Paralimpiades

29 Maig, 2020

REPTE 16. Descobreix el tàndem perfecte: els altres guies de l’esport paralímpic

N’hem conegut les rutines, els èxits, els valors i els suports principals dins i fora del terreny de joc. No obstant això, encara falta descobrir un dels pilars més fidels dels nostres inconformistes de l’esport. Una parella incondicional que els acompanya més enllà de la vida esportiva: els gossos pigall. En aquest repte 16, CaixaBank vol donar a conèixer la tasca d’aquests animals fidels i incondicionals que són els ulls de molts dels inconformistes de l’esport fora de la pista.Les característiques que ha de reunir un gos pigall són diverses i canvien en funció de les característiques de l’amo i del tipus de vida que faci, però tots tenen un tret en comú: han de ser capaços d’adaptar-se, tenir instint de guarda i defensa i no ser conflictius. Perquè, tal com explica José Manuel Macarro, instructor de gossos pigall des de fa gairebé tres dècades, “l’objectiu d’aquests animals és donar seguretat i independència a les persones cegues”. Perquè aquest tàndem funcioni perfectament, cal tenir en compte diverses situacions. D’una banda, l’ensinistrament del gos pigall, que dura entre 8 mesos i 2 anys i en què se li ensenya no tan sols a superar obstacles o caminar entre els diferents elements que puguem trobar en un entorn urbà, sinó a passar desapercebuts perquè puguin dur a terme la funció d’ajuda de la manera més eficient possible. És per això que quan un gos pigall està desenvolupant la seva feina és millor no acaronar-lo o distreure’l, perquè es podria posar en perill la persona que acompanya. Aquests animals són summament obedients, amb una excepció: quan reben una ordre que podria posar en perill l’amo estan preparats per desobeir-la. Com si fos una “desobediència programada”, si el gos pigall detecta que l’ordre suposa un risc, no la compleix.La Fundació ONCE del gos guia s’encarrega no tan sols de proveir de gossos pigall les persones amb discapacitat visual, sinó d’emparellar-los amb l’usuari més adequat. Lia Beel i Spenzer, Gerard Descarrega i Willow, són un exemple d’aquesta combinació ideal. Els nostres dos inconformistes de l’esport i els seus gossos són més que el tàndem perfecte, són companys de vida que comparteixen una història de reptes i èxits.Descobreix-les en aquests articles del diari Marca: Spenzer, els ulls de l'atleta paralímpica Lia Beel fos de la pista El tàndem perfecte: com un gos pigall arriba a ser els ulls d'un cec I en aquest article del diari Sport: Gerard Descarrega i Willow, un nou camí a Tòquio 2021

CORPORATIU
21 Abril, 2020

Repte 15: Donar veu als altres inconformistes de l’esport: les famílies.

No hi hauria inconformistes de l'esport sense el suport incondicional dels qui els envolten, els seus familiars. Ells suposen aquesta força invisible que ajuda els nostres atletes a afrontar els seus reptes i són —juntament amb els nostres esportistes— els qui trenquen barreres i prejudicis pel que fa a la discapacitat. A CaixaBank volem donar-los un espai perquè puguin expressar-se i que ens expliquin la història de superació d'un esportista d'elit des d'un altre punt de vista: el de casa seva. I no se'ns acut cap exemple millor que el de l'Eva Moral i la seva família. L'Eva Moral és paratriatleta des que, fa cinc anys, un accident en bicicleta la va deixar en cadira de rodes. La seva història és una història de «segones oportunitats», com a ella li agrada de dir. I és que el fet de perdre la mobilitat a les cames no li ha suposat cap impediment, sinó més aviat tot el contrari, ja que s'ha convertit en un revulsiu per trencar barreres, marcar-se reptes i superar qualsevol límit que es presenti: «és impossible que jo camini, però no és impossible que jo arribi on vulgui d'una altra manera», explica l'Eva. Tanmateix, per a aquesta campiona d'Europa i dos cops bronze Mundial de paratriatló, l'èxit i la força no són fortuïts, sinó que són el resultat de la seva actitud optimista i d'una cosa que és clau per a ella: el suport de la seva família. José i Rosario són els pares de l'Eva. Ells ens expliquen en primera persona com han estat els seus últims cinc anys al costat d'aquesta campiona a la pista i en la vida. «Normalment anava amb el seu germà a les competicions, però aquell cap de setmana no tenien cap triatló. Dissabte al vespre em va dir que era a casa d'una amiga sopant i que l'endemà pensaven anar a fer una cicloturista. Quan li ho vaig comentar al meu marit, em va dir que plouria i va afegir-hi: "Doncs a mi no m'agrada gens ni mica". Però mai no ens havíem pensat que podria arribar a passar una cosa així», afirma Rosario, la mare de l'Eva, tot recordant el dia previ a l'accident, ja fa cinc anys. «L'endemà, érem de camí a la casa que tenim a la serra de Madrid i vaig rebre una trucada del meu fill dient-me que l'Eva havia tingut un accident. Vam fer mitja volta i vam marxar directament a l'hospital. Van ser els quilòmetres més llargs de la meva vida, no hi arribàvem mai. Quan vam entrar a la sala, dos metges van dir-nos que seguéssim, que la nostra filla estava bé, però que no tornaria a caminar. Li vaig dir: «No coneixes la meva filla, no saps la força que té». Malauradament, però, la lesió de l'Eva era més greu del que pensaven i la situació era irreversible: «Nosaltres estàvem destrossats. Però ella va ser valenta per tots. La seva frase era: "he viscut 31 anys d'una manera i ara em toca viure d'una altra". El seu caràcter i la seva determinació han estat claus. Qualsevol altre s'hauria enfonsat». La força de l'Eva va ser tan contagiosa que els seus pares expliquen com ells mateixos es van armar de valor i van tirar endavant, donant-li suport en cada pas d'aquesta nova vida: «Ella deia que havia de fer-se la forta per nosaltres i nosaltres per ella. Jo el que volia era veure-la feliç. Per això, quan al principi va dir que volia tornar a muntar en bici, li vam dir que sí, vaig pensar que així estaria entretinguda. Mai vaig arribar a imaginar-me que s'hi dedicaria al cent per cent. N'estem súper orgullosos».Part de la culpa de l'èxit de l'Eva també la té el José, el seu pare, el qual, juntament amb la Rosario, no es va separar de l'Eva ni un sol minut. En l'actualitat, viu la competició gairebé com un més dels participants: «Avui dia, el meu pare continua sabent-se gairebé millor que jo els temps de totes les meves rivals. A Austràlia, s'aixecava a les 5 de la matinada per veure'm competir en streaming, és el meu fan número u. Abans de veure l'start list, ja me l'ha enviat el meu pare per WhatsApp», explica l'Eva. I és que per al José no hi ha obstacles quan es tracta de fer feliços els seus fills: «Els seus somnis, com el del meu fill, són els nostres. Ho visc viu gairebé al mateix nivell que ella, i m'empipo tant com ella quan les coses no surten del tot gaire bé. Soc tot el dia amb ella. A les 8 em truca, em porta el gos perquè marxa a nedar i quedem quan en torna. Agafo la furgoneta a casa seva, hi carrego tots els trastos i fem els quilòmetres que calgui. Cada dia de l'any, entrena fins i tot els dissabtes i diumenges», explica en José. I quan li demano d'on treu les forces per fer una cosa així, ell ho té molt clar: «Si ella no hagués tingut aquest caràcter, hauria estat molt difícil superar-ho. Ella sempre diu que els seus pares l'han ajudada i jo dic que va ser al contrari, la seva força ens va ajudar a nosaltres». La de l'Eva és una història d'entrega, sacrifici i amor, en què el millor equip per superar qualsevol obstacle ha estat i serà sempre la seva família, els altres inconformistes de l'esport i de la vida amb els quals sempre pot comptar. Descobreix més sobre la història d'Eva Moral i la seva família a: https://www.sport.es/es/noticias/deportes/eva-moral-7895016 https://www.marca.com/paralimpicos/2020/04/17/5e790731ca474139688b45d7.html

CORPORATIU
02 Desembre, 2019

Repte 11. Històries d’#InconformistesdelEsport

En el marc del suport a l'esport paralímpic que duem a terme des de CaixaBank a través del pla ADOP, i com a patrocinadors de l'equip paralímpic, el pròxim 3 de desembre us portarem tres històries increïbles dels #InconformistesdelEsport a través de les nostres xarxes socials. Segueix-nos i descobreix més coses sobre els protagonistes i les seves històries. Amb la participació especial de tres esportistes d'elit: Ricardo Ten, nedador i ciclista; Eva Moral, triatleta, i Sarai Gascón, nedadora. Tres medallistes paralímpics que ens expliquen la seva història, els seus èxits i com afrontar reptes impossibles.Tres històries inspiradores que transmeten els valors de l'esport paralímpic i que parlen dels veritables #InconformistesdelEsport, aquells que no es pregunten si poden fer-ho, sinó si poden fer-ho encara millor. Anar més de pressa, arribar més lluny i superar més metes. Que no creuen en obstacles insalvables. Que demostren cada dia que, amb valentia i dedicació incondicional, tot és possible i que rendir-se no és una opció.Aquesta campanya té lloc en el marc del programa “Els 20 per als 20”: vint mesos per aconseguir vint reptes amb l’únic objectiu de donar visibilitat a l'esport paralímpic espanyol i ajudar a fer que ocupi el lloc que mereix. El nostre suport a l'Equip Paralímpic Espanyol és un compromís amb els esportistes i amb els seus valors d'esforç, sacrifici i constància; és la voluntat d'acompanyar-los en el camí fins a la cita paralímpica de Tòquio 2020 i ajudar-los a assolir les seves metes.

CORPORATIU
05 Novembre, 2019

Repte 10: història de l’esport paralímpic

A la meitat de camí dels #InconformistesdelEsport fins a les paralimpíades de Tòquio 2020, iniciat fa 10 mesos amb la sèrie 20 per als 20, us portem un resum de la història de l’esport paralímpic: com van néixer aquests jocs, les primeres dates importants de la seva història, heroïnes i herois d’aquest esport… i altres dades que de ben segur que us resultaran interessants. Recordem alguns dels grans moments i curiositats de la història de l’esport paralímpic.   Com van néixer els Jocs Paralímpics? Els Jocs Paralímpics no van néixer de la iniciativa d’un esportista ni d’un entrenador, sinó d’un metge. I és que la primera competició per a esportistes amb discapacitat va ser, en realitat, un torneig entre veterans de guerra que havien perdut alguna part del cos en combat. L’èxit va ser tan gran que poc després es van crear els primers jocs oficials el 1960.   Primeres vegades No obstant això, no va ser fins al 1964, a Tòquio, que es van introduir per primera vegada un himne i una bandera oficial. I, fins al 1992, a Barcelona, un senyal de TV pròpia perquè el gran públic pogués gaudir de l’espectacle.   Edicions i medalles La primera presència de la delegació espanyola va ser a Tel Aviv el 1968. Des de llavors, ha participat en 13 edicions i ha guanyat 651 medalles, més de la meitat de les quals són només en un esport: la natació.   Heroïna i part de la història Una altra curiositat és que la campiona paralímpica amb més medalles del país en té més que… Michael Phelps! És així: la nedadora Teresa Perales ha aconseguit un total de 26 medalles i ha marcat el seu nom amb lletres d’or en la història de l’esport.   Tòquio 2020 Els pròxims jocs prometen ser els més espectaculars de la història. De fet, el govern de Tòquio ha posat a disposició del COI ni més ni menys que 7 estadis.   Segueix els 10 reptes que ens queden, amb nous protagonistes i disciplines paralímpiques, per descobrir els reptes i desafiaments que aquests esportistes afrontaran fins a la gran cita de l’esport. Pots seguir les xarxes socials de CaixaBank per conèixer totes les històries.*Imatge de capçalera del Comité Paralímpic Espanyol publicada a Twitter.

CORPORATIU
06 Agost, 2019

Repte 8: descobrir l’espectacularitat de l’esport paralímpic

Quan falta un any per a les paraolimpíades de Tòquio 2020, els inconformistes de l'esport es preparen per afrontar un dels reptes més importants de la seva trajectòria esportiva. I mentre aquests esportistes d'elit intenten superar les seves metes, CaixaBank continua donant-los veu i posant cara a les seves històries a través del seu programa de reptes 20 per als 20. 20 reptes en un compte enrere fins a la gran cita paralímpica, amb què es pretén donar visibilitat a la realitat de l'esport adaptat i els seus protagonistes. Ja els coneixes? Et convidem repassar les històries d'aquests esportistes que no coneixen límit: Loida Zabala: campiona d'halterofília paralímpica i portaveu dels esportistes a l'inici de la campanya #InconformistesdelEsport, comparteix la seva història i el que va ser el seu màxim repte durant la seva carrera aquí. Mari Carmen Paredes (Marató): protagonista del repte 3 i exemple de com un obstacle pot esdevenir el punt de partida d'una carrera plena d'èxits. La seva història, juntament amb la del seu marit Lorenzo Sánchez, parla de superació i energia inconformista en primera persona. Núria Marques (natació) i Jordi Morales (tennis de taula): juntament amb un grup de nens i nenes d'entre 5 i 12 anys, ens van explicar sense tabús com es viu la discapacitat en el dia a dia i com és ser un esportista d'elit paralímpic. Amb Toni Ponce (natació), Gerard Descarrega (natació), Sarai Gascón (natació) i Michelle Alonso (atletisme) descobrim tot el que hi ha al darrere dels èxits paralímpics. Els testimonis d'aquests medallistes ens expliquen com enfrontar-nos a les nostres barreres mentals per assolir qualsevol èxit esportiu. En el repte 6 va arribar el moment d'anar més enllà i donar les gràcies als qui sempre hi són, aquelles persones que lluiten al costat dels inconformistes de l'esport per aconseguir que les seves metes siguin assolibles. Jon Santacana i Miguel Galindo van revelar com una amistat entre esportista i guia és, de vegades, la clau de l'èxit. Mentrestant, Sara Revuelta (bàsquet en cadira de rodes) feia història amb la resta d'equip de la selecció femenina i es classificava per primera vegada des de 1990 per a les paraolimpíades. L'equip de bàsquet adaptat de Binissalem compartia amb els infants i joves del 3x3 Plaça CaixaBank l'experiència de jugar en una cadira de rodes en el repte 7.

CORPORATIU