Vivim temps híbrids. Llegim en paper i llegim en pantalles. Veiem la TV convencional i anem al cinema, però també consumim en plataformes de continguts digitals. Una cosa semblant succeeix en el mercat dels rellotges, on des de fa alguns anys conviuen feliçment els rellotges tradicionals amb els smartwatches. Però què és exactament un smartwatch?
Un rellotge intel·ligent, o smartwatch, és un dispositiu portàtil dissenyat per dur-lo al canell que és, al mateix temps, un rellotge i un miniordinador que sol connectar-se a un altre terminal intel·ligent, com ara un telèfon mòbil. Es podria dir que l’smartwatch és un dispositiu que neda entre dues aigües, ja que a més de ser un rellotge de gran precisió, incorpora tant les característiques habituals dels dispositius wearables (pot mesurar les constants vitals o la distància que es recorre) com les pròpies d’estar connectat a Internet, com ara consultar el correu electrònic, enviar missatges i també instal·lar aplicacions, cosa que multiplica els seus usos possibles. En poques paraules, es tracta d’una extensió d’una part de les funcions del mòbil que se situa al canell, a la qual s’afegeixen funcions relacionades amb la salut.
Un pas més enllà d’aquells rellotges digitals que simplement incorporaven una calculadora o un cronòmetre, es considera que el primer rellotge intel·ligent va ser el Pebble, que va llançar la ja desapareguda Pebble Technology Corporation el 2013. A partir de llavors, Apple, Samsung i pràcticament tots els fabricants d’electrònica del món es van afanyar a llançar el seu propi model millorat d’smartwatch, cosa que ha acabat creant un duopoli similar al que ja existia en els sistemes operatius dels telèfons mòbils: d’una banda, l’Apple Watch, amb el seu sistema operatiu propi compatible amb l’iPhone, i de l’altra, els dispositius Wear US, compatibles amb els telèfons Android.
