Pesseta, euro, ral… Sabries esmentar alguna altra moneda que s’hagi fet servir a Espanya?
En aquest territori hi han arribat a circular d’una manera habitual moltes monedes diferents. Algunes, arribades de latituds llunyanes i d’altres, nascudes al mateix lloc.
La dracma, el xéquel, el denari o l’excel·lent han estat alguns dels instruments que han fet servir els habitants de l’espai que ara ocupa Espanya per fer transaccions.
Aquestes monedes són petits testimonis de la història d’Espanya que parlen de credos, regnes, dinasties, imperis i colonitzacions, entre altres fites. Paga la pena conèixer-ne algunes.
Al voltant de l’any 460 abans de Crist, els colons grecs que havien fundat un segle abans la ciutat d’Empúries (en grec antic, Ἐμπόριον, a Sant Martí d’Empúries, Girona) van encunyar les primeres monedes que es van produir a la península Ibèrica.
Es tractava de peces d’argent d’estil grec que tant es feien servir per al comerç amb altres ciutats de la Mediterrània com per a ús local.
A partir del segle III abans de Crist, la prosperitat econòmica en la zona va portar a l’encunyació de la dracma. En aquesta moneda hi apareixia una deessa envoltada de dofins, el cavall alat Pegàs i uns mots que deien en grec «dels habitants d’Empúries».
La dracma va servir per popularitzar l’ús de monedes entre les poblacions indígenes pròximes.
Aquesta moneda és un fidel testimoni de la presència de fenicis i cartaginesos a la Península. Segons explica el Museu Arqueològic Nacional, on es troba exposada juntament amb totes les altres que s’esmenten en aquest article, els cartaginesos van encunyar les monedes més espectaculars de l’antiguitat de la Península.
Usaven els xéquels per transmetre el poder de Cartago per mitjà dels seus déus, cavalls, naus de guerra i elefants, que terroritzaven els enemics.
Amb l’arribada de Roma a la península Ibèrica el 218 abans de Crist, també van arribar les seves monedes. Les més importants, el denari i l’auri, es van crear en aquella època.
Va ser el 211 abans de Crist, concretament quan va néixer el denari, una moneda amb un gran abast, atès que va ser origen d’altres monedes antigues i medievals, així com de la nostra paraula diners. Valia deu asos de bronze —d’aquí en ve el nom— i va esdevenir la moneda de la romanització.
També van existir els denaris ibèrics, encunyats per ibers, celtibers i altres pobles. Com que no se’n coneix el nom indígena, aquestes divises també són conegudes com a denaris.
La moneda va ser un pilar fonamental de l’Imperi romà, que es produïa a la capital en enormes quantitats per a la distribució a les províncies. En aquestes peces hi apareixia el cap de l’emperador, al costat de grans construccions públiques, victòries militars i al·legories de la bona marxa política.
L’auri d’or era la moneda situada al capdamunt d’aquest sistema i la seva encunyació massiva va ser possible gràcies al metall extret de Las Médulas (Lleó). Fins i tot algunes formes es van encunyar a les ciutats que ara són Saragossa, Còrdova i Tarragona.
El poder islàmic va portar a la Península el seu propi sistema monetari, basat en el dinar d’or, el felús de coure i especialment el dírham d’argent.
Si bé les primeres emissions es corresponien amb dinars gruixuts i bastos amb inscripcions en llatí, aviat també n’apareixerien en àrab a partir de l’any 712 després de Crist per pagar a les tropes durant la conquesta.
El seu nom procedeix del denari romà i era la moneda més característica de l’edat mitjana cristiana a Europa. Les primeres emissions cristianes de la Península són diners d’argent de Carlemany encunyats a partir del 785 al territori de la Catalunya actual, on un grup de ducats intentaven contenir l’avenç islàmic cap als Pirineus.
Les monedes andalusines van evolucionar fins a les darreres emissions islàmiques de la Península, cap a la fi del segle xv, entre les quals hi havia les dobles granadines.
Aquestes monedes inclouen llargs textos, com ara el lema de la dinastia i la genealogia del governant. Resulten molt útils per traçar l’arbre genealògic dels reis nassarites, un tema que resultava confús en les cròniques.
Ral era el nom que rebien les monedes pròpies dels reis i que es diferenciaven d’altres emissions locals, de bisbes i nobles. Introduït a la Península l’any 1300, el ral va tenir un llarg recorregut: amb el temps va esdevenir la unitat del sistema d’argent espanyol i no va desaparèixer fins al 1864.
La unió dels regnes de Castella i Aragó mitjançant el matrimoni dels Reis Catòlics va provocar grans canvis que van culminar amb la transformació dels regnes medievals en un sol Estat.
En aquest context es va començar a encunyar l’excel·lent l’any 1497, anomenat així per la seva altíssima qualitat. Va tenir un enorme prestigi i es va usar en el comerç a llarga distància a Europa i les rutes cap a l’orient. Dècades després de la mort dels reis Isabel i Ferran, es va continuar encunyant per mantenir la confiança dels mercats.
Els vaixells carregats de diners que procedien d’Amèrica portaven aquesta moneda, que encunyava Castella i es va imposar com a divisa internacional des del segle xvi. Els rals de vuit també són coneguts com a pesos i duros. Van circular per tot el món i van unir per primera vegada Europa, Amèrica i Àsia en una xarxa de negocis.
Després del destronament d’Isabel II, el 1868, el Govern provisional va subscriure la unió monetària llatina, que era un conveni que equiparava el pes, la mida i la llei de les divises segons el sistema mètric decimal. Va ser el naixement de la pesseta, nom que ja s’havia fet servir anteriorment per anomenar una peça de dos rals. Va ser la moneda a Espanya durant més d’un segle, fins que el 2002 la va substituir l’actual euro.
