Els hashtags, les noves pancartes digitals

Primer van revolucionar la manera que tenim de cercar coses a Internet  i compartir-les. Poc després, van passar a convertir-se en motors de petites i grans causes a la xarxa. Avui, tenen el poder de treure de l’anonimat una petita qüestió local fins a despertar l’interès de mitjans i ciutadans de tot el món. Els hashtags o etiquetes s’han convertit en una poderosa eina amb el pas dels anys.

Avui, aquestes senzilles expressions precedides d’un coixinet tenen la capacitat de mobilitzar milers de persones a tot el món. Encara que Twitter ha estat la xarxa social que més les ha popularitzat, la seva història es remunta a temps enrere.

Va ser el 1988 —una cosa així com la prehistòria de la Internet— quan es van deixar veure per primera vegada paraules precedides d’un coixinet. Era una solució que permetia posar ordre a grups i temes a l’IRC (Internet Relay Xat), un dels primers sistemes que permetien debatre en temps real amb persones de tot el món i a través de la pantalla d’un ordinador.

Gràcies a aquest sistema d’etiquetatge, els usuaris podien localitzar fàcilment discussions del seu interès i participar-hi. Alguns d’ells es van convertir anys després, al seu torn, en usuaris de Twitter i van proposar traslladar l’enginyós sistema de classificació en IRC a aquesta plataforma social.

Un dels primers hashtags a tenir èxit dins Twitter va ser #SanDiegoFire, durant un important incendi que va tenir lloc el 2007 en aquesta zona dels Estats Units. Un desenvolupador informàtic i usuari de Twitter va decidir encendre la televisió per compartir amb altres persones el que estava passant de manera ràpida i fiable. L’etiqueta #SanDiegoFire el va ajudar a difondre desenes de notícies durant dies. També va permetre a molts altres usuaris provar aquest sistema, ja que els ajudava a enfocar-se en un tema específic que els interessés especialment, i a eliminar contingut irrellevant dels seus propis taulers de notícies.

El sistema d’etiquetes va anar evolucionant amb el pas dels anys, es va estendre per les diferents plataformes socials i va multiplicar les seves funcions. Ha servit perquè ciutadans de tot el món poguessin participar en les grans converses sobre temes globals. Grans catàstrofes, moviments socials, atemptats terroristes o manifestacions culturals són només alguns exemples d’esdeveniments que han multiplicat exponencialment el seu abast gràcies a un hashtag.

Que aquestes etiquetes es convertissin en un vehicle per donar difusió a diferents reivindicacions i que s’utilitzessin per compartir experiències que, d’altra manera, quedarien silenciades, era només qüestió de temps.

Efectivament, l’ús de hashtags s’ha convertit en la millor eina disponible per viralitzar una reivindicació. Activistes i moviments socials de tot el món les utilitzen per donar a conèixer les seves causes, però no només ells. També les utilitzen ciutadans individuals per demanar ajuda o donar a conèixer la seva situació, amb l’esperança que algú reculli el guant i utilitzi la seva etiqueta per donar-li difusió.

Són molts els exemples d’etiquetes que han transcendit les xarxes socials per prendre el testimoni de les pancartes que s’acostumen a veure en les manifestacions.

Potser el hashtag #MedulaParaMateo ha fet més per la difusió de la donació de medul·la òssia a Espanya que qualsevol altra campanya. Va ser la iniciativa posada en marxa el 2013 per la família d’un nadó anomenat Mateo que patia leucèmia. Necessitaven trobar un donant compatible com més aviat millor i les possibilitats de fer-ho es multiplicaven si ciutadans de tot el món es registraven com a tals.

La repercussió d’aquesta campanya va ser enorme: esportistes d’elit, actors i músics de talla internacional van contribuir a donar-hi difusió tant a Espanya com a altres països. Finalment, va aparèixer un donant per al Mateo i la campanya es va convertir en la primera viral contra el càncer infantil.

Aquest és un dels exemples més clars sobre com un moviment social pot assolir dimensió global gràcies a un hashtag. Me Too va començar el 2007 com una iniciativa que permetia a persones de tot el món compartir la seva història com a víctimes d’assetjament i abusos sexuals.

Deu anys més tard, arran de les acusacions contra el productor Harvey Weinstein, Me Too es va convertir en #MeToo, un hashtag que va permetre visibilitzar l’abast real d’aquest problema, en compartir-lo víctimes de tot el món. Només entre octubre i desembre d’aquell any, l’etiqueta es va utilitzar a Twitter i Facebook més de sis milions de vegades.

El moviment Black Lives Matter va sorgir el 2013. Alicia Garza, una jove estatunidenca, commocionada pel veredicte absolutori a un policia que havia matat un adolescent negre, va escriure la frase en un post de Facebook, una amiga seva el va convertir en hashtag i es va viralitzar gairebé immediatament.

Des de llavors, el moviment Black Lives Matter va guanyar en organització i infraestructura, i va créixer amb les protestes que van seguir a les morts d’altres ciutadans negres a mans de policies. Aquell hashtag que va servir d’alleujament a Alicia Garza, es va convertir en consigna en múltiples protestes contra la brutalitat policial als Estats Units, un problema que va aconseguir captar l’atenció de ciutadans de tot el món.

L’ús dels hashtags és cada vegada més sofisticat, i en aquest sentit, en va ser un bon exemple la campanya #YoTambiénTengoAlzheimer, promoguda el 2020 per la Fundació Alzheimer Catalunya, amb què es pretenia visibilitzar tant la malaltia com la vida de les persones que acompanyen pacients amb Alzheimer.

Amb aquesta acció, els usuaris de Twitter que incloguessin el hashtag #YoTambiénTengoAlzheimer i esmentessin l’organització en les seves publicacions, rebien una resposta amb un enllaç que els permetia veure com el seu perfil començava a desaparèixer, com els records d’una persona amb aquesta malaltia. De crear aquesta il·lusió s’encarregava un bot que creava un mirall del perfil en un servidor extern.

Encara que no són un invent recent, els hashtags continuen complint amb la seva funció de donar a conèixer causes i compartir experiències. Des del seu primer ús per posar ordre en les publicacions, aquestes petites consignes han guanyat en popularitat i capacitat de mobilització amb el pas del temps.