eficiencia
La nova filantropia, lligada a l’eficiència
La paraula filantropia, un concepte gairebé immemorial, prové dels termes grecs φίλος (filos) i άνθρωπος (ánthropos). Es podria traduir com a «amor envers la humanitat» i se sol expressar en forma d'ajuda desinteressada als altres. Però, com tot, la filantropia no és immutable i també està subjecta a evolucions i innovacions. La més evident, en consonància amb els temps en què vivim, és la digitalització: el director de l'Institut d'Innovació Social d'ESADE, Ignasi Carreras, pronostica, per exemple, que en un termini d'entre tres i cinc anys el canal digital serà el principal pel que fa a aconseguir donants. El també membre del consell d'Oxfam Internacional afegeix que una altra línia de treball és sumar activistes per a les diferents campanyes, als quals després es demana que es facin socis. Així mateix, s'està apoderant els voluntaris i la massa social perquè també ells aconsegueixin fons. Un exemple és la caminada Trailwalker, explica Carreras, en l'última edició de la qual CaixaBank ha participat amb dinou equips i un total de cent catorze persones. Un altre bon exemple seria la Setmana Social que ha organitzat l'entitat en dues ocasions aquest últim any: entre el primer i el segon semestre, van participar-hi més de 16.800 empleats i clients de l'entitat, que van sumar gairebé 55.000 hores de voluntariat. Així, de manera gradual, van aflorant alternatives a la filantropia clàssica amb un element en comú: condicionar les aportacions econòmiques a l'eficiència dels programes humanitaris. Ras i curt, pagar només si les coses funcionen. Força acceptat a Gran Bretanya i als Estats Units, aquest model encara és incipient a Espanya. Altres característiques comunes d'aquesta nova filantropia serien que: - Les contribucions són a mida i inclouen no només aportacions monetàries, sinó també know-how i altres aportacions no financeres. - El retorn de l'acció filantròpica pot ser tant social com econòmic; el repte consisteix a alinear els dos efectes. - Tant els filantrops individuals com les organitzacions es comprometen en gran mesura amb els projectes als quals donen suport. - El suport filantròpic és plurianual i no es destina només a projectes concrets, sinó també a enfortir la capacitat de les organitzacions beneficiàries. - Hi ha un interès per mesurar tant l'acompliment de les organitzacions beneficiàries com l'impacte últim de l'acció filantròpica sobre la societat.La principal àrea de negoci de CaixaBank que opera en temes de filantropia és CaixaBank Banca Privada. En el marc del seu Projecte de Valor Social, l'entitat assessora els seus clients de Banca Privada en matèria de filantropia, inversió socialment responsable i inversió d'impacte. En aquesta línia, també ofereix informació i formació mitjançant l'organització de jornades i esdeveniments per tota la geografia espanyola. A més, el mes de novembre passat va organitzar la segona edició dels Premis Solidaris amb l'objectiu de destacar l'activitat filantròpica dels seus clients de banca privada. D'altra banda, CaixaBank va ser escollit el 2019 Millor Banca Responsable a Europa Occidental i Millor Transformació Bancària a Europa Occidental per la revista britànica Euromoney en uns premis, els Awards for Excellence, que destaquen a les entitats líders pel seu creixement i la seva capacitat d'adaptació al mercat, així com a les noves necessitats dels seus clients. I és que la missió de CaixaBank és contribuir al benestar financer dels seus clients i al progrés de tota la societat, raó per la qual inclou la gestió responsable, el compromís amb la societat i la filantropia com a prioritats estratègiques.
SOCIAL
La nueva filantropía, ligada a la eficiencia
La palabra filantropía, un concepto casi inmemorial, proviene de los términos griegos φίλος (filos) y άνθρωπος (ánthropos). Se podría traducir como «amor hacia la humanidad» y se suele expresar en forma de ayuda desinteresada a los demás. Pero, como todo, la filantropía no es inmutable y también está sujeta a evoluciones e innovaciones. La más evidente, en consonancia con los tiempos en que vivimos, es la digitalización: el director del Instituto de Innovación Social de ESADE, Ignasi Carreras, pronostica, por ejemplo, que el canal digital será el principal en lo que se refiere a conseguir donantes en un plazo de entre tres y cinco años. El también miembro del consejo de Oxfam Internacional añade que otra línea de trabajo es sumar activistas para las diferentes campañas, a los que después se pide que se hagan socios. Asimismo, se está empoderando a los voluntarios y a la masa social para que también ellos consigan fondos. Un ejemplo es la caminata Trailwalker, explica Carreras, en cuya última edición CaixaBank ha participado con diecinueve equipos y un total de ciento catorce personas. Otro buen ejemplo sería la Semana Social que ha organizado la entidad en dos ocasiones este último año: entre el primer y el segundo semestre, participaron más de 16.800 empleados y clientes de la entidad, que sumaron casi 55.000 horas de voluntariado. Así, de manera gradual, van aflorando alternativas a la filantropía clásica con un elemento en común: condicionar los aportes económicos a la eficiencia de los programas humanitarios. En pocas palabras, pagar solo si las cosas funcionan. Bastante aceptado en Gran Bretaña y en Estados Unidos, el modelo todavía es incipiente en España. Otras características comunes de esta nueva filantropía serían que: - Las contribuciones son a medida e incluyen no solo aportaciones monetarias, sino también know-how y otras aportaciones no financieras. - El retorno de la acción filantrópica puede ser tanto social como económico; el reto consiste en alinear ambos efectos. - Tanto los filántropos individuales como las organizaciones se comprometen en alto grado con los proyectos que apoyan. - El apoyo filantrópico es plurianual y no se destina solo a proyectos concretos, sino también a fortalecer la capacidad de las organizaciones beneficiarias. - Hay un interés por medir tanto el desempeño de las organizaciones beneficiarias como el impacto último de la acción filantrópica sobre la sociedad.La principal área de negocio de CaixaBank que opera en temas de filantropía es CaixaBank Banca Privada. En el marco de su Proyecto de Valor Social, la entidad asesora a sus clientes de Banca Privada en materia de filantropía, inversión socialmente responsable e inversión de impacto. En esta línea, también ofrece información y formación mediante la organización de jornadas y eventos por toda la geografía española. Además, el pasado mes de noviembre organizó la segunda edición de los Premios Solidarios con el objetivo de destacar la actividad filantrópica de sus clientes de banca privada. Por otra parte, CaixaBank fue elegido en 2019 Mejor Banca Responsable en Europa Occidental y Mejor Transformación Bancaria en Europa Occidental por la revista británica Euromoney en unos premios, los Awards for Excellence, que destacan a las entidades líderes por su crecimiento y su capacidad de adaptación al mercado, así como a las nuevas necesidades de sus clientes. Y es que la misión de CaixaBank es contribuir al bienestar financiero de sus clientes y al progreso de toda la sociedad, razón por la cual incluye la gestión responsable, el compromiso con la sociedad y la filantropía como prioridades estratégicas.
SOCIAL
Economía circular: Del «usar y tirar» a la «cultura del retorno»
«Una Europa que utilice eficazmente los recursos.» Es una de las siete iniciativas emblemáticas de la Estrategia Europa 2020, la agenda de la Unión Europea (UE) que quiere conseguir un crecimiento inteligente, sostenible e integrador para superar las deficiencias de la economía europea. (més…)
SOCIAL
Economia circular: De la «cultura d’un sol ús» a la «cultura del retorn»
«Una Europa que utilitzi eficaçment els recursos.» És una de les set iniciatives emblemàtiques de l'Estratègia Europa 2020, l'agenda de la Unió Europea (UE) que vol aconseguir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador per superar les deficiències de l'economia europea. (més…)
SOCIAL
Que el consum “fantasma” no espatlli el pressupost de les teves vacances
Les vacances ja són aquí, i també el consum "fantasma". I és que, encara que no els estiguem utilitzant, molts electrodomèstics continuen consumint electricitat mentre estan connectats a la xarxa. L'informe “Consumos del Sector Residencial en España” de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi d'Energia (IDAE) quantifica que entre un 7% i un 11% del consum energètic total és "fantasma". Aquesta despesa extra ens molesta de manera general, però encara més durant el període de vacances, quan ni tan sols som a casa. Són molts els que han escrit sobre consells, trucs i recomanacions per evitar aquest fenomen. Recollim alguns dels gestos més destacats per evitar que la factura continuï creixent durant els dies que no som a casa: (més…)
CORPORATIU
Que el consumo “fantasma” no estropee el presupuesto de tus vacaciones
Las vacaciones ya están aquí y, con ellas, el consumo "fantasma". Y es que, aunque no los estemos utilizando, muchos electrodomésticos continúan consumiendo electricidad mientras permanecen conectados a la red. El informe “Consumos del Sector Residencial en España” del Instituto para la Diversificación y Ahorro de Energía (IDAE) cuantifica que entre un 7% y un 11% del consumo energético total es "fantasma". Este gasto extra nos molesta de manera general, pero todavía más durante el período vacacional, cuando ni siquiera estamos en casa. Son muchos los que han escrito sobre consejos, trucos y recomendaciones para evitar este fenómeno. Recogemos algunos de los gestos más destacados para evitar que la factura siga creciendo durante los días que no estamos en casa: (més…)
CORPORATIVO