVID i la progressiva adaptació dels agents econòmics a un escenari complex. No obstant això, és massa aviat per valorar els efectes d’un esdeveniment que afectarà l’economia a través de múltiples canals: comercial, financer i expectatives.