Amb els robots mantenim una relació a mig camí entre l’entusiasme i la desconfiança. Es tracta d’artefactes el propòsit principal dels quals consisteix a fer-nos la vida més fàcil. Tanmateix, no podem evitar d’observar-los amb recel. La culpa és de pel·lícules com ara Terminator o Blade Runner, però no tan sols això. Cada cop hi ha més persones que tenen por que aquests enginys els acabin deixant sense feina. És aquí on entren en joc els cobots o robots col·laboratius, dissenyats per treballar mà a mà amb els humans i facilitar-los la feina.

Els cobots són una de les tecnologies més revolucionàries de l’anomenada indústria 4.0. Es tracta de robots que col·laboren i que fins i tot interactuen amb els seus companys humans, els alliberen de les tasques més feixugues, repetitives, perilloses o d’aquelles que requereixen més precisió per executar-les. Tot això, amb total seguretat per als seus col·legues de carn i ossos.

La gran diferència entre els clàssics robots industrials —aquells artefactes estàtics que s’observen en moltes cadenes de producció— i els cobots és que aquests últims han sumat connectivitat a les seves capacitats. Els robots tradicionals són, simplement, dispositius automatitzats, mentre que els avenços en connectivitat, sensorització i processament han convertit els cobots en artefactes col·laboratius.

Precisament, l’ús de sensors és fet que permet als cobots detectar els seus companys humans i treballar amb ells en un espai compartit, una altra de les característiques que els diferencien dels seus antecessors automatitzats. També són més versàtils: mentre que un braç robòtic fix en una cadena de producció només pot desenvolupar una tasca, com pot ser collar un objecte, els cobots es poden utilitzar per fer diverses funcions. Per exemple, ajudar a preparar comandes en un magatzem i també a reposar material quan les existències baixen de cert punt.

Per desenvolupar aquestes tasques de cooperació, els cobots disposen de sensors, tecnologies intel·ligents, i també sistemes connectats a l’Internet de les coses (IoT) i/o sistemes específics, com ara pot ser un programa de gestió de magatzem. Això és degut al fet que els cobots han de ser capaços de col·laborar amb un humà de manera segura; per això necessiten aquesta mena de sensors i de tecnologies smart, que els permeten detectar i reaccionar davant la presència d’un operari.

Encara que totes aquestes tecnologies puguin semblar un desafiament, el fet cert és que els cobots també es caracteritzen per la seva facilitat d’ús. La mida i el pes acostuma a ser molt més reduït que el dels robots industrials automatitzats, la qual cosa permet traslladar-los fàcilment d’ubicació, segons li convingui al treballador. També són fàcils de programar i d’operar, ja que la seva missió no consisteix a substituir el treball humà, sinó a reforçar-lo.

La primera patent relacionada amb cobots es va registrar als Estats Units el 1996. D’aleshores ençà, aquest mercat no ha parat de créixer. De fet, un informe publicat el 2019 prediu un augment del 55,7% fins al 2024. La inversió creixent en automatització de les diverses indústries, juntament amb l’eclosió del comerç electrònic (que cada cop requerirà una capacitat logística més gran a les fàbriques i als magatzems), són dues de les raons que apunten que cada vegada serà més habitual veure cobots treballant braç a braç amb humans.

Les tasques que pot fer un cobot són tan variades com el mateix mercat demani. Avui dia, hi ha algunes aplicacions que ja són habituals en diferents indústries i que ajuden milers de treballadors d’arreu del món en la seva tasca diària:

– Soldadura: aquesta mena de treballs en una fàbrica a través de robots acostumen a requerir una barreja d’experiència en programació de robots i de tècniques de soldadura. L’avantatge de fer servir cobots és que programar-los és molt senzill, la qual cosa facilita enormement que qualsevol treballador amb coneixements en aquest tipus de tècniques pugui operar-hi. D’aquesta manera, l’operari indica al cobot quines tasques ha de fer i com ha d’executar-les, de tal manera que la màquina s’encarrega de fer-les d’una manera precisa i segura.

– Tasques d’acabat: polir, desbarbar o esmicolar peces de metall són algunes tasques d’acabat que acostumen a requerir molta força per a la seva execució amb eines manuals. A més, les vibracions de les màquines poden causar lesions als operaris. Tanmateix, els cobots poden aportar la força, la repetició i la precisió necessàries per fer aquesta mena de feines. Els mateixos treballadors poden indicar-li a la màquina com fer-les de manera manual o a través de mètodes de programació, depenent del tipus o de la mida de peça que es tracti.

– Control de qualitat: les inspeccions per comprovar la qualitat dels productes són habituals en les cadenes de producció d’arreu del món. L’ús de cobots en aquestes cadenes actua com un multiplicador dels sentits del mateix inspector: l’ús de càmeres d’alta resolució permet comprovar fins a l’últim detall en peces de precisió produïdes a la mida de les especificacions d’un client. També permet comparar amb exactitud la peça que s’està inspeccionant amb un model generat per ordinador.

– Logística: ja hi ha magatzems en què els operaris preparen les comandes i les lliuren als seus companys cobots, que trien la ruta òptima per recórrer el magatzem i lliurar-les a l’àrea adequada. En aquest cas, la màquina evita passejos innecessaris als seus companys humans, ja que cobreix diferents trajectes per diversos departaments. Són els operaris els que lliuren al cobot els objectes que ha de transportar i li indiquen on ha de portar-los. I què passa si aquests artefactes es troben amb una persona en el seu camí? Que s’aparten respectuosament per deixar-li pas.

L’ús de cobots en la indústria 4.0 és un factor que pot ajudar persones d’arreu del món a elevar la qualificació dels seus llocs de treball. La clau està a deixar enrere les tasques repetitives i perilloses perquè se n’ocupin els companys robòtics. Per fer-ho, és imprescindible apostar per un enfocament laboral en què la intel·ligència artificial garanteixi que les decisions finals a la feina les preguin els éssers humans. Un enfocament en el qual els cobots tenen molt a aportar.

Entrevista a Roy Petter Dyrdahl Torgersen, CEO de Nido Robotics, empresa guanyadora dels Premis EmprendedorXXI a Múrcia.

“Els vehicles submarins que se solen utilitzar en l’àmbit industrial requereixen entre 4 i 8 persones per fer-los servir, tenen una mida i pes enorme i el seu preu supera el mig milió d’euros.”

Nido Robotics va néixer el 2016 després que el seu CEO, Roy Petter Dyrdahl Torgersen, tornés d’una complicada expedició de rescat a Papua Nova Guinea. D’aquesta experiència va germinar la idea de crear vehicles submarins teledirigits (ROV) assequibles, lleugers i fàcils de fer servir, que ajudessin els bussos en operacions de rescat en  zones de difícil accés, profunditat i visibilitat. Des de llavors, l’empresa ha crescut i les solucions que ofereix s’han multiplicat exponencialment. El seu sistema de ROV és intuïtiu i adaptable a les necessitats de qualsevol companyia que el sol·liciti. Amb una visió de negoci global, Nido Robotics desembarcarà aviat a Amèrica Llatina, on obrirà la seva primera filial a Xile per consolidar la seva expansió internacional. L’empresa ha estat guardonada recentment amb un dels Premis EmprendedorXXI.

Com ha estat l’experiència de presentar-vos als Premis Emprenedor XXI i què us ha aportat com a empresa?

Ha estat una experiència molt enriquidora i, sobretot, emocionant, en saber que competim amb algunes de les empreses més punteres de l’àmbit regional i ara de l’àmbit nacional. És un repte més al qual ens enfrontem i del qual ens sentim molt orgullosos.

La idea de fer servir ROV per a tasques subaquàtiques va néixer durant una expedició de rescat de l’avió SS Dakota ─desaparegut a Papua Nova Guinea durant la Segona Guerra Mundial─, el 2012. Quina relació té aquella expedició amb el naixement de Niu Robotics?

Efectivament, la llavor de Nido Robotics va sorgir durant la cerca de l’avió Dakota, l’expedició de la qual va tenir lloc l’any 2012 en aigües de Papua Nova Guinea. Vaig participar en aquella expedició, i em vaig sentir frustrat per les dificultats i la ineficiència de bussejar en aigües amb una visibilitat molt canviant. Durant els descansos, parlava amb la resta de l’equip de com de fantàstic seria tenir un ROV com els que hi havia al vaixell en què treballava habitualment. Però aquest tipus de vehicles submarins teledirigits requerien una logística i un capital fora de l’abast de l’equip de rescat del Dakota. Quan vaig tornar, em vaig dedicar a cercar opcions al mercat, sense trobar res que encaixés amb la meva butxaca. Més endavant, el 2015, vaig anar a passar un mes en una empresa de San Francisco.  La companyia havia llançat un producte al mercat que s’assemblava a allò que jo volia tenir, així que vaig tornar amb un acord de distribució sota el braç. Però, després, ens vam adonar que el producte no responia a les necessitats reals dels clients amb què parlàvem. Al final, vaig decidir que havíem de cercar una solució pròpia, per la qual cosa, el 2016, vaig decidir crear Nido.

Per què, històricament, s’ha fet servir tan poc aquest tipus de robòtica per a activitats submarines?

Principalment, perquè no existien ROV de mida reduïda i baix cost. Els vehicles submarins que se solen fer servir en l’àmbit industrial requereixen entre 4 i 8 persones per manejar-los, tenen una mida i pes enorme i el seu preu supera el mig milió d’euros. Tot això ha portat al fet que sigui complicat estendre’n l’ús, fins que han aparegut altres opcions, com la que oferim a Nido Robotics.

Com heu aconseguit reduir els costos en materials i equip humà per fer aquesta tecnologia més accessible a les empreses?

No només dissenyem els nostres productes, sinó que també els fabriquem. No obstant això, algunes peces i components els comprem (com motors, per exemple) perquè és molt més rendible i lògic; no val la pena dedicar temps a fabricar una cosa que ja existeix. A més, disposem d’un model de vehicle que es pot vendre desmuntat (si així ho sol·licita el comprador) i ell mateix pot acoblar-lo. Tot això ens ajuda a reduir costos i, per tant, ens permet tenir una oferta adaptada a tota mena de butxaques.

Quines són les innovacions que ofereixen els vostres drons subaquàtics respecte d’altres models que ja existeixen?

Els nostres ROV tenen unes característiques molt concretes que els diferencien dels altres que hi ha al mercat: fàcils de manejar, la mida reduïda i baix pes, la qualitat de les imatges, la versatilitat i el preu. Els vehicles fabricats per Nido Robotics es controlen a través d’un comandament, molt semblant al d’una videoconsola, de manera que el seu ús sigui molt intuïtiu per a tota mena d’usuaris. Fins i tot hem vist nens de 6 o 7 anys que, en pocs minuts, s’han convertit en pilots de ROV fenomenals. Fins a dia d’avui, la majoria de ROV que hi havia al mercat eren molt grans i pesats, cosa que en dificultava el transport i, en general, en feia molt complicat l’ús. Actualment tenim dos models al mercat, el Sibiu Nano, de 5 kg, i el Sibiu Pro, de 15 kg.

Quins beneficis té l’ús d’aquests dispositius?

Solem dir que el benefici més gran és per a les persones. Allà on no calgui submergir una persona, sempre estarem cuidant una vida. El treball submarí sempre té certs riscos per al bus, que es poden evitar.  Això no vol dir que els bussos desapareguin o que els pugui substituir un dron, ni de bon tros. Disposar d’un ROV et permet fer inspeccions que realment poden ser molt perilloses, o fins i tot arribar a llocs on una persona correria perill, sense la necessitat que així sigui. D’altra banda, els vehicles submarins teledirigits assoleixen grans profunditats, molt més enllà del que arribaria una persona. En concret, el nostre Sibiu Nano pot arribar als 100 metres i el Sibiu Pro, fins als 300. A més, són molt útils per a qualsevol persona que treballi al mar: científics, serveis de seguretat, ports, etc.

Quina utilitat poden tenir els vostres drones subaquàtics de control remot en operacions de rescat? Com poden ajudar a salvar vides?

La mida i el pes reduïts del Sibiu Nano permet introduir-lo en espais on abans no s’arribava.  Així mateix, el fet que incorpori càmeres i altres eines i que es pugui submergir fins a 100 metres, permet arribar a zones on una persona no podria o estaria posant la seva vida en perill.  Per exemple, a l’interior d’un pou, com va succeir fa unes setmanes durant les tasques de cerca d’un desaparegut a Sierra Espuña. Participem de manera voluntària en les tasques de cerca d’un noi que es creia que podia haver caigut en un pou de neu. Per desgràcia, no el vam trobar en cap dels pous inspeccionats i segueix desaparegut.

Com funcionen els vostres drones?

Els nostres productes es caracteritzen per ser molt fácils de fer servir gràcies a un nou sistema intuïtiu que permet dirigir els vehicles des de la superfície, i visualitzar-ne la feina a través d’una pantalla. Els sensors instal·lats en els nostres ROV permeten recollir dades i mostrar-les en temps real, com per exemple la profunditat de la zona o la temperatura.

Què és el sistema “envirosense”?

“Envirosense” és un sistema que desenvolupem a petició d’un dels nostres clients, un centre de recerca científica que necessitava recopilar algunes dades extra, a més de les que ofereix el Sibiu per defecte. Vam crear aquest sistema que recull informació específica sobre el PH de l’aigua i fa que les dades arribin de manera automàtica a l’ordinador que està connectat al vehicle. En general, el més interessant de tots els nostres productes és que es poden personalitzar segons les necessitats del client.

Quines són les vostres expectatives de creixement?

El nostre principal objectiu és seguir democratitzant l’accés a la tecnologia submarina. Aquest any obrirem una filial a Xile, un mercat molt important per a la indústria salmonera que hi ha al sud del país. La nova filial serà el nostre concentrador logístic a l’Amèrica Llatina. A més, desenvoluparem la xarxa de partners en l’àmbit internacional, i esperem treure diversos productes nous. La nostra visió o “Big Hairy Audacious Goal” (BHAG) a mitjà termini és convertir l’empresa en líder mundial de la robòtica submarina i entrar en altres camps de la robòtica.

Com veieu el futur de la robòtica submarina?

La robòtica subaquàtica existeix des dels anys 60, encara que històricament només ha estat a l’abast de sectors molt específics, com el militar o l’energètic, i d’unes poques persones privilegiades com James Cameron. Durant les darreres dècades, han aparegut alguns fabricants de mini i micro-ROV, que és el nostre nínxol actual, però encara eren massa costosos per a la immensa majoria d’empreses. A Espanya no hi ha cap fabricant que desenvolupi aquest tipus de productes i, a Europa, només n’hi ha un a Noruega i la seva orientació és més B2C. La principal competència ve dels Estats Units i el Canadà però, en general, és un sector força atomitzat i molt tradicional. En l’àmbit de producte, estem convençuts que tenim l’oferta més versàtil i accessible en el mercat global, el millor “price-performance ratio”.

Què va ser el que et va empènyer a emprendre i què t’ha aportat?

Sempre he estat una persona emprenedora, molt inquieta. Sempre m’ha agradat aprendre, de fet ho segueixo fent cada dia. Nido Robotics no ha estat res més que el resultat de portar a la pràctica les meves inquietuds. Hi ha qui somia a tenir una feina fixa i unes rutines diàries que li permetin tenir una vida tranquil·la. A mi m’agrada l’emoció de saber que cada dia serà diferent i m’apassiona enfrontar-me a reptes i poder superar-los. Encara que no crec que faci res de diferent d’altres emprenedors, sí que puc dir que en gaudeixo molt.