L’ús de l’hidrogen com a combustible no és res nou, tot i que últimament en sentim a parlar molt. De fet, aquest element ja el trobàvem al primer motor de combustió interna, que es va presentar el 1813. Amb el pas dels anys, el seu ús va quedar relegat a un segon pla, perquè van aparèixer carburants com la gasolina o el gasoil. Des de llavors, l’hidrogen es va convertir en una mena d’etern aspirant a omplir els dipòsits dels nostres vehicles, incapaç de superar en preu els derivats del petroli.

Ara, l’hidrogen té molts números per ocupar el tron dels combustibles en el futur. Aquest combustible s’ha convertit en una de les mesures estrella de la Unió Europea (UE) per descarbonitzar l’energia i assolir la neutralitat climàtica el 2050. Per fer-ho, els fons europeus Next Generation EU impulsaran la implantació de l’hidrogen d’origen renovable com a font d’energia, sobretot en l’àmbit del transport.

Reduir la nostra petjada ambiental és el primer pas per frenar el canvi climàtic, un dels grans desafiaments que afronta la humanitat actualment. Aquesta és la raó que hi ha al darrere de moltes tendències que ja ens són familiars. Per exemple, que els habitatges siguin cada vegada més eficients, que s’estengui l’ús d’energies renovables o que els cotxes siguin cada vegada més elèctrics.

Efectivament, els vehicles incorporen cada cop més la tecnologia elèctrica per complir els estrictes estàndards anticontaminació que imposa la Unió Europea. Cal reduir la seva petjada de carboni com sigui. No en va, el transport és el responsable de més del 30 % de les emissions contaminants a la Unió Europea. I, en concret, els cotxes, furgonetes, camions i autobusos copen més del 70% del total d’aquestes emissions, entre les quals hi ha les partícules i l’òxid de nitrogen, nocius per a la salut i el medi ambient.

El camí que han trobat els fabricants per desenvolupar cotxes menys contaminants consisteix a incorporar-hi motors elèctrics que ens permetin desplaçar-nos sense emetre substàncies nocives durant el trajecte.

Dins d’aquesta alternativa, una de les vies més prometedores és la tecnologia de pila de combustible, que permet utilitzar un dels elements més abundants de la taula periòdica per moure un vehicle. Es tracta d’un desenvolupament que permet posar hidrogen al cotxe com si fos gasolina i elimina dos dels grans problemes dels vehicles elèctrics amb bateria: les llargues esperes per recarregar-los i l’autonomia, que encara és limitada.

Els vehicles de pila de combustible transformen l’hidrogen del seu dipòsit en electricitat, que el motor fa servir per funcionar, i en inofensiu vapor d’aigua, que surt per l’escapament. Això vol dir que els cotxes de pila de combustible no produeixen emissions mentre circulen, al contrari que els que fan servir carburants.

Encara que la seva utilització en vehicles és una de les més prometedores, el fet cert és que les possibilitats de l’hidrogen com a substitut dels combustibles fòssils van més enllà. De fet, la Unió Europea aspira que l’hidrogen es faci servir també en indústries, com la química o la metal·lúrgica, en què és difícil utilitzar energia elèctrica per les altes temperatures que requereixen.

L’àmbit residencial també podrà beneficiar-se en el futur de l’ús d’hidrogen com a alternativa sostenible al gas. Fins i tot la indústria energètica podria transformar en hidrogen els excedents d’energia elèctrica d’origen renovable que es produeixen a la primavera i l’estiu, per després emmagatzemar-los. Així, doncs, aquest hidrogen es podria aprofitar a la tardor i l’hivern, quan la demanda és més alta, mitjançant l’ús de piles de combustible o turbines.

La qüestió és que produir hidrogen no sempre és un procés tan net com el que fa la pila de combustible en un vehicle. Això es deu al fet que l’hidrogen es pot obtenir de diverses maneres. Una és la que es coneix com a «hidrogen gris». Consisteix a processar combustibles fòssils, com el gas natural, per obtenir aquest element mitjançant un procés que acaba amb una quantitat important d’emissions contaminants.

Per aquesta raó, avui dia es desenvolupen alternatives, com l’«hidrogen blau», que també utilitza gas natural, però captura les emissions de carboni per emmagatzemar-les o reutilitzar-les més endavant. O la gran promesa, l’«hidrogen verd», que s’obté mitjançant un procés d’electròlisi capaç de separar l’hidrogen de l’aigua. Per fer-ho, s’utilitza electricitat procedent d’energies renovables.

En aquest punt, la Unió Europea aspira a impulsar la producció d’«hidrogen verd» mitjançant el desenvolupament de tota una economia al voltant d’aquest element.

L’«economia de l’hidrogen net» es desplegarà en tres fases: la primera, que durarà fins al 2024, té com a objectiu descarbonitzar la seva producció per a usos actuals, sobretot a la indústria, mitjançant la instal·lació de sis gigawatts d’electrolitzadors, així com la promoció de noves aplicacions. La segona suposarà la instal·lació de 40 gigawatts fins al 2030 perquè l’hidrogen també es faci servir en camions i trens o a la indústria de l’acer. En la tercera, fins al 2050, ja s’espera el desplegament d’hidrogen net a gran escala per arribar fins i tot a sectors de difícil descarbonització.

Empreses, investigadors i entitats públiques ja treballen en la transició a aquesta economia de l’hidrogen renovable que persegueix Europa en el seu objectiu de neutralitat climàtica. Un camí que, encara que està ple de reptes, sembla haver rebut per fi el suport definitiu per arribar fins al final.

Juan Vicén, cofundador i CMO de Zeleros, empresa que desenvolupa el sistema de transport Hyperloop a Espanya, guanyadora dels Premis EmprenedorXXI a la Comunitat Valenciana.

“El potencial d’una xarxa de Hyperloop a escala global permetria connectar ciutats i centres logístics en qüestió de minuts”

Els avions o els trens d’alta velocitat han revolucionat per complet la nostra forma de viatjar i de percebre l’espai. Desplaçar-se en qüestió d’hores a ciutats llunyanes era una utopia fins fa un segle. Ara, som a les portes d’una altra gran revolució tecnològica del transport, la que protagonitzarà el sistema Hyperloop. Aquesta tecnologia reduirà encara més els temps i les distàncies i transformarà per complet el nostre concepte de desplaçament.

El sistema ja té dos-cents anys d’història, però l’empresari estatunidenc Elon Musk el va rescatar el 2013. L’empresa espanyola Zeleros és la responsable de la implantació a Espanya d’aquest sistema pioner. Zeleros va néixer com un projecte universitari i ha anat evolucionat fins a convertir-se en el que és avui, una empresa tecnològica d’àmbit internacional. L’empresa ha estat la guanyadora el 2019 dels Premis EmprenedorXXI a la Comunitat Valenciana, un guardó que CaixaBank atorga anualment amb la intenció de donar suport i visibilitat a projectes innovadors. Juan Vicén és cofundador i responsable de màrqueting (CMO) de la companyia.

Què és Hyperloop i quin és el seu principal potencial?

Hyperloop és un mètode de transport que ja té més de dos-cents anys d’antiguitat. Tot i que hi ha diferents conceptes, la definició de Hyperloop es basa en canonades a una pressió reduïda dins les quals viatgen càpsules de passatgers o mercaderies a velocitats de fins a 1.000 km/h (superiors a les d’un avió) amb una alta freqüència (cada 2 o 3 minuts, com un metro). Una xarxa de Hyperloop a escala global tindria el potencial de connectar ciutats i centres logístics en qüestió de minuts, amb la qual cosa incrementaria la competitivitat de les nacions i l’eficiència dels sistemes convencionals.

Com revolucionarà aquesta tecnologia el sistema de transports al món?

El desenvolupament de Hyperloop dependrà en gran mesura de l’impuls de la indústria, de les empreses desenvolupadores de Hyperloop i de les nacions. No obstant això, si volem connectar el món, hi ha d’haver una coordinació entre tots els stakeholders implicats per aconseguir un sistema òptim. Per això, l’estandardització té una rellevància especial en aquest nou mercat. Si alguna cosa hem après de la indústria ferroviària és que l’existència de diferents amplades de via pot causar pèrdues multimilionàries a les nacions i limitar el seu creixement. Zeleros ha apostat des del principi per cooperar amb els altres desenvolupadors d’aquests sistemes i establir, juntament amb institucions com la Unió Europea, aquestes pautes que garantiran la seguretat i la interoperabilitat. De moment, tant empreses europees com canadenques estem unides en aquest procés.

Quin creieu que serà el seu impacte a Espanya?

A Espanya estem molt ben posicionats en l’àmbit internacional en matèria de Hyperloop. Gaudim del suport dels ministeris de Ciència i de Foment per a la seva regulació i, pel que fa a desenvolupament, som un dels pols més importants d’Europa. Si alguna cosa tenim a Espanya és experiència de sobres en matèria ferroviària, energètica i d’infraestructures, i des de Zeleros apostem per liderar el desenvolupament tecnològic. Estem convençuts que les bones idees no només es generen a l’altre costat de l’Atlàntic i que hem de valorar els inventors nacionals si volem generar valor i no ser un país productor de les idees d’altres.

Pel que fa a la implantació, també estem avaluant possibles rutes i no descartem la creació de projectes pilot que derivin en infraestructures de llarga distància, encara que això dependrà de molts factors. El mercat és, sens dubte, internacional i el nostre enfocament és global.

Quines diferències hi ha entre la vostra proposta i d’altres que s’estan duent a terme en altres països, com el Japó i la Xina?

Normalment, els sistemes que ja existeixen a la Xina i al Japó consisteixen a situar bobines de coure al llarg de tota la infraestructura, que serveixen per propulsar i fer levitar el vehicle. El problema d’aquests sistemes és el seu elevat cost, perquè exigeix la instal·lació de material al llarg de tot el recorregut. Hi ha poques rutes i, fins ara, la distància més llarga coberta és de trenta quilòmetres. A Zeleros vam veure que això suposava un problema a l’hora de crear recorreguts de llarga distància, així que vam crear un sistema en què la levitació i la propulsió ja són al vehicle. El nostre objectiu és oferir la millor experiència d’usuari: que els passatgers no hagin de pujar al Hyperloop amb vestits d’astronauta i que, en cas d’emergència, simplement baixin les màscares, com passa, per exemple, en un avió.

Per què és tan important per al vostre projecte establir sinergies amb altres empreses com Renfe o Siemens?

El nostre objectiu no és reinventar la roda, sinó fer ús de les tecnologies existents per accelerar el desenvolupament del sistema. Veiem clau la participació de socis industrials en tots aquells camps que involucren Hyperloop. És aquesta visió global la que ens està permetent créixer ràpidament i arribar a sistemes del nivell tecnològic més alt. Creiem, a més, que a Espanya tenim empreses líders en el sector de ferrocarrils i infraestructures, i que és molt important combinar la seva experiència en els sectors respectius amb la nostra agilitat i visió de conjunt.

Zeleros promou una nova pista de proves d’aquest tipus de tecnologia a Sagunt. Quins són les novetats d’aquesta proposta en l’entorn Hyperloop?

A Sagunt tenim projectada una pista pilot de dos quilòmetres a escala mitjana per a finals del 2019. El nostre objectiu és integrar tots els subsistemes en un vehicle i demostrar el seu funcionament i la seva eficiència a alta velocitat. Es tracta d’una infraestructura única al món, que posicionarà Espanya al capdavant del desenvolupament de Hyperloop. Els resultats d’aquest primer pilot serviran per provar totes les tecnologies de Hyperloop (tant les pròpies de Zeleros com les que ja existeixen al mercat) i han de demostrar l’eficiència del nostre sistema perquè serveixi de base per a la pista a mida real.

Com va ser passar d’un projecte universitari a un projecte empresarial en el sector del transport d’alta velocitat?

Al principi no va ser gens fàcil. Per sort, teníem un projecte apassionant i vam aconseguir que professionals del nivell més alt apostessin per nosaltres. El pas següent va ser aconseguir un comitè assessor amb personalitats influents que ens aconsellés en matèries clau per al projecte, com la inversió, les finances, la recerca o la implementació de projectes de gran escala. I finalment ─i això potser ha estat el més decisiu─, vam trobar una proposta de valor prou sòlida que ens va permetre guanyar la credibilitat d’inversors i socis tecnològics.

Sens dubte, quan mirem enrere i veiem tot el que hem crescut, és un orgull veure que estem generant indústria i treball d’alt valor afegit a Espanya amb un projecte tecnològic pioner que, a més, també promou l’aparició de nous projectes que situen Espanya ─i València─ al mapa de la innovació.

Què us ha aportat com a empresa ser un dels guanyadors dels Premis EmprenedorXXI?

Per a Zeleros és un honor rebre un guardó d’aquest tipus, és una empenta més que ens ajuda en la nostra carrera per desenvolupar un sistema de transport més ràpid i sostenible, i ens motiva a continuar treballant dur per fer-ho una realitat.