La humanitat ha arribat als 8.000 milions de persones sobre el planeta —incloses les deu que hi ha a l’espai—. És una xifra simbòlica i estimada per l’ONU, que fa que ens replantegem si hem superat la capacitat de càrrega del planeta o si la sostenibilitat és realment possible amb tanta gent poblant la Terra alhora.
D’una banda, com més persones compartim el planeta, més reduït serà l’impacte que podrem exercir cadascú de nosaltres per assolir la sostenibilitat. D’altra banda, hi ha bones notícies: la població mundial creix cada cop a un ritme més lent i ara hi ha milers de milions de persones per resoldre el problema. Això són molts humans amb capacitat per reflexionar què poden fer per a la sostenibilitat del planeta. I, per descomptat, per passar a l’acció.
És molt important destacar que es desconeix la xifra exacta d’humans que compartim el planeta. La xifra de 8.000 milions d’humans del 15 de novembre del 2022 és fruit de projeccions de l’ONU; en concret, de l’informe World Population Prospects 2022, de juliol del 2022.
Tal com explica Picanúmeros, un compte expert en anàlisis estadístiques, l’ONU ha hagut de sintetitzar milers de fonts de dades diferents. “El més versemblant és haver-hi arribat el 15 de novembre, però podríem arribar-hi o haver-hi arribat algun altre dia entre el 20 de setembre i el pròxim 6 de febrer”.
Mai no hi ha hagut tants humans com ara. Tanmateix, el creixement de la població, que ha estat exponencial durant bona part de la història, s’està frenant. Continua creixent, però a un ritme més lent que abans. En alguns països, la població fins i tot es redueix —els que tenen una natalitat inferior a 2 fills per dona—.
Hi ha una relació molt estable entre el nivell de riquesa de la família i el país, els drets de la dona i el nivell d’educació sexual, variables que tendeixen a reduir els fills per dona. Segons l’ONU, “el creixement de la població es concentra actualment als països més pobres del món”.
Segons paraules de l’ONU, “satisfer les necessitats i elevar les condicions de vida d’una població mundial àmplia i creixent requerirà uns nivells de producció més alts i resultarà en un consum més important“. Tanmateix, cal fer una lectura en més profunditat, perquè no totes les persones tenen el mateix impacte ni la mateixa responsabilitat.
Se sap que l’1 % més ric emet més CO2 que el 50 % més pobre, i que el 10% més ric —dins el qual hi ha molts espanyols— emet el 50 % de tot el CO2. Fins i tot si els països més pobres dupliquen o tripliquen el seu impacte, seria possible caure per sota dels límits planetaris només que els més rics reduïssin el seu.
Per exemple, tot i que se sap que hi ha relació entre l’índex de desenvolupament humà (IDH) i el consum energètic, també és cert és que hi ha països amb un IDH alt que impacten menys que altres amb un IDH més baix.
Qualsevol entorn, també el planeta, té una capacitat de càrrega, és a dir, un nombre màxim d’individus a partir del qual la sostenibilitat no és possible. Cap al 1970 es va superar per primera vegada aquesta capacitat, però no necessàriament per nombre de persones, sinó per com vivien unes quantes d’aquestes.
A mesura que augmenti la població mundial, els seus habitants hauran de consumir de manera més responsable per baixar per sota d’aquesta capacitat màxima. Com més persones, menys impacte per capita perquè el planeta continuï sent viable.
Això no vol dir viure pitjor. Per exemple, viure en una ciutat de mida i densitat mitjanes, com Vitòria, pot fer innecessari el cotxe, cosa que redueix el sedentarisme i millora la qualitat de vida. Això també pot passar en grans ciutats que tinguin mitjans de transport públics eficients per complementar els trajectes a peu o amb bicicleta.
Segons les projeccions de l’ONU, la població seguirà augmentant durant un temps, tot i que no se sap exactament quant ni a quin ritme. En qualsevol cas, cal entendre que ara 8.000 milions de persones compartim planeta, atmosfera i ecosistema.
De les accions d’uns depèn la qualitat de vida d’altres. La sostenibilitat és el repte més gran a què s’ha enfrontat mai la humanitat i, per sort, ara tenim milers de milions de ments per assolir-la.
