Metodologies àgils, prepara’t per a la teva futura feina

Les metodologies àgils (agile en anglès) s’han obert pas en el teixit empresarial perquè milloren la productivitat i alleugen la càrrega de feina. No hi ha una única metodologia àgil, sinó que s’ha d’entendre com una caixa d’eines multiusos.

Aquestes eines s’optimitzen o ajusten en funció de les necessitats de cada empresa i, fins i tot, de cada equip de treball dins d’aquesta. L’agile és una de les habilitats digitals més demanades en el teixit laboral. Així és com es preparen els professionals per a la feina del futur.

Agile és l’habilitat de crear i respondre al canvi. És una forma de gestionar (i poder triomfar) en un entorn complex i incert, que apareix com a solució a dos problemes específics: reduir temps de producció de projectes (històricament digitals i de programació) i reduir costos de producció. Quan s’apliquen aquestes metodologies, ja sigui en forma de Scrum, Kanban, XP o lean, la feina útil s’entrega abans i és de més qualitat.

A més, un punt clau d’aquest augment de productivitat és un compromís més elevat tant del proveïdor com per part del client. La feina conjunta és un punt clau per aplicar metodologies àgils, cosa que desafia la idea que el client encarrega un projecte del qual es desentén fins a la seva finalització.

El client està present durant tot el desenvolupament i forma part de l’equip de treball. La manera de fer-ho pot ser amb reunions setmanals periòdiques o directament amb presència física dins l’equip, amb el seu propi rol i funcions. És freqüent que aquest rol impliqui quedar sota la jerarquia del proveïdor, de manera que es pot donar el curiós cas del client que executa feina a l’empresa del seu proveïdor.

En un món laboral en què cada cop més es treballa per projectes, aquesta forma de gestionar feina perquè tiri endavant és molt efectiva. Alguns marcs de treball agile molt comuns són els següents:

És un marc de treball en què la planificació del producte és incremental i iterativa. En comptes de planificar tota l’estratègia des del principi, cosa que no sol anar bé, amb Scrum la feina es fa en iteracions o cicles de fins a un mes de durada, coneguts com a sprints o carreres. Així, la idea és obtenir valor a través d’increments petits, prioritzant el que té més valor per al client, que acompanya en tot moment el projecte, participa en les revisions i ofereix feedback per incorporar-lo en els pròxims sprints.

Scrum és el marc de treball més estès en agile, seguit d’XP (Extreme Programming). Bàsicament, consisteix en un cicle recurrent de quatre fases: entendre el que necessita el client, planificar l’esforç necessari, dissenyar la solució mitjançant iteracions (de 10 a 15 rondes) i lliurar el producte final, que al seu torn s’itera una vegada i una altra. De vegades, es coneix com l’“agile pur”.

Kanban és un marc de treball basat en la visualització i millora contínua del flux de treball (“Stop starting, start finishing”), que pretén reduir el temps del flux (“lead time”) i limita el treball en curs (“wip: work in progress”). En Kanban se solen utilitzar targetes que faciliten la metodologia agile. La idea original consisteix a fragmentar un projecte en tasques petites, que s’assignen a determinats treballadors, per a les quals es dona un cert termini temporal.

Cada targeta és una tasca que comença a la columna “To Do” (per fer) i passa a la columna “Doing” (en procés) quan està en marxa i a “Done” (acabat) en acabar. Eines col·laboratives tan conegudes com Trello, Asana, Rally, Jira, Kanboard o Keep funcionen amb aquesta mecànica i ajuden els equips a agilitzar la seva feina.

Es tracta de combinar diverses estratègies dins un mateix projecte, una pràctica que s’utilitza molt sovint. Per exemple, la barreja de Scrum i Kanban rep el nom de Scrumban, i sovint s’utilitza la combinació ‘Scrum/XP Hybrid’, que sintetitza aquests dos mètodes.

El desenvolupament lean consisteix a deixar de banda tot el que no sigui estrictament necessari. A causa del seu poc pes, és una metodologia especialment àgil que prescindeix de qualsevol burocràcia no útil. Això permet processos de treball excepcionalment ràpids.

Tot i que l’agile neix oficialment el 2001 amb el Manifest àgil de Kent Beck, fa temps que ha anat més enllà del sector de la programació. Ja s’aplica a gairebé qualsevol activitat, incloses algunes amb una resistència tradicional al canvi i fins i tot a aquelles que no desenvolupen productes.

Avui és possible desenvolupar un projecte de serveis amb Kanban o utilitzar XP per dissenyar un edifici. Com qualsevol eina de treball, les metodologies àgils es poden fer servir per a molts usos diferents, des d’obrir un local de restauració i anar-ne iterant la carta per trobar l’òptima fins a aplicar lean a recursos humans amb l’objectiu d’eliminar la paperassa improductiva, o utilitzar mètodes GTD (Get Things Doni) a la safata d’entrada del correu electrònic.

En l’Informe d’ocupacions emergents de LinkedIn, l’agile coach (entrenador agile) destaca com a professió d’alta demanda, amb un creixement d’un 57 % a l’any. Es tracta d’un creixement inassumible per als centres de formació, per la qual cosa gairebé totes les places es cobreixen amb professionals de plantilla als quals s’imparteixen cursos informals.

La formació en agile és, per tant, una aposta en habilitats amb futur. Convé no només tenir una noció bàsica d’en què consisteix, sinó també disposar d’algú a l’equip que sàpiga implementar aquest conjunt d’eines amb èxit. I això és una cosa que obre moltes possibilitats per a una carrera professional.