L’ordinador: la història de l’aparell més llest que va canviar la història

Els coneixem sobretot des dels anys 80, però llavors ja feia dècades que donaven forma a la nostra economia. Els ordinadors o computadores han suposat una revolució sense precedents: no tan sols han contribuït a multiplicar la productivitat, sinó també a catapultar la innovació i el desenvolupament de nous àmbits econòmics.

No és senzill indicar l’origen dels ordinadors. En realitat, podríem remuntar-nos fins a l’àbac, que ajudava a agilitzar càlculs al segle V aC C. Tanmateix, l’aparell que avui considerem un ordinador va trigar encara molts segles a aparèixer.

En els anys 30 del segle XX, Alan Turing ja havia assentat les bases de la computació moderna mitjançant l’ús d’algoritmes, que bàsicament són receptes amb les instruccions i els passos que cal seguir per resoldre un problema. És el concepte sobre el qual es fonamenta la informàtica i que ja havia utilitzat Ada Lovelace gairebé un segle abans per a una màquina imaginària ideada per Charles Babbage.

Més o menys al mateix temps que Turing definia com traduir problemes a uns i zeros per poder resoldre’ls mitjançant algoritmes, un jove Konrad Zuse desenvolupava a casa seva el Z1.

Aquesta màquina es considera el primer ordinador electromecànic programable del món, capaç de fer tediosos càlculs de manera automàtica.

En aquella època, les computadores eren persones que processaven dades segons determinades regles i feien càlculs a mà. Asseguradores, entitats financeres, empreses d’enginyeria, centres d’investigació i fins i tot exèrcits comptaven amb l’ajuda d’aquestes persones, que solien treballar de manera coordinada.

De fet, la primera computadora reprogramable d’ús general, l’ENIAC, va ser possible gràcies al treball de sis dones matemàtiques que la van programar des de zero el 1945. La successió d’aquest tipus d’avenços va contribuir, a la llarga, a augmentar exponencialment la capacitat de càlcul, a millorar-ne la fiabilitat i a reduir els costos associats a un número creixent de tasques que ara podien abordar aquestes màquines.

Amb l’aparició dels primers ordinadors personals d’ús general en els anys 70, la computació va deixar una mica de ser exclusiva de les grans organitzacions per penetrar en molts altres àmbits, de l’empresarial al domèstic.

També en els esports: fa 25 anys, quan la computadora DeepBlue va derrotar el campió mundial d’escacs Garri Kaspàrov, es va gravar una nova fita en la història de la tecnologia. El gran mestre havia comès un error que la màquina, dissenyada per derrotar-lo, no va desaprofitar.

L’evolució en la mida dels ordinadors, que van passar de pesar tones a uns quants grams, va ser el canvi essencial per popularitzar-los.

Avui, no tan sols portem petites computadores a les butxaques amb forma de smartphone, sinó que, a més, els xips —l’ànima de les computadores— estan presents en tota mena d’estris quotidians, des de les alarmes de la roba que comprem als robots de cuina o les targetes de crèdit. Fins i tot hi ha persones que els porten dins el propi cos.

Quina ha estat realment la influència de l’ordinador sobre l’economia i sobre les nostres vides?

Per poder fer-se’n una idea, potser el millor sigui pensar com seria la nostra vida sense: ni hauríem arribat a la Lluna, ni hauríem enviat satèl·lits a l’espai, que són determinants en les cadenes de subministrament que sostenen el comerç mundial. Tampoc no hauríem tingut disponible ràpidament la vacuna de la COVID-19 i l’automatització de les fàbriques hauria registrat avenços molt discrets.

El diagnòstic de malalties i el desenvolupament de fàrmacs per tractar-les serien molt més lents i també menys fiables sense l’ajuda dels ordinadors.

La producció de béns i serveis a gran escala, la construcció d’infraestructures o el desenvolupament empresarial, que són pilars bàsics de l’economia, també serien molt menys eficients sense aquestes màquines capaces de fer càlculs complexíssims.

El mateix ocorreria amb la comercialització de béns, de valors i de productes financers: l’ordinador ha contribuït no tan sols a desenvolupar-los, sinó també a fer-los més accessibles a noves capes de població.

Amb l’ajuda d’aquestes màquines resulta molt més senzill i econòmic emprendre, desenvolupar nous productes o models de negoci i també invertir.

Un capítol a part mereixen internet i la nova economia del coneixement que se n’ha creat al voltant: sense ordinadors, simplement no existirien. També els paradigmes de computació posteriors, com ara els computadors quàntics, que prometen ajudar-nos a resoldre problemes complexos que fins ara no hem pogut solucionar.

Tot això són només alguns exemples de fins a quin punt la invenció de l’ordinador ha canviat la història de la humanitat i promet seguir fent-ho. Pocs invents han estat tan transversals i han impactat tants sectors d’activitat.

La contribució dels ordinadors a l’automatització de tasques —i, per tant, a la productivitat— és possiblement el major avantatge que han aportat a l’economia. La digitalització ha revolucionat la manera en què funcionen companyies i mercats, així com la gestió dels recursos públics.

És així perquè els ordinadors faciliten l’estalvi de temps i costos, a més de millorar la presa de decisions. Tot això es tradueix, en gran mesura, en un creixement econòmic més robust i diversificat.

Fins a quin punt influeix tot això en la marxa de l’economia? Una dada: a Espanya, la digitalització aporta ja el 21 % del valor afegit brut (VAB) a la producció de béns i serveis —uns 280.000 milions d’euros—, segons l’informe L’economia digital a Espanya de Fundació COTEC.

Poc podia sospitar Konrad Zuse l’impacte que arribaria a tenir aquell invent que va començar a muntar en 1935 sobre la taula del saló de la casa dels pares. Alguna cosa, però, degué intuir aquest enginyer alemany: va ser ell qui va fundar el 1941 la primera companyia informàtica del món, que poc després es dedicà a construir ordinadors programables per a usos acadèmics, científics i empresarials.

Arrencava així una nova era en la innovació i l’economia mundials.