Els humans sempre hem tingut curiositat per conèixer el futur. Sempre hem cercat mètodes més o menys científics per intentar anticipar el que passarà.
La borsa no és diferent, i per això s’han establert algunes teories que intenten predir-ne el comportament o establir patrons.
D’aquí sorgeixen el “baròmetre de gener”, el “ral·li de Nadal” o el “sell in may and go away”. Són teories que reflecteixen tendències que se solen repetir en borsa durant certs moments de l’any.
Cal no oblidar que, encara que sembli un àmbit fred i racional, el mercat de valors es mou també per expectatives i emocions.
A més, moltes vegades el comportament dels inversors es veu afectat pel que fan els altres. Això pot produir efectes de profecia autocomplerta que explicarien, en part, algunes de les teories que veurem a continuació.
Les cabañuelas són un mètode popular que intenta pronosticar el temps que farà durant l’any a partir de l’observació d’alguns dies de gener. La teoria del baròmetre de gener suggereix una cosa similar, però amb el comportament de la borsa.
Formulada per l’expert en mercats de valors Yale Hirsch l’any 1972, aquesta teoria proposa analitzar l’indicador S&P-500 al gener. Segons com li vagi, així serà la tendència de la borsa la resta de l’any.
Si el primer mes puja l’S&P-500, l’any serà alcista per a les accions. Si cau, l’any serà baixista. A més, els rendiments seran superiors si, a més, l’índex puja en les cinc primeres sessions de l’any.
Aquesta teoria es basa en el fet que el gener és un mes candent als Estats Units. És llavors quan els nous presidents juren el càrrec, quan se solen presentar el missatge de l’Estat de la Unió i els pressupostos anuals i quan s’estableixen objectius i prioritats nacionals. Al gener també s’incorporen els nous membres al Congrés.
Tots aquests esdeveniments afecten l’economia del país, Wall Street i, per extensió, les borses de tot el món.
Un altre terme encunyat per Yale Hirsch és el “Santa Claus rally”, també conegut com a ral·li de Nadal. En aquesta ocasió, no pretén augurar el que passarà els mesos vinents, sinó descriure un fenomen del mercat de valors: les cotitzacions de les accions solen augmentar durant les últimes cinc sessions de desembre i les dues primeres de gener.
Des del 1950, aquesta pujada es va produir el 77 % de les vegades en el cas de l’S&P-500. Entre els anys 2019 i 2023, tant aquest índex com el Dow Jones i el Nasdaq Composite van registrar guanys durant aquest període.
No hi ha una única explicació per a aquest fenomen, però hi podrien influir diversos factors, com les compres d’accions impulsades per l’optimisme nadalenc, per la inversió de bo de fi d’any o per la compensació fiscal de pèrdues. També hi podrien influir les vacances dels inversors institucionals, que deixen el camp obert a uns detallistes que solen ser més optimistes.
Un altre patró que se sol esmentar en borsa és la debilitat del mercat entre els mesos de maig a octubre, en comparació del semestre següent. És una tendència que s’ha observat fins i tot en analitzar dades procedents de mercats de tot el món.
Per descomptat, aquest efecte també s’ha batejat. Si ens referim al millor comportament entre tardor i hivern, haurem de referir-nos-hi com a “efecte Halloween”. Si el que volem destacar és l’efecte contrari, direm “sell in may and go away” (ven al maig i retira’t del mercat).
Aquest efecte dona lloc a la coneguda com a “estratègia de Halloween”, que es basa a comprar accions al novembre i mantenir-les fins a vendre-les a principis de maig.
Una de les teories més extravagants per anticipar el que passarà a la borsa és el conegut com a índex del gratacel (Skyscraper Index). El devem a Andrew Lawrence, un analista britànic que va trobar una inquietant correlació entre grans crisis econòmiques i els gratacels més gegantins.
Segons aquesta teoria, la finalització de l’edifici més alt del món és indicativa d’una crisi econòmica global.
Això es deuria al fet que aquests projectes colossals solen començar amb els grans repunts econòmics i se solen acabar en les recessions. En el moment en què el creixement cíclic està esgotat i l’economia, preparada per entrar en recessió, la inversió en gratacel assoliria el seu punt màxim.
És un fenomen que s’ha repetit en nombroses ocasions des de finals del segle xix.
Vegem-ne uns quants exemples: la crisi del petroli de 1973 es va veure emmarcada per les inauguracions del World Trade Center a Nova York (1972) i la torre Sears de Chicago (1974).
El crac del 29 va anar immediatament seguit de les estrenes dels edificis de Bank of Manhattan, Chrysler i Empire State. Durant la crisi asiàtica de 1997 i 1998 es van completar les torres Petronas de Kuala Lumpur, mentre que el Burj Khalifa de Dubayy ho va fer el 2010.
Una dada inquietant: l’Aràbia Saudita acaba de reprendre la construcció de la Jeddah Tower, paralitzada durant alguns anys. Si finalment es completa, serà el nou sostre del món. Està per veure si coincideix amb una nova crisi o si la seva demora ha afectat el patró.
Totes aquestes teories són simplement això: teories. Els seus defensors mateixos solen advertir que mai no s’han de considerar com un únic factor sobre el qual prendre decisions d’inversió.
Efectivament, les estratègies d’inversió no s’han de basar únicament en patrons o tendències observades a la borsa al llarg dels mesos. Al cap i a la fi, l’any és molt llarg i poden passar tota mena d’esdeveniments que afectin el mercat de valors.
