El 22 d’abril se celebra el Dia de la Mare Terra. Aquell dia de 1970, prop de 20 milions d’estatunidencs van sortir al carrer per demanar la creació d’una agència mediambiental al seu país. Actualment, gairebé tots els països en tenen una i hi ha iniciatives internacionals que depenen d’organismes com l’ONU, com ara els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Unes metes que comprometen països de tot el món a posar en marxa mesures per afrontar desafiaments tan importants com el canvi climàtic o la pobresa.

Durant dècades, s’han aconseguit fites com la protecció de regions cada vegada més àmplies de sòl, la reducció d’emissions o l’augment del reciclatge. Tanmateix, la pressió sobre els ecosistemes amb prou feines s’ha reduït, i fins i tot ha augmentat en llocs com l’Amazones, el Mediterrani o l’Àrtic. El Dia Internacional de la Mare Terra ens recorda que encara tenim feina per fer.

A causa de la completa dependència de la natura i la sostenibilitat ambiental, moltes cultures han considerat que la Terra o la Natura era la seva “mare” al llarg de la història. Ja passava a la mitologia grega amb la deessa Gea, romanitzada segles després com a Gaia. També amb les divinitats Ñuke Mapu (en maputxe, ‘la Mare Terra’) i Pachamama (a la mitologia inca, ‘la Mare Natura’). La humanitat depenia, i depèn, del seu entorn.

La natura és la “cuidadora” dels rius, els arbres i els animals, entre els quals ens trobem. La Terra ens ho dona tot, de manera que no és estrany que es vinculés el concepte de ‘mare’ i de ‘natura’ en el passat. Tampoc a finals dels 70, quan Lovelock va proposar la hipòtesi de Gaia, que afirmava que la vida terrestre ajuda a mantenir la biosfera.

Biosfera és el terme actual per a aquesta mare global que ens ha cuidat des que hi vam aparèixer. Han passat unes quantes dècades i cada vegada sabem més sobre aquesta relació. La realitat és que no cuidem gaire la biosfera, i que Objectius de Desenvolupament Sostenible com “Acció sobre el clima”, “Vida submarina” i “Vida d’ecosistemes terrestres” encara han de rebre un bon impuls per tenir possibilitats de complir-se.

La preocupació per la salut de la Mare Terra existeix des de fa força temps. El 1970, es va mesurar per primera vegada quin dia de l’any la humanitat acabaria amb els recursos renovables que la Terra era capaç de reposar en un any. Es va batejar Earth Overshoot Day o Dia de la Sobrecapacitat de la Terra. Va coincidir amb el 29 de desembre. Aquell any li vam deure dos dies al planeta, és a dir, a la nostra “mare”.

L’any 2020 va ser, a causa de la COVID-19, un any de baix impacte ambiental. Tot i així, el 22 d’agost s’havien consumit tots els recursos renovables que podia reposar la Terra a nivell mundial. I, si tota la població del planeta tingués el consum d’Espanya, la data encara hauria sigut abans: el 27 de maig. S’està perdent biodiversitat a tot el planeta. I això que en depenem.

Anys abans que el problema climàtic es manifestés de forma innegable, naixia el Dia de la Mare Terra als Estats Units. Era l’any 1968 i el Servei de Salut Pública dels EUA va organitzar el Simposi d’Ecologia Humana, en què es parlava de com el deteriorament ambiental perjudica la salut humana.

Un parell d’anys després, el senador Gaylord Nelson proposava la creació de l’actual Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units, fundada a finals de 1970 per pressió ciutadana. Aquell any va marcar un abans i un després en la manera d’entendre que la biosfera es comportava com ho fan les nostres mares, cuidant-nos, i que no es guanyava res contaminant-la.

Han passat dècades des d’aquells esdeveniments, però ara la població conscienciada no són “només” vint milions d’estatunidencs. Bona part dels habitants del planeta són conscients de com les seves accions poden perjudicar el total. Que estem connectats a través d’una fina capa de vida anomenada biosfera, que cal respectar, cuidar i preservar per a les generacions futures.

Cuidar la Terra pot ser tan senzill com agafar l’autobús, utilitzar l’aigua de casa per calmar la set o instal·lar un tendal.

– Utilitzar el transport públic de masses.

L’impacte per càpita d’aquesta mobilitat és moltes vegades inferior a altres tipus de desplaçaments. També ajuda molt substituir els viatges amb cotxe per desplaçaments amb bicicleta o passejant, així com utilitzar el tren en comptes de l’avió quan sigui possible.

– Beure aigua de l’aixeta.

A Espanya, l’aigua de l’aixeta té una qualitat excel·lent gràcies a la depuració urbana. A més de ser més barata que l’aigua embotellada, l’aigua de l’aixeta no genera residus.

– Consumir productes locals.

Si consumim productes de proximitat al lloc on residim, evitem moltes emissions per transport. A Espanya, a més, aquest transport s’efectua principalment amb camions (més contaminants que el tren). Molts dels aliments que consumim recorren milers de quilòmetres abans d’arribar a taula.

– Instal·lar tendals i ventiladors als habitatges.

Després de l’ús del cotxe, la climatització de la llar és una de les despeses d’energia més importants que tenim les famílies. Per reduir aquest consum, especialment a l’estiu, s’aconsella instal·lar tendals a les façanes assolellades i ventiladors de sostre. Són barats, fàcils d’instal·lar i permeten reduir el consum elèctric de manera notable.

El Dia de la Mare Terra ens recorda la importància que tenen les petites accions diàries a l’hora de cuidar la biosfera.

La pandèmia de covid-19 ho acapara tot. És natural, ja que té més d’un terç de la població mundial reclosa a casa. Aquest problema amb prou feines deixa espai per a altres qüestions, però el fet cert és que, més enllà de les portes de les nostres llars, la vida segueix. La Terra continua girant al voltant del Sol i la natura gaudeix d’una nova primavera a l’hemisferi nord. De fet, aquest Dia Internacional de la Mare Terra que avui celebrem és molt especial, i ho és precisament perquè l’estem vivint de portes endins.

El confinament per la pandèmia ha posat de manifest alguns dels efectes que les nostres accions tenen sobre el planeta. Que milions d’éssers humans ens hàgim vist obligats a paralitzar o modificar les nostres rutines ha tingut conseqüències palpables sobre la vida a la Terra. La qualitat de l’aire millora, els animals recuperen part del terreny perdut i en alguns llocs el mar tornar a ser transparent. Resulta que el planeta torna a respirar mentre nosaltres ens aguantem l’alè.

Entre les conseqüències de la crisi sanitària que estem passant destaca la reducció del trànsit. Que milions de persones no es puguin desplaçar de la manera habitual a causa de les restriccions de mobilitat ciutadana ha tingut una conseqüència lògica: la qualitat de l’aire ha millorat, sobretot a les ciutats.

L’informe Efectos de la crisis de la COVID-19 sobre la calidad del aire urbano en España, elaborat per Ecologistes en Acció a partir de les dades recollides a 125 estacions de mesurament de 24 ciutats espanyoles, registra com ha millorat la qualitat de l’aire en aquests entorns. En concret, apunta una reducció mitjana del 55% en les concentracions de diòxid de nitrogen, un contaminant típic dels tubs d’escapament dels automòbils, durant la segona meitat de març.

L’informe atribueix aquesta millora en la qualitat de l’aire a la reducció del trànsit des de la declaració de l’estat d’alarma —que situa al voltant del 90% en desplaçaments interurbans i accessos a les ciutats—, així com a una climatologia favorable.

Aquesta és una tendència que s’observa en altres llocs del món, com la Xina. Allà s’hi ha observat un increment del 21,5% en la mitjana de dies sense contaminació en províncies com Hubei, que va passar tot el mes de febrer en confinament. També resulten impactants les imatges per satèl·lit preses per la NASA, que mostren una reducció dràstica en els nivells d’òxids de nitrogen a les principals ciutats del gegant asiàtic, així com altres de similars de l’Agència Espacial Europea d’algunes grans ciutats del vell continent.

Durant el confinament s’han fet molt populars les imatges d’animals salvatges que es passegen pels carrers i les carreteres davant l’absència dels humans. Els senglars, la proliferació i la proximitat dels quals ja preocupaven les autoritats madrilenyes a principis d’any, es passegen ara tranquil·lament per alguns punts de la capital. La imatge d’exemplars corrent per una rotonda al costat de la seu de la Reial Federació Espanyola de Caça és ben reveladora. Pumes a Santiago de Xile, ossos a les carreteres asturianes o cabres salvatges a la plaça de Chinchilla (Albacete) en són alguns altres exemples.

També ha cridat l’atenció aquests dies el cas de dos ossos panda d’un zoològic de Hong Kong que es van aparellar amb èxit per primer cop en deu anys, just ara que les instal·lacions estaven tancades al públic.

Fins i tot els peixos aprofiten l’absència de persones per deixar-se veure en llocs com Venècia, que acusa habitualment els efectes del turisme massiu. L’absència de visitants, taxis aquàtics i grans creuers durant alguns dies ha fet que els fons es deixin de remoure i les aigües dels canals recuperin part de la seva transparència perduda. Al seu lloc, milers de peixos de la llacuna de Venècia neden disposats a convertir-se en els nous amos de la ciutat.

Sembla clar que la reducció de l’activitat humana té conseqüències directes sobre el planeta, moltes de les quals són positives. Tanmateix, no hem d’oblidar que la sostenibilitat de la Terra no és només una qüestió de portes enfora. Cuidar-la des de casa també és possible si tenim en compte alguns consells:

– Racionalitzar l’ús d’energia: l’alentiment de l’activitat econòmica en els sectors industrial i de serveis ha suposat  un descens en el consum d’energia. En canvi, ha augmentat el consum a les llars, un factor que podem ajudar a controlar amb alguns hàbits com utilitzar bases múltiples per desconnectar diversos aparells alhora, apagar els llums quan no siguin necessaris, aprofitar la llum natural al màxim o racionalitzar l’ús de la climatització.

– Reduir el consum d’aigua: els aqüífers són essencials per a la vida al planeta i també per frenar el canvi climàtic. Per això és tan important que tots col·laborem a l’hora de preservar-los. Fer un consum d’aigua eficient a casa és una manera excel·lent de contribuir a aquesta meta.

Segons l’INE, el consum mitjà d’aigua a les llars és d’uns 136 litres per habitant i dia. Per optimitzar-lo, la Fundació Aquae ofereix alguns consells útils, com tancar les aixetes quan no es facin servir, recollir l’aigua mentre esperem que s’escalfi i reutilitzar-la per regar o fregar el terra, o fer la rentadora i el rentaplats quan estiguin completament plens.

– Reciclar, més important que mai: el reciclatge és una de les pedres angulars de l’economia circular, un canvi de paradigma sobre el qual la Unió Europea vol encarar el desafiament de la sostenibilitat. En aquest sentit, tots hem de contribuir separant els nostres residus i dipositant-los al lloc adequat perquè es puguin reciclar.

En plena pandèmia de coronavirus, a més, aquest costum s’ha convertit en una necessitat. L’augment en l’ús de màscares i guants pot provocar efectes adversos sobre el planeta i la salut si no es gestionen correctament després d’utilitzar-los.

A les llars on hi hagi casos positius de covid-19, s’ha de seguir un procés especial per llençar els residus generats pel malalt, que s’hauran de dipositar tots en una bossa tancada dins el contenidor de rebuig. Si no hi ha casos positius, el reciclatge s’ha de fer normalment. Això sí, s’han de separar les màscares i els guants utilitzats en una bossa de plàstic, que anirà al seu torn dins una segona bossa d’escombraries en un cubell a part dins el domicili. Després, es dipositarà al contenidor de rebuig. Per part seva, els envasos de gel hidroalcohòlic han d’anar al contenidor groc, perquè són de plàstic.

Cuidar el planeta és una tasca que hem de fer cada dia. Aprofitar el confinament per cultivar bons hàbits en aquest sentit no només ens ajudarà a reduir costos per a la nostra butxaca, sinó que també ens permetrà invertir en el futur de casa nostra, la Terra.

És un d’aquests elements que no solem valorar com es mereixen fins que els perdem. L’aigua és aquesta companya que és a tot arreu i que és imprescindible perquè la nostra vida sigui com és. No només ens hidrata: manté ecosistemes, ens ajuda a aconseguir aliments o a preservar la nostra salut. A més, l’ús que fem de l’aigua ens pot ajudar a frenar el canvi climàtic i les seves conseqüències. Aquest any, el Dia Internacional de l’Aigua promogut per l’ONU es dedica precisament a la relació que hi ha entre ambdós conceptes.

De com ens relacionem amb l’aigua dependrà, en gran mesura, la manera com viurem en el futur. Si ho farem en un entorn amigable o, al contrari, patint les pitjors conseqüències de les inundacions, les sequeres, l’escassetat i la contaminació. Això és perquè la correcta gestió de l’aigua és una de les armes més efectives que tenim al nostre abast per lluitar contra el canvi climàtic. Tot seguit veurem alguns exemples sobre com una gestió intel·ligent i sostenible de l’aigua ens pot ajudar a frenar aquest fenomen, a estar preparats per conviure amb els seus efectes i fins i tot a reduir el consum d’altres recursos.

Protegir les zones humides és una estratègia que aporta grans avantatges. Una de les primeres que se’ns solen acudir és la conservació de la biodiversitat, a causa de l’elevat nombre d’espècies que les habiten.

Les zones humides fins i tot ajuden a conservar l’aigua, un recurs cada vegada més escàs. Això és així perquè l’aigua es mou pel planeta a través d’interaccions complexes entre la pluja, l’evaporació, la infiltració, els fluxos superficials i la recàrrega d’aqüífers. Les zones humides tenen un paper fonamental en aquest delicat equilibri.

Resulta que, a més, les zones humides són especialment bones en altres tasques. Una és la retenció de carboni. Tal com explica l’ONU, absorbeixen perfectament gasos amb efecte d’hivernacle de l’aire.

Per exemple, les torberes cobreixen amb prou feines el 3% de la superfície terrestre, però emmagatzemen almenys dues vegades més carboni que tots els boscos del planeta junts. Els manglars, d’altra banda, retenen uns 60.000 milions de tones de diòxid de carboni, fins a tres o quatre vegades més que els seus equivalents terrestres.

Aquesta és la raó per la qual aquests entorns es consideren un dels recursos no explotats més importants –i barats– per mitigar el canvi climàtic. Per això és especialment convenient fer una gestió de l’aigua adequada que posi al centre les zones humides i ajudi a preservar-les. A més, es tracta de recursos especialment efectius com a barreres contra les inundacions i, per tant, contra l’erosió del sòl i els esdeveniments climàtics extrems.

El canvi climàtic ja ha començat a afectar les nostres vides; per això, és important que sapiguem com adaptar-nos a la seva presència. Els seus efectes són especialment dramàtics en certes zones del món, on les sequeres i l’escassetat d’aigua són ja una realitat quotidiana. L’ONU cita, en concret, els petits estats insulars en desenvolupament entre les comunitats més vulnerables al canvi climàtic i la pujada del nivell del mar. En aquests, gestionar l’aigua de manera correcta és ja una qüestió d’adaptació i resiliència davant el canvi climàtic.

En llocs on s’alternen pluges extremes amb períodes secs, és important tenir recursos per emmagatzemar l’aigua quan fa acte de presència i tenir-la disponible quan escassegi. En aquest sentit, hi ha solucions sostenibles, rendibles i escalables que es poden aplicar. Una és la denominada gestió conjunta de l’aigua, que inclou la recàrrega controlada dels aqüífers mitjançant la recollida de l’aigua de pluja i el control de crescudes per al reg.

Aquesta gestió conjunta permet fer front a les sequeres i l’escassetat d’aigua, a més d’ampliar la capacitat d’emmagatzematge d’aquest recurs en una regió determinada. Una troballa que pot ser molt valuosa també per a altres indrets del món de cara al futur.

L’aigua reciclada és un altre gran exemple de com podem aprofitar aquest recurs en tot el seu cicle de vida. Degudament tractades, les aigües residuals es poden utilitzar per al reg, així com per a usos industrials o urbans.

Al costat d’aquests usos, les aigües residuals presenten altres oportunitats menys evidents. De fet, poden servir com a font d’energia, de nutrients o de matèria orgànica, entre altres recursos. Fet especialment important quan molts d’aquests comencen a escassejar o estan sobreexplotats.

En aquest sentit, la UNESCO cita la recuperació de fòsfor en instal·lacions de tractament d’aigües residuals com una oportunitat, ja que es considera que els recursos extraïbles d’aquest element seran molt escassos o s’hauran esgotat en els propers 50 a 100 anys.

A més, l’energia química, tèrmica i hidràulica present en les aigües residuals pot recuperar-se com a biogàs, per generar electricitat o com a font d’energia per a calefacció i refrigeració. Fins i tot la NASA ha estudiat la possibilitat de produir combustibles per a aviació a partir del cultiu de microalgues en càpsules que floten en zones costaneres i s’alimenten de les aigües residuals de les ciutats.

L’aigua és vida. En tots els sentits. Cuidar aquest recurs tan essencial i gestionar-lo de manera intel·ligent és una de les millors inversions que podem fer perquè la Terra segueixi sent un lloc magnífic on viure durant molts anys més.

La domòtica, el conjunt de tecnologies aplicades al control i l’automatització intel·ligent de l’habitatge, aporta confort, comunicació i seguretat, a més de permetre gestionar de forma eficient l’ús de l’energia, assegura un informe de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE). Ara que ja ha acabat l’estiu és, sens dubte, el moment ideal per esbrinar de quina forma la domòtica pot ser la nostra aliada per reduir la despesa en calefacció, però també en aigua i llum.

La calefacció constitueix prop del 60% de la despesa energètica de les llars. L’IDAE situa la temperatura ideal de la llar entre els 19 i els 21 graus durant el dia, i entre els 15 i 17 graus durant la nit, i una de les coses que permet la domòtica és precisament regular la temperatura de la casa, en funció de l’hora del dia, però també segons la temperatura exterior, la zona de la casa o la presència (o absència) de persones.

Altres opcions domòtiques perfectament factibles per reduir la factura són programar la calefacció només en les hores en què el preu de l’energia és més baix, o detectar si hi ha finestres obertes abans d’activar la climatització. Això últim ho podem fer fins i tot des del nostre telèfon, gràcies a aplicacions mòbils específiques.

L’automatització intel·ligent de l’habitatge també pot ajudar a reduir el consum d’aigua, que a Espanya supera els 130 litres diaris per habitant. Si les aixetes automàtiques de centres comercials i aeroports encara són difícils de veure a les llars, les aixetes intel·ligents, amb pantalles i termòstats, són una interessant possibilitat de cara al futur. I en cas que es disposi d’habitatge amb jardí, es pot optar per sistemes de reg intel·ligent, que, gràcies a sensors d’humitat o de pluja, reguen només quan és estrictament necessari.

Molts edificis d’oficines i comerços ja compten amb llums amb sensors de moviment que s’encenen només quan detecten presència humana i s’apaguen automàticament. Van un pas més enllà els sistemes amb sensors d’il·luminació ambiental, que s’encenen i apaguen depenent de si la llum natural és suficient o no. Que aquests sistemes es facin habituals també en el camp de la llar pot ser una simple qüestió de temps.

I com a mostra final, un exemple pràctic proporcionat per IDAE: si prenem un habitatge estàndard de 130 m² de Guadalajara, habitat per 3 persones, amb una potència contractada de 5,7 kW, un consum anual de 4.500 kW i un cost de 550 euros i “el comparem amb un habitatge de les mateixes característiques en què s’ha fet una instal·lació de domòtica, després d’un any de monitoratge s’obté un estalvi del 80% en il·luminació, 25% en aire condicionat, 20% en petits electrodomèstics, 17% en calefacció i un 11% en aigua calenta”, sostenen publicacions de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia.