La desaparició d’espècies, la variació brusca de temperatures i l’augment del nivell del mar són alguns dels efectes més coneguts del canvi climàtic. En els últims anys, a aquesta llista, s’hi ha unit una conseqüència més: el desplaçament de milers de persones que veuen les seves vides amenaçades per la degradació ambiental de l’ecosistema en què habiten.

Els desplaçats climàtics són persones que es veuen afectades pel canvi climàtic fins a les seves últimes conseqüències. Els desastres que causa aquest fenomen, com ara inundacions, huracans o grans incendis, potser són els motius més evidents pels quals una família o, fins i tot, una comunitat sencera es veuen obligades a fer les maletes i abandonar les seves llars. Segons dades d’ACNUR, només el 2019 hi va haver 25 milions de desplaçaments interns per desastres naturals.

La degradació ambiental avança a un ritme tal que les previsions apunten que, d’aquí a 30 anys, uns 140 milions de ciutadans només de les àrees de l’Àfrica subsahariana, Amèrica llatina i Àsia meridional es veuran obligats a abandonar les seves llars.

Per entendre les raons per les quals milions de persones deixen la seva llar cada any a causa del canvi climàtic, el millor és escoltar els seus afectats. «En la temporada de sembra, no plovia, però quan no volíem que plogués, plovia. Això generava sequeres, i jo no volia seguir patint per això. Vaig voler provar sort a la ciutat, per això em vaig traslladar a Hawassa», va assenyalar l’etíop Wolde Danse davant el Banc Mundial.

El seu cas mostra com l’agreujament de les sequeres no només arruïna el mitjà de vida de les comunitats en determinades àrees, sinó que, a més, genera conflictes que, al seu torn, empenyen els seus habitants a fugir per posar-se fora de perill.

El Pacte Mundial sobre els Refugiats de l’ONU recull que tant el clima com la degradació del medi ambient i els desastres naturals interactuen cada vegada més amb els impulsors dels moviments de refugiats. Fins i tot s’han publicat informes que asseguren que el canvi climàtic provoca més migracions que els mateixos factors econòmics i polítics de les zones d’origen.

Un clar exemple seria el d’un aqüífer que s’asseca i provoca un conflicte entre comunitats locals per un recurs cada vegada més escàs: l’aigua. Un problema que, al seu torn, empeny una part de la població a fugir de la zona per preservar la vida.

Potser aquest aqüífer que s’asseca no genera el conflicte, però sí que obliga els habitants de l’àrea a mudar-se a la ciutat per guanyar-se la vida, tal com va fer Wolde Danse. Acostumen a arribar a una situació econòmica tan precària que no poden pagar impostos, cosa que acabarà per degradar l’atenció sanitària, l’educació o, fins i tot, la seguretat a l’urbs.

Aquests desplaçaments, que poden semblar exòtics, són una advertència del que pot arribar a passar a certes zones de països com Espanya. L’organització professional agrària ASAJA ja advertia el 2016 que un de cada cinc agricultors havia abandonat el camp a la Regió de Múrcia per dedicar-se a altres activitats. Un canvi causat per la crisi econòmica, però també per la sequera.

La majoria dels desplaçaments de població que es produeixen a causa del canvi climàtic tenen com a destí el mateix Estat en què resideix la persona que abandona la seva llar. Per aquesta raó, ACNUR proposa utilitzar l’expressió «persones desplaçades en el context de desastres i canvi climàtic» davant la de «refugiats climàtics», que implicaria un canvi de fronteres a causa d’una persecució per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social particular o opinió política.

Precisament per aquest motiu, els desplaçats climàtics no compten amb una protecció legal especial, malgrat que les seves circumstàncies sí que ho són. Això sí, en moure’s la majoria de les ocasions dins les fronteres del seu propi país, és aquest el que ha de garantir els seus drets.

En els casos més extrems de migracions per raons climàtiques o desastres naturals, les persones desplaçades podrien arribar a convertir-se en apàtrides: aquest seria el cas dels petits països insulars en risc de desaparèixer del mapa a causa de la pujada del nivell del mar.

Per evitar que més persones es vegin obligades a abandonar les seves llars per les conseqüències del canvi climàtic, és necessari frenar aquest fenomen. Les receptes les coneixem bé: reduir les emissions contaminants, posar en marxa un nou paradigma d’economia circular que permeti preservar els recursos del planeta o cuidar els boscos que ens ajuden a capturar carboni són algunes d’elles.

D’altra banda, és important contribuir al desenvolupament sostenible dels països més exposats al fenomen dels desplaçaments climàtics. Una bona manera consisteix en la implantació d’eines i tècniques que ajudin a optimitzar la gestió de recursos com l’aigua. D’aquesta manera, no només es pot contribuir a frenar el canvi climàtic, sinó també que la població de zones en risc estigui preparada per conviure amb els seus efectes.

José Ramón, militar d’aviació; Carmelo, professor de Disseny Gràfic; Antonio, militar a la reserva; Rosa, mestressa de casa; José, empleat d’estructures metàl·liques, i Julio, exempleat de banca, no semblen tenir gaire en comú.

Només a primera vista, perquè els sis comparteixen compromís amb FESBAL, la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments a Espanya, un ‘equip’ del qual formen part més de 3.000 voluntaris que ocupen el 96 % dels llocs de responsabilitat de l’entitat.

La jubilació els va arribar a uns abans que als altres, però el que tots van tenir clar era que no ocuparien el seu temps només en oci. “Vaig passar a la reserva amb 56 anys i no em veia a casa sense fer res”, explica en José Ramón, que va veure a la premsa un anunci de la feina que feien en el Banc d’Aliments de Las Palmas  i no ho va dubtar.

Han passat ja onze anys des d’allò i després de diferents càrrecs de responsabilitat, sempre com a voluntari, en José Ramón destaca la gran tasca que fan des del Banc d’Aliments de Las Palmas: “el 2020 vam atendre 35.000 persones i vam repartir més de 4,3 milions de quilos d’aliments”. Dades molt superiors a les de l’any anterior, ja que el risc de pobresa severa i exclusió s’ha disparat a l’illa, com a conseqüència de la crisi econòmica generada per la COVID-19.

Unes xifres que també s’han incrementat en l’àmbit nacional. Des de FESBAL assenyalen que l’any passat van repartir 158 milions de quilos d’aliments i van atendre més d’1,5 milions de persones en situació de vulnerabilitat. “Gent que abans ens donava aliments, que tenien un petit comerç, ara, com a conseqüència de la COVID-19, han tancat i són ells els qui ens demanen suport”, assenyala el voluntari.

La María Soledad, voluntària a l’Associació Veïnal i Solidària d’Arenales (AVESAR), comparteix també aquesta experiència. A través de la Fundació “la Caixa” col·labora amb l’associació ubicada a Las Palmas en la classificació i entrega d’aliments a les persones que acudeixen al centre. “Abans del confinament les persones que acudien pertanyien, principalment, a col·lectius en risc d’exclusió, com ara dones maltractades o persones amb addiccions”, comenta. “Ara, acudeixen a l’associació persones que han tingut un nivell de vida mitjà i que, com a conseqüència de la pandèmia, s’han vist obligades a demanar ajuda, com ara parelles joves, dones embarassades o famílies que han perdut la feina”, explica.

I és que la pandèmia de la COVID-19 ha portat a les files de les entitats socials un perfil de persones que fins llavors no es trobaven en situació de vulnerabilitat.

Persones com els alumnes de Carmelo García, voluntari del Banc d’Aliments d’Alacant, que va decidir unir-se a l’entitat després de conèixer la realitat a què s’estaven enfrontant molts d’ells.

El vincle entre professor i alumne no és només pedagògic, és humà, i l’instructor de Disseny Gràfic no podia mantenir-se al marge i únicament impartir l’assignatura als seus alumnes de Formació Professional. La COVID-19 va arribar i va arrasar, no només amb la salut de moltes persones, sinó també amb la seva ocupació. “Em feia mal veure que alumnes que eren bons i tenien un futur deixaven els estudis per buscar una feina en agricultura o en serveis perquè els seus pares havien perdut la feina”, relata el voluntari que, a més d’organitzar tres dies per setmana els palets per ser distribuïts entre les associacions beneficiàries, ajuda amb els seus coneixements web, i fins i tot ha desenvolupat un programa per identificar la càrrega i el volum dels paquets que entren.

El funcionament dels voluntaris en els bancs d’aliments és com una gran empresa. Cadascú té encomanada la seva tasca i, de manera coordinada i com “una família”, segons relaten diversos voluntaris, “repartim les tasques”.

Recepció de mercaderies, operacions de magatzem, conducció de furgonetes, tasques administratives, informàtiques o tasques comercials i de comunicació, són només algunes de les feines de què s’encarreguen els voluntaris.

En José va treballar tota la seva vida amb estructures metàl·liques. Des d’abans de jubilar-se ja pensava a col·laborar amb el Banc d’Aliments de Valladolid i va ser un cop jubilat, als 65 anys, quan va començar a gestionar els fons europeus per a persones desafavorides al centre. “Encara que les entitats beneficiàries a les quals donem els aliments més o menys es mantenen en nombre, la quantitat de beneficiaris, de persones que reben l’ajuda, s’ha incrementat”, explica el voluntari.

Els productes bàsics que es reparteixen són pasta, arròs, llegums, llet, aliments infantils, sopes, fruita en conserva, tomàquet, oli i farina. A més, hi ha empreses alimentàries que entreguen centenars, fins i tot milers dels seus productes, que es classifiquen i s’inclouen en el repartiment sempre que es pot.

L’Antonio coneix bé la mercaderia que entra i surt dels magatzems. Militar a la reserva, fa 13 anys que és voluntari en el Banc d’Aliments de Saragossa. És el “cap de dia” o responsable de l’entrada i sortida dels aliments. Té la sort de compartir el seu compromís amb la Rosa, la seva dona, qui dedicada a la feina de casa tota la seva vida, sentia que li “faltava alguna cosa quan els fills es van independitzar”, explica.

Tots dos remarquen com n’és de gratificant el seu voluntariat. “M’hi vaig enganxar des del principi i m’omple de vida, és una experiència desinteressada, que em fa molt feliç. Quan em sona el despertador per venir, faig un bot per preparar-me”, assenyala la Rosa, i el seu marit apunta: “és molt reconfortant tornar a les persones, que desgraciadament ho necessiten, una mica de la nostra ajuda”.

Un sentiment que comparteix en Julio, exempleat de CaixaBank i voluntari en el Banc d’Acció Solidària de València. “Quan un sent que ha estat afortunat a la vida, només et queda contribuir a revertir aquesta sort i donar un cop de mà amb el que bonament es pugui”, explica en Julio qui, a més de col·laborar amb el banc d’aliments, imparteix classes d’espanyol per a immigrants. “Sempre m’ha agradat la docència”, apunta.

Un gran exemple el d’en José Ramón, en Carmelo, l’Antonio, la Rosa, en José, la María Soledad i en Julio, que posen en relleu la gran feina i compromís dels voluntaris dels bancs d’aliments. “Encara que hem passat por per la pandèmia, no volíem deixar d’estar al costat dels qui més ho necessitaven”, explica en José Ramón des de Las Palmas.

Persones altruistes que, com en Carmelo, arriben a casa cansades “perquè la feina és molt física”, però que, psicològicament, els omple de força. “Em sento útil i ofereixo ajuda a persones que no conec”, afirma.

Per atendre les necessitats més bàsiques, Fundació ”la Caixa ” i CaixaBank han posat en marxa, juntament amb FESBAL, la campanya #CapLlarSenseAliments. Les donacions es poden fer a través de la xarxa de caixers automàtics de CaixaBank; mitjançant CaixaBank NOW, tant a l’app com en el web, i per mitjà del portal CaixaBank.es, per als qui no són clients de l’entitat. Una altra opció de col·laboració és a través de Bizum, enviant el donatiu al número 38014.

John Van Hengel és el pare dels bancs d’aliments. Després d’una vida més o menys acomodada treballant com a conductor de camions, gerent de vendes i publicista en una revista, aquest home nascut a Phoenix (Arizona) donava vida, sense saber-ho, al moviment de solidaritat més gran en l’àmbit alimentari.

El voluntari, després d’escoltar el testimoni d’una mare que alimentava els seus nou fills amb excedents dels supermercats, va decidir implicar-s’hi. Un forn cedit per la basílica de St. Mary es convertia, així, en el primer magatzem de productes comestibles que albergava aliments i els distribuïa a aquelles famílies que els necessitaven.

Han passat més de cinquanta anys des que es va crear el primer banc d’aliments gràcies a Van Hengel i des de llavors aquests espais s’han estès pel món per atendre col·lectius en situació de vulnerabilitat.

Es calcula que cada any es llencen a les escombraries més de 7,7 tones d’aliments només a Espanya. Un excedent que la indústria alimentària, particulars o empreses no aprofiten, però que és apte per al consum.

Amb la finalitat de fer arribar els aliments a aquelles persones que més ho necessiten, els 54 bancs d’aliments i els més de 3.300 voluntaris que formen la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments (FESBAL) treballen diàriament per donar suport a persones en situació de pobresa severa.

Dues voluntàries classifiquen els aliments rebuts als magatzems de FESBAL

L’engranatge per distribuir més de 158 milions de quilos de menjar a l’any a Espanya no és senzill, però la professionalitat i, sobretot, la gran cadena solidària en què s’impliquen particulars, empreses i indústria alimentària fa possible l’impossible: atendre més d’un milió i mig de persones.

Gràcies a les aportacions dineràries i en espècie fetes, els bancs d’aliments reben o compren aliments que, un cop ordenats i classificats per part de voluntaris per assegurar les seves perfectes condicions de consum i transport, es lliuren a gairebé 8.000 entitats benèfiques que atenen directament els beneficiaris de les ajudes.

“La distribució d’aliments entre els bancs es fa segons el nombre de beneficiaris que atén cada centre i segons l’índex de pobresa de cada província”, explica el director de FESBAL, Miguel Fernández. “Les conseqüències econòmiques de la COVID-19 han provocat una recessió generalitzada, però que afecta principalment les zones en què els sectors econòmics de l’hostaleria i el turisme són la font principal d’ingressos”, aclareix.

La crisi ocasionada per la pandèmia ha provocat que el perfil de persones que acudeixen als bancs d’aliments s’hagi ampliat. “Hi trobem famílies que abans de la crisi tenien rendes mitjanes o baixes, parelles joves amb fills a càrrec, joves universitaris amb feina a mitja jornada o a l’hostaleria, persones que es troben en ERTO o desocupades, o persones grans que amb la seva pensió alimenten la seva família”, explica el representant.

Sens dubte, l’últim any està suposant un repte en tots els àmbits i els bancs d’aliments no en queden al marge. “No podem abaixar la guàrdia. El temor més gran és que les existències als bancs d’aliments siguin insuficients per atendre la demanda d’ajuda de tantes persones que avui ho necessiten”, assenyala Fernández.

Per tal de continuar atenent les necessitats més bàsiques, Fundació ”la Caixa” i CaixaBank van posar en marxa, juntament amb FESBAL, la campanya #CapLlarSenseAliments per aconseguir que més d’un milió i mig de persones puguin tenir accés a aliments. Les donacions es poden fer a través de la xarxa de caixers automàtics de CaixaBank; a través de CaixaBank NOW, tant a l’app com al web, i per mitjà del portal Caixabank.cat, per a aquells que no són clients de l’entitat. Una altra opció de col·laboració és a través de Bizum, enviant el donatiu al número 38014.

“Aquest és un any de recuperació, però s’espera que el creixement econòmic sigui més robust el 2022, per la qual cosa el repte més gran és que la ciutadania espanyola, empreses i administracions, que sens dubte tenen un gran cor, continuïn col·laborant per cobrir la demanda d’ajuda alimentària, que desafortunadament persistirà”, conclou el director de FESBAL.

Descobreix les diferents iniciatives de CaixaBank per fomentar la diversitat i la igualtat de tracte.

Comptant i connectant històries, ÀNIMA vol convertir-se en una xarxa social social que parli d’una manera diferent: amb actitud i optimisme, des de la diversitat i des d’un punt de vista proper. Perquè els veritables protagonistes són ells: les persones, les seves històries.

A més de comunicar la tasca de l’Obra Social ”la Caixa”, ÀNIMA servirà com a punt de trobada de les infinites realitats socials que actualment conviuen al nostre món. Una mica d’aire fresc en aquesta tempesta d’emocions que és la nostra societat.

El contingut de l’editorial està dividit en dues seccions. D’una banda, “Mirades”, un espai amb relats en primera persona de grans col·laboradors que ens acosten la seva visió personal sobre temes socials. Shakira, David Carabén i Albert Adrià en són alguns noms. “La vida en tres dimensions”, d’Iñaki Gabilondo, és l’últim article publicat en aquesta secció.

D’altra banda, trobem Notícies, un apartat més vinculat a l’actualitat en què es parla de l’agenda de l’Obra Social ”la Caixa” d’una manera diferent, adaptada als nous temps.

El projecte va veure la llum el 28 de setembre amb una pàgina web que, setmanalment, ofereix continguts nous (notícies, assajos, continguts audiovisuals, etc.). També podeu seguir l’actualitat d’aquest nou site a les xarxes socials d’Instagram i Facebook.

Amb tot, es recolliran històries i mirades que ens ajudaran a despertar una nova consciència col·lectiva sobre aquests temes, per tal d’avançar com a societat i alimentar l’esperança de crear un món millor, més humà. Perquè, de vegades, per guanyar, no ens cal res més: ànima.