Com allargar la vida de la bateria del mòbil
La majoria d'usuaris té uns hàbits d'ús que perjudiquen seriosament la 'salut' de la bateria.Per molt avançat que sigui el nostre telèfon intel·ligent, per moltes funcionalitats que tingui i per molt impressionant que en sigui el disseny, encara hi ha alguna cosa que continua llastant aquests dispositius que han transformat la nostra vida durant l'última dècada: la bateria. (més…)
INNOVACIÓ
Gerard Debreu: el matemàtic que va guanyar el Nobel d’Economia
Al francès li devem la comprensió de bona part de l'economia de mercat actual Explicar com funciona una cosa tan complexa com l'economia. Aquesta és una missió a la qual molts acadèmics i investigadors han dedicat hores i hores de reflexions, de raonaments i d'anàlisis. Requereix un esforç tan gran que les grans descobertes, en aquest sentit, mereixen una distinció. Gerard Debreu va aconseguir totes dues coses i, a més a més, al màxim nivell. La seva obra Teoria del valor és un clàssic del pensament econòmic contemporani. El reconeixement que va obtenir va ser, ni més ni menys, que el Premi Nobel d'Economia del 1983. Gerard Debreu és un economista atípic. Va arribar a l'estudi d'aquesta disciplina de manera indirecta, perquè ell era matemàtic de formació. Justament això explica per què va ser capaç d'aportar el rigor necessari per elaborar un model capaç de connectar tots els factors que intervenen en un mercat lliure i de trobar d'aquesta manera el seu equilibri. Tot i tractar-se d'un enfocament molt abstracte que ha tingut els seus detractors, el fet cert és que ha influït en diverses generacions d'economistes.Gerard Debreu va néixer a Calais (França) l'any 1921. La II Guerra Mundial va interferir en els seus estudis perquè el conflicte va esclatar el 1939, just quan cursava batxillerat. Això el va afectar de tal manera que en comptes de preparar els exàmens per entrar a estudiar en una de les grans escoles científiques del país en un liceu de París, va haver de fer-ho en una improvisada escola preparatòria de Matemàtiques d'Ambert. L'estiu del 1940, França va ser dividida en diverses parts per les forces d'ocupació alemanyes, raó per la qual Debreu es va traslladar a Grenoble, a la zona lliure, on va començar els estudis de Matemàtiques Especials. Ja el 1941, Debreu va ser admès a l'Escola Normal Superior, on va viure i estudiar fins a l'estiu del 1944. Aquests tres anys van ser una experiència extraordinària per a ell en molts sentits. Segons el matemàtic, el petit aforament de les aules, amb uns vint alumnes en la branca de Ciències, i també els estrictes procediments d'admissió, van ajudar a crear una intensa atmosfera intel·lectual. Estava previst que Debreu acabés els estudis la primavera del 1944, però el 6 de juny va arribar el Dia el D. Va ser aleshores quan es va enrolar a l'Armada Francesa i va fer cap a l'Escola d'Oficials de Cherchell (Algèria). A l'exèrcit, hi va ser fins al juliol del 1945. Tot seguit, va reprendre el seu projecte de preparar l'Agrégation de Mathématiques, un examen que li permetria accedir a la docència i que va superar el 1946. Durant tot aquest temps, Debreu va començar a interessar-se per l'economia, una disciplina que ja no abandonaria mai més. En això va ser fonamental la seva topada amb una teoria que, per a més inri, acabaria marcant la resta del seu treball.Debreu va ensopegar amb l'obra de Léon Walras, que esbossava la teoria matemàtica de l'equilibri. En concret, va ser una de les seves formulacions, a càrrec de Maurice Allais, la que el va fascinar. El títol de l'obra d'Allais era premonitori del que serien els anys següents de vida de Gerard Debreu: A la recerca d'una disciplina econòmica. Els dos anys i mig posteriors al seu examen d'admissió a la docència, Debreu els va dedicar a augmentar els seus coneixements sobre economia. Posteriorment aconseguiria una beca Rockefeller que li va permetre visitar grans universitats nord-americanes com ara Harvard, Colúmbia o Chicago, entre d'altres. Allí va conèixer tots els avenços en ciències econòmiques que s'havien produït durant anys i dels quals França no havia participat a causa de la guerra. El 1949 va començar a treballar per a la Cowles Comission for Research in Economics, on va estudiar l'existència d'un equilibri econòmic, entre altres treballs. El 1959, va demanar una excedència de sis mesos per visitar la seu d'una companyia elèctrica a París. Allí va poder analitzar en la pràctica els problemes que provoca una quantitat d'aigua incerta als reservoris de les plantes hidroelèctriques. Aquest fet, juntament amb un article publicat sobre béns contingents aquell mateix any per un altre premi Nobel, Kenneth Arrow, va empènyer Debreu a estudiar la incertesa econòmica, que va formar part de la seva monogràfica Teoria del valor.Debreu ja havia publicat prèviament, juntament amb Arrow, un article sobre l'equilibri de mercat en què provaven que en un mercat amb condicions lliures i justes existien uns preus que podien aportar-li un equilibri. També un monogràfic el propòsit del qual era una anàlisi axiomàtica de la teoria general de l'equilibri econòmic. Teoria del valor va arribar després per introduir eines analítiques complexes procedents de les matemàtiques en la teoria de l'equilibri. Debreu i Arrow van elaborar un model matemàtic d'economia de mercat. Segons aquest model, els diversos productors projectaven la seva producció de mercaderies i de serveis i, per tant, la seva demanda de factors de producció per maximitzar el seu benefici. D'aquesta manera es van crear vincles entre l'oferta de mercaderies, d'una banda, i de tots els preus, de l'altra. L'objectiu consistia a preveure el comportament del mercat. De fet, els autors van establir unes relacions que van anomenar «de demanda», que no eren res més que les connexions existents entre els preus de totes les mercaderies i tots els factors de producció, juntament amb la demanda d'aquestes mercaderies i l'oferta d'aquests factors. El que tots dos autors pretenien amb aquest model era introduir axiomes en la ciència econòmica per obtenir-ne resultats generals. Teoria del valor va abordar posteriorment aquest mètode per explicar els preus de les mercaderies en una economia de mercat amb propietat privada, i també el paper d'aquests preus en un estat òptim de l'economia. Tots aquestes descobertes pretenien ser una caixa d'eines per pensar i analitzar els mercats des d'una teoria general. Una altra de les grans contribucions de Debreu i d'Arrow va ser la generalització de termes com ara bé contingent o incertesa, que fins aleshores amb prou feines es tenien en compte. El francès també va intentar establir un mapa de connexions preferents entre els diversos elements que intervenen en l'economia. Gerard Debreu va rebre el Premi Nobel d'Economia el 1983 precisament per donar llum a una nova manera de plantejar els problemes de l'economia de mercat i l'ús de tècniques matemàtiques per aconseguir-ho, una cosa molt poc freqüent quan va establir amb Arrow el seu model, que posteriorment va polir amb la seva Teoria del valor.
SOCIAL
Llibres imprescindibles sobre economia i educació financera
Entendre les bases de l'economia moderna no només permet comprendre millor el món, sinó que millora notablement les finances personals.Com funciona l'economia? Com influeix en el nostre dia a dia? Encara que aquesta disciplina pugui semblar abstracta i complicada, per sort hi ha qui ha dedicat la seva obra literària a resoldre aquestes qüestions i fer-les comprensibles. Les idees bàsiques de l'economia i les finances personals són coneixements que hauria d'adquirir tot ciutadà. Hi ha una sèrie de llibres imprescindibles sobre economia i educació financera que facilita aquesta tasca. Sumar aquestes obres a la biblioteca (o a la tauleta) i llegir-les no només augmentarà la nostra cultura: també pot ajudar a millorar la situació de les finances personals.Adam Smith és un dels pares de les Ciències Econòmiques. De fet, el seu llibre La riquesa de les nacions assenta les bases del capitalisme i el pensament liberal. Idees bàsiques com que la riquesa procedeix del treball i no dels metalls preciosos, la noció de la competència i el concepte de la «mà invisible» que harmonitza els interessos de l'individu amb els de la seva comunitat són en aquest clàssic. Tots aquests conceptes han influït sobre generacions d'economistes des del segle XVIII i fins a l'actualitat.Després d'haver viscut un llarg període de depressió econòmica, molts ciutadans es pregunten per què es produeix aquest tipus de problemes cada cert temps. Aquest llibre de John Kenneth Galbraith ajuda a comprendre les causes per les quals es forgen les crisis que condueixen a períodes de depressió econòmica, els processos que les alimenten i els motius que les originen, a través de l'exemple del crac del 29. Galbraith va ser professor a les universitats de Califòrnia, Princeton, Cambridge, Bristol i Harvard, a més d'exercir càrrecs públics com el d'ambaixador dels Estats Units a l'Índia. Es va convertir en un reconegut divulgador gràcies al seu interès per analitzar les conseqüències de les polítiques econòmiques sobre la societat.Aquesta obra bàsica de la literatura econòmica, traduïda al castellà com Historia del análisis económico, comprèn l'evolució del pensament econòmic des de l'antiga Grècia fins al segle XX. Les seves pàgines recullen les idees d'Aristòtil, els mercantilistes, el marxisme o autors com Stuart Mill, Walras i Keynes. Schumpeter va aconseguir crear una obra colossal sobre la història de l'anàlisi econòmica, malgrat que la va deixar inacabada a la seva mort, el 1950. És el resum de 40 anys d'investigació, el qual s'ha convertit en una obra imprescindible.Un altre nom que sonarà a moltes persones, sense importar els seus coneixements en economia. Efectivament, John Maynard Keynes és un altre dels economistes més influents de la història, les idees del qual van tenir un important ressò en polítiques i teories econòmiques de tot tipus. Es considera un dels pares de la macroeconomia moderna. Keynes va escriure aquesta obra enmig de la Gran Depressió. Fins llavors, es considerava que, si queia la demanda en el mercat, es debilitarien els preus, mentre que Keynes sostenia que serien la producció i el treball els damnificats. També plantejava que els Estats havien d'estimular l'economia en períodes d'aquest tipus.Aquesta obra, traduïda al castellà com Pequeña historia de la economía y dirigida a públics de qualsevol edat, proporciona una formació econòmica bàsica. En aquest llibre, l'autor, Davide Ciferri, professor de la Universitat John Cabbot, planteja moltes qüestions interessants. Per exemple, com es produeixen les crisis financeres, la importància dels impostos o què és la prima de risc. El que fa que aquest llibre sigui original és el seu enfocament i desenvolupament. L'autor utilitza entrevistes imaginàries amb els pensadors econòmics més importants dels últims segles per descobrir les idees fonamentals de l'economia. També per explicar què és el mercat, el PIB o la borsa i com funciona el deute, entre altres conceptes. Homes prehistòrics, mercaders de teles, Adam Smith, Marx o Keynes són alguns dels personatges que ajuden el lector a comprendre millor com funciona l'economia.Com guanyar diners, conservar-los de manera sostenible i treure'n rendiment és la base de la cultura financera. George S. Clason, professor de la Universitat d'Indiana, es va plantejar explicar-ho a través de les regles bàsiques de l'economia que van sorgir a l'antiga Babilònia. No només això: a més, va ambientar el seu llibre The richest man in Babylon (traduït al castellà com El hombre más rico de Babilonia) en aquell context. Aquesta obra, publicada el 1926, utilitza un llenguatge senzill i amè per oferir una sèrie de consells destinats a millorar les finances personals. S'ha convertit en un clàssic gràcies a l'explicació d'eines que han resistit el pas dels segles i segueixen sent aplicables avui dia per aconseguir l'èxit econòmic.Leopoldo Abadía, antic professor de l'IESE, utilitza el seu reconegut sentit comú per explicar de manera senzilla com funciona l'economia. Ho fa a través del seu llibre Cómo funciona la economía para Dummies, una obra molt instructiva que explica conceptes com el paper de l'FMI, el de les entitats bancàries, la crisi econòmica, la desocupació o l'estalvi. Per aconseguir-ho, l'autor ha creat un petit poble imaginari anomenat San Quirico que reprodueix a petita escala el sistema mundial per fer-lo més comprensible.Un altre exemple més de la col·lecció «per a Dummies» relacionat amb l'educació financera. Aquest llibre intenta explicar com posar ordre a les finances personals i evitar situacions d'angoixa econòmica. Organitzar els números amb sentit comú, detectar per on s'escapen els diners, aprendre a utilitzar amb intel·ligència eines com la targeta de crèdit o explicar als fills com administrar-se correctament són alguns dels ensenyaments de Vicente Hernández, professor de la Universitat Pompeu Fabra, recollits en aquest llibre.Per concloure aquesta recopilació d'obres imprescindibles sobre economia i educació financera, Mon y Nedita. Mi primer libro de economía és una proposta per als més petits. En ella, dos ratolinets volen comprar un regal per a la seva mare, que fa anys. Els protagonistes es plantegen com aconseguir els recursos per poder comprar el regal en un llibre que explica als nens que cada cosa té un preu i que el caixer automàtic no és una fàbrica de diners.
SOCIAL
Repte 3: l’atletisme com a teràpia
L'atleta paralímpica Mari Carmen Paredes, juntament amb el seu marit Lorenzo Sánchez, relaten la seva gran gesta de superació i els seus pròxims reptes com a atletes en la xerrada DialogA de CaixaBank a Barcelona.Mari Carmen Paredes ha anat enderrocant, una per una, totes les barreres que la vida li ha anat posant. Fa més de 10 anys li van diagnosticar degeneració macular retinal, una malaltia que la va deixar pràcticament cega. La notícia va enfonsar-la i li va provocar una depressió de la qual va sortir només quan va començar a córrer. Segons relata Paredes, «quan em van diagnosticar, tenia dues opcions: quedar-me a casa planyent-me pel que m'estava passant o sortir-ne i superar aquesta situació». A poc a poc es va anar aficionant a aquest esport per la seva competitivitat innata i en comprovar que molts cops arribava de les primeres a les competicions, es va decantar per la segona opció. D'aleshores ençà, no ha parat de guanyar competicions i d'ocupar els millors llocs. (més…)
CORPORATIU
Un país en festes, l’origen de les més populars
Et proposem un viatge per algunes de les celebracions més curioses i interessants d'Espanya.N'hi ha de mil·lenàries i n'hi ha de centenàries. N'hi ha de solemnes, n'hi ha d'irreverents i n'hi ha de pantagruèliques. Tanmateix, totes tenen alguna cosa en comú: mouen milers de persones a l'uníson. Les festes populars a Espanya són tot un art que es cultiva, durant tot l'any, tant a les grans ciutats com als pobles minúsculs. S'hi celebren tota mena de motius, des dels més pragmàtics fins als més místics.Les processons que recorren Sevilla per Setmana Santa o les falles que cremen cada any a València han esdevingut rituals que congreguen multituds cada any. Passa el mateix amb els Sanfermines o el Sant Joan de Menorca. Totes aquestes festes van començar en algun moment i han anat evolucionant fins a convertir-se en el que són avui dia. Conèixer-ne els orígens és un valor que pot ajudar-nos a gaudir-les més plenament. Podrien ser centenars els exemples que sortissin en aquest reportatge, així que n'hem triat algunes que recullen l'esperit de moltes altres.Potser la més famosa sigui la que se celebra a Sevilla, però la Setmana Santa té el seu ressò a tot Espanya. Milers de persones surten als carrers de ciutats i pobles en processó durant aquesta època de l'any.La Pasqua dels Cristians se celebra des dels primers passos d'aquesta religió per recordar la Passió i la Mort de Crist. Això no obstant, les processons són més recents. Algunes fonts apunten al segle xv com el moment del naixement de les germandats i les confraries, quan grups de laics s'ajuntaven per recolzar-se els uns als altres i experimentar la penitència. Amb tot, n'hi ha d'altres que indiquen que l'origen de la Setmana Santa —tal com la coneixem avui— es troba en el teatre religiós del segle xvi que se celebrava a les esglésies, els actors del qual es van anar substituint per imatges de fusta i tela.Una altra de les festes més conegudes internacionalment, els Sanfermines, també té un origen religiós. Les primeres notícies que se'n coneixen es remunten al segle xii, en les quals es recull el trasllat, el 1186, d'una relíquia del sant fins a Pamplona. Amb el temps, als actes religiosos se'n van unir uns altres que se celebraven a la ciutat, com ara la fira ramadera o els actes taurines. Avui, el protagonisme el comparteixen la gent i els bous.El vam descobrir fa 790.000 anys i, d'aleshores ençà, no ha deixat de fascinar-nos. El foc té alguna cosa captivadora. Tant és així que, en plena era del big data i de la intel·ligència artificial, encara ens reunim al seu redós per a les celebracions més diverses.Les Falles són una mostra perfecta d'aquest poder d'atracció que exerceix el foc. Una de les festes espanyoles més conegudes, al costat de la Setmana Santa i dels Sanfermines, va tenir el seu origen en una tradició de fusters de València. Aquests artesans, abans del dia del seu patró (Sant Josep), cremaven al davant dels tallers els trastos vells i altres estris de fusta —que feien servir per il·luminar-se a l'hivern— per donar la benvinguda a la primavera.Amb el pas dels anys, aquesta pràctica es va anar estenent. Les falles van agafar un sentit satíric i es van transformar en monuments que reproduïen realitats censurables, per acabar reduïts a cendres la nit del dia 19 de març.Altres festes relacionades amb el foc són les que se celebren la vespra de Sant Joan, durant la nit del 23 de juny. Tot i el seu nom, el seu origen és pagà i mil·lenari, ja que es vincula amb l'exaltació del solstici d'estiu. La festa se celebra al voltant de fogueres que s'encenen a milers de localitats arreu d’Espanya.Entre les més famoses hi ha les Fogueres d'Alacant, que repliquen a la ciutat les celebracions que els pagesos alacantins dedicaven al dia més llarg de l'any per a la recol·lecció de les collites i la nit més curta per espantar els mals. En aquestes dates també destaca el Sant Joan de Menorca, l'origen del qual es remunta a començaments del segle xiv. En aquesta època ja existien representants de l'obreria del sant que es desplaçaven a cavall fins a l'ermita de Sant Joan de Missa per honrar el seu patró.Les fires comercials també són esdeveniments mil·lenaris. Ja existien en antigues civilitzacions com ara l'egípcia, la grega o la romana. Eren la resposta a la necessitat que tenien els pobles d'intercanviar béns. En el seu dia també van ser l'origen de milers de festes populars a tot Espanya.Sempre associem la Fira d'Abril de Sevilla amb casetes engalanades, «rebujitos», vestits de flamenca i molta diversió. Tanmateix, el seu origen va ser molt més pragmàtic. El 1846, dos regidors van decidir organitzar una fira anual de tres dies, que se celebraria a l'abril i serviria per al comerç de ramat. Amb el pas dels anys, va canviar el seu caràcter mercantil pel festiu que es viu avui dia.Altres fires molt populars també van tenir la seva arrel en el comerç de ramat. És el cas de la de Còrdova, una de les més antigues d'Espanya, amb més de set-cents anys, o la famosa Fira del Cavall de Jerez, l'origen de la qual es remunta a més de sis-cents anys i encara manté l'activitat comercial. Els de Jerez també honren una altra tradició centenària, les Simbombes, que des del final del segle xviii donen la benvinguda al Nadal a base de flamenc.Una altra festivitat vinculada a les fires és la de Sant Jordi a Barcelona. Al segle xv se celebrava en aquesta ciutat una fira de roses amb motiu d'aquesta festivitat, que era freqüentada per nuvis, promesos i matrimonis joves. Es creu que la tradició de regalar una rosa el 23 d'abril té l'origen en aquesta fira, que tenia lloc al Palau de la Generalitat. Des del 1927, a aquesta activitat va sumar-se'n una altra per fomentar la lectura.Per la seva banda, la Fira de Màlaga va tenir uns inicis ben diferents dels de la resta de fires esmentades: va aparèixer per commemorar la presa de la ciutat per part dels Reis Catòlics. També les Festes de la Magdalena de Castelló celebren un moment històric: el de la fundació de la ciutat. Els cordovesos obren els patis de casa seva durant alguns dies del mes de maig perquè els veïns i els turistes puguin admirar-ne les flors, les fonts i els pous. Ho fan des del 1918 i aquest costum es va formalitzar amb el primer Concurs de Patis, Balcons i Aparadors del 1921. Així mateix, les Curses de Cavalls que tenen lloc a les platges de Sanlúcar de Barrameda (Cadis) es mantenen des del 1845 i són tot un espectacle que continua congregant-hi milers de persones.A Andalusia també són pioners a l’hora de celebrar l'arribada dels Reis Mags. En concret, Granada organitza la Cavalcada de Reis des del 1910, tot i que Alcoi ja va organitzar un esdeveniment semblant a les acaballes del segle XIX.Al costat de totes aquestes festes, n'hi ha molts milers a tot Espanya que donen fe que ens encanta reunir-nos per celebrar la vida en companyia. Tant se val quin sigui el motiu.
SOCIAL
El Alcoraz, l’estadi dels ascensos que va arribar fins a Primera Divisió
El feu de la Sociedad Deportiva Huesca es va aixecar el 1972. Marcat pels diferents ascensos de categoria del conjunt d'Osca, acaba d'ampliar la seva capacitat de més de cinc mil espectadors a gairebé vuit mil. Des de la directiva es va plantejar invertir gran part del seu capital en la construcció d'un aparcament, una sala vip i millors condicionaments gràcies a la primera campanya en Primera Divisió.La ciutat d'Osca és una de les capitals de província més petites d'Espanya. Poc més de 50.000 habitants transiten pels seus carrers i la seva província supera escassament els 200.000 habitants. Si entenem el petit nucli que constitueix aquest municipi de l'alt Aragó i el seu arrelament històric, hem de fixar-nos en el seu gran escut, el de la Sociedad Deportiva Huesca. Aquest club, actualment en la màxima categoria del futbol espanyol, és l'orgull més gran d'una ciutat que comprèn que els somnis arriben a complir-se. Aquest reportatge tracta sobre aquest teatre on es compleixen els somnis, que no és el d'Old Trafford, sinó el d'El Alcoraz.Recull la història que cap a finals del segle XI es va produir la conquesta cristiana d'Osca de mans dels exèrcits musulmans. Aquell capítol va quedar gravat com la Batalla d'Alcoraz, de la qual prové el nom de l'estadi on es reuneixen cada 15 dies els aficionats d'aquest emblemàtic club.El Alcoraz es va inaugurar el 16 de gener de 1972 i, gràcies als diferents ascensos de categoria que ha viscut el club, la directiva ha pogut ampliar el nombre d'espectadors en dues mil places més fins a arribar a 7.638, un nombre ambiciós tenint en compte la població que acull l'estadi. A més, els triomfs esportius també han permès l'execució de millores en les instal·lacions i accessos al recinte esportiu en temps recents.De fet, l'últim projecte d'ampliació es va materialitzar després de l'històric ascens a Primera Divisió. El projecte, coordinat per l'arquitecte Ignacio Lacaral i al qual han participat diverses empreses locals i 200 empleats, ha estat motor de riquesa i treball i suposa una remodelació amb diverses fases: zones vip, cabines, millors vestidors; a més d'una de les grans novetats que han redefinit El Alcoraz com un estadi «a l'anglesa» amb la implantació de banquetes a la grada de Preferència.També s'ha augmentat la capacitat dels fons: a la zona nord s'ha construït una tribuna nova, mentre que la zona sud compta amb una grada supletòria coberta. Un somni en forma de Primera Divisió que no oblida els orígens en un camp sense aigua calenta, problemes elèctrics i sense graderia.Sens dubte, l'equip viu un moment de somni que difícilment hauria imaginat el seu actual president, Agustín Lasaosa Laliena. Aquest habitant d'Osca fins als seus cognoms, com ell mateix expressa orgullós, va néixer fa 60 anys a la capital de la província i es va criar al costat dels seus avis en les proximitats de la plaça de toros i d'un complex esportiu, fet que va despertar en ell les seves dues grans passions: el futbol i la tauromàquia. Gols i capots que sempre l'han acompanyat i que van marcar des del primer moment el seu full de ruta.Els primers records de Lasaosa es remunten a la seva família: pares i avis arrelats a la història d'un Huesca Fútbol Club que naixia el 1910; no va ser fins al 31 de març de 1960 quan l'equip va donar el pas i es va constituir com a societat esportiva. Els de la creu de Sant Jordi —un disseny que porten orgullosos a la seva equipació— entenen que el 2010 havien de celebrar el seu centenari i ningú els ho va impedir. Ningú és tan valent per rebatre una qüestió històrica com aquesta a un club que ha vist en les últimes dècades un creixement tan gran com pausat. «Hem de fer les coses bé i per això comptem amb la confiança d'entitats financeres com CaixaBank i institucions», relata el president del club.Agustín Lasaosa rememora els seus dies com a aficionat en aquell estadi d'El Alcoraz que comptava amb gespa natural, un fet innovador en la seva primera dècada, en aquells moments en què un estadi de futbol poc s'assemblava als que trobem avui dia. «No existia grada, teníem un camp obert i l'aigua calenta escassejava, però teníem gespa», recorda el mandatari d'Osca. Aquell escenari arribava precedit d'altres, com el San Jorge o el Villa Isabel, però seria el 1972 quan l'afició blaugrana començaria una altra història amb un equip d'una petita ciutat disposada a tot.Avui dia el Huesca compta amb set mil aficionats que omplen les seves grades cada jornada que el club juga: «Un nombre alt si tenim en compte que som una ciutat de 50.000 persones. Si Madrid o Barcelona ho analitzessin d'aquesta manera, sortiríem guanyant. Aquí es penja el cartell de "no hi ha entrades" cada 15 dies. Ja no és només la ciutat, és tota la província d'Osca i de ciutats properes a Aragó les que senten aquest equip i es desplacen amb una il·lusió tremenda», afegeix Lasaosa.L'impacte econòmic que suposa que la S. D. Huesca jugui en Primera Divisió tampoc no ha passat desapercebut per als negocis de la ciutat. «En l'últim partit que vam viure aquí, davant l'Athletic Club de Bilbao, vam rebre més de 500 persones de fora, amb tot el soroll que fan i el bé que fan a la nostra hostaleria. El turisme al Pirineu també ha notat un increment significatiu. Ara ens coneixen en tots els països del món i sabem que més de sis milions de persones veuen els nostres partits».Lasaosa afronta la seva tretzena etapa en la directiva del club, del qual també ha estat jugador i director esportiu. Va debutar amb 17 anys en un «moment especialment difícil. Que jugadors tan joves arribin a debutar amb l'equip de la seva ciutat, que amb prou feines té planter, en una localitat tan petita, era molt complicat. Vaig tenir la sort de jugar per primera vegada davant el Sabadell, amb empat final. Aquell Huesca jugava contra grans equips com l'Sporting de Gijón, el Celta de Vigo, el Terrassa, el filial del Barça… Hi havia només dos grups de Segona B perquè era una categoria estrenada feia poc i ja et pots imaginar el que era viure aquests duels a El Alcoraz», recorda el president. Després va signar pel Real Zaragoza, època en què reconeix que li van faltar oportunitats però que això no va frustrar la seva ambició de seguir batallant en els diferents estadis de tot el país. Jugava com a davanter i el seu gran moment va arribar en les files del Tenerife, amb què va marcar 24 gols.Avui Lasaosa rememora la seva vida: «Mai no vam imaginar que arribaríem al moment en què estem ara, jugant contra els millors equips del món. Volíem sanejar l'equip, cosa que hem fet a base de sacrifici i fent bé les coses, però això és un somni». La Sociedad Deportiva Huesca compta en aquest exercici amb més de 50 milions d'euros de pressupost, una quantitat provinent de drets televisius i patrocinis com el de CaixaBank.«A la seu principal de CaixaBank, ubicada en el cor de la plaça de la ciutat, tenim una promoció d'una targeta visa amb l'escut del club que permet que els aficionats tinguin certs privilegis. El compromís amb aquesta entitat és absolut», afegeix Lasaosa.El director esportiu del club també recorda que, l'octubre de l'any passat, CaixaBank i la S. D. Huesca van escenificar el seu acord de patrocini amb la presentació de la tematització de l'oficina principal d'Osca, que va ser personalitzada amb la imatge del club i amb «fotos enormes d'alguns dels nostres jugadors» en els vidres exteriors.La bona conjuntura econòmica en què es troba la Sociedad Deportiva Huesca ha permès que el pressupost es dediqui a millorar el club i la seva infraestructura com un model a mitjà i llarg termini. «Estem immersos en la construcció d'una ciutat esportiva i un aparcament amb capacitat per a 500 persones, millorar les instal·lacions d'El Alcoraz fins i tot amb una sala vip, remodelar l'estadi amb una sala de trofeus i un museu, instal·lar oficines… No pretenem gastar tot el nostre pressupost, però sí dedicar-lo en gran part a créixer com a club», explica Lasaosa, i afegeix: «Ens quedarà un estadi molt còmode i admirat per la nostra gent».Aquest article forma part de la sèrie «Històries d'Estadis», que es publicarà al Blog de CaixaBank per mostrar els secrets dels principals camps de futbol de primera i segona divisió.
SOCIAL