SOSTENIBILITAT

Superilles: un camí per a fer les ciutats més

Temps de Lectura: 3 minuts

Superilles: un camí per a fer les ciutats més
Avatar

CaixaBank

04 Abril, 2022


La geografia urbana, entesa com la forma que tenen els assentaments urbans, té un paper fonamental en la sostenibilitat de les ciutats. De la mateixa manera que hi ha vehicles de més o menys impacte ambiental, hi ha entorns urbans ‘eco’ o de baix impacte. En aquest context s’enquadren les superilles, una solució per tornar l’espai als vianants.

Les superilles són una manera de fer les ciutats més sostenibles. Ho fan pràcticament sota qualsevol mètrica ambiental, socioeconòmica o de benestar de la població a la qual sotmetem. A Espanya, ciutats com ara Vitòria-Gasteiz o Barcelona ja estan implantant aquesta classe de dissenys, amb millores notables per als seus ciutadans.

Què són les superilles o superblocks?

Les superilles són una manera d’organitzar el teixit urbà. Bàsicament, reubiquen l’espai interior de tot un conjunt d’illes per tornar als veïns part de l’espai que actualment ocupen els vehicles privats.

La solució és ben senzilla: limitar al més essencial la circulació de vehicles per l’interior d’aquests conjunts d’illes per desviar el trànsit cap a zones exteriors. A més a més, l’escassa circulació per l’interior de les illes ha de reduir al mínim la velocitat dels vehicles i se suprimeixen espais per aparcar a la superfície, entre altres mesures.

Barcelona és una de les ciutats més actives pel que fa a la seva implementació. Avui dia hi ha diverses superilles funcionals, però se n’han planificat diverses desenes més que entraran en funcionament durant la dècada que ve. Quin és l’objectiu? Reduir la mobilitat de vehicles privats, com ara cotxes o motos, alhora que es milloren les infraestructures socials de la zona.

Les superilles són una manera d'organitzar el teixit urbà per guanyar espai per al vianant

Per exemple, és freqüent que les superilles incorporin elements com ara espais de joc, bancs per a seure-hi, augment de l’arbrat o carrils per a bicis, entre altres mesures, i que alhora fomentin la presència al carrer de tota la ciutadania.

Barcelona ha popularitzat les superilles al món, juntament amb ciutats com Nova York, Boston o Nova Orleans als EUA, que fan servir el terme superblocks. Aquestes superilles o superblocs són la resposta a una necessitat: fer les ciutats més agradables i sostenibles.

Per què superilles?

Durant el segle passat, les ciutats de tot el planeta van orientar la seva geografia urbana per donar cabuda al vehicle privat. Als carrers es va prioritzar el cotxe fins a ocupar el 80 % de l’espai públic i s’hi van construir autopistes urbanes. Això va tenir conseqüències negatives molt diverses.

Entre les més habituals hi ha la pèrdua d’espais verds, la manca de biodiversitat, l’impacte en la salut pel soroll urbà i la contaminació tant dels tubs d’escapament com per rodament, la falta d’autonomia de tota mena de col·lectius —nens, gent gran i persones amb mobilitat reduïda— o un consum energètic elevat.

La llista és molt més llarga, però la solució a aquest seguit de problemes greus apunta cap a una direcció ben clara: ciutats per a persones. Les superilles, com a espais de vianants pels quals poden circular residents, el repartiment o els serveis a molt baixa velocitat (uns 10 km/h), han suposat uns avantatges afegits que no havien estat planificats.

Alguns avantatges de les superilles

Una de les ciutats que primer va incloure una gran superilla al seu nucli va ser Vitòria-Gasteiz, nomenada el 2012 Capital Verda d’Europa en bona part per les restriccions al trànsit. El 2007 va desplegar el seu primer superbloc per augmentar l’espai per a vianants del 45 % al 75 %.

Només amb això es va aconseguir una reducció del soroll de 66,5 dB a 61 dB (en aquesta escala logarítmica sumar +3 dB implica duplicar la intensitat del soroll). També les emissions d’òxid de nitrogen (NOx) van disminuir un 42 % i les partícules en suspensió, un 38%.

Com a resultat, les ciutats van experimentar un fenomen curiós: els negocis locals van créixer de manera notable. Estudis posteriors que s’han dut a terme com a mínim a 14 ciutats espanyoles han arribat a la mateixa conclusió: convertir la ciutat en una zona de vianants impacta de manera positiva en els negocis locals i també en les mètriques de qualitat de vida.

Superilles i hàbits de vida saludables

En implementar les superilles també s’observen millores substancials en els hàbits de vida saludables. Per exemple, els veïns caminen més perquè el carrer és més agradable i els viatges amb cotxe es redueixen. Això impacta de manera positiva en la seva salut, però també en la seguretat dels carrers.

A més, s’observa un canvi en l’ús d’allò que abans era calçada, amb el focus centrat en l’espai de joc infantil que es va perdre durant el segle passat. També augmenta la presència de gent gran, sobretot si es treballa l’accessibilitat, i també els espais compartits i heterogenis.

Com que les superilles fomenten la presència al carrer i la interacció social, també és freqüent que millorin aspectes de cohesió social, intercanvis generacionals o xarxes de persones menys homogènies.

Fins ara, les superilles milloren totes les mètriques de qualitat de vida, socioeconòmiques i ambientals. O, dit d’una altra manera, els superblocs han demostrat ser una eina funcional per fer les ciutats sostenibles. Per això hi ha projectes arreu del món que estan transformant els seus entorns urbans per millorar.