Habitatges passius: la casa del futur ja és aquí

L’energia no es crea ni es destrueix, només es transforma. Aquesta frase que ens sona a tots és el principi de la llei de la conservació de l’energia. Un exemple d’això el trobem en qualsevol radiador elèctric: l’energia elèctrica es transforma en calor perquè estiguem a gust a casa. El problema ve després, en forma de factura de la llum, especialment quan aquesta calor s’escapoleix perquè l’eficiència energètica de la nostra llar brilla per la seva absència. Fet que no succeeix amb els habitatges passius.

Efectivament, l’objectiu consisteix en haver de transformar el mínim d’energia possible per trobar-nos a gust a casa nostra. No només per estalviar-nos uns euros cada mes, sinó també per evitar danys al planeta. Els habitatges passius es presenten com una solució interessant que ens pot ajudar a aconseguir-ho. En aquests, l’eficiència energètica és tan essencial com els fonaments sobre els quals s’aixequen.

En parlar d’habitatges passius, ens referim a aquells que han estat dissenyats a partir de certs patrons que garanteixen l’eficiència energètica, un concepte d’edificació sostenible que intenta aprofitar al màxim l’energia. En aquest tipus d’habitatges, la llum natural evita tant com sigui possible la necessitat d’encendre llums. La seva pròpia orientació, ventilació i aïllament també mantenen les nostres mans lluny del termòstat de la calefacció.

Com a resultat, els seus habitants gaudeixen d’una gran qualitat de vida i d’un estalvi energètic considerable. Tot això, amb el mínim impacte mediambiental.

Encara que es calcula que el seu cost pot superar el d’una edificació convencional entre un 10 i un 15%, aquesta diferència es pot amortitzar en uns 10 anys gràcies a l’estalvi energètic. De fet, un habitatge passiu unifamiliar a Espanya pot consumir al voltant d’un euro mensual en il·luminació i 1,5 euros diaris a l’hivern per escalfar-se.

Més enllà de l’estalvi, els habitatges passius es consideren construccions ultraeficients que ens poden ajudar a redefinir la manera com vivim i fins i tot, com lluitem contra el canvi climàtic.

Per poder dir que un habitatge és passiu no n’hi ha prou amb orientar-lo, aïllar-lo bé i aconseguir que no desentoni amb el seu entorn. De fet, existeix un estàndard denominat Passivhaus que és el que s’utilitza per distingir-los.

Es tracta d’un concepte que van desenvolupar a principis dels anys 90 els professors Wolfgang Feist, de l’Institut de l’Habitatge i el Medi Ambient de Darmstadt (Alemanya) i Bo Adamson, de la Universitat de Lund (Suècia). Van ser ells qui van establir els requisits que havia de complir un habitatge per ser certificat com a passiu. A partir d’aquest estàndard, Feist va fundar el Passivhaus Institut, que és l’organisme que atorga el certificat Passivhaus o «casa passiva» als habitatges.

Bàsicament, es tracta de minimitzar l’ús dels sistemes de climatització tradicionals gràcies a l’aprofitament de les condicions climàtiques del lloc on es construeix l’habitatge, a la seva pròpia orientació i a l’ús de mètodes d’eficiència energètica. En relació amb això últim, els cinc principis bàsics per a la construcció d’un habitatge passiu són els següents:

– Aïllament tèrmic eficaç dels elements exteriors: es tracta d’una característica que pot elevar l’estalvi d’energia fins al 30% respecte a una casa mal aïllada. Segons la Plataforma d’Edificació Passivhaus, tant les parets exteriors com la coberta i la solera han de tenir una baixa transmitància tèrmica. Per la seva part, el gruix de l’aïllament dependrà del clima: dels 25 cm a Girona als 5 cm a Múrcia.

– Finestres d’altes prestacions: es tracta de cobrir al màxim els buits a través dels quals es poden escapar la calor o el fred interiors. Per fer-ho, és necessari recórrer a finestres amb marcs ben aïllats, amb fusteries de qualitat i doble o triple envidrament farcits de gasos inerts com l’argó o el criptó. A més, han de reflectir la calor a l’interior de l’habitatge a l’hivern i mantenir-lo fora a l’estiu.

– Recuperació de calor per ventilació: es tracta d’un factor clau que permet mantenir una bona qualitat de l’aire a l’interior i estalviar energia. A les cases passives, almenys el 75% de la calor procedent de l’aire viciat que es rebutja s’utilitza per preescalfar l’aire net que entra. A més, el sistema de filtrat de l’aire exterior evita l’entrada d’al·lergògens com la pols o el pol·len.

– Absència de ponts tèrmics: les cantonades, eixos o juntes de les cases també produeixen pèrdues o guanys de temperatura, per això s’han de planificar i executar amb molt de compte. Això es deu al fet que poden provocar variacions en la resistència tèrmica de l’envolupant de l’edifici, coneguts com a ponts tèrmics.

– Estanquitat de l’edifici: les esquerdes i buits provoquen corrents d’aire ineficients, per això s’han d’evitar al màxim. Novament, l’envolupant de l’edifici és fonamental en aquest cas.

Al costat d’aquests cinc principis constructius, és molt important el disseny bioclimàtic de les cases passives, essencial per a la seva eficiència energètica. Per fer-ho, és necessari estudiar a fons el clima del lloc on s’aixecarà l’habitatge, així com uns altres factors com la forma, el volum, la captació i la protecció de la radiació solar o com l’afecten les ombres. També s’ha de procurar que el seu impacte sobre el paisatge sigui mínim o nul i triar materials sostenibles.

Seran les cases passives el futur de la construcció? Encara és aviat per afirmar-ho. Això sí, els seus principis concorden en gran mesura amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats per l’ONU en la seva Agenda 2030 amb la finalitat d’assolir la prosperitat del planeta sense comprometre el seu futur. Naturalment, aplicar-los al lloc on vivim sembla una gran idea per avançar en la direcció correcta.