Fa mil·lennis que la innovació mou el món. Gràcies a la innovació, la nostra probabilitat d’arribar a una edat avançada en condicions saludables és cada vegada més alta. També ha posat al nostre abast la possibilitat de travessar oceans en qüestió d’hores o fins i tot d’explorar altres planetes. Sense la innovació, probablement tindríem un estil de vida molt similar al dels nostres avantpassats fa milions d’anys.

Tanmateix, la innovació no està relacionada només amb grans èxits. Resulta que, en un àmbit més domèstic, la nostra capacitat per innovar ens ha evitat més d’un maldecap durant les nostres vides. Gràcies a la innovació, som capaços de resoldre els nous problemes que se’ns plantegen, d’ajudar la gent que tenim a prop i fins i tot d’agilitzar el nostre treball diari perquè ens sigui més senzill.

Són raons més que suficients perquè ens adonem que potenciar la nostra capacitat innovadora és una inversió molt interessant. Davant la temptació de quedar-nos en les còmodes però no sempre efectives rutines mentals, hi ha algunes tècniques que ens poden ajudar a estimular aquest pensament creatiu que, al final, ens acaba conduint a la innovació.

Des de ficar-te dins d’una banyera fins a passejar per un jardí, qualsevol activitat pot portar-te al lloc on s’amaga la clau de la inspiració. És qüestió d’observar i mantenir la ment oberta.

La història és plena de genis que van canviar el món a partir de l’estímul més insospitat. Per exemple, Arquimedes va descobrir el seu famós principi mentre es banyava. I a Newton li va venir al cap la noció de la gravetat mentre veia com una poma queia al terra del seu jardí i es va preguntar: “Per què sempre cau perpendicularment a terra?”.

Fins i tot una cosa tan quotidiana com anar al cinema té la capacitat d’estimular la nostra creativitat: la pantalla il·luminada i la foscor que l’envolta, l’olor de les crispetes o el so envoltant poden estimular una tempesta d’idees al teu cervell en finalitzar la pel·lícula. I això ens porta al punt següent.

A vegades, les inseguretats i les pors ens impedeixen desenvolupar el nostre potencial creatiu. Per evitar-ho, res com practicar la pluja d’idees creativa: només necessitaràs algú disposat a passar amb tu uns tres quarts d’hora sense tecnologia a mà i sense criticar.

La pluja d’idees creativa consisteix a posar sobre la taula un tema o una idea que es vulgui desenvolupar i posar en comú tot el que se’ns ocorri. Totes les idees s’han d’escriure en un paper i cap no ha de rebre cap crítica. Encara que acabem amb 100 idees mediocres, el més probable és que n’hi hagi almenys una o dues que valguin la pena. A més, com més es practica aquesta tècnica, més es millora per a la propera sessió.

Encara que la pluja d’idees creativa no admeti crítiques en una primera fase, posar les nostres idees sota el microscopi és necessari per triar les millors. Per fer-ho, no hi ha res millor que observar-les i sotmetre-les a algunes preguntes.

Això és perquè el pensament crític és el que permet analitzar fets i coneixements per prendre la millor decisió possible. És a dir, és la clau per decidir quina de les nostres idees és la que ens pot ajudar millor a solucionar un problema.

El pensament crític es pot exercitar. Concretament, Helen Lee Bouygues, presidenta de la Fundació Reboot, recomana tres hàbits senzills per millorar aquesta faceta en els negocis, que es poden traslladar perfectament a la nostra vida quotidiana. Un d’aquests consisteix a qüestionar algunes creences que tenim assumides, mitjançant el plantejament de preguntes tan senzilles com: Per què? Què passaria sí…? El segon consisteix a aplicar la lògica als nostres raonaments, basant els arguments en evidència empírica. I el tercer, a cercar la diversitat de pensament i la col·laboració: tenir en compte punts de vista diferents del nostre ens permetrà fer-nos una idea millor sobre la realitat.

Si a l’escola no se’t donaven bé les matemàtiques, per què no intentes ara aprendre a calcular de manera més àgil? El mateix passa si el teu fort no era l’escriptura: avui hi ha tècniques d’escriptura creativa que et poden sorprendre gratament.

Aprendre coses noves ens pot ajudar a millorar les nostres habilitats cognitives, fins i tot si ho fem a edats avançades. Si, a més, ho fem fora de la nostra zona d’experiència, augmentarem el rang de recursos al nostre abast per resoldre problemes i trobar noves solucions.

De vegades, trobar una idea genial és tan senzill com agafar-ne una que ja existeix i donar-li la volta. Per exemple, cercar nous usos per a certs objectes, substituir alguns dels seus atributs o alterar l’ordre en què s’utilitzen. D’aquí han sorgit productes com les begudes d’àloe vera, els rellotges digitals sense agulles o les locions per a abans de l’afaitada.

Totes aquestes són tècniques que ajuden a exercitar el pensament creatiu i, en darrera instància, a aconseguir l’anhelada innovació. Qui sap si d’aquesta pràctica en pot sorgir la propera gran idea que permeti a la humanitat fer un pas més en la seva evolució.

L’acceptació pública de la tecnologia és un prerequisit perquè penetri i s’utilitzi. Aquesta és la raó per la qual, si una innovació arriba al mercat abans que la gent estigui preparada per acceptar-la, simplement no triomfarà. Serà criticada o, pitjor, ignorada i no s’arribarà a implantar. És una cosa que s’ha vist sovint en el passat.

L’acceptació d’una tecnologia té tanta influència sobre el fet que s’acabi fent servir realment, que s’utilitzen models molt complexos només per intentar predir si la gent està preparada o no per adoptar una novetat tecnològica. Els investigadors també s’afanyen a descobrir les relacions que hi ha entre utilitat, facilitat d’ús i ús efectiu d’un sistema. És comprensible: descobrir-les pot ser la diferència entre que una tecnologia desenvolupada durant anys triomfi o es quedi al calaix.

De fet, això últim és el que va passar amb el precursor de la tauleta tàctil (1968), les ulleres de realitat virtual (1961), l’electrificació de l’energia (1893) i la mobilitat autònoma (2016). Totes aquestes innovacions ho van tenir realment difícil a l’hora de convèncer l’opinió pública que eren invents que valdria la pena tenir en compte.

El 2001, deu anys abans que Apple presentés el seu famós iPad, l’empresa Microsoft anunciava la seva Tablet PC. Era una tauleta per a tots els públics. Però la població no estava preparada. Tampoc no ho estava la xarxa mòbil per donar suport a aquest dispositiu ni era la primera vegada que una tauleta intentava arribar a la gent sense aconseguir-ho.

El 1968 es va dissenyar el Dynabook, un ordinador-tauleta per a nens que ni tan sols es va arribar a produir. Ni les famílies ni els centres educatius estaven mentalment ni econòmicament preparats per assumir-lo. Tampoc no ho estaven les empreses quan van aparèixer el PenPad de Pencept el 1983 o l’Atari ST-PAD el 1986. Va caldre esperar fins al 2010 perquè la societat estigués realment preparada per fer servir un dispositiu d’aquesta mena.

A mesura que els diferents fabricants inclouen millores en els models de cotxe autònom existents, fent-los passar del nivell 2 (automatització parcial) al nivell 3 (automatització condicional) i d’aquest al nivell 4 (automatització elevada), els turismes es van acostant al nivell 5 (total). En aquest nivell no hi haurà volant. Estem mentalment preparats? És cert que hi ha una certa reticència, però potser no tanta com sembla.

Segons l’estudi Deloitte Global Automotive Consumer, publicat ininterrompudament del 2017 al 2020, la por als vehicles autònoms mostra una caiguda accelerada. Si el 2017 el 81% dels coreans o el 72% dels alemanys desconfiava d’aquesta tecnologia, en pocs anys el percentatge s’ha desplomat al 46% i al 45%, respectivament. Ara, la majoria hi confia.

El 2016, nuTonomy circulava amb un pilot per Singapur. A finals del 2018, Waymo va llançar a Phoenix una petita flota i Didi va començar a provar un servei de taxis autònoms el 2020 a Xangai. Només és possible impulsar una innovació a escala de mercat quan la població d’un país l’accepta. Si no, pot quedar relegada a l’oblit. Com que en el camp de la mobilitat els canvis són graduals, les probabilitats d’èxit augmenten.

Gràcies a l’abaratiment dels terminals mòbils, a principis del 2010 les ulleres de realitat virtual van començar a sortir tímidament al mercat amb una solució enginyosa: utilitzaven la pantalla de l’smartphone, cosa que en reduïa considerablement el preu.

Però hi havia una certa reticència a la compra. Per tal de dinamitzar el sector, Google va treure Cardboard, unes ulleres low cost de cartró, que tampoc no van aconseguir trencar la barrera amb el consumidor. La realitat? Les ulleres 3D, formalment anomenades ulleres de realitat virtual, van tenir el seu origen el 1961 amb Sensorama, un dispositiu de la mida d’una màquina recreativa en què l’usuari ficava el cap per accedir a un món virtual.

Al començament de la tercera dècada del segle XXI, hi ha molts models d’ulleres VR i força videojocs construïts sobre aquestes plataformes. Tot i que ha arribat més lluny que les ulleres de realitat augmentada (AR), com les Google Glass o les Weon Glasses, sembla que a la tecnologia de realitat virtual li costa arribar al públic general. Potser hi tenen a veure els factors de latència de xarxa, tal com suggereixen alguns experts.

No hi ha dubte que el preu suposa una barrera d’entrada important per a una tecnologia nova. Tanmateix, de vegades els prejudicis sobre una innovació pesen més que els motius racionals per ignorar-la. És el cas dels panells solars fotovoltaics, que es remunten al 1883 i al físic francès Edmond Becquerel. La seva primera cèl·lula fotovoltaica tenia una eficiència de l’1%.

No va ser fins a mitjan segle XX que els panells fotovoltaics es van començar a utilitzar de forma comercial, encara que només en aplicacions puntuals i poc habituals. El 1957, l’URSS va llançar el seu primer satèl·lit, que contenia una cèl·lula solar amb una eficiència del 6%. Cremar combustibles fòssils era més assequible, però a l’espai no hi havia altra solució.

Espanya va assolir el 2014 la paritat de xarxa fotovoltaica, que vol dir que ja llavors era més assequible generar energia elèctrica amb un panell solar que utilitzant combustibles fòssils. Malgrat que han passat anys des d’aquest moment, bona part de la població desconeix aquesta dada i ni tan sols es planteja la seva instal·lació.

Juntament amb aquestes innovacions, n’hi ha moltes altres que no van triomfar o que encara es troben en estat latent. Són avenços que potser requereixin una generació o dues abans que els humans no les utilitzem amb tota la naturalitat.

«Eureka!» Aquesta expressió que sempre associem al descobriment d’una cosa important la va pronunciar Arquimedes de Siracusa al segle ii a. C. Explica l’escriptor romà Vitruvi que el savi grec s’estava banyant quan va descobrir el que després seria el famós principi d’Arquimedes, que li va permetre demostrar que un orfebre havia cisat or mentre construïa la corona del rei Hieró II. La seva alegria va ser tan gran, que va sortir corrent pels carrers de la ciutat cridant aquesta expressió que quedaria per a la posteritat.

Aquesta epifania d’Arquimedes no només va servir per alegrar el dia al savi i perquè el rei exigís explicacions a un joier astut. Aquest instant d’eufòria canviaria per sempre les lleis de la física en descobrir que qualsevol cos submergit en un fluid experimenta una empenta vertical cap a dalt igual al pes del fluid desallotjat.

Aquest moment «Eureka» d’Arquimedes va tenir continuació amb els que van experimentar grans inventors que van trobar solucions a grans problemes i que canviarien la història de la humanitat per sempre. Durant el Dia de l’Inventor Internacional en recordem alguns i les obres que ens han deixat.

Si hi ha un nom propi que sigui sinònim d’enginy, és el de Leonardo da Vinci, un erudit que va canviar el curs de la història gràcies a la seva ingent obra en diferents disciplines. A més de destacar en diverses arts i ciències, aquest savi, que va viure a la Itàlia del segle xv, va ser el precursor de nombrosos invents que canviarien el nostre dia a dia diversos segles després.

Entre les nombroses invencions que van sortir del cap privilegiat de Leonardo hi ha l’equip de busseig, l’ús d’hèlixs per volar o un precursor del paracaigudes modern, tots descrits fins a l’últim detall en els seus famosos quaderns. Així, potser la seva contribució més important ha estat la inspiració que va aportar a altres homes que, com ell, es van atrevir a buscar posteriorment solucions perquè l’home pogués volar o desplaçar-se sota l’aigua.

El prolífic segle xv també ens va deixar un altre inventor capaç de modificar la història de la humanitat per sempre. En aquest cas, va ser un orfebre anomenat Johannes Gutenberg en el que potser va ser una picada d’ullet del destí per rescabalar la professió de la vergonya provocada per aquell frau que finalment va portar Arquimedes a cridar «Eureka!».

Gutenberg va contribuir a l’extensió del coneixement arreu del món gràcies a un invent, la impremta, que va retirar l’exclusiva del saber als convents. La reproducció de les obres escrites ja no depenia de la capacitat dels monjos per copiar-les a mà. De fet, es van imprimir més llibres en el segle posterior a l’invent de Gutenberg que els que s’havien copiat a mà en tota la història fins llavors. Aquella activitat acabaria universalitzant el coneixement i impulsant definitivament els avenços que la humanitat va assolir des de llavors.

Només tenia 21 anys quan, l’any 1868, Thomas Alva Edison va sol·licitar la seva primera patent. En tota la seva carrera, en va registrar fins a 1.093, tot i que si aquest geni estatunidenc va destacar per alguna cosa va ser per la seva capacitat per dotar d’utilitat real els invents d’altres persones.

Edison va construir el seu propi laboratori a Menlo Park (els Estats Units) i hi va reunir diferents talents per revolucionar el concepte de recerca i desenvolupament. D’allà en van sortir artefactes com el telègraf automàtic, que va perfeccionar l’invent de Samuel Morse, o la bombeta de llarga durada, que va ajudar a expandir la llum elèctrica a les llars en convertir aquest invent en un element utilitzable i durador. La seva imaginació també va donar llum al fonògraf i a una càmera precursora del cinematògraf dels germans Lumière, entre molts altres artefactes.

El considerat el gran rival d’Edison també va tenir un paper fonamental en l’expansió del corrent elèctric a llars i indústries. En realitat, aquest enginyer serbi va començar treballant per a Edison, tot i que al cap de poc temps van mantenir discrepàncies serioses sobre el model de negoci elèctric que hauria de desenvolupar-se. Mentre Tesla defensava l’ús de corrent altern, el seu cap s’entestava en un altre de corrent continu.

Al final, es va imposar el model de Tesla, que és el que avui fa possible que premem un interruptor i les nostres llars s’il·luminin. Per aquest motiu, és considerat el veritable fundador de la indústria elèctrica que va transformar per complet la història de la humanitat durant el segle xx.

Què tenen en comú Roland Garros, una missió espacial o un policia que surt il·lès d’un tiroteig? Que totes aquestes situacions són possibles gràcies a un material inventat per la conscienciosa química polonesa Stephanie Kwolek (1923-2014).

Va ser ella la responsable que un polímer de vidre líquid d’una duresa i resistència extraordinàries canviés per sempre la formulació d’objectes tan diferents com una raqueta de tennis, peces aeroespacials o armilles antibales. Aquest material es diu Kevlar i avui té més de 200 aplicacions que han aconseguit canviar la vida de persones d’arreu del món i fins i tot salvar-ne moltes.

També Espanya ha estat bressol de grans inventors com Isaac Peral, un marí i inventor espanyol que va viure al segle xix i que va revolucionar la navegació amb la invenció d’un submarí torpediner.

Es tractava del primer submarí elèctric, un invent que va revolucionar la navegació sota el mar. En la seva presentació, aquesta nau va ser capaç de navegar 9 km sota l’aigua i encertar un objectiu situat a 300 metres. Aquest invent va tenir una influència decisiva en el transcurs de diferents conflictes bèl·lics i també va assolir altres aplicacions com la recerca relacionada amb la ciència submarina o el manteniment d’infraestructures sota l’aigua.

Tots aquests genis han aconseguit, amb els seus invents, trobar solucions que la humanitat demandava. Gràcies a la seva tasca, avui la nostra vida és una mica millor.