Així doncs, reuneix altes dosis d’optimisme i prepara’t per viure una experiència única, perquè aquest serà un viatge que no et deixarà indiferent.
Temps de Lectura: 5 minutos
CaixaBank
13 Març, 2019
Avui et proposem un viatge. No anem a cap lloc en concret, però sí a una data simbòlica: juny de 2050. Justament a l’equador del segle XXI, un moment que s’han esforçat a predir des d’escriptors de ciència-ficció fins a científics de tot tipus. Ja t’avancem que el més probable és que cap de les projeccions que fem sigui completament encertada, però el futur que ens dibuixen les ments més preclares del moment no deixa lloc al dubte: ens acostem a un món en què no voldrem viure.
Així doncs, reuneix altes dosis d’optimisme i prepara’t per viure una experiència única, perquè aquest serà un viatge que no et deixarà indiferent.
Benvingut a l’any 2050. Benvingut a un món de condicions extremes produïdes pel canvi climàtic que les generacions anteriors no van saber detenir a temps. Avui el planeta és entre 1,5 i 3 graus més calent que al començament de segle, encara que tu no ho notes immediatament. De fet, al capvespre fa una temperatura càlida però suportable. Al cap i a la fi, ets a Espanya al començament de l’estiu. Però quan el sol s’acaba de pondre t’adones que, lluny d’abandonar-te, la sensació de xafogor augmenta. Això és perquè ara el sud d’Europa pateix llargs períodes en què la mitjana nocturna no baixa dels 30 graus en moltes ciutats, cosa que fa que dormir sigui impossible sense un sistema d’aire condicionat connectat permanentment.
Quan et lleves el matí següent, esperes obrir la finestra i respirar una mica de la frescor característica de les primeres hores, però en lloc d’això et rep una brisa calenta més típica d’una onada de calor. No estàs equivocat. Avui les temperatures s’acostaran perillosament als 50 graus en algunes províncies d’Espanya i pràcticament tot el país es troba en alerta vermella per una onada de calor procedent del desert del Sàhara que també arrossegarà partícules en suspensió. Gairebé no pots creure-ho quan veus la previsió a l’informatiu del matí.
És la nova normalitat, perquè, l’any 2050, les condicions extremes són les que marquen el ritme dels dies en bona part del món: des de llargues sequeres i onades de calor que duren mesos, fins a profundes gotes fredes que provoquen inundacions mai vistes abans. Els hiverns, lluny de ser un moment per descansar de la calor sufocant, s’han convertit en un repte per a moltes poblacions, fins i tot quan estan acostumades a un descens dràstic de les temperatures i a nevades abundants.
Amb temperatures tan elevades, no et sorprèn que el nivell del mar hagi pujat prop de 50 centímetres com a conseqüència de la desaparició de bona part del gel acumulat en els pols. La majoria de les nacions del món es troben en aquests moments desenvolupant plans d’evacuació de les zones costaneres més afectades, perquè tot sembla indicar que, cap a final de segle, el gel haurà desaparegut completament dels pols i el dibuix de les costes podria ser semblant al que mostra aquest vídeo.
Els fluxos migratoris que coneixies a principis del segle XXI s’han quedat en anècdota en comparació amb el que veus avui. Segons l’agència per als refugiats de Nacions Unides (ACNUR), al voltant de 2050 entre 250 i 1.000 milions de persones s’han vist obligades a deixar la seva llar per culpa del canvi climàtic.
Aquests enormes moviments poblacionals representen un repte molt important per als països receptors, que han de bregar amb els seus propis problemes derivats del clima mentre acullen milions de persones dins les seves fronteres.
Has de recordar que a mitjan segle XXI gairebé 10.000 milions de persones habiten el món, de manera que un dels nous reptes dels països és alimentar tota la població. Això no resulta senzill en ecosistemes amb climes extrems –com hem vist anteriorment–, en què s’ha perdut una massa forestal equivalent a tot el subcontinent de l’Índia.
Aquesta tragèdia mediambiental que ja és una realitat el 2050 té altres víctimes a més dels humans; nombroses espècies animals que a principis del segle XXI estaven catalogades com en perill d’extinció han acabat per sucumbir. En unes poques dècades, la humanitat ha eliminat del planeta més del 60 % de les espècies animals.
Amb prou feines has passat un dia en el futur, però ja et ve de gust tornar, oi? És comprensible, perquè fins i tot els escenaris més benèvols que prediuen tota mena d’organitzacions internacionals –científiques, ecològiques, econòmiques i polítiques– auguren temps complicats per al clima i, en conseqüència, per al conjunt de la població mundial.
Ara és quan arriben les bones notícies. Encara som a temps d’evitar la distopia presentada per aquest reportatge. Per exemple, l’ONU ja ha identificat els reptes principals a què s’enfronta la humanitat en les pròximes dècades i ha plantejat objectius concisos per abordar-los. De tot això es va parlar a la conferència del clima número 24, molt centrada en el paper de les empreses en la lluita contra el canvi climàtic.
De fet, entitats com CaixaBank s’han compromès fermament per mitigar els efectes de l’escalfament global i ja desenvolupen plans concrets per actuar a tots els nivells.
Sabem que aquest viatge al futur no ha estat gaire agradable, però de vegades és necessari experimentar el futur més terrible per transformar la nostra realitat més immediata.