Sis projectes enginyosos per accelerar les energies renovables

A tot el món s’investiguen noves fonts d’energia renovable, però també es milloren les ja existents o es treballa per desplegar-les i que arribin a més comunitats. Alguns dels projectes són especialment enginyosos i disruptius. El seu objectiu: fer un salt qualitatiu en matèria d’energies renovables.

Quaise Inc., una empresa fundada per científics del MIT, ha desenvolupat un nou tipus de trepant de girotró capaç de perforar a gran profunditat. Això permetrà utilitzar la calor que hi ha al subsol. Es calcula que només el 0,1 % d’aquesta calor seria suficient per donar energia a la civilització humana durant 20 milions d’anys. Si s’aconsegueix adquirir aquesta font d’energia, no en faria falta cap altra.

El 2024 es construirà la primera plataforma de perforació amb aquesta tecnologia i el 2026 s’espera disposar de la primera central geotèrmica d’alta profunditat. Un dels avantatges d’aquest sistema, a més de ser net i inesgotable en la pràctica, és que permetrà generar energia a qualsevol lloc del globus. Això facilitaria l’autonomia energètica de totes les regions.

Un dels grans impactes del vehicle elèctric és la fabricació i el posterior reciclatge de les bateries elèctriques. Tanmateix, aquest impacte es pot reduir si s’amplia la vida útil d’aquestes bateries. Quan ja no serveixen per impulsar vehicles, com ara camions, autobusos, cotxes o motos, aquestes bateries poden servir com a suport en llars o edificis.

Projectes com Second Life de Nissan o l’Advanced Battery Storage de Renault pretenen aprofitar bateries desgastades que ja no poden desplaçar un vehicle de motor. En comptes de donar per acabada la seva vida útil, aquesta s’amplia. Com? Molt senzill: només cal buscar-los nous usos. Per exemple, com a bateries domèstiques que es carreguen amb plaques fotovoltaiques o com a equips de resposta en cas d’apagades en entorns industrials.

A Espanya hi ha almenys 45 projectes de comunitats energètiques que busquen una certa autonomia en la generació i el consum d’energia. Es tracta d’agrupacions d’autoconsum que permeten que ciutadans i empreses consumeixin energia generada dins el seu propi municipi, principalment mitjançant plaques fotovoltaiques. El municipi de Crevillent va ser pioner al país com a comunitat energètica local i ara ja hi ha desenes de projectes similars.

A Madrid, la icònica colònia de Tercio Terol està recorrent a aquesta modalitat de xarxa localitzada. El seu objectiu és l’abandonament de les energies fòssils, el suport a les energies renovables de caràcter local i una millor eficiència energètica, sumat a un augment de l’autonomia dels veïns.

Entre els projectes d’energia renovable més freqüents en la divulgació hi ha el projecte ITER d’energia nuclear de fusió —no s’ha de confondre amb la nuclear convencional.

A finals del 2021, un equip del MIT va aconseguir un avenç important en aquest tipus d’energia. Es tractava d’un camp magnètic de 20 tesles gràcies al qual s’estabilitza el plasma a milers de graus dins el toroide, cosa que fa possible operar durant més temps, més enllà dels segons. Una cosa molt notable si es té en compte que l’energia nuclear de fusió es descriu com posar el Sol en una ampolla.

L’energia nuclear de fusió pretén copiar el mecanisme mitjançant el qual el Sol genera energia lumínica, encara que per fer-ho cal assolir pressions i temperatures descomunals. Es treballa en ITER des del 1986 i és probable que encara quedin moltes dècades de recerca abans no sigui viable. Tanmateix, ja es van fent passos ferms en aquesta direcció.

L’energia eòlica va assolir la paritat de xarxa cap al 2014. Això vol dir que el preu de generar energia per aquest mètode era igual al del mix amb combustibles fòssils. La tecnologia eòlica marina —també coneguda com a offshore— és encara més eficient que la generada terra endins i ja hi ha diversos projectes per desplegar grans parcs pels oceans.

Espanya compta amb el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), que inclou la instal·lació de 50 GW de potència eòlica marina. Aquesta mena de centrals distribuïdes tenen avantatges importants de fiabilitat de flux o altes potències, i permetran alliberar espai en terra.

Les bateries convencionals són molt limitades per a l’emmagatzematge d’energia a llarg termini. Per aquest motiu, s’estan estudiant les bateries de congelació-descongelació, una mena de fluid que s’escalfa mitjançant miralls a centenars de graus, sobre el qual després s’aplica una baixada brusca de temperatura. Aquesta baixada congela —i, per tant, solidifica— el fluid.

Gràcies a les bateries de congelació-descongelació, serà possible emmagatzemar energia de forma sòlida durant grans períodes de temps, potser durant anys. Aquesta mena de projectes ajudarien enormement al desenvolupament de les energies renovables, que veuen en la seva intermitència i falta d’emmagatzematge els seus principals desavantatges.

A tot el món floreixen les energies renovables i el mix elèctric és cada vegada menys contaminant. A més dels diferents projectes de recerca i desplegament, empreses i particulars poden posar el seu granet de sorra per impulsar la transició energètica.