La transformació digital arriba a l’agricultura

Si la primera gran revolució en el món de l’agricultura va ser el canvi de la tracció animal per la tracció mecànica, la segona els fertilitzants de síntesi —que van potenciar exponencialment el creixement dels cultius— i la tercera la revolució verda —que bàsicament va transformar l’agricultura com la coneixíem fins ara—, es pot dir que avui dia som al començament de la quarta gran revolució agrícola: l’agricultura digital. Així, doncs, la gran pregunta que caldria fer-se és: com hauria de ser l’agricultura digital, sobretot a Europa?

Segons el reportatge publicat per EFE «La “agricultura digital” intenta abrirse paso en la UE», de Sarantis Michalopoulos i Fernando Heller, en essència, l’agricultura hauria de ser productiva, innovadora i digital.

Hauria de ser productiva perquè la demanda de productes agrícoles és cada cop més gran, la qual cosa, combinada amb la necessitat de protegir el medi ambient per a les futures generacions, està generant en els dirigents de la Unió Europea una pressió creixent per «produir més amb menys». A més a més, atesa l’actual volatilitat dels preus dels aliments i dels productes agrícoles, augmentar la competitivitat dels productes de la UE és una forma que el sector pugui sobreviure a llarg termini.

En aquest sentit, el concepte «digital» o «precisió» està centrant el debat de la nova Política Agrícola Comú (PAC) de la Unió Europea per al període 2021-2027. Aquesta política generarà noves oportunitats per augmentar la productivitat, com passa per exemple amb l’ús de sensors amb què es poden identificar les zones específiques dels camps que necessitin un tractament especial i, d’aquesta manera, focalitzar l’ús de productes químics a les zones que més el necessiten, cosa que també millora l’impacte mediambiental.

L’instrument principal per adaptar-se al nou repte digital sota el pilar del desenvolupament rural de la PAC és l’Aliança Europea d’Innovació per a la Productivitat i la Sostenibilitat (EIP-AGRI), els objectius de la qual són crear sinergies entre el programa Horizon 2020 i el desenvolupament rural, i tancar la bretxa entre recerca i pràctica.

En el marc de l’EIP-AGRI, els agricultors, els investigadors, les empreses i les ONG han constituït els anomenats «grups operatius», la funció dels quals és trobar solucions innovadores per a un problema comú en un determinat país o en una determinada regió de la UE. Un d’aquests grups va detectar diversos reptes als quals s’enfronta l’agricultura digital, entre els quals destaquen la necessitat que tots els actors implicats en el procés coordinin bé les seves accions i la formació d’assessors especials que puguin ajudar a concretar la «revolució digital» a les explotacions agrícoles i ramaderes.

Finalment, segons l’Associació Europea de Maquinària Industrial Agrícola (CEMA, per les seves sigles en anglès), és essencial tenir una infraestructura rural de banda ampla adequada a tota la UE, una condició bàsica per aconseguir una transformació digital incloent i eficaç. «L’accés a la banda ampla està amb prou feines fent els primers passos a moltes zones rurals i menys poblades de la UE», va assegurar el secretari general del CEMA, Jérôme Bandry.

A més a més, segons el CEMA, per aconseguir la transformació digital en el sector agrícola caldran «destreses digitals». Davant l’envelliment del sector agrícola (només un 8% dels agricultors de la UE té menys de 35 anys), la introducció de noves tecnologies podria desembocar en una agricultura europea «a dues velocitats». Per aquest motiu, el CEMA assegura que desenvolupar noves «destreses digitals» farà que el sector agrícola sigui més atractiu per als joves.