Una de les grans fites de la història econòmica d’Europa va tenir lloc l’1 de gener de 2002.
Va ser llavors quan milions d’europeus van portar per primera vegada una nova moneda comuna a la butxaca. No van ser pocs els que van acudir a un caixer automàtic tot just després del raïm per tocar per primera vegada els nous bitllets d’euro.
Encara que feia tres anys que existia com a moneda oficial no circulant, l’euro va començar llavors a reemplaçar les monedes i els bitllets de dotze països, que desapareixerien totalment de la circulació en pocs mesos.
Te’n recordes, de la pesseta, el marc o la lira? Tot i que avui ja són 20 els països que utilitzen l’euro, les dotze primeres monedes europees a jubilar-se per deixar-li pas van ser les que trobaràs a continuació.
Van ser més de 130 anys els que va habitar la pesseta a les butxaques i les carteres dels espanyols. Escriptors, reis, músics, conquistadors i exploradors són alguns dels personatges rellevants que van passar per les seves monedes i bitllets.
Va deixar pas a l’euro amb una taxa de canvi de 166,386 pessetes que va obligar a fer càlculs a molts espanyols mentre s’acostumaven a valorar els béns i serveis en euros.
Una de les monedes que va desaparèixer amb l’euro i que més bé havia encarnat els valors d’estabilitat i fortalesa va ser el marc alemany.
Aquesta va ser una divisa que va viure el seu propi procés d’unificació: es va introduir el 1948 a la República Federal Alemanya i el seu ús es va estendre a tot Alemanya el 1990, amb la caiguda del mur de Berlín. La seva taxa de canvi es va establir en 1,95583 marcs per euro.
La lira italiana, amb més de 150 anys d’història, també va sorgir en un procés de reunificació, que a Itàlia va tenir lloc el 1861.
És una divisa recordada per les devaluacions que va experimentar en les últimes dècades del segle XX a causa de la inflació. Això explica que la seva taxa de canvi davant l’euro fos de 1.936,27 lires, la més elevada de totes.
Va ser al segle XIV quan el primer franc es va començar a utilitzar com a moneda a França —es va encunyar llavors per pagar el rescat del rei Joan II—, però va ser substituït per altres com l’ècu o el lluís amb el pas dels anys.
Ja el 1795, en plena Revolució Francesa, es va convertir en moneda de la República i ho va continuar sent fins que va ser substituït per l’euro. La seva taxa de canvi es va establir en 6,55957 francs per euro.
Una altra de les monedes més antigues que van desaparèixer amb l’euro va ser el florí neerlandès, que va sorgir el 1378 com una versió del florí italià.
Conegut com a gulden, va ser una influent divisa en el mercat europeu durant bona part dels segles XVII i XVIII. La seva taxa de canvi per l’euro es va establir en 2,20371 florins.
El marc finlandès va sorgir a mitjan segle XIX com un instrument de pagament improvisat per negocis de la zona, que es van trobar sense monedes de ruble per donar el canvi a la seva clienta.
El 1860 es va encunyar per primera vegada el marc com a unitat de moneda a Finlàndia. Amb l’entrada de l’euro, la seva taxa de canvi es va establir en 5,94573 marcs finlandesos davant la divisa europea.
La història del xíling austríac va estar marcada per les dues grans guerres del segle XX a Europa.
El 1925 Àustria estrenava el xíling per substituir l’antiga corona austríaca, devaluada a causa de la Primera Guerra Mundial. La nova moneda es va utilitzar fins al 1938 i es va reprendre el 1945, una vegada finalitzada la Segona Guerra Mundial. El 2002 va ser reemplaçat per l’euro a una taxa de 13,7603 xílings per euro.
La proclamació de la República Portuguesa el 1910 va comportar la creació d’una nova moneda per substituir el real.
L’escut portuguès va néixer el 1911 amb un valor de 1.000 reals, la qual cosa va estalviar molta tinta a l’hora de transcriure quanties en paper. Amb tot, l’escut no es va deslliurar de diverses devaluacions durant el segle XX. Finalment, va donar pas a l’euro a una taxa de 200,482 escuts per euro.
Una moneda tan antiga que el seu valor inicial era “un grapat de fletxes”. De fet, va ser la primera moneda que es va encunyar a la península Ibèrica: se’n van encarregar colons grecs.
La dracma grega va tenir els seus orígens fa més de 2.600 anys, tot i que va ser el 1830 quan va començar la seva etapa moderna. Va ser reemplaçada per l’euro a una taxa de canvi de 340,750 dracmes per euro.
El franc belga i el franc luxemburguès són dues monedes que van desaparèixer amb l’euro i que van mantenir una relació molt estreta durant el segle XX. La primera vegada que es va parlar del franc luxemburguès va ser en un decret gran ducal de 1918.
Tres anys més tard, en virtut de la unió econòmica acordada amb Bèlgica, el franc belga es va convertir en moneda oficial d’ambdós països, encara que va conviure amb un franc luxemburguès limitat en la seva emissió. La taxa de canvi d’ambdues es va establir en 40,3399 francs per euro.
La moneda oficial d’Irlanda abans de l’euro era la lliura irlandesa o lliura saorstát, que va començar a circular el 1927 després de la proclamació de l’Estat Lliure d’Irlanda.
Al principi, el seu valor estava lligat al de la veïna lliura esterlina, encara que això va canviar a partir de 1979, quan la divisa irlandesa va entrar en el Sistema Monetari Europeu i es va desvincular de la moneda anglesa. La seva taxa de conversió a l’euro es va establir en 0,787564 lliures irlandeses.
