L’ésser humà és una espècie capaç de canviar el seu entorn de forma dràstica. Això sovint ha implicat arrasar enormes masses boscoses que després és necessari reforestar. Durant els últims mil·lennis, ha transformat els biomes de mig planeta per adaptar-los als seus fins –generalment agraris, ramaders, de tala, per aixecar nous emplaçaments o per fer prospeccions mineres–.

Com que tot això té un cost ambiental associat, la restauració ecològica de les zones afectades –«recuperació d’ecosistemes que han estat degradats, danyats o destruïts», segons la Societat per a la Restauració Ecològica– és crucial. Quan es vol restaurar una àrea per plantar un bosc, aquesta activitat rep el nom de reforestar.

La reforestació és una pràctica de la silvicultura (gestió de boscos) que consisteix en la repoblació de zones desforestades en el passat. Quan a la zona no ha existit una massa d’arbres des de fa molt temps, aquesta repoblació sol rebre el nom de reforestació.

En el seu Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) núm. 15, ‘Vida d’ecosistemes terrestres’, l’ONU posa el focus en els boscos, que cobreixen prop del 31% de la superfície del nostre planeta i contenen prop del 80% de les espècies terrestres. Això és molt important perquè indica que la diversitat biològica depèn en gran mesura de la presència d’aquests entorns.

Tanmateix, reforestar és una activitat més complexa que, simplement, plantar arbres en una zona concreta. L’ecologia, ciència que estudia les relacions entre les diferents espècies i el medi en què viuen, té molta feina a fer quan es decideix restaurar un bioma i reforestar un bosc.

De fet, la feina sol començar amb la plantació d’espècies de plantes baixes com ara els matolls. L’objectiu consisteix a aconseguir que el terreny guanyi cohesió biològica i tornin espècies com petits rosegadors, aus, insectes i, naturalment, els imprescindibles bacteris, que donen vida als boscos. Aquests microorganismes descomponen la matèria orgànica, alliberen nutrients, fixen el carboni o el nitrogen que necessiten les plantes i es col·loquen a la base de la cadena alimentària, entre altres funcions.

La reforestació ha tingut diversos objectius durant la història, en particular dins la història d’Espanya. Així, l’objectiu número u de la primera etapa de reforestació de 1940 a 1959 (anomenat Pla Nacional de Repoblació Forestal) no va ser la preocupació pel medi ambient en absolut, sinó «pal·liar l’atur rural», que en aquella època estava disparat.

També en aquesta època, per protegir els cultius i el bestiar mitjançant barreres naturalitzades, es comença a reforestar els límits per evitar que el vent arrasi els sembrats o que s’escapin els animals. Són actuacions que tenen poc a veure amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible tal com els concebem avui dia, però que, sens dubte, van representar un pas endavant en aquest àmbit.

Després d’aquelles intervencions, va venir una repoblació impulsada per l’alta demanda de fusta per a habitatge i indústria. Es tractava d’una reforestació orientada a l’explotació fustera i va durar de 1960 a 1971. Tanmateix, amb el pas del temps i l’evolució de l’economia, la ciència ecològica ha anat prenent el comandament de la reforestació.

Durant els últims anys, especialment preocupats per l’enorme problema del canvi climàtic i l’augment de les temperatures, la llista dels motius pels quals reforestar s’ha anat ampliant:

– Augmentar les àrees verdes que capturin carboni: el CO₂ atmosfèric mai no ha estat tan elevat. Per això és necessari capturar-lo a través del que es coneix com a ‘embornals de carboni’. Malgrat que la tecnologia ja permet capturar diòxid de carboni, és cert que la vegetació ho fa d’una manera molt més eficient i, a més, humiteja i refresca la zona. No en va, es tracta d’avantatges en els quals la vida fa uns 485 milions d’anys que hi treballa.

– Millorar la coberta vegetal del sòl i evitar l’erosió: l’erosió del sòl és un fenomen global i, en part, natural. Les accions geològiques i climàtiques afavoreixen l’erosió, encara que l’erosió antròpica –és a dir, la promoguda per la humanitat– està predominantment causada per l’agricultura, la desforestació o l’expansió dels municipis. Aquest és un dels motius pels quals des de l’ONU-Hàbitat s’insisteix a dissenyar ciutats compactes més sostenibles i que ocupin menys espai.

Per descomptat, l’augment de temperatures fruit del canvi climàtic accelera aquestes tendències. Aquesta és la raó per la qual és necessari compaginar la reforestació amb polítiques de descarbonització.

– Crear barreres naturals perquè la desertificació no avanci: la desertificació és un fenomen pel qual es degrada un entorn a causa de conseqüències climàtiques i activitats humanes inadequades. A Espanya, la intrusió marina en aqüífers i l’agricultura intensiva han estat dues de les seves causes més importants.

Paradoxalment, la desertificació es produeix tant quan es fa agricultura intensiva en una àrea com quan s’abandona i han de passar anys o dècades perquè l’entorn es recuperi. A menys, és clar, que es facin campanyes de repoblació amb espècies autòctones que reforcin el sòl i es monitorin i mantinguin durant dècades. Unes iniciatives que també són necessàries en altres circumstàncies, com per exemple després d’un incendi.

En aquest sentit, CaixaBank ha dut a terme diverses iniciatives dins la seva estratègia Carbon Neutral per compensar la seva petjada de carboni. Aquest ha estat el cas de les accions de reforestació amb espècies autòctones que l’entitat ha promogut a boscos de Montserrat (Barcelona) i Ejulve (Terol). Els beneficis directes d’aquestes accions sobre el territori es comptabilitzaran durant els propers 40 anys. L’entitat també dona suport a un projecte per protegir més de 27.000 hectàrees de bosc amazònic al Brasil.

Així mateix, els ciutadans poden participar de la reforestació de zones que el necessiten mitjançant projectes que permeten, per exemple, apadrinar arbres que després es poden visitar. Fins i tot hi ha iniciatives de subscripció anual que permeten donar fons per a la plantació de diferents espècies capaces d’absorbir tones de CO₂.

La reforestació és molt més que una tendència: s’ha convertit en una de les principals bases que ens portaran a assegurar un futur sostenible per al nostre planeta i la seva biodiversitat.

 

El Nadal és una època que ens anima a treure el millor de nosaltres mateixos, fins i tot en anys tan reptadors com el 2020. Enguany, les festes seran diferents a causa de la pandèmia, però continuarem gaudint de la il·lusió que desperten el Pare Noel o els Reis d’Orient. Tant a l’hora d’escriure una carta amb les nostres peticions com si hem de posar-nos al capdavant del trineu i dels camells, podem compatibilitzar aquesta sostenibilitat i responsabilitat que tant necessitem amb les nostres eleccions.

Es tracta de canviar el xip i de no deixar-nos endur pel primer que ens passi pel cap. I si la roba que ha demanat el nostre germà apostés per l’economia circular? I si les joguines que triem ens ajuden a criar els nostres fills lliures d’estereotips de gènere?

Si el que volem és afegir responsabilitat i sostenibilitat als nostres regals de Nadal, sempre podem cercar opcions que ens ajudin a aconseguir-ho. Aquestes són algunes idees de regals sostenibles per a tots els públics, des dels més petits de la casa fins als més grans.

El joc és una etapa fonamental en la formació dels infants, raó per la qual hauríem de triar amb atenció les joguines que els regalem. Encara que la publicitat condiciona en gran mesura les seves peticions, convé tenir en compte la influència que sobre el seu futur poden tenir els jocs d’avui.

Un estudi elaborat per l’Institut de la Dona indica que la publicitat de joguines reforça la segregació professional per sexes. En concret, el 34% dels anuncis relacionats amb professions i adreçats a nenes s’associen amb el sector de la perruqueria i l’estètica. Pel que fa als que van adreçats als nens, el 50% estan relacionats amb l’activitat de pilot, policia o militar/policia.

L’informe també ha descobert que, en els anuncis de joguines amb més funcions electròniques i mecàniques, hi apareixen molts més nens que no pas nenes, fet que fomenta l’exclusió de les nenes de l’àmbit cientificotecnològic.

Ajudar els infants a orientar els seus jocs sense que la publicitat influeixi en les seves tries és qüestió de fomentar el joc lliure. No es tracta, segons adverteixen els experts, de forçar-los a jugar amb joguines unisex, sinó més aviat que tinguin accés a diversos tipus de joguines perquè puguin desenvolupar la seva curiositat lliurement, independentment del seu gènere. Tan important és que cultivin habilitats visuals i espacials (amb un trencaclosques) com les comunicatives i socials (amb una nina).

En aquest sentit, hi ha opcions responsables que es poden afegir a la carta als Reis i que ajuden a trencar estereotips, com ara contes sobre nenes pirates i nens que juguen amb nines, patinets i bicicletes sense colors estereotipats o jocs de taula i de construcció.

A l’hora de plantejar-nos què li podem regalar a un adolescent o a un jove sense deixar la responsabilitat de banda, una bona idea consisteix a afegir el concepte d’economia circular a la llista de peticions. Es tracta, bàsicament, de dotar d’una segona vida objectes que ja han estat utilitzats, però que continuen sent aptes per al seu ús. D’aquesta manera, no tan sols reduirem la producció de residus i evitarem l’ús de recursos limitats, sinó que també introduirem els joves en la cultura de la reutilització.

Potser un dels exemples més clars en aquest sentit siguin les peces de roba que es poden adquirir a qualsevol botiga o plataforma de segona mà. Són tan reutilitzables que fins i tot poden servir com a embolcall per a altres regals i, d’aquesta manera, evitar el malbaratament de paper. Llibres o dispositius electrònics de segona mà també són uns regals sostenibles que ajuden les persones que els reben a comprendre millor el valor dels objectes usats.

Quan les idees escassegen o la carta als Reis d’Orient és massa pobra, normalment parlem d’adults i de gent gran. En aquestes situacions, convé recórrer a la imaginació i cercar opcions que ens permetin encertar amb tota seguretat. Les paneres de Nadal són molt útils en aquests casos i la bona notícia és que sí, n’hi ha que també opcions sostenibles i responsables.

Hi ha diverses organitzacions que ofereixen paneres de Nadal amb queviures de comerç just personalitzables a les preferències del destinatari: productes sense gluten, vegans, dolços o exòtics. Hi ha opcions per a tots els gustos.

Fins i tot és possible regalar cistelles de cosmètica amb productes que fomenten la sostenibilitat i que tenen segells que acrediten tant l’ús de components mínimament processats com que els seus processos d’elaboració són eficients energèticament.

Més enllà dels regals materials, hi ha altres opcions que són perfectes per afegir a la llista i contribuir a la sostenibilitat del planeta. Una d’elles és l’adopció virtual d’animals, sobretot si es té en compte que al voltant d’un terç dels animals que es regalen per Nadal es tornen.

En aquest sentit, organitzacions com ara WWF faciliten adopcions simbòliques d’espècies animals en perill d’extinció. Per simbolitzar aquesta adopció, l’ONG envia un peluix i un desplegable amb dades sobre la vida de l’espècie adoptada. Juntament amb l’ajuda que suposa la donació feta, aquest regal ajuda a conscienciar persones de totes les edats sobre la situació que viu la biodiversitat al planeta i la necessitat de tenir-ne cura.

La sostenibilitat és una fita que ens hem marcat entre tots. Administració, empreses i societat civil hem decidit unir esforços per aconseguir aquest objectiu i cada gest compta. Els regals de Nadal són un d’aquests elements que poden marcar la diferència a l’hora d’ajudar tant el planeta com els seus habitants.

Les indústries estan sempre a la recerca de nous materials per superar els límits dels antics i millorar així les prestacions dels productes. El plàstic va sorgir com una d’aquestes solucions. L’any 1860, l’empresa nord-americana Phelan and Collarder, dedicada a la fabricació de boles de billar, temia per la desaparició del seu negoci: les reserves de marfil, el material base amb el qual s’elaboraven els seus productes, s’esgotaven. Per resoldre el problema, els responsables de la companyia van organitzar un concurs per trobar algú capaç d’inventar un material que pogués substituir-lo i salvar-los de la ruïna.

El guanyador del certamen va ser John Hyatt. Aquest investigador va fer els seus experiments partint d’un material conegut com parkesina. Aquest material havia estat desenvolupat anteriorment pel britànic Alexander Parkes, sense aconseguir els objectius perseguits. Explica la llegenda que el descobriment de Hyatt va ser accidental. Es va fer un tall al dit mentre treballava en el seu laboratori. En anar a cercar l’embenat per curar-se la ferida, va vessar per accident dos líquids que es van barrejar sobre la taula del laboratori, i van donar lloc al cel·luloide. Aquest material serviria posteriorment de base per fabricar pel·lícules cinematogràfiques i fotogràfiques, i tindria també múltiples aplicacions. Amb els diners que va obtenir amb el premi, Hyatt va crear uns anys més tard la seva pròpia empresa, la Celluloid Manufacturing Company.

El 1907, Leo Baekeland va millorar el descobriment de Hyatt quan va inventar la baquelita, el primer plàstic sintètic. Entre els seus múltiples avantatges hi havia la resistència a l’aigua, a la calor moderada i als àcids. Anys més tard, entre 1930 i 1942, es van descobrir la majoria dels polímers que encara utilitzem avui, com el poliuretà, el poliestirè o el niló.

A partir dels anys 60, els plàstics van començar a substituir gradualment altres materials com la fusta, el vidre o fins i tot el paper en múltiples aplicacions, des de mobles de qualsevol tipus fins a embalatges. També van passar a ser components essencials en altres productes, des de la roba als ordinadors, passant pels cosmètics.

Lentament, els materials plàstics es van imposar als seus predecessors per diversos avantatges: la mal·leabilitat, la resistència, la higiene, el preu, la textura. La seva irrupció va venir acompanyada d’un canvi en la mentalitat de la societat, i va formar part del pas d’una societat de subsistència a una societat de consum. Es va deixar enrere la venda a granel, caracteritzada per la reutilització d’envasos, i es va promoure la filosofia dels productes d’un sol ús.

En aquest moment d’efervescència econòmica no es van tenir en compte les conseqüències futures que el sobreús del plàstic tindria per al nostre planeta i per a la nostra salut. El plàstic té un gran inconvenient: no és un material biodegradable. Amb el pas del temps, en comptes de descompondre’s només redueix la mida, fins a convertir-se en un microplàstic: triga entre 500 i 1.000 anys a fer-ho. Segons Óscar Longares, desenvolupador de negoci de l’empresa Feltwood, companyia que elabora materials industrials ecològics alternatius al plàstic i reconeguda pels Premis EmprenedorXXI impulsats per CaixaBank, «s’estima que el 90 % de l’aigua que consumim conté microplàstics, fins i tot l’embotellada». Ho confirmen els nostres excrements. En un estudi pilot realitzat per la Universitat de Viena, que va comptar amb voluntaris de Finlàndia, Polònia, els Països Baixos i Àustria, els investigadors van trobar 20 microplàstics en cada 10 grams de matèria fecal dels participants.

Segons dades de l’ONU de 2015, des dels anys 70 la producció de plàstic en l’àmbit mundial ha augmentat un 9 % per any. El 2020 es fabricarà un 900 % més de plàstic mundialment que el que es fabricava el 1980 (a Àsia es produirà el 50 % del plàstic del món).

I aquesta massa ingent de plàstic d’un sol ús on acaba els seus dies? La majoria al mar o als abocadors. El reciclatge encara és un fet residual. «Avui dia, en l’àmbit terrestre, només el 9 % del plàstic mundial passa pel procés de reciclatge. Del que arriba al mar, només se’n recicla un 3 %», explica Longares. Avui dia disposem de mètodes per recuperar aquest plàstic. Un d’ells és el dels vaixells aspiradors d’escombraries, utilitzats per eliminar els elements flotants que naveguen a la deriva i que creen enormes illes d’escombraries. L’illa més gran es troba al Pacífic i té la mida de França, Alemanya i Espanya juntes.

Però existeix, també, una brossa marítima oculta molt més difícil d’eliminar. Es troba acumulada a les fosses marines, com la fossa de les Marianes, a més de 10.000 metres de profunditat. Es preveu que en un futur les fosses marines es puguin netejar utilitzant robots, però aquesta solució es troba encara en una fase experimental.

Un altre gran problema d’aquest material és l’amenaça que suposa per a la biodiversitat del planeta: el plàstic mata cada any 100.000 mamífers marins. És el cas d’un catxalot que va aparèixer mort en una platja de Múrcia. L’animal havia menjat 29 quilos de plàstics, entre ells, diverses bosses d’escombraries i un bidó, cosa que va provocar la seva mort.

Per frenar aquesta espiral, la Unió Europea posarà en marxa el 2021  una normativa en la qual prohibeix els plàstics d’un sol ús. Les coses estan canviant. Hi ha empreses que ofereixen materials alternatius als usos actuals del plàstic, que proporcionen unes bones prestacions i, a més, provenen de residus vegetals, per la qual cosa són respectuosos amb les persones i amb el medi ambient.

Però vegem l’altra cara de la moneda. Què passarà amb els fabricants de plàstics quan entri en vigor la nova normativa europea? Com han reaccionat amb la irrupció en el sector d’aquestes empreses que proporcionen nous materials? Els fabricants de plàstics estan disposats a canviar el seu model de negoci ─com llavors ho va fer Phelan and Collarder amb les boles de billar─ per adaptar-se a un mercat que demana, cada vegada més, productes ecològics i biodegradables.

Hi ha diferents mesures que els consumidors poden dur a terme  per reduir el consum de plàstics, sobretot els d’un sol ús:

1. Comprar en botigues que venen a granel . La venda a granel està recuperant la seva antiga puixança. Aquest tipus de botigues es caracteritzen perquè el client porta el seu propi envàs de casa. D’aquesta manera, s’evita l’ús innecessari de plàstics d’un sol ús.

2. Reduir al màxim el consum de bosses de plàstic i reutilitzar-les. Les bosses de plàstic, especialment les usades en les grans superfícies, són un dels elements més contaminants. La normativa espanyola que es va implantar el 2018 (que va impulsar el pagament per cada bossa de plàstic utilitzada) ha reduït en un 30 % el percentatge de bosses trobades al mar, però encara queda molt per fer.

3. Evitar en la mesura del possible el consum de plàstics d’un sol ús, com per exemple les palletes. Les palletes estan fetes amb polipropilè, un plàstic, a priori, fàcil de reciclar. El problema és que en tenir un diàmetre tan estret solen escapar als filtres en el procés de reciclatge.

4. Reduir el consum de xiclets. Els xiclets tenen una base plàstica en la composició, i reciclar-los és molt difícil. Hi ha l’opció del consum de xiclets ecològics fets amb altres materials.

5. Reduir l’ús de carmanyoles de plàstic i augmentar el consum de les de vidre.

6. Reutilitzar, reutilitzar i reutilitzar. No cal oblidar que el plàstic és un material fàcilment reutilitzable.

Limitar l’ús dels plàstics innecessaris és un factor fonamental per millorar la salut del planeta. Més del 40 % dels plàstics s’utilitza una sola vegada i es llença. Per això, cal apostar per materials biodegradables que compleixin aquestes funcions i deixar els plàstics per a aplicacions per a les quals són imprescindibles, com alguns tipus concrets de plàstics utilitzats per fer maquinària mèdica.