Reduir la petjada de carboni és una intenció de la qual es parla cada cop més. Es tracta, bàsicament, de disminuir les emissions de diòxid de carboni (CO2) o CO2 equivalent (CO2eq) derivades de diferents activitats. Encara que pugui semblar una tasca exclusiva d’empreses i governs, no ho és. De fet, el simple fet de viure en un habitatge suposa una quantitat ingent d’emissions que es poden reduir.
Una dada: a Espanya, el sector residencial és el causant del 4,8 % de les emissions de carboni. I no estem parlant del procés de construcció d’edificis, sinó de quan ja hi vivim. Així, de cada deu tones de CO2eq emeses pels habitatges, nou sorgeixen a partir del moment en què hi anem a viure. Per això és tan important desenvolupar hàbits que ens ajudin a reduir la nostra petjada de carboni diària i augmentar l’eficiència del nostre habitatge.
Abans de començar a descriure totes les coses que podem fer per emetre menys CO2 en el nostre dia a dia, cal saber quins són els habitatges que, a priori, més contaminen. En això hi té molt a veure el combustible que es fa servir per a qüestions com la calefacció, cuinar o escalfar aigua.
Per quilowatt hora generat per a aquestes tres tasques, els habitatges més contaminants o amb més petjada de carboni són els que depenen de combustibles fòssils. Un d’aquests és el carbó, que, tot i que s’ha prohibit per climatitzar, a Espanya encara es pot fer servir per cuinar. En algunes regions també es fa servir llenya, tant per climatitzar com per cuinar.
A aquests habitatges els segueixen els que utilitzen combustibles líquids per fer funcions bàsiques. Les calderes de gas —fins i tot les molt noves i considerades eficients en comparació amb les antigues— emeten a l’atmosfera grans quantitats de carboni. A més, l’emeten allà on viuen les persones.
Abandonar tota mena de combustió domèstica a favor d’alternatives elèctriques és imprescindible per reduir la petjada de carboni a les llars. De fet, aquest és el camí emprès per Espanya per aconseguir la descarbonització del sistema energètic del país, seguint les línies mestres marcades per la Unió Europea.
Endarrerir la posada en marxa de la climatització
La climatització forçada (caldera o aire condicionat) és el que més energia consumeix a l’any i el que més emet, tant directament com indirectament. Tanmateix, la temperatura de confort no només s’assoleix amb màquines. També és possible aproximar-s’hi amb altres mètodes.
Quan s’acosti l’hivern, abans de posar la calefacció convé adaptar la nostra vestimenta al clima. Mitjons de llana, pijama gruixut i diverses capes al tronc superior solen ajudar a guanyar confort i eviten haver d’engegar la calefacció. Tancar la porta de l’habitació on siguem també ajuda a reduir la petjada de carboni de la nostra llar.
Pel que fa a l’estiu, les peces lleugeres són una opció interessant per no tenir tanta calor. Caldria obrir el tendal abans de posar en marxa el ventilador de sostre, i engegar aquest abans que l’aire condicionat. D’aquesta manera, s’estalvia moltíssima energia.
Rentadora i rentaplats, al límit de la seva capacitat màxima
La rentadora i el rentaplats són dos electrodomèstics que, encara que consumeixen força recursos, encara n’estalvien més. Rentar a mà té més petjada de carboni perquè els mateixos recursos s’aprofiten molt pitjor. Per exemple, es gasta força més aigua per peça o estri. Una aigua que, moltes vegades, també consumeix energia per escalfar-se.
Hi ha alguna forma d’optimitzar l’ús de la rentadora i el rentaplats per reduir la seva pròpia petjada de carboni? Sí, aquestes són algunes maneres d’aconseguir-ho:
– Sempre que sigui possible, podem rentar amb aigua freda. Escalfar l’aigua a la rentadora té un cost energètic notable.
– Si és possible, evitem els cicles curts. Encara que són interessants amb pocs estris o peces, són menys eficients que els llargs.
– Per dir-ho d’una altra manera, hem d’intentar omplir la rentadora i el rentaplats fins al límit de la seva capacitat màxima. Estalviarem diners i reduirem la seva petjada de carboni.
Evitar el forn i les olles obertes per cuinar
Hi ha una infinitat de maneres de cuinar un conjunt determinat d’aliments, i cadascuna d’aquestes maneres consumirà una quantitat d’energia diferent. La de menys impacte en CO2 sol ser el menjar fred, des d’amanides fins a peces de fruita, ideals per a l’estiu i climes càlids.
Si ens ve de gust alguna cosa calenta, hi ha formes de preparar el menjar emetent poc CO2. Es pot començar per treure la cuina de gas i instal·lar-ne una d’inducció, molt més eficient. Evitar les olles obertes i fer servir les olles de pressió és molt recomanable per evitar gastar diners o emetre CO2. A més, estalvien temps.
El forn és probablement l’electrodomèstic que més CO2 emet. Indirectament, és clar. La seva elevada potència de funcionament fa que sigui força costós a llarg termini. Si és possible, convé traslladar les seves receptes a alternatives sobre placa d’inducció o al microones. I evitar la rebosteria.
Estalviar a l’hora d’escalfar aigua
Escalfar aigua és una de les activitats domèstiques que més energia gasta, tant si és per a climatització com per dutxar-nos. Per això les bombes de calor són tan eficients en comparació amb les calderes de gas. També per això convé instal·lar un termos elèctric, encara que tingui menys flexibilitat i impliqui modificar certs hàbits de consum.
El termos elèctric és força més eficient que la caldera de gas per escalfar l’aigua. Això sí, a canvi, caldrà engegar-lo unes quantes hores abans de dutxar-nos. Tenir un programador sol ser d’ajuda.
Com a alternativa, l’aerotèrmia aire-aire pot ser fins a tres vegades més eficient que el termos. Es tracta d’un sistema capaç d’extreure energia de l’aire present a l’exterior de l’habitatge i aprofitar-la per escalfar o refrigerar l’interior gràcies a una bomba de calor aerotèrmica. Fins i tot en dies freds, aquests sistemes són capaços d’aprofitar les calories presents a l’aire exterior per reduir el consum elèctric de la calefacció, el sistema d’aigua calenta i fins i tot l’aire condicionat.
Dur una vida més eficient i menys contaminant és qüestió d’hàbits senzills. Una transformació que el planeta i les generacions futures agrairan si l’assumim entre tots.
