Vacunes: història d’una esperança

Hi ha força consens en què hi ha hagut tres grans invents que han reduït dràsticament la mortalitat: la higiene generalitzada; una xarxa de clavegueram que transporta aigua potable i s’emporta deixalles de l’interior dels habitatges; i les vacunes, que han erradicat malalties com la diftèria, el tètanus o la varicel·la, entre d’altres.

Ara que la COVID-19 provocada pel SARS-CoV-2 està en camí de ser neutralitzada gràcies a les vacunes contra el coronavirus, convé mirar enrere i descobrir tot el que aquests fàrmacs han fet per nosaltres, que és molt. Tant, que la vacunació de la població està recollida entre les metes de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 3 de l’ONU, denominat «Salut i benestar». Això significa que l’organisme considera aquesta activitat indispensable per complir la seva Agenda 2030.

La importància de les vacunes s’il·lustra fàcilment amb una estimació de l’ONU: l’organisme calcula que només la del xarampió ha evitat prop de 15,6 milions de morts a tot el món des de l’any 2000. Aquests fàrmacs que mostren al nostre organisme com defensar-se de diferents patògens salven cada any entre dos i tres milions de vides, segons l’OMS.

No tot el món coneix l’origen de les vacunes o per què es diuen així. Era l’any 1796 i un metge anomenat Edward Jenner havia descobert que les dones que munyien no contreien l’horrible malaltia de la verola, que provocava epidèmies greus amb un 30% de mortalitat. Tanmateix, sí que mostraven símptomes de la vaccinia o verola bovina. De manera que Jenner va extreure material infectat i va preparar un vial.

En un procés que avui resultaria inadmissible, el metge va inocular amb material infectat de verola bovina un nen de vuit anys anomenat James Phillips. Uns mesos més tard, va tornar a inocular Phillips amb verola humana. Tanmateix, el nen no va emmalaltir. Jenner havia descobert les vacunes, que es diuen així precisament per aquesta malaltia.

El 1980, dos segles després de la troballa de la primera vacuna, l’OMS va confirmar que la verola havia estat erradicada del planeta. Un any abans la poliomielitis –la temuda «pòlio»– havia desaparegut dels Estats Units i, gradualment, de cada vegada més països. De fet, va passar de sumar 350.000 morts anuals a tot el món a finals dels 80 als amb prou feines 33 casos de 2018. A mitjan 2020, Nigèria va ser oficialment titllada de reservori d’aquesta malaltia, existint únicament a l’Afganistan i el Pakistan.

Una altra malaltia de la qual gairebé ens hem oblidat és la malària, l’últim cas de la qual a Espanya data de 1961. El 1964 va ser oficialment catalogada com a erradicada a la Unió Europea, encara que països com Nigèria, República Democràtica del Congo, Moçambic, l’Índia o Uganda segueixen tenint molts casos i es trigarà un temps perquè la vacunació aconsegueixi posar-hi fi.

A Espanya la llista de malalties gairebé eliminades del nostre territori gràcies a les vacunes és llarga: la diftèria, el xarampió o la rubèola són les més conegudes. Tanmateix, el fet que segueixin existint fora de les fronteres implica que cal seguir-les de prop.

De tant en tant, una malaltia que es considera eliminada torna. És el cas de la diftèria a Espanya. Erradicada el 1986, el 2015 es va detectar un cas de Corynebacterium diphtheriae toxigénica, el bacteri que la produeix, en un nen. Va resultar que el menor no havia estat vacunat. Uns anys abans s’havien donat casos semblants a Letònia, Alemanya, França, Suècia i Holanda.

Cal tenir en compte que la vacunació és un fenomen global. Per això, n’hi ha prou que es quedi un país sense vacunar perquè la malaltia trobi el que es coneix com a ‘reservori’, una mena de rebost per on pul·lular durant dècades esperant les condicions adequades. Lamentablement, l’augment de temperatures en climes temperats a causa del canvi climàtic és una condició favorable per a això.

Els climes tropicals fan més difícil l’erradicació d’algunes malalties, a causa del fet que els contagis es produeixen durant tot l’any i no uns mesos a l’any, com passa en països temperats com ara Espanya, Sud-àfrica o Austràlia.

Aquesta és una de les raons per les quals és tan important també vacunar les poblacions de països que, en molts casos, no compten amb recursos per fer campanyes de protecció generalitzades. Tanmateix, no és l’única. De fet, les vacunes poden ser un vector important d’eliminació de desigualtats (ODS núm. 10) i fins i tot servir per impulsar el creixement econòmic (ODS núm. 8).

En concret, un informe de Weber calcula que, per cada dòlar que gasta els Estats Units en vacunes infantils, es poden estalviar uns tres dòlars en costos sanitaris directes derivats del tractament de les malalties, així com al voltant de 15 euros en costos indirectes, en evitar l’absentisme laboral dels pares. També explica com el programa de vacunació de la meningitis C va reduir el nombre de casos fins al 99% al Regne Unit (uns 9.000) i va aconseguir uns estalvis acumulats de 75 milions de lliures (uns 85,5 milions d’euros) en 10 anys.

El valor de les vacunes és incalculable i especialment important per als països en desenvolupament. Per aquesta raó, l’Aliança per a la Vacunació Infantil Gavi, de la qual forma part CaixaBank, fomenta la vacunació infantil en diferents països del món. La iniciativa ha facilitat la vacunació de més de 822 milions de nens i ha evitat més de 14 milions de morts, amb un impacte econòmic estimat de més de 124.000 milions d’euros en beneficis econòmics per als països als quals dona suport.

La vacunació universal és una meta que ens ajuda no només a construir un futur sostenible per a tots, sinó també a salvar milions de vides. Resulta sorprenent el que pot aconseguir un gest tan senzill com una petita punxada.