Amb els robots mantenim una relació a mig camí entre l’entusiasme i la desconfiança. Es tracta d’artefactes el propòsit principal dels quals consisteix a fer-nos la vida més fàcil. Tanmateix, no podem evitar d’observar-los amb recel. La culpa és de pel·lícules com ara Terminator o Blade Runner, però no tan sols això. Cada cop hi ha més persones que tenen por que aquests enginys els acabin deixant sense feina. És aquí on entren en joc els cobots o robots col·laboratius, dissenyats per treballar mà a mà amb els humans i facilitar-los la feina.

Els cobots són una de les tecnologies més revolucionàries de l’anomenada indústria 4.0. Es tracta de robots que col·laboren i que fins i tot interactuen amb els seus companys humans, els alliberen de les tasques més feixugues, repetitives, perilloses o d’aquelles que requereixen més precisió per executar-les. Tot això, amb total seguretat per als seus col·legues de carn i ossos.

La gran diferència entre els clàssics robots industrials —aquells artefactes estàtics que s’observen en moltes cadenes de producció— i els cobots és que aquests últims han sumat connectivitat a les seves capacitats. Els robots tradicionals són, simplement, dispositius automatitzats, mentre que els avenços en connectivitat, sensorització i processament han convertit els cobots en artefactes col·laboratius.

Precisament, l’ús de sensors és fet que permet als cobots detectar els seus companys humans i treballar amb ells en un espai compartit, una altra de les característiques que els diferencien dels seus antecessors automatitzats. També són més versàtils: mentre que un braç robòtic fix en una cadena de producció només pot desenvolupar una tasca, com pot ser collar un objecte, els cobots es poden utilitzar per fer diverses funcions. Per exemple, ajudar a preparar comandes en un magatzem i també a reposar material quan les existències baixen de cert punt.

Per desenvolupar aquestes tasques de cooperació, els cobots disposen de sensors, tecnologies intel·ligents, i també sistemes connectats a l’Internet de les coses (IoT) i/o sistemes específics, com ara pot ser un programa de gestió de magatzem. Això és degut al fet que els cobots han de ser capaços de col·laborar amb un humà de manera segura; per això necessiten aquesta mena de sensors i de tecnologies smart, que els permeten detectar i reaccionar davant la presència d’un operari.

Encara que totes aquestes tecnologies puguin semblar un desafiament, el fet cert és que els cobots també es caracteritzen per la seva facilitat d’ús. La mida i el pes acostuma a ser molt més reduït que el dels robots industrials automatitzats, la qual cosa permet traslladar-los fàcilment d’ubicació, segons li convingui al treballador. També són fàcils de programar i d’operar, ja que la seva missió no consisteix a substituir el treball humà, sinó a reforçar-lo.

La primera patent relacionada amb cobots es va registrar als Estats Units el 1996. D’aleshores ençà, aquest mercat no ha parat de créixer. De fet, un informe publicat el 2019 prediu un augment del 55,7% fins al 2024. La inversió creixent en automatització de les diverses indústries, juntament amb l’eclosió del comerç electrònic (que cada cop requerirà una capacitat logística més gran a les fàbriques i als magatzems), són dues de les raons que apunten que cada vegada serà més habitual veure cobots treballant braç a braç amb humans.

Les tasques que pot fer un cobot són tan variades com el mateix mercat demani. Avui dia, hi ha algunes aplicacions que ja són habituals en diferents indústries i que ajuden milers de treballadors d’arreu del món en la seva tasca diària:

– Soldadura: aquesta mena de treballs en una fàbrica a través de robots acostumen a requerir una barreja d’experiència en programació de robots i de tècniques de soldadura. L’avantatge de fer servir cobots és que programar-los és molt senzill, la qual cosa facilita enormement que qualsevol treballador amb coneixements en aquest tipus de tècniques pugui operar-hi. D’aquesta manera, l’operari indica al cobot quines tasques ha de fer i com ha d’executar-les, de tal manera que la màquina s’encarrega de fer-les d’una manera precisa i segura.

– Tasques d’acabat: polir, desbarbar o esmicolar peces de metall són algunes tasques d’acabat que acostumen a requerir molta força per a la seva execució amb eines manuals. A més, les vibracions de les màquines poden causar lesions als operaris. Tanmateix, els cobots poden aportar la força, la repetició i la precisió necessàries per fer aquesta mena de feines. Els mateixos treballadors poden indicar-li a la màquina com fer-les de manera manual o a través de mètodes de programació, depenent del tipus o de la mida de peça que es tracti.

– Control de qualitat: les inspeccions per comprovar la qualitat dels productes són habituals en les cadenes de producció d’arreu del món. L’ús de cobots en aquestes cadenes actua com un multiplicador dels sentits del mateix inspector: l’ús de càmeres d’alta resolució permet comprovar fins a l’últim detall en peces de precisió produïdes a la mida de les especificacions d’un client. També permet comparar amb exactitud la peça que s’està inspeccionant amb un model generat per ordinador.

– Logística: ja hi ha magatzems en què els operaris preparen les comandes i les lliuren als seus companys cobots, que trien la ruta òptima per recórrer el magatzem i lliurar-les a l’àrea adequada. En aquest cas, la màquina evita passejos innecessaris als seus companys humans, ja que cobreix diferents trajectes per diversos departaments. Són els operaris els que lliuren al cobot els objectes que ha de transportar i li indiquen on ha de portar-los. I què passa si aquests artefactes es troben amb una persona en el seu camí? Que s’aparten respectuosament per deixar-li pas.

L’ús de cobots en la indústria 4.0 és un factor que pot ajudar persones d’arreu del món a elevar la qualificació dels seus llocs de treball. La clau està a deixar enrere les tasques repetitives i perilloses perquè se n’ocupin els companys robòtics. Per fer-ho, és imprescindible apostar per un enfocament laboral en què la intel·ligència artificial garanteixi que les decisions finals a la feina les preguin els éssers humans. Un enfocament en el qual els cobots tenen molt a aportar.

Si ja és relativament habitual veure hologrames de cantants morts, com Frank Sinatra o Roy Orbison, fent concerts arreu del món, imagina’t les aplicacions que podria tenir fer un pas més enllà i crear una rèplica digital de… tu mateix, amb totes les teves dades mèdiques i biomètriques. O de tota una ciutat. És el que podria passar els pròxims anys, segons les previsions de la consultora Gartner.

El concepte, denominat digital twins (bessons digitals), no és exactament una novetat. La NASA, per exemple, fa més de 40 anys que fa servir representacions de sistemes reals en què es reprodueixen determinats processos. Així ho va fer en l’accidentat viatge de l’Apolo 13 el 1970, quan el simulador dels sistemes de la nau a Terra va ser el que va permetre Houston idear una solució – d’èxit – per fer tornar la nau.

Però no ha estat fins aquests darrers anys, sobretot a partir de l’aparició de la Internet de les coses, que la generació de rèpliques ha proliferat i ha començat a fer-se realment rendible.

El creador del concepte digital twin va ser l’enginyer informàtic Michael Grieves, que en una conferència a la Universitat de Michigan l’any 2002 va esmentar la possibilitat de crear representacions digitals de sistemes físics.

Aquestes representacions serien un “bessó” que estaria vinculat al sistema físic durant tot el seu cicle de vida, que es podria crear, de forma indistinta, abans o després del seu equivalent físic, i que gràcies a la integració de tecnologia d’intel·ligència artificial, aprendria contínuament. En altres paraules, la convergència total entre el món real i el món virtual.

Les possibles aplicacions dels “bessons digitals” són pràcticament infinites. La més òbvia seria el disseny i la fabricació de productes, que d’aquesta manera podria ser més eficient i optimitzada; i particularment, en el sector de l’automòbil, en què ja s’han donat casos de models de cotxes virtuals que ajuden a analitzar el rendiment del vehicle real.

Però les aplicacions també passen pel món del comerç (les rèpliques digitals podrien millorar notablement l’experiència del client a la botiga o al centre comercial), la salut (amb la creació de “bessons” per controlar els pacients amb tasques preventives i personalitzades), la planificació i implementació de les ciutats intel·ligents (que d’aquesta manera serien més eficients i ecològiques, amb més qualitat de vida per al ciutadà), o per descomptat, la Indústria 4.0 (per poder controlar sistemes industrials digitalment).

De moment, les rèpliques digitals d’objectes ja comencen a ser una realitat. i Gartner estima que, l’any 2020, els objectes connectats seran més de 20.000 milions, amb un nombre similar de digital twins. Així que no et sorprenguis si d’aquí a uns anys es creen “bessons digitals” de la teva ciutat… o de tu mateix.