Temps de Lectura: 5 minuts
CaixaBank
17 Octubre, 2023
Els Rolling Stones publiquen un nou àlbum. Aquest grup, que va començar el seu camí musical uns set anys abans que l’home arribés a la Lluna, segueix omplint estadis plens de fans embogits pels seus ritmes i malucs.
La seva dilatada carrera fa que darrere seu hi hagi números sorprenents. Analitzem les xifres d’aquesta mítica banda, des dels seus més de mil concerts fins a la mitjana d’edat dels seus components.
Els Stones són un negoci pròsper que ha generat milers de milions de dòlars durant la seva extensa carrera. No és fàcil saber quants diners han guanyat, però hi ha algunes estimacions que ens permeten fer-nos-en una idea.
Per exemple, Pollstar calcula que han estat més de 2.000 milions de dòlars els recaptats per venda d’entrades a concerts dels Stones fins al juliol del 2022 i des que van començar els seus registres l’any 1980. Només en la gira del 2021, la recaptació total en taquilla en 12 dates va ser de 115,5 milions de dòlars, segons aquesta mateixa companyia.
La fortuna de Mick Jagger —que també compon i produeix música per a altres, a més d’actuar en diferents espectacles pel seu compte— puja a uns 500 milions de dòlars, segons càlculs de Celebrity Net Worth. El patrimoni net del guitarra, Keith Richards, és similar al de Jagger.
La producció musical dels Rolling Stones durant els 61 anys que fa que estan en actiu ha estat molt prolífica, amb 31 àlbums d’estudi, als quals se sumen àlbums de directes, recopilatoris, senzills…
Les seves xifres són espectaculars: han tret un àlbum més un senzill cada sis mesos de carrera. És, sens dubte, una marca de vitalitat contínua i emprenedoria.
Tenint en compte la seva longevitat, i la relativament alta rotació d’alguns dels llocs, els Rolling Stones han tingut a les seves files almenys 30 membres reconeguts (13 d’ells oficials), entre els quals destaquen els actuals Mick Jagger, Keith Richards i Ronnie Wood.
No hi ha gaire gent que sàpiga que Mick Jagger i Keith Richards es van conèixer a l’escola, quan amb prou feines tenien cinc anys, tot i que la seva amistat va néixer quan el 17 d’octubre del 1961 tots dos van coincidir a la plataforma 2 de l’estació de tren de Dartford. Va ser en aquell moment quan va néixer el grup, que no ha estat exempt de risc de ruptura. Jagger i Richards són com germans i discuteixen com a tals.
Una de les dades més interessants dels Stones és l’elevada edat del grup, amb una mitjana que supera els 78 anys, així com la quantitat d’antics membres que ja no són amb nosaltres: un total de set. És una de les bandes més longeves. «Els Rolling Stones no se separaran fins que tots els membres no hagin mort», va comentar Ronnie Wood el 2010.
La realitat és que el nom Rolling Stones —literalment, pedres rodants— és perfecte per il·lustrar aquesta banda incombustible. El concepte musical de pedra rodant es basa en la cançó Rollin’ Stone de Muddy Waters, del 1950, però aquest l’agafa de la dita anglesa «A rolling stone gathers no moss» (La pedra que roda no acumula molsa). Els Stones són aquesta pedra a la qual, esperem, li quedi molt camí per anar rodant.
Des de la seva creació, els Stones han tocat pràcticament a tot el planeta amb els seus gairebé 1.500 concerts (aquest web els recull tots i cadascun), almenys 24 dels quals han estat a Espanya.
L’any 2006 és el que més concerts acumula: 106, un cada poc més de tres dies.
S’estima que el grup ha arribat a vendre més de 200 milions de discos. Avui dia, aquest grup té 26,4 milions d’oients mensuals a Spotify.
Per què se’ls anomena «Ses Satàniques Majestats»?
El 1967, els Rolling Stones llancen el seu àlbum experimental Their Satanic Majesties Request, com una broma cap al passaport britànic, que llavors deia «Her Britannic Majesty’s Secretary of State requests and requires…». Va ser un èxit i es va convertir en el sisè àlbum.
Els Stones sempre han mantingut una constant relació positiva amb els drets socials i la provocació. Quan el 1968 Jagger va acudir a les protestes de Londres per la guerra del Vietnam, aquest fet va cristal·litzar en l’himne polític Street Fighting Man (1968), una cançó censurada de facto per les emissores estatunidenques a fi que no hi hagués disturbis.
També el 1968, a finals d’any, la banda llançava Beggar’s Banquet (El banquet dels captaires), que inclou la pista Sympathy for the Devil (Simpatia pel diable), que és un èxit de vendes absolut. Els Stones i tot el que sigui pagà sempre han anat agafats de la mà.
Com no podia ser d’altra manera, els Rolling Stones han estat premiats per tota mena d’esdeveniments. Entre els més importants, hi ha els seus dos premis Grammy per dos discos: un rebut el 1995 al millor àlbum de rock per Voodoo Lounge i un altre concedit el 2017 al millor àlbum de blues tradicional per Blue & Lonesome.
També van rebre el Grammy per tota la seva carrera artística el 1986 i un altre al millor vídeo en format curt el 1995 per Love is Strong.
A més, els Rolling Stones van entrar al Rock and Roll Hall of Fame and Museum el 1989 i a finals del 2003 Mick Jagger va ser nomenat cavaller de l’Imperi britànic pel llavors príncep de Gal·les. La revista Rolling Stone considera els seus homònims els quarts artistes més importants de tota la història.
Set Billboard Live Music Awards, un Gaffa, un London International Awards, tres premis Video Music Awards de l’MTV, nou NME… La llista continua i no és precisament curta.
El llegat d’aquest grup posa el llistó altíssim per a les següents generacions de músics.
