Cada persona és un món. Això, lluny de ser un desavantatge, és el que afavoreix l’existència d’una societat cada vegada més heterogènia. Les diferents cultures, creences, punts de vista i circumstàncies personals componen una diversitat que acaba enriquint aquesta societat. El futur és, sens dubte, divers. Per aquesta raó, fa dècades que l’ONU mateixa impulsa iniciatives per acabar amb xacres com el racisme, el masclisme, l’homofòbia o la transfòbia als diferents països.
Però la defensa de la diversitat no és només una qüestió de grans tractats i normatives. La ciutadania també hi pot fer molt per impulsar la convivència pacífica en una societat canviant i heterogènia. Per aconseguir-ho, l’empatia és fonamental. Una qüestió que ha abordat el Mes de la Diversitat de Voluntariat CaixaBank a través de diferents seminaris web i tallers.
Amb aquesta iniciativa, els voluntaris de CaixaBank han tingut l’oportunitat d’escoltar l’experiència de persones que viuen en primera persona alguns dels desafiaments a què ha de fer front la diversitat. Un exercici que permet aprendre sobre els seus antecedents, creences i realitats per afavorir la inclusió i la igualtat.
En concret, les activitats van abordar tres grans temàtiques: el racisme a Espanya, la diversitat sexual i la igualtat com a cultura empresarial. Del testimoni dels diferents ponents se’n treuen algunes claus que tots podem aplicar per aconseguir una societat més inclusiva i justa.

German Jones Ndjoli, expert en història africana, escriptor i activista, va compartir algunes de les claus sobre el racisme a Espanya a través de la seva ponència. Jones aposta per l’establiment de polítiques actives de visibilització i promoció de la diversitat que generin espais d’interacció social i equitat.
És una manera de combatre aquest racisme estructural que consisteix “en totes aquelles persones que ocupen una posició de responsabilitat i poder i que, sense estar coordinades ni tenir un pla, formen una estructura que actua amb prejudicis racials. Això provoca que s’invisibilitzi i discrimini sistemàticament les persones negres”.
Pel que fa al paper de les empreses, Jones considera que, igual que escoles i universitats, han de ser llocs representatius de la societat i implicats en els seus reptes. “La visibilització i promoció de les minories, així com l’establiment de reglaments específics per protegir-les i perseguir aquesta mena de discriminacions, més enllà de ser necessaris, haurien de ser obligatoris per combatre el racisme a l’entorn laboral de manera efectiva”, va destacar.

Quan parlem de diversitat sexual, ho fem sobre la dimensió sexual de les persones pel fet de ser-ho i com els modes, matisos i particularitats de cadascuna d’elles formen l’única norma existent pel que fa als sexes. És a dir, el sexe que és una persona, més que els genitals i les pràctiques que hi fa.
Per a Aitzole Araneta —sexòloga, tècnica d’igualtat i de participació—, s’està avançant en el reconeixement d’aquesta diversitat, tot i que queden reptes pendents, com “la construcció d’una pedagogia social que abordi i expliqui la diversitat sexual”. D’aquesta manera, les generacions futures podran veure-la com una cosa totalment normal. Es tracta que etiquetes com la de persona trans siguin “simplement un adjectiu més, com poden ser-ho rossa o ros”.
“La diversitat sexual és cosa de tots”, va subratllar l’experta durant la seva intervenció. “Som éssers sexuats, i això vol dir que ens anem construint en aquesta dimensió sexuada com a homes i dones començant per la fisiologia, seguint amb els rols culturals de gènere i acabant amb la nostra psique”. Per aquesta raó, Araneta aposta per invertir temps a eliminar prejudicis, escoltar activament i valorar els testimonis de totes les persones per ajudar a veure-les com el que realment són i a acceptar la seva dimensió sexual.

Com més equilibri hi ha entre dones i homes en empreses i organitzacions, més productivitat, innovació i capacitat d’adaptació. Es tracta d’una realitat que ja tenen present inversors de tot el món, que aposten cada cop més per donar suport a aquelles empreses que incorporen la igualtat com a cultura empresarial.
Precisament per convertir la igualtat en cultura empresarial, aquest valor s’ha d’integrar en l’estratègia de l’empresa i, a més, rebre l’impuls de la direcció i els òrgans de decisió. “Només així s’aconsegueix que es vagi impregnant en tota la plantilla i en els processos interns”, va apuntar Yolanda Fernández, directora de la Federación de Mujeres Progresistas (FMP), durant la seva intervenció en el Mes de la Diversitat.
Per aconseguir aquest objectiu, Fernández indica una sèrie de passos, que inclouen el compromís de l’empresa i la creació o consolidació d’aquesta cultura inclusiva i igualitària.
La sensibilització i formació de la plantilla, especialment d’alts càrrecs i comandaments intermedis, així com el disseny i la implementació d’un pla d’igualtat, serien el següent esglaó. “Si ja el tenen, les empreses han de considerar aquest pla com un full de ruta que han de seguir i no com un document que es té al calaix d’un despatx”, va puntualitzar. També resulta especialment important l’avaluació periòdica dels avenços aconseguits.

Les conclusions del Mes de la Diversitat de Voluntaris CaixaBank van recollir també una sèrie de consells perquè tots puguem ajudar a construir una societat més inclusiva:
– Promou el llenguatge inclusiu: al principi pot costar, però és important promoure fórmules de llenguatge inclusiu que fomentin el sentiment de pertinença.
– Sigues conscient de si ets verdaderament inclusiu: en aquest sentit, resulta útil fer un “tàndem d’inclusió” amb una persona coneguda. Així és més fàcil detectar les faltes d’inclusió.
– Respon davant les conductes discriminatòries: si les observes, no callis.
– Aborda la diversitat sexual amb els nens: convé fer-ho des que són petits, sense por i amb naturalitat.
– Crea un canal de diversitat i inclusió a la teva empresa: hi podreu compartir notícies i bones pràctiques que aneu coneixent. És important que els temes formin part del dia a dia de l’empresa.
– És divers el teu cercle personal? Si no hi ha persones diverses, esforça’t per conèixer-les i escoltar-les per entendre la seva realitat. Fes-ho des d’una postura de tolerància i flexibilitat: t’enriquirà enormement.
– Celebra festes i esdeveniments que són importants per a altres persones: per exemple, Hannukah, el Black History Month o la Setmana de l’Orgull Gay.
Entre tots podem preservar i reivindicar aquesta diversitat que tant de bé fa a la nostra societat. La inclusió i l’empatia són les eines que ens ajudaran en aquesta tasca, que concerneix autoritats, empreses i ciutadans.

Treballar per la igualtat no és un eslògan de moda o una qüestió que puguem delegar en els altres. La reducció de les desigualtats és un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible enunciats per l’ONU per assolir un futur pròsper per a tots. La igualtat de gènere també ocupa una d’aquestes metes, concretament la número 5. Ambdós objectius són tan importants, que aquesta organització els considera clau per al progrés de tota la societat.

Hi ha múltiples camins per avançar en la necessària igualtat entre les persones. Els més coneguts potser són els grans acords internacionals que promouen canvis en les legislacions, les accions d’activisme o les reivindicacions multitudinàries. Tanmateix, no són els únics. De fet, la manera d’assolir una igualtat real passa realment per un canvi d’actitud en cada persona.

Això és perquè la nostra manera d’actuar pot ser contagiosa i provocar canvis en les persones amb què interactuem. Els petits gestos quotidians importen, i molt. Tots podem amplificar l’efecte de les polítiques d’igualtat que promouen institucions i empreses si assumim petites variacions en les nostres accions. Sobretot ara, quan la pandèmia de la COVID-19 ha revertit alguns dels avenços aconseguits els darrers anys per reduir la bretxa de gènere laboral i ha impactat en d’altres, com el relacionat amb les tasques domèstiques.

Contribuir a la igualtat és qüestió d’incorporar a la nostra vida alguns petits gestos, com veurem a continuació.

El repartiment equilibrat de tasques domèstiques i de les responsabilitats familiars és una tasca de tots. Tanmateix, l’ONU assegura que, abans de la pandèmia, les dones ja feien el triple de feines domèstiques i assistencials no remunerades que els homes. Una desigualtat que l’últim any s’ha vist agreujada pel tancament d’escoles i per la sobrecàrrega de l’assistència sanitària.

Aquest desequilibri no només consumeix temps, sinó també energia que es resta a les dones per avançar en les seves carreres i gaudir del seu oci. Assumir la pròpia responsabilitat en la feina no remunerada de tasques domèstiques o responsabilitats de criança i atencions és una bona manera de posar fi a aquesta situació.

Entrar del tot en la corresponsabilitat també significa compartir la càrrega mental associada a la definició i el repartiment de tasques domèstiques i d’atencions, que sol afectar les dones. No és suficient esperar que ens diguin què hem de fer i quan ho hem de fer: hem de formar part de tot el procés, des de la definició i el repartiment de tasques fins a l’execució i el control periòdic.

Per fer-ho, convé identificar quines són les necessitats que té la família en aquests àmbits, tenir en compte les fortaleses de cada membre en compartir les responsabilitats, organitzar les activitats mitjançant una llista de tasques, encoratjar nens i nenes a participar de la mateixa manera i reconèixer i admetre el valor del treball de tots.

 

Les actituds sexistes estan presents en el dia a dia de moltes dones. Bromes inapropiades, comentaris irrespectuosos i altres situacions incòmodes són més comuns del que pot semblar. Per això és tan important que les persones es plantin davant d’això, independentment del gènere.

Intervenir davant d’aquestes actituds o comentaris sexistes és necessari per trencar aquesta dinàmica. Informar-nos adequadament per tallar en sec informacions falses basades en estereotips o mostrar desacord de manera segura i respectuosa davant qualsevol comportament inadequat són alguns dels recursos que tenim al nostre abast.

El primer pas per superar un problema consisteix a reconèixer-lo. Això passa amb els propis prejudicis, una manera distorsionada de tenir en compte la realitat que ens limita i hem de deixar enrere per continuar evolucionant com a persones i com a societat.

Hi ha prejudicis de tota mena, des dels associats al gènere fins als vinculats a l’edat de les persones. El problema és que han estat interioritzats de tal manera durant els anys que ni tan sols són fàcils de distingir. Fer una reflexió que ens ajudi a identificar aquestes àrees de millora i informar-nos sobre la realitat dels altres ens ajudarà a identificar-los.

Una vegada reconeguts, la millor manera de superar prejudicis i estereotips consisteix a posar-se a la pell dels altres. Per fer-ho, una de les eines més potents que tenim al nostre abast és l’escolta activa.

Tal com explica el MIT, aquesta manera de comunicar-nos ens facilita no només adquirir informació de les altres persones, sinó també millorar la comprensió d’altres punts de vista i fins i tot treballar de manera cooperativa.

Per exercir-la, és important mostrar-se interessat davant l’interlocutor, intentar posar-se al seu lloc i limitar les pròpies intervencions a aquelles que ens ajudin a comprovar que hem entès bé el que ens volen dir.

Acabar amb la bretxa de gènere salarial i amb els sostres de vidre és una tasca que requereix la implicació de tots. Des de les instàncies més elevades d’una empresa fins a l’últim treballador contractat, tots han de contribuir a crear una cultura de la igualtat que permeti que totes les persones prosperin.

Per fer-ho, és primordial aconseguir que totes les persones de l’organització se sentin integrades i acceptades. Escoltar una idea pel que ens aporta i no per la persona que la comparteix, entendre que la maternitat o la paternitat no signifiquen un compromís inferior o utilitzar llenguatge inclusiu i integrador són alguns dels gestos que marcaran la diferència en aquest sentit.

També és imprescindible que les empreses donin suport a la carrera de totes les persones que hi treballin, independentment del gènere o l’edat. En aquest sentit, CaixaBank ha posat en marxa la campanya #CadaGestCompta, que té com a objectiu incentivar conductes dins l’entitat que afavoreixin la igualtat i facin valer la diversitat de gènere, funcional i d’edat. A més, CaixaBank promou el programa Wengage amb l’objectiu d’impulsar la igualtat de gènere i reforçar el rol de les dones, mitjançant l’impuls del debat social sobre la diversitat o l’organització de programes de mentoring per a dones, entre altres iniciatives.

La igualtat real de les persones i, en concret, la igualtat de gènere és un objectiu que es pot aconseguir si tots ens proposem treballar-hi i incorporar alguns gestos senzills que, tanmateix, poden marcar una gran diferència.

Són majoria a les aules universitàries d’Espanya, però la seva presència és molt més discreta en aquelles en què s’imparteixen les conegudes com a disciplines STEM. Les dones ocupen, en concret, el 54,8% de les matrícules, segons dades procedents del Sistema Universitari Espanyol. Un percentatge que comença a baixar si parlem de Ciències (51%) i es desploma en el cas de la branca d’Enginyeria i Arquitectura, on amb prou feines ocupen un de cada quatre seients a les aules de Grau.

Les causes per les quals les nenes i joves no solen optar per carreres tecnològiques o científiques fora de l’àmbit de la salut són variades. Tanmateix, en gran part d’elles trobem paraules en comú, com «prejudicis», «estereotips», «referents» o «confiança». Les dues primeres destaquen per la seva abundància. Les dues últimes, per la seva escassetat.

Precisament aquest és el principal motiu pel qual cada 11 de febrer celebrem el Dia de la Dona i la Nena en la Ciència. Es tracta de cercar solucions a un problema, el de l’escassa presència femenina en disciplines científiques i tècniques, que la societat no es pot permetre. També de donar veu a aquelles dones que no només han seguit la seva vocació en l’àmbit STEM, sinó que s’han convertit en referents amb els quals nenes i dones joves es poden identificar amb facilitat.

Les guanyadores de les últimes edicions dels Premis WONNOW, organitzats per CaixaBank i Microsoft, són clars exemples d’aquesta nova generació de referents que s’obre pas en les disciplines STEM. Dones disposades a enderrocar estereotips i explicar les seves vivències com a estudiants de carreres STEM perquè altres s’animin a seguir els seus passos.

Entre els estereotips més estesos pels quals les joves no opten per carreres STEM hi ha aquell que descriu aquest tipus de carreres com una opció que atreu de manera innata només homes. Tanmateix, la realitat contradiu aquest prejudici: també les nenes mostren, des de petites, curiositat i atracció per aquest tipus de disciplines. Així es desprèn, almenys, del que expliquen les guanyadores dels Premis WONNOW des de la seva pròpia experiència.

Carlota Armillas, enginyera industrial i mecànica guanyadora del premi el 2018, sempre va tenir clar que volia ser inventora per ajudar els altres. Mentrestant, Natalia Franch, enginyera informàtica distingida amb el guardó el 2019, arreglava per intuïció els projectors del seu institut, i Carlota Parés –enginyera informàtica i telemàtica, guanyadora el 2019– ja de petita demostrava una gran curiositat pels dispositius electrònics de casa seva.

En el cas de Fátima El Baghdadi, enginyera mecànica guanyadora dels premis el 2019, tenia clar que «volia estudiar una cosa que no és per a nois, sinó per a éssers humans». Una decisió que la va portar a obtenir el seu títol d’enginyera mecànica, malgrat les reticències inicials del seu entorn i l’escassa presència de dones a les aules de la seva facultat.

Precisament la influència de l’entorn i l’abundància d’estereotips de gènere provoca que les nenes tinguin dificultats per identificar-se amb professions STEM. «Quan jo era petita, les joguines eren, per exemple, nines i cuinetes, mentre que els anuncis de joguines més científics com mecanos, pipetes o microscopis solien estar més orientats a un públic de nois», reflexiona Carlota Armillas. «De fet, a la caixa apareixen nens. Vulguis o no, això et desanima i són coses que la societat a poc a poc et va ficant al cap.»

Per Natalia Franch, «sembla que no hi ha dones en sectors com els videojocs o construcció. Sembla que, des de petits, ens separen». Ella també destaca la influència de l’entorn, que pot fer que una estudiant desisteixi de triar una carrera tècnica: «És cert que l’entorn et sol animar a estudiar un altre tipus de carreres, bé per por, o bé perquè és una època complicada en què no saps molt bé què decidir. Tot això fa que, si no tens una elecció molt clara, acudeixis a un camp que coneixes més i que saps amb seguretat que t’agradarà.»

Un altre problema que dificulta la identificació de les dones amb les professions STEM té a veure amb l’escassa visibilitat dels referents femenins. «Encara que hi ha hagut moltes dones que han contribuït als avenços actuals de la tecnologia, les seves contribucions no s’han fet tan públiques com altres fetes per homes. Jo crec que això influeix molt en les nenes a l’hora de no veure’s elles mateixes dins aquests camps», apunta Carlota Parés.

Atorgar visibilitat a dones que puguin servir com a referents és crucial per aconseguir que altres aconsegueixin identificar-se amb les disciplines STEM i decideixin seguir els seus passos. I aquest és el cas de les guanyadores dels Premis WONNOW, que s’han convertit en exemples de dones que han decidit seguir la seva vocació i confiat en les seves pròpies habilitats per accedir a professions apassionants.

Gràcies a la seva determinació, totes s’han convertit en referents per a moltes altres nenes que mostren el seu interès per aquestes disciplines.

Així les anima a seguir els seus passos Lola Ardura, una de les guardonades en l’última edició i estudiant d’Enginyeria Biomèdica i Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació, amb una gran inquietud per aplicar els seus coneixements a ajudar els altres: «A una futura estudiant li diria que endavant, per descomptat. Es tracta de carreres precioses, amb una aplicació molt directa per millorar el dia a dia de les persones.»

«Si verdaderament és el que t’agrada, perdràs l’oportunitat de dedicar-te a això i tenir una vida feliç per por? No val la pena intentar-ho? Fes-ho. No hi perds res», afegeix Carlota Armillas. Al cap i a la fi, tal com recorda Fátima El Baghdadi: «Hi ha moltes noies que estan lluitant pels seus somnis, independentment de la visió que té la societat sobre el paper de la dona en l’àmbit de les carreres STEM.»

Una major inclusió de dones en les disciplines STEM pot aportar importants valors afegits a la societat. Entre d’altres, disposar de tecnologies més completes i diverses gràcies a la inclusió del punt de vista femení en el seu procés de desenvolupament. També comptar amb una part important del talent que, d’altra manera, es perdria.

Així ho considera Nora Carreira, enginyera mecànica guanyadora de la tercera edició dels Premis WONNOW: «Si les noies ens anem animant a estudiar carreres STEM i a obrir-nos pas en aquest món, podrem arribar a fer grans coses».

«Jo espero que, a poc a poc, les dones s’animin i que puguem assolir una major igualtat en aquest camp», afegeix la Nora. Un punt de vista que comparteix Lola Ardura: «Soc optimista, perquè sé que moltes companyes seran futures líders i això ajudarà considerablement que unes estirem de les altres per estar presents en aquest sector», finalitza.

Fátima El Baghdadi va sorprendre els seus familiars quan, un dia, els va dir: «Vull estudiar Enginyeria Mecànica». I així ho va fer: es va mantenir ferma en el seu propòsit i avui, ja graduada, cursa un màster de Robòtica i Control Automàtic a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Ella és una de les guanyadores dels Premis WONNOW 2019, que organitzen cada any CaixaBank i Microsoft. Des de la seva experiència, anima altres dones a estudiar carreres STEM, independentment de l’opinió del seu entorn.

Quina és la teva experiència com a dona en l’àmbit STEM?

Quan vaig començar Enginyeria Mecànica érem només dues noies entre uns 100 alumnes. I quan la vaig acabar, érem només tres dels 100 graduats de la meva promoció. La veritat és que la presència femenina és molt escassa en aquest àmbit, sobretot en les enginyeries. El que passa és que a Enginyeria Mecànica encara es nota més perquè és una carrera tradicionalment associada als homes. En l’àmbit laboral, també he vist que en els departaments tècnics hi sol haver menys noies que en altres àrees de les empreses.

Què et va motivar a dedicar-te a l’àmbit STEM?

Vaig escollir Enginyeria Mecànica perquè, quan vaig començar a plantejar-me quina carrera volia estudiar a segon de Batxillerat, dubtava entre Matemàtiques o Enginyeria Mecànica. Finalment em vaig decidir per l’enginyeria perquè veia que era un repte, no només per a mi sinó també per a la meva família. En la cultura marroquina, les enginyeries es veuen més com estudis per a homes. Per tant, era una manera de demostrar que, sent una dona d’origen marroquí, també podia tirar endavant la carrera.

I com va ser l’experiència de plantejar a la teva família que volies estudiar Enginyeria Mecànica?

Quan vaig voler estudiar Enginyeria Mecànica, els meus pares es van sorprendre, igual que la gent que tenia al voltant. Em preguntaven com podia ser que volgués fer una enginyeria, quan hi ha molts nois.

Tradicionalment, les dones sempre han optat per altres carreres com Infermeria, Medicina o Biologia. Per això, en suggerir una cosa tan diferent, em van dir que potser m’ho hauria de replantejar. Però els vaig respondre: «És que ja m’ho he replantejat i continuo volent fer-ho». En el meu entorn, també associaven Enginyeria Mecànica a treballar de mecànic en un taller. Els vaig explicar que no es tracta exactament d’això, sinó que és una cosa més general, relacionada amb el disseny de màquines. En qualsevol cas, encara que es tractés d’arreglar cotxes, tenia clar que, si m’agradava, m’hi llançaria.

Tenies algun referent quan vas decidir estudiar aquesta enginyeria?

La veritat és que no. He anat coneixent referents durant la carrera, bàsicament professors o companys amb els quals competia.

Tampoc no sabia el que em trobaria en començar Enginyeria Mecànica. Tanmateix, volia estudiar aquesta carrera perquè m’agrada entendre com funcionen les coses. També volia demostrar al meu entorn, com a espanyola, dona i de cultura marroquina, que l’Enginyeria Mecànica no és una carrera de nois, sinó per a éssers humans.

Actualment sí que tinc referents, perquè he conegut noies com jo, distingides amb els Premis WONNOW, així com altres persones treballant en empreses i a la universitat.

Què t’han aportat els Premis WONNOW concretament en aquest aspecte?

Els Premis WONNOW m’han donat l’oportunitat de conèixer altres noies de carreres STEM que també són competitives, tenen ganes d’aprendre i m’han servit com a referents. La veritat és que durant la carrera he conegut molt poques noies. Tanmateix, amb WONNOW he pogut comprovar que no som tan poques. Que hi ha moltes noies que també lluiten pels seus somnis, independentment de la visió que té la societat sobre el paper de la dona en l’àmbit de les carreres STEM.

Per què creus que les dones s’animen menys a estudiar carreres STEM?

En primer lloc, perquè la societat tendeix a jutjar molt i sobre molts aspectes. Un d’aquests és el paper de la dona en l’àmbit STEM. Jo crec, en primer lloc, que aquest tipus de judicis són una limitació per a nosaltres, quan en realitat les dones tenim tant la personalitat com les capacitats necessàries per poder fer el que vulguem.

En segon lloc, si no veiem referents, és més difícil que ens sentim vinculades a una carrera o a un àmbit concret. Jo crec que aquests dos factors són claus per poder promocionar el paper de la dona en l’àmbit STEM.

Què ha suposat per a tu guanyar els Premis WONNOW?

Quan em van dir que era una de les guanyadores dels Premis WONNOW, la veritat és que va ser un dels millors moments de la meva vida. Vaig veure que tot l’esforç que havia fet per tirar endavant la meva carrera professional, acadèmica i personal havia donat resultats. M’he sentit valorada i he vist que tot el meu esforç ha valgut la pena. A més, m’ha donat l’energia per seguir lluitant i continuar amb la meva carrera tal com ho he fet. La veritat és que ha estat la meva millor experiència en l’àmbit professional.

Com creus que està evolucionant la presència de dones en carreres de l’àmbit STEM?

Jo crec que ha canviat una mica perquè hi ha diferents moviments i persones que lluiten per donar visibilitat a la dona en l’àmbit STEM. Per exemple, quan jo estudiava la carrera vaig anar a escoles i instituts a explicar la meva experiència i, bàsicament, mostrar als estudiants que jo podia fer-ho amb les capacitats que tinc. Per tant, si jo ho puc fer, qualsevol persona ho pot aconseguir també.

Jo he vist que actualment hi ha més noies que pregunten sobre les carreres de l’àmbit STEM que abans. Això em satisfà, perquè veig que hi ha més interès. Crec que en els pròxims anys hi haurà més presència femenina, ja que hi ha més esforç per donar visibilitat a la dona en l’àmbit STEM.

Què li diries a una noia de 17 anys que s’estigui plantejant estudiar una carrera STEM?

Si vols estudiar una carrera STEM i, malgrat tenir molts dubtes, tu saps que és el que realment t’agrada i vols provar-ho, hauries de fer-ho independentment del que et diguin els altres o del que et digui la família. Perquè, si tu vols, tindràs les capacitats i també les habilitats per aconseguir-ho.

Segurament et trobaràs dificultats i pedres pel camí. Però no passa res, perquè aquestes pedres faran que siguis més forta i més competent en el futur. Per tant, si t’agrada el que vols estudiar, el primer que has de fer és intentar-ho i, després, veuràs que realment podràs aconseguir-ho.

“Jo vull ser inventora.” Així de clar ho tenia Carlota Armillas, enginyera industrial i mecànica, quan era petita. La Carlota és una de les guanyadores dels Premis WONNOW 2018, organitzats per CaixaBank i Microsoft per potenciar les dones que, com ella, han demostrat excel·lència en estudis relacionats amb disciplines STEM.

Per a la Carlota, és fonamental l’organització d’aquest tipus d’iniciatives, que permeten visibilitzar el paper de les dones en ciència i tecnologia, perquè esdevinguin referents de totes aquelles nenes que desitgin estudiar carreres STEM en el futur.

Quan et vas adonar que volies estudiar una enginyeria?

Jo vaig decidir estudiar enginyeria perquè des de petita em fascinava poder inventar coses que ajudessin els altres i l’enginyeria està molt vinculada a això. Llavors vaig dir: “Jo vull ser inventora, vull fer coses tècniques que ajudin a crear un futur millor i que tinguin algun impacte positiu en algú”. Per això vaig estudiar un doble grau en Enginyeria Industrial i Mecànica.

Ha canviat la teva perspectiva sobre els teus estudis?

És cert que, quan jo vaig començar la carrera, tenia unes expectatives determinades. Tenia certes idees sobre el que faria després i em preguntava si això es compliria o no. Afortunadament, en el meu cas s’està complint i per això estic contenta.

Com és la presència de dones en el teu àmbit?

La veritat és que guanyar els Premis WONNOW em va obrir portes a participar en projectes relacionats amb aquest món i em vaig adonar que hi havia moltes més dones treballant en aquestes disciplines del que jo pensava.

Abans de guanyar el premi, a la meva facultat gairebé tots els estudiants eren nois, però després de guanyar el premi, posar-me en contacte amb més dones que treballaven en ciència, i més tard marxar a Cambridge a estudiar un màster… vaig veure totes aquestes dones brillants que treballen en ciència i m’hi sento molt més connectada. Potser ja no em sento potser tan sola com abans, sinó que tinc la sensació que som moltes més en aquest àmbit.

Encara que és veritat que, en relació amb el nombre d’enginyers, hi ha menys enginyeres, i moltes menys encara que siguin conegudes. Però a poc a poc jo crec que aquest tipus d’iniciatives que intenten visibilitzar les figures femenines que treballen en STEM em fan sentir més emparada. I també crec que hi ha més nenes que se senten animades a desenvolupar la seva carrera en aquest àmbit professional.

I a la teva carrera? Com era la presència de noies en els teus estudis?

Jo vaig estudiar un doble grau d’Enginyeria en Disseny Industrial i Enginyeria Mecànica i la situació era molt diferent.

A Disseny Industrial, el primer any hi devia haver unes 15 o 20 noies d’un total de 60 alumnes. Tanmateix, a Enginyeria Mecànica hi havia unes set noies en una classe de 80 o 100 persones. Érem molt poques. Això sí, al màster que estic cursant a Cambridge sobre Enginyeria per al Desenvolupament Sostenible, la proporció de dones és més elevada, de prop del 40 %.

Per què creus que passa això?

Crec que hi ha diversos factors que ho expliquen, sobretot relacionats amb estereotips i falta de referents. Si penses en els referents que tenen avui les nenes, t’adones que elles veuen metgesses, influencers, models o veterinàries, però no veuen enginyeres. És més complicat que tinguin com a referent una arquitecta famosa, encara que ara s’estigui intentant visibilitzar més.

Un altre problema són els estereotips lligats a les joguines. Quan jo era petita, les joguines eren, per exemple, nines i cuinetes, mentre que els anuncis de joguines més científiques com mecanos, pipetes o microscopis solien estar més orientats a un públic de nois. De fet, a la caixa hi apareixen nens. Vulguis o no, això et desanima i són coses que la societat a poc a poc et va ficant al cap.

També està la idea que tu ets noia i la ciència no és per a tu, o la tecnologia no és per a tu perquè costa treure-te-la del cap.

Quins han estat els teus referents?

Jo vivia amb la meva mare i, com que ella era informàtica, jo sempre la veia programar, i això es va convertir en un fet perfectament normal per a mi. A més, ella m’explicava històries de Zaha Hadid, l’arquitecta, i em fascinava el que feia. Jo pensava: “A mi també m’agradaria fer alguna cosa així amb el meu futur”.

També vaig tenir referents masculins com Edison, per exemple. A mi em va marcar molt aquesta figura d’un inventor amb tant enginy i tantes idees. Jo crec que, per l’educació que vaig tenir, no distingia tant entre homes i dones. I, a l’institut, vaig tenir molta sort que la meva professora de matemàtiques fos una dona que era física. També hi havia moltes professores de ciències i de tecnologia. Potser jo vaig tenir sort perquè a la meva escola veia dones en totes les àrees, per la qual cosa no sentia que es tractés de coses exclusivament per a homes.

Per què et vas presentar als Premis WONNOW?

Em va animar un dels meus professors, Alberto Cerezo. Encara que em semblava molt difícil aconseguir-ho, ell em va dir que el meu perfil s’ajustava molt bé al premi i que no perdia res per intentar-ho. Així doncs, m’hi vaig presentar.

Aquest premi em va canviar la vida. No només va ser una recompensa enorme a l’esforç de tants anys d’estar estudiant, sinó que també m’ha ajudat a obrir-me portes. Gràcies a aquest premi, he pogut estudiar el màster que jo volia a la Universitat de Cambridge i puc dedicar-me avui dia al que m’agrada, que és l’enginyeria en disseny i mecànica, però orientada al desenvolupament sostenible. Per això estic molt agraïda d’haver aconseguit aquest premi.

Crec que aquest tipus d’iniciatives són molt necessàries, perquè ajuden altres estudiants d’aquesta branca de l’àmbit STEM. Veus el que ha aconseguit una altra noia i penses: “Potser jo també puc aconseguir-ho”. T’anima i et fa veure que, si t’esforces i treus bones notes, potser tu també podràs aconseguir aquest premi. És important que es vegi que les dones estem aquí, treballant molt, i que també podem aconseguir mitjanes molt altes, igual que qualsevol altra persona.

Què penses sobre l’evolució de la presència de la dona en aquest tipus d’àmbits?

Soc positiva quant a aquesta qüestió. Fa un parell d’anys vaig tenir la sort de ser voluntària en un projecte STEM. Anava a instituts i treballava en tallers, amb nenes, per desmuntar estereotips i ajudar-los a ser lliures per decidir la seva carrera professional. La resposta que vaig rebre va ser molt bona, crec que les nenes ja estan començant a desmuntar els estereotips.

Amb tot, alguns es mantenen i vaig sentir algun comentari preocupant com “la meva mare no vol que sigui criminòloga perquè això és d’homes”. Tanmateix, sí que he notat un canvi positiu en la majoria de les nenes.

Què li diries a una noia que s’estigui plantejant dedicar-se a aquest àmbit?

Jo li diria: si això és el que t’agrada i tu sents que aquesta és la teva passió, endavant. Les enginyeries són carreres difícils, però ho són per a tothom. A més, pel que jo vaig veure, almenys en la meva carrera, les noies solem treure millors notes. Si veritablement és el que t’agrada, perdràs l’oportunitat de dedicar-te al que t’agrada i tenir una vida feliç per por? No val la pena intentar-ho? Fes-ho. No hi perds res.

Carlota Parés, una de les guanyadores dels Premis WONNOW del 2019 atorgats per CaixaBank i Microsoft, ha mostrat un gran interès per la tecnologia des de ben petita. Aquest afany la va empènyer, amb el temps, a estudiar un doble grau en Enginyeria Telemàtica i Enginyeria Informàtica a La Salle Universitat Ramon Llull. Després de treballar al Departament de Ciberseguretat de CaixaBank, ben aviat marxarà als Estats Units per cursar estudis de postgrau. La seva experiència ha estat molt positiva, per això anima altres dones a estudiar aquesta mena de disciplines sense deixar-se desanimar pels estereotips de gènere.

Com vas decidir que volies estudiar una carrera tecnològica?

La meva inquietud per la tecnologia va començar quan era petita. Des que tenia uns cinc anys, ja desmuntava els dispositius electrònics que tenia a casa —tant els que no funcionaven com els que sí— per veure com estaven fets per dins. També he tingut un ordinador i videojocs des que era molt petita, i crec que tot això és el que m’ha empès a decantar-me per una carrera tecnològica.

La teva visió sobre les carreres tecnològiques, ha canviat després d’haver cursat els estudis?

La visió que tinc de la tecnologia després d’haver estudiat aquest doble grau crec que ha canviat, sí, però a millor. Haver après sobre aquest camp, que tant m’agrada, fa que ara tingui encara més ganes de continuar estudiant. De fet, tinc la intenció de fer un màster.

Com és la presència de les dones en la teva carrera?

La veritat és que n’hi ha molt poques. A vegades, jo era l’única noia en una classe de 40 estudiants o més. Tampoc no he tingut gaires professores durant la meva carrera; de fet, suposaven un percentatge molt baix del professorat. Tanmateix, a classe sempre m’he sentit com una més i per a mi no hi havia diferències amb els meus companys.

A què creus que és deguda aquesta situació?

El fet que no hi hagi tantes dones en aquests camps crec que és perquè des que som petites hi ha un estigma que indica que són carreres per a nois. També crec que hi ha referents femenins, però que no se’ls dona prou visibilitat. Tot i que hi ha hagut moltes dones que han contribuït als avenços actuals de la tecnologia, les seves contribucions no s’han fet tan públiques com altres obra dels homes. A mi em sembla que això influeix molt en les nenes perquè no es veuen a elles mateixes dins d’aquests camps.

Quins han estat els teus referents?

En el meu cas, no he tingut cap referent científic ni tecnològic en especial. Vaig començar a estudiar la carrera d’enginyeria simplement perquè m’agradava, no perquè volgués seguir els passos de ningú. De fet, vaig voler seguir el meu propi camí i descobrir realment si això era el que m’agradava.

Com vas conèixer els Premis WONNOW?

Vaig conèixer els Premis WONNOW a través d’un correu electrònic que vaig rebre de la universitat. Vaig veure una mica en què consistien, vaig consultar les participants de l’edició anterior i vaig comprovar que eren unes estudiants brillants. Això em va animar a participar en l’edició del 2019.

Vas sentir certa responsabilitat per presentar-t’hi i poder esdevenir referent d’altres noies?

En realitat, no, perquè al cap i a la fi postular-se per a aquests premis és un acte voluntari. Això no obstant, sí que em van cridar molt l’atenció, perquè són una contribució de dues empreses molt importants —com ara són CaixaBank i Microsoft— a l’hora d’equilibrar el nombre de dones i homes en aquestes carreres tecnològiques. Així que ho vaig veure com una oportunitat per mostrar a les nenes i joves que vulguin fer estudis tecnològics que nosaltres també existim en aquest àmbit. Hi ha dones en aquestes carreres i podem ser iguals o millors que els nostres companys.

Què va suposar per a tu aconseguir el premi?

Per a mi suposa un reconeixement a la meva trajectòria i crec que és un honor haver-lo rebut de la mà d’empreses com CaixaBank i Microsoft. Crec que, en part, m’ha ajudat a obtenir la beca que em permetrà continuar els meus estudis als Estats Units. Pel que fa a la beca remunerada associada al premi, per a mi és un honor també començar la meva vida laboral en una empresa com a CaixaBank i en un departament com el de Ciberseguretat. Veure com funciona des de dins i veure com una empresa tan capdavantera resol els seus problemes del dia a dia és una gran oportunitat.

Com creus que evolucionarà la presència de les dones en el teu àmbit?

M’agradaria ser positiva i pensar que la proporció de dones en les carreres tecnològiques canviarà. Així i tot, pel que he pogut veure en els cursos que van darrere del meu, la proporció continua sent semblant, així que crec que encara queda molta feina per fer. Per això crec que els premis i altres incentius que motivin les noies a estudiar aquestes carreres són molt importants per corregir aquesta desproporció.

Què li diries a una noia de 18 anys que es planteja estudiar una carrera com la teva?

Jo li diria que no ho dubti ni un segon, que mai no es penedirà d’haver triat una carrera de l’àmbit STEM. En el meu cas, crec que ha estat la millor decisió que he pres, m’ha enganxat des del primer moment. Per a mi és un plaer poder aprendre cada dia més sobre l’àmbit tecnològic i, en el meu cas, sobre l’enginyeria.

Malgrat que no sempre es relacionen aquestes disciplines, hi ha molts tecnòlegs que són grans humanistes. Persones que sempre busquen el bé dels altres a l’hora d’enfocar el seu treball. Aquest és el cas de Lola Ardura, estudiant d’Enginyeria Biomèdica i Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació a la Universitat CEU San Pablo de Madrid, que aspira a ajudar en el futur moltes persones.

La Lola ja cursa el seu últim any i ha resultat guanyadora de la III Edició dels Premis WONNOW que atorguen CaixaBank i Microsoft per contribuir a la visibilització de dones estudiants de disciplines STEM. Aquesta futura enginyera destaca la importància que hi hagi dones referents en l’àmbit tecnològic i científic per animar les joves a decantar-se per aquest tipus de carreres.

Com va sorgir el teu interès per aquest àmbit d’estudi?

El meu interès per l’àmbit tecnològic va sorgir quan era petita. Tant el meu pare com la meva mare són enginyers, per això a casa meva la tecnologia sempre ha estat molt present. Això, juntament amb la meva curiositat i les meves ganes d’aprendre, és el que m’ha portat a triar aquests estudis.

Aleshores, has comptat amb referents directes dins la teva família.

Tant el meu pare com la meva mare han tingut moltíssima influència, però és cert que també la meva tieta és enginyera, així com ho eren el meu avi i la meva àvia. Així que sí, em ve de família i, a més, he comptat amb referents femenins dins d’aquesta.

Per què vas triar aquests estudis?

Sempre he tingut la inquietud d’ajudar els altres amb el meu treball. Crec que és molt important, quan enfoques a què et vols dedicar, tenir present aquesta possibilitat d’aportar una mica a la vida dels altres. Crec que això és el que més ens realitza com a éssers humans i m’encantaria poder ajudar amb el meu treball aquelles persones que no tenen la mateixa sort que jo.

Em considero una privilegiada i crec que no m’he guanyat tot el que tinc. Per això penso que és el meu deure tornar amb el meu treball part d’aquella sort al màxim nombre de persones possible.

I què creus que pot aportar la teva carrera en aquest sentit a la societat?

Crec que la meva carrera pot aportar moltes coses. Pel que fa a les telecomunicacions, és evident que cada dia vivim més connectats i, gràcies a elles, podem estrènyer llaços encara que estiguem separats per llargues distàncies.

D’altra banda, l’Enginyeria Biomèdica pot aportar importants avenços en l’àmbit clínic, tant en diagnòstic com a l’hora de millorar la vida dels pacients. Des d’una diagnosi més senzilla i ràpida a intervencions més segures o el desenvolupament de facilitats perquè el seu dia a dia sigui més còmode.

Com veus la presència de dones en el teu àmbit d’estudis?

La presència de dones en enginyeries no és gaire habitual. Potser és una mica més gran en Enginyeria Biomèdica, probablement perquè és més habitual veure dones metges. Tanmateix, a Telecomunicacions és molt escassa. Jo crec que això es deu al fet que es promou poc quan som petites, perquè en realitat són carreres que les dones podem desenvolupar perfectament.

Encara que no ha estat el teu cas, creus que la falta de referents femenins pot tenir alguna cosa a veure amb aquesta realitat?

Sí, crec que l’escassa presència de dones en aquestes branques es deu a la falta de referents femenins. No sé si es deu a estereotips o a certa trajectòria històrica, però és fonamental que n’hi hagi més i també que s’inculqui a les nenes des que són petites que les dones també poden participar de la tecnologia.

Tenim capacitat de sobres per aportar a aquest àmbit allò que, potser, fins ara no s’hagi estat aportant precisament a causa d’una exclusió motivada per manca de motivació.

Cap a on t’agradaria orientar-te en un futur?

Precisament ara que estic acabant els meus estudis tinc molts dubtes sobre com orientar el meu futur. En principi, l’any vinent m’agradaria estudiar un Màster en Bioelectrònica a Suïssa.

Després voldria treballar en un àmbit reptador intel·lectualment i, com comentava anteriorment, que tingui com a últimes beneficiàries les persones perquè em permeti ajudar a millorar el seu dia a dia.

Com veus el futur de la dona en l’àmbit científic i tecnològic?

La veritat és que soc molt positiva. Crec que cada vegada hi ha menys estereotips i que hi haurà més dones consagrades que serveixin com a referents. Així que penso que, a poc a poc, es podrà corregir aquesta absència de dones en aquests àmbits. Per a això és fonamental que altres dones serveixin d’exemple i inspiració a les que venen darrere.

Soc optimista, perquè sé que moltes companyes seran futures líders i això ajudarà considerablement que unes estirem de les altres per estar presents en aquest sector.

Què diries a una noia que s’estigui plantejant estudiar una carrera de l’àmbit cientificotecnològic?

A una futura estudiant li diria que endavant, per descomptat. Es tracta de carreres precioses, amb una aplicació molt directa per millorar el dia a dia de les persones.

Les carreres tècniques tenen certa dificultat i requereixen esforç, però, si una noia té vocació per estudiar-les, no s’ha de deixar espantar perquè en serà perfectament capaç. I no només això: a més –literalment–, tindrà l’oportunitat de canviar el món i fer-lo una mica millor. Així que jo li dono tot el meu ànim i fins i tot la meva ajuda, si la necessita.

Què ha significat per a tu guanyar els Premis WONNOW?

Em vaig assabentar de la seva existència per la meva universitat i també per la meva tieta. Em va semblar una iniciativa excel·lent per donar visibilitat a dones presents en aquest tipus de carreres. Com que portava una trajectòria acadèmica força bona, em vaig animar a intentar-ho. No tenia grans esperances de resultar guanyadora, així que crec que encara no ho he assimilat gaire bé.

Rebre aquests premis ha suposat un impuls enorme per poder continuar l’any vinent amb la meva formació. També, una recompensa a tot el treball que estic fent. És un senyal que ho estic fent bé i només puc donar les gràcies per això.

La curiositat per saber com funcionen les coses va ser la que va encendre l’espurna entre Nora Carreira i la tecnologia. És una de les guanyadores de la tercera edició dels Premis WONNOW, organitzats per CaixaBank i Microsoft Ibérica amb l’objectiu de donar visibilitat i reconeixement a dones estudiants de carreres STEM.

La Nora va estudiar Enginyeria Mecànica a Sant Sebastià, col·labora amb una beca a AgroBank i anima altres dones a obrir-se pas en el món de la ciència i la tecnologia com una manera d’aconseguir la igualtat necessària.

Per què et vas decantar per estudiar Enginyeria Mecànica?

Vaig decidir estudiar Enginyeria Mecànica perquè, entre les assignatures dels meus estudis, sempre m’havien agradat la Física, les Matemàtiques i el Dibuix Tècnic. Per a mi eren com un joc, per això van ser determinants quan em va arribar el moment de triar una carrera.

Des de petita he estat molt curiosa, sempre em va agradar saber per què passen les coses i, a mesura que anava creixent, em van interessar cada cop més els aspectes científics i tecnològics. Crec que l’he encertada, per haver triat aquesta carrera, perquè em sento molt realitzada.

Ha canviat la teva visió sobre aquests estudis, a mesura que els anaves cursant?

El fet cert és que, quan vaig triar fer una enginyeria, no sabia molt bé què era ni quin nivell d’exigència suposaria. Encara que, efectivament, es tracta d’una carrera una mica exigent, diria que ha complert les meves expectatives i que estic molt satisfeta amb els estudis que he triat.

I com és la presència femenina en la carrera que has estudiat?

Quan vaig començar a estudiar l’enginyeria, em vaig adonar que és un món ple d’homes; de noies, n’érem ben poques. I quan vaig marxar a Alemanya amb una beca Erasmus aquesta realitat es va fer encara més patent, perquè em vaig adonar que és una mancança global. A tots els països hi ha molt poques noies en aquesta mena d’estudis, sobretot en Enginyeria Mecànica.

En realitat, quan vaig anar-me’n a Alemanya jo pensava que allí tot seria molt més avançat i que hi hauria moltes més noies a la facultat. Tanmateix, tant allí com en altres països, pel que m’explicaven companys de procedències ben diferents, em vaig adonar que les dones en carreres científiques o tècniques encara ens hem d’obrir pas.

Per què creus que passa això?

Jo crec que això és degut a tota una sèrie d’estereotips marcats en la societat. Des de petits se’ns ensenya quines coses són per a noies o per a nois i això mateix passa amb les carreres que estudiem o amb les feines a les quals optem.

I què opines sobre l’absència de referents femenins en aquest àmbit?

El cert és que, si m’aturo a pensar-hi, no em venen al cap gaires referents femenins. Sempre que parlem de científics o de persones que ocupen llocs importants en empreses, sempre pensem en figures masculines. I és cert que hi ha una gran mancança de figures femenines.

Què li diries a una noia que s’estigui plantejant estudiar una enginyeria?

A les noies que estiguin pensant estudiar una carrera tècnica els diria que s’animin a endinsar-se en aquest món. És cert que és un repte, però si, a poc a poc, les noies ens anem animant a estudiar aquesta mena de carreres i a obrir-nos pas en aquest món, podrem arribar a fer grans coses. Jo espero que, de mica en mica, les dones s’animin i que puguem assolir una igualtat superior en aquest camp.

Per què vas decidir participar en els Premis WONNOW?

Em vaig inscriure als Premis WONNOW en època de confinament, en un moment en què estava a punt d’acabar la carrera i no sabia gaire bé com enfocar els pròxims anys. Aleshores em vaig trobar amb aquesta oportunitat a les xarxes socials. Com que vaig veure que encaixava amb les meves aptituds, em va semblar que podria ser una gran oportunitat.

Va ser tota una sorpresa que me l’atorguessin i, alhora, una gran il·lusió. Estic molt contenta de poder viure aquesta experiència.

I què han significat per a tu aquests premis?

Sobretot, un reconeixement a l’esforç fet durant tota la carrera. Han estat anys en què he hagut d’estudiar molt i organitzar-me molt bé per poder compaginar els meus estudis amb altres activitats. Aquests premis han arribat com una consideració a tota aquesta feina.

A més, han estat una oportunitat immillorable per conèixer noies increïbles, que ja les considero amigues meves. És molt especial poder compartir amb elles coneixements tècnics, una cosa que no puc fer normalment amb la resta de les meves amigues.

També em dona l’opció de conèixer noies que, com jo, estan treballant de valent per arribar allà on volen; per això considero que ha estat una oportunitat molt interessant i gratificant.

Per què creus que és important l’organització de premis com els WONNOW?

El cert és que et donen una gran visibilitat. De vegades se’ns pot oblidar que també hi ha noies en el món de la ciència i la tecnologia. Aquesta mena de guardons ens posa en el radar i crec que ens pot ajudar a obrir-nos pas en aquest àmbit.

Natalia Franch ho tenia clar: des que configurava projectors i ordinadors a l’institut per simple intuïció, sabia que la tecnologia era el que li agradava. Així que va decidir estudiar Enginyeria Informàtica a la Universitat Jaume I de Castelló. Ella era l’única dona en gran part de les classes a les quals assistia.

Premiada amb una de les beques en la segona edició dels Premis WONNOW, atorgats per CaixaBank i Microsoft a les millors alumnes de graus STEM, Natalia treballa actualment com a analista al departament de Ciberseguretat de CaixaBank. Aquesta enginyera comparteix la seva experiència amb altres dones que es plantegen fer carreres tècniques per animar-les a fer el pas i estar presents en unes disciplines, les STEM, en què la presència femenina és molt necessària.

Quan vas començar a tenir inquietud per la tecnologia?

La meva inquietud per la tecnologia va començar quan vaig comenãr secundària. De fet, jo dominava els projectors, que començaven a utilizar-se molt als instituts, quan ningú més sabia manejar-los. Sempre m’encarregaven gestionar-los fins i tot en altres cursos, des d’on em trucaven per ajudar-los a connectar el projector, configurar l’ordinador… tot era nou. I ho feia des de la intuïció, ni tan sols havia fet un curs per aprendre a manejar-los.

Era un tema que m’interessava molt i que coneixia simplement perquè em venia de gust. Era una cosa innata en mi.

I des de quan vas saber que volies estudiar alguna cosa relacionada amb la tecnologia?

Ho vaig tenir molt clar des de 4t de l’ESO. Volia estudiar Enginyeria Informàtica. Encara que la meva primera inclinació va ser estudiar Matemàtiques, ja que tinc un referent a la meva família, la meva tieta, que havia estudiat aquesta carrera, com que en la meva etapa de l’institut vaig veure que la tecnologia era un do innat per a mi, vaig decidir triar finalment aquest camí.

Vas comptar amb suport en el teu entorn per fer aquest tipus d’estudis?

La meva família sempre em va donar suport a l’hora de fer aquest tipus d’estudis, però és cert que tant familiars com amics em preguntaven si realment n’estava segura perquè és una carrera que té fama de complicada. També em deien que seria l’única noia i si això em suposaria un inconvenient. Això, i més en aquella època que sol ser d’intercesa, influeix, però de totes maneres sempre he sentit que tenia molt suport en la meva elecció.

Per què creus que podien sorgir aquest tipus de comentaris?

Al meu entorn no coneixíem cap noia enginyera. Aquest tipus de professions presenten certs estereotips que estan marcats en la societat i que fan que et vegin menys capaç de desenvolupar-les pel simple fet de ser una noia. Simplement, perquè no hi ha referents en aquest àmbit.

Ha canviat la teva pròpia percepció sobre l’Enginyeria Informàtica després d’haver-la estudiat?

Sí, la meva percepció va canviar per complet perquè a batxillerat jo no havia estudiat res relacionat amb informàtica. No tenia cap assignatura optativa en aquest àmbit i no sabia ni el que era programar.

Òbviament, sabia que l’Enginyeria Informàtica no consistia a arreglar un projector, ni de bon tros, però tenia curiositat i ganes d’aprendre. Així que vaig entrar en la carrera sense saber-ne pràcticament res, a diferència dels meus companys, molts dels quals procedien de cicles formatius o d’haver cursat Informàtica durant tot el batxillerat. Em deien: “Però si no saps res!” I jo responia: “Bé, per a això soc aquí”.

Per què creus que hi ha tan poques noies en carreres com la teva?

Vaig tenir la sort de tenir un referent en l’àmbit de les disciplines STEM, que és la meva tieta Pilar, que va estudiar Matemàtiques. Tanmateix, hi ha més dones matemàtiques que informàtiques. La directora de la meva carrera em va dir que les dones erem només un 12% dels estudiants en tota la carrera durant l’any 2019. Això, juntament amb l’elevat nivell d’abandonament, tant per part dels nois com de les noies, fa que ens graduem un número molt reduït de dones. De fet, jo era l’única en la majoria de les classes a les quals he acudit durant tota la carrera.

A mi, personalment, em costa trobar una explicació a aquesta situació, perquè sempre vaig tenir molt clar el que volia aprendre. Tanmateix, és cert que l’entorn et sol animar a estudiar un altre tipus de carreres, per por o perquè és una època complicada en què no saps molt bé què decidir. Tot això fa que, si no tens una elecció molt clara, acudeixis a un camp que coneixes més i que saps amb seguretat que t’agradarà.

Què en penses dels premis que, com WONNOW, volen visibilitzar les estudiants que opteu per aquest tipus de carreres?

Crec que són molt necessaris aquest tipus de premis que donen visibilitat a les dones que han estudiat carreres STEM. La raó és que la nostra presència és molt minoritària i no crec que sigui qüestió de tenir un o un altre gènere. Més aviat té a veure amb tot el que ens han inculcat des de petits en la societat.

En el meu cas, jo agraïa molt tenir dones com a professores durant la carrera, ja que tenia poques companyes. També en els Premis WONNOW vaig tenir l’ocasió de conèixer nou enginyeres més. Mai havia conegut a tantes enginyeres juntes!

Per què vas decidir presentar-te a aquests premis?

Vaig veure l’oportunitat de presentar-me als premis quan ja estava en l’última etapa de la meva carrera perquè els meus companys em van insistir molt. Ens havien enviat un correu a través de la universitat per animar les alumnes a participar en els premis WONNOW i la idea m’atreia, però estava en plens exàmens i no ho veia clar. Els meus companys em van dir que, en ser l’única noia del nostre grup, tenia l’obligació de presentar el meu currículum i fer les proves per convertir-me en un referent per a moltes altres dones.

I què va significar per a tu guanyar els premis WONNOW?

Em van dir que estava seleccionada un dimarts 13, que sembla que ha de ser un mal dia, però la veritat és que per a mi no ho va ser. No ho havia explicat a gaire gent per no atreure la mala sort. Quan em van donar la notícia, em vaig alegrar moltíssim. Me n’anava a estudiar un màster a Madrid, però finalment vaig acabar a Barcelona, treballant a CaixaBank. Era a l’estiu, estava de vacances i ho vaig explicar a la meva mare. Soc d’un poble petit, i vam acabar prenent tots alguna cosa al bar a la meva salut.

Què diries a una noia que vulgui orientar els seus estudis cap a l’àmbit tecnològic?

A una noia que estigui valorant estudiar una enginyeria li donaria molts ànims i també li diria que les dones som molt capaces. Encara que és un món nou, ple d’incerteses i que ens exigirà aprendre moltíssim, hi hem de ser. El món va orientat a professions STEM i seran necessàries dones en aquest àmbit per a que hi hagi diversitat en els equips del futur.

Què en penses sobre la bretxa de gènere en aquest àmbit?

Crec que la gent no és gaire conscient del baix nombre de dones que estudien Enginyeria Informàtica. De fet, crec que la meva carrera és, amb diferència, la que té menys dones a les seves aules, però hi hem de ser.

D’altra banda, sí que he notat que, en promocions posteriors a la meva, el nombre de dones durant els primers anys ha augmentat, però la realitat és que seguim sent un grup molt minoritari. I no només això: segons les estadístiques sembla que la bretxa de gènere en les carreres fins i tot augmenta. Per aquesta raó crec que és molt necessari que les dones ens vegem capaces des de petites de triar el que volem. És fonamental que no tinguem por de triar.

Quines mesures creus que podrien ajudar a corregir aquesta situació?

La meva mare sempre m’ha dit que, des de ben petitona, prenia els puzles al meu germà gran i els feia jo soleta. Per això crec que és tan important la igualtat en coses bàsiques com els jocs des de la infància. Un lego podria associar-se amb Enginyeria Industrial, i un videojoc, amb Enginyeria Informàtica o de Videojocs.

Sembla que les dones no estem presents en els videojocs ni en la construcció. Per sort, això cada vegada evoluciona millor. I espero que, mica en mica, poguem augmentar la presència de les dones en l’àmbit STEM.

En cent anys poden passar moltes coses, però hi ha segles que són especialment efervescents. Aquest ha estat el cas del segle XX, quan el món va experimentar innombrables avenços que van transformar la vida de les persones, especialment la de les dones. Només cal comparar la situació d’una nounada a Espanya el 1920 amb la d’una altra el 2020 per adonar-se’n.

Durant el Dia Internacional de la Nena, val la pena mirar enrere i comprovar com han canviat les vides de les nenes durant l’últim segle. Encara que es tracta de canvis que afecten innombrables facetes, hi ha tres aspectes que resulten especialment útils per calibrar fins a quin punt han evolucionat: esperança de vida, educació i ocupació. Tres àrees clau en què, malgrat la seva indubtable millora, encara queda feina per fer.

El 1920, l’esperança de vida d’una nena nounada a Espanya rondava els 40 anys. Per als nadons nascuts un segle després, aquest horitzó s’expandeix fins als 85,44 anys. Això vol dir que s’ha duplicat àmpliament.

Significa això que la nena que naixia el 1920 podria aspirar únicament a viure durant 40 anys? No exactament. La qüestió consistia que aconseguís superar els primers anys de vida. De fet, el control de la mortalitat en nens menors de quatre anys és responsable d’aproximadament la meitat de l’increment assolit, ja que la taxa augmenta molt més si es corregeixen les defuncions en nadons que en els adults.

Així, els avenços en l’atenció al part, juntament amb els assolits en la lluita contra les principals malalties infeccioses, són en bona part responsables d’aquesta millora. De fet, l’avenç que es va registrar en l’esperança de vida en un segle ha estat més gran en el cas de les dones que en el dels homes. En part, això es deu precisament a una millora en la salut reproductiva femenina, que beneficia tant les nounades com les dones adultes.

Les dades sobre mortalitat materna apunten, de fet, a una notable millora: el 1941, la taxa de defuncions relacionades amb l’embaràs o el part era de 258,5 casos per cada 100.000 nascuts vius. Avui dia, se situa en només cinc casos.

Aprendre a llegir i escriure és bàsic per al desenvolupament de qualsevol persona. És el pilar sobre el qual es construeix el desenvolupament professional i personal. En aquest sentit, les nenes a Espanya també han experimentat un avenç espectacular durant l’últim segle.

Les dades del cens apunten que, el 1920, la taxa d’alfabetització de dones de 16 a 20 anys a Espanya rondava el 58%, poc més de vuit punts per sota de la dels homes.

Això suposava que pràcticament dues de cada cinc dones joves no sabien llegir ni escriure, una circumstància que limitava profundament les seves perspectives de futur. I no tan sols això: també deixava amb referents limitats les nenes que naixien durant aquest any i que poc després es mirarien en el mirall de les de major edat. Encara que va ser precisament als anys 20 quan es van produir avenços que van reduir notablement el nombre de nens i nenes que no sabien llegir i escriure, el 1930 Espanya comptava pràcticament amb la mateixa quantitat d’analfabets que el 1887.

Es tracta d’una evolució que no té res a veure amb la que es donaria durant les dècades següents. De fet, l’analfabetisme és un problema que, en ple segle XXI, sembla molt llunyà. Segons dades del Banc Mundial, la taxa d’alfabetització de dones joves a Espanya (15-24 anys) és pràcticament total (99,74%). Això es deu, en part, a la instauració de l’educació obligatòria a tot el territori fins als 16 anys, entre molts altres avenços que van tenir lloc durant l’últim segle.

I què passava amb l’educació secundària i superior? Doncs que veure una nena nascuda el 1920 asseguda a l’edat de dotze anys a l’aula d’un institut seria una raresa en comparació dels seus companys homes. Per no parlar d’una germana gran que entrés en una facultat.

El 1932, segons recull un estudi de la Universitat Complutense de Madrid, es van matricular 30.705 dones en l’ensenyament secundari (26,8% de la matrícula total) i 2.058 van cursar estudis universitaris (6,1% del total). De fet, fins al 1910 no es va permetre a Espanya l’accés oficial de les dones a l’Educació Superior. Avui, nois i noies es reparteixen pràcticament de la mateixa manera a les aules dels instituts i elles són majoria a les universitàries (55%, segons dades de l’INE).

A més, la presència de dones a les diferents facultats no estava gaire equilibrada. Als anys 20, la majoria optava per Farmàcia i Filosofia i Lletres. El Dret, una especialitat en què actualment les alumnes són majoria, era l’última en les preferències de les dones fa 100 anys. La raó: aquests estudis capacitaven per a algunes professions que estaven prohibides per a la dona, com la de jutge, notari, registrador de la propietat o advocat de l’Estat.

Pel que fa a la presència de la dona en l’àmbit laboral, una nena nascuda el 1920 tampoc no tindria gaires referents en què fixar-se en complir els deu i imaginar-se la seva futura carrera. El 1930, només el 14% de les dones en edat de treballar –el 12% respecte a la població activa total– comptava amb una professió. De fet, la majoria de les espanyoles treballaven a les seves pròpies llars i, encara que col·laboraven en molts casos amb la petita empresa familiar o tasques agrícoles, no es consideraven treballadores en actiu.

Avui, la taxa d’ocupació de les dones, segons les dades de l’última Enquesta de la Població Activa, ronda el 42%. Això sí, se situa més de deu punts per sota de la dels homes. Un clar indicador que encara queda molt per fer.

Encara que en menor mesura que fa un segle, les nenes a Espanya avui encara es troben amb problemes en el seu desenvolupament acadèmic i professional que tenen molt a veure amb els prejudicis de gènere. De fet, els biaixos i la falta de referents influeixen sovint en la seva elecció de carrera universitària, així com en el transcurs de la professional. Una vegada aixecades les barreres bàsiques d’accés a l’educació, a la sanitat i al mercat laboral, toca fer un pas més perquè una nena nascuda el 2020 gaudeixi d’una veritable igualtat d’oportunitats en el futur. Per fer-ho, cal aconseguir que expressions com «sostre de vidre» o «estereotips de gènere» quedin obsoletes per sempre.

Perquè aquest escenari es converteixi en realitat, és necessari treballar en diferents fronts. Així, que la presència de dones en càrrecs directius es normalitzi és un dels factors que poden ajudar a trencar amb aquesta falta de referents que encara avui condiciona el futur de les nenes.

Aquest és un dels motius pels quals CaixaBank s’ha adherit a la iniciativa Target Gender Equality, que anima les empreses participants a fixar objectius ambiciosos i realistes pel que fa a igualtat de gènere. En el cas de CaixaBank, la seva meta consisteix a assolir el 2021 el 43% de dones directives en el seu organigrama, des del 41,3% de l’actualitat. Per part seva, el programa de diversitat Wengage que promou l’entitat impulsa la igualtat d’oportunitats a través de diferents iniciatives, tant dins com fora de l’entitat.

A més, CaixaBank organitza els premis WONNOW, destinats a alumnes universitàries de carreres de ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM) amb menor presència femenina que masculina. L’objectiu consisteix a estimular l’excel·lència i visibilitzar l’esforç i capacitat d’aquestes alumnes.

Aconseguir la igualtat entre els gèneres és una de les claus que ens portaran a una societat més justa i pròspera, tal com recull l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 5 de l’ONU. Per això, oferir a les nenes d’avui el futur que mereixen és una tasca en què hem d’implicar-nos tots.