Temps de Lectura: 5 minuts
13 Novembre, 2024
Una persona amb una maça a la mà exclama “Adjudicat!” i una altra asseguda entre el públic somriu perquè ha aconseguit emportar-se el lot.
Aquesta és la imatge que tots solem tenir sobre una subhasta, però sabies que en realitat n’hi ha diferents tipus? Efectivament, no tot són licitacions a l’alça a veure qui s’emporta un lot amb la major de totes.
En aquest article, expliquem els principals tipus de subhastes que hi ha i com es desenvolupen:
La subhasta a l’alça, ascendent o anglesa és la que més es repeteix en el mercat d’art i béns de col·lecció, tal com explica aquesta anàlisi que publica Funcas.
També és molt habitual en les subhastes públiques, com les judicials o les que fa l’Agència Tributària a través del portal del BOE habilitat a aquest efecte.
Bàsicament consisteix a iniciar la subhasta amb un preu de partida relativament baix i els participants tenen l’oportunitat d’anar-lo incrementant amb les seves licitacions. Així s’apuja el preu successivament fins que queda un únic participant. A aquesta persona se li adjudicarà el lot al preu de rematada.
Quins avantatges presenta aquest tipus de subhasta? El principal té a veure amb el temps: no té per què prolongar-se molt i això fomenta la participació. Aquesta és una de les raons per les quals aquesta modalitat és la que més se sol veure en programes de televisió i també per les quals les cases de subhastes dedicades a mobles, joies o art solen optar per aquesta opció.
Pot ser que no en siguis conscient, però si has visitat alguna vegada una llotja de peix és molt possible que hagis assistit a una subhasta a la baixa, també coneguda com a holandesa.
Transcorre de manera contrària a l’anterior: en aquest cas es comença amb un preu relativament alt i es va reduint fins que un participant l’accepta. Amb aquest gest, el participant indica que vol comprar el lot a l’últim preu pronunciat i, així, se l’hi adjudica.
Aquestes subhastes són molt ràpides. Duren molt poc temps i tots els participants hi han d’estar presents, al contrari que passa amb la modalitat a l’alça, en què això no és imprescindible.
Les subhastes a la baixa són habituals en la venda de productes peribles com el peix i les flors.
Aquest tipus de subhastes tenen la peculiaritat que els participants fan una sola licitació que han d’introduir en un sobre i enviar a l’intermediari o al venedor.
Una altra peculiaritat de les subhastes a sobre tancat de primer preu és que tots els participants intervenen de manera simultània, però desconeixen la quantitat de diners que ofereixen els altres. En aquest cas, serà aquell que hagi enviat el sobre amb la licitació més elevada el que s’emportarà el lot, previ pagament de la quantitat que hagi ofert.
Les subhastes a sobre tancat són habituals en certes licitacions públiques, com per exemple les alienacions de béns immobles de l’Administració. En aquestes, els participants s’enfronten a un dilema: les licitacions de més quantitat tenen més probabilitats de guanyar, però redueixen el marge de guany si ho fan.
Les subhastes a sobre tancat de segon preu tenen una mecànica molt similar a les anteriors.
En aquestes, els participants també presenten les seves licitacions en un sobre tancat i aquell que fa la més alta s’adjudica el lot. Tanmateix, aquest no serà el preu que pagarà a canvi del bé o béns subhastats, sinó la quantitat oferta en la segona licitació més alta.
Si les bases de la subhasta així ho indiquen, es podria arribar a sumar a aquesta quantitat un increment prèviament establert.
Aquesta modalitat pretén que els participants tinguin l’oportunitat de guanyar la subhasta com en el cas de les subhastes a l’alça o angleses, és a dir, simplement superant la segona licitació més alta.
Encara que pugui sonar una mica exòtica, aquesta modalitat de subhastes de segon preu és més habitual del que sembla. Per exemple, és freqüent utilitzar-la en plataformes com eBay.
Encara que aquests quatre són els tipus de subhastes més habituals, n’hi ha molts més que són variacions o combinacions d’aquests.
Per exemple, hi ha subhastes molt complexes en què participen diversos venedors i diversos compradors a la vegada o en què se subhasten múltiples béns, que poden ser més o menys homogenis.
Fins i tot hi ha subhastes dobles en què compradors i venedors fan licitacions i ofertes o en què només liciten aquests últims per adjudicar-se una venda de béns o serveis.
També n’hi ha de mixtes, en què es barregen els sistemes holandès i anglès, o subhastes a sobre tancat en què la quantitat que finalment es paga és la mitjana entre la licitació més elevada i la segona.
